Passar un minut d'un quart d'onze del matí.
L'Ajuntament de Tarragona i la Generalitat
han endegat un pla educatiu d'entorn al barri de Sant Salvador.
Es tracta d'una iniciativa, podríem dir,
que pràcticament pionera a nivell de la demarcació de Tarragona
i del conjunt de Catalunya.
Es tracta d'afavorir el coneixement intercultural,
en aquest cas tenint en compte sobretot
la quantitat considerable d'alumnes no vinguts
que hi ha en aquest barri, en aquesta zona de la ciutat de Tarragona.
Avui volem parlar d'aquesta experiència,
d'aquesta prova, de fet ha començat fa poc,
pràcticament coincidint amb aquest curs escolar,
tot i que ja va arrencar de manera tímida l'últim curs.
Volem parlar d'aquesta experiència
al voltant del Col·legi de Primària de Sant Salvador
i de l'Institut de Secundària.
Ho volem fer amb el tècnic del Departament d'Educació
de la Generalitat aquí a Tarragona, el senyor Albert Pallarès.
Senyor Pallarès, bon dia.
Hola, bon dia.
I també ho farem.
De seguida ara s'incorporarà l'atinent d'alcalde d'ensenyament
de l'Ajuntament de Tarragona, la senyora Carme Duc.
Estem parlant d'una iniciativa, com deia,
en conjunta de les dues administracions.
Senyor Pallarès, com neix aquest pla,
que anomenen així Pla Educatiu d'Entorn al barri de Sant Salvador?
Neix fa molt de temps i amb quina filosofia, amb quina voluntat?
De fet, aquests plans es van començar a aplicar l'any passat.
La filosofia és una miqueta la preocupació del Departament
amb aquest tema de tota la població novinguda que estava arribant,
sobretot els fills que arribaven a les escoles.
Llavors es va iniciar, primer de tot,
el primer que es va fer és anar creant les aules d'acollida,
que és una cosa que ja es comença a conèixer,
és a dir, són aules que hi ha als centres educatius
en què els alumnes novinguts passen un període transitori,
que pot ser un any o pot ser dos,
en què, sobretot, aprenen la llengua
i procurem que s'integrin en el sistema escolar normal,
cosa que a vegades té les seves dificultats.
El problema que es plantejava és que l'actuació moltes vegades
se centrava només a l'escola, només a l'aula d'acollida,
i el Departament el que va pensar,
i jo penso que amb molt bon criteri,
és que això s'havia d'estendre fora de l'escola.
D'alguna manera, el que estàvem treballant a l'escola,
l'aprenentatge de la llengua,
els temes d'interculturalitat,
el coneixement de les diferents cultures,
era molt important que no es quedés només dintre,
tancat a les aules,
sinó que sortís a les aules,
que sortís a les famílies,
que sortís al barri i a l'entorn.
I d'aquí neixen la idea,
la filosofia bàsica del projecte educatiu d'entorn.
De fet, és un projecte educatiu,
perquè bàsicament el que pretén
és continuar la tasca educativa que es fa al centre,
però amb tot l'entorn,
amb una implicació en els dos sentits, evidentment,
de l'escola cap al barri
i del barri cap a l'escola.
I el projecte educatiu d'entorn,
per què s'aplica a Sant Salvador?
Perquè hi havia, per dir-ho d'alguna manera,
una experiència i una feina feta anteriorment?
Evidentment.
En tota la província només hi ha dos plans educatius
que en aquests moments que estan en funcionament,
un està a Reus
i l'altre és aquí a Tarragona, al barri de Sant Salvador.
Per què?
Perquè hi ha una feina prèvia.
El barri de Sant Salvador,
aquests últims anys, aquests últims 4-5 anys,
ha sofert una nova transformació.
Es crea el políum de Sant Ramon.
Això fa que molta gent d'altres llocs
vagi a viure a Sant Salvador,
però també fa que dintre mateix del barri de Sant Salvador
molta gent va a viure en aquests nous pisos,
en cases adosades.
Què provoca això?
Provoca que la zona dels blocs més antics del barri
queden desocupats
i precisament les famílies que venen de l'estranger,
que busquen, lògicament, pisos més barats,
s'instal·len a Sant Salvador.
Llavors, a Sant Salvador, en aquests 4 anys,
la població, diguéssim d'alguna manera,
ha crescut,
ha crescut en molts dos sentits,
gent que ve de l'estranger
i pròpia gent del barri que s'ha canviat
i gent de Tarragona.
Tots aquests alumnes arriben a l'escola
i tots aquests alumnes fan que,
avui en dia, parlem a l'escola,
per exemple,
doncs un 20%, una mica més i tot,
és de procedència d'origen estranger,
diguéssim d'origen.
En aquests moments ja no sé si som tan estrangers.
Al barri, aquesta preocupació existeix.
El barri de Sant Salvador és un barri que,
els que el coneixeu, ja ho sabeu,
té una tradició d'entitats
i de xarxes social molt important.
I l'associació de veïns,
les entitats ciutadanes,
clubs esportius,
amb els mateixos serveis municipals,
ja fa dos, tres anys que treballaven aquests temes
i veient el problema,
problemes de convivència normals
d'una població no vinguda,
creen la taula interdisciplinar,
que es va dir en principi,
que ara més aviat anem dient taula d'entitats
perquè respon més a la filosofia,
que s'està plantejant aquests problemes
des de fa ja molt de temps,
afavorir la comunicació,
afavorir l'intercanvi.
Jo penso que el Departament i l'Ajuntament,
amb molt bon criteri,
van veure que allí hi havia
una xarxa social important,
que allí seria molt més fàcil
tirar endavant un projecte d'aquest tipus
de comunicar els centres educatius
amb el barri precisament perquè hi ha les entitats,
i penso que això ha estat definitori,
i el fet que existeixi aquesta taula d'entitats
i aquestes entitats preocupades
fan que el projecte pugui tirar endavant
amb moltes més garanties.
Aquesta sensibilització en el barri,
en aquestes entitats
i en aquests col·lectius de Sant Salvador
han fet possible arribar a aquest projecte educatiu d'entorn
que ara d'alguna manera ja està en marxa
i té una aplicació pràctica, no?
Ja té una aplicació pràctica.
De fet es va iniciar a finals de curs de l'any passat,
però en guanyes quan s'iniciarà en diverses línies.
Primera línia, afavorir la igualtat d'oportunitats.
És a dir, fer que tots els alumnes dels centres
tinguin més recursos.
La primera experiència que s'ha iniciat és, per exemple,
unes aules d'estudi assistit.
En horari extraescolar, els nens que tenen més problemes,
siguin nouvinguts o siguin d'aquí,
els que tinguin més problemes,
hi ha unes classes de reforç,
hi ha, a més a més, uns tallers que es munten per ells,
amb horari extraescolar.
En aquests moments estan funcionant el CES, diguéssim,
el centre de secundària, tres grups,
i el centre de primària, dos grups.
Llavors, vull dir que funcionen dos, tres dies a la setmana
per ajudar aquests nens a integrar-se millor,
a superar les dificultats que puguin tenir.
Aquestes classes qui les fa?
Els previst mestres dels centres educatius?
Els mestres hi tenen una part,
en el sentit de dirigir pedagògicament tot el treball,
però en realitat es fa a través de monitors.
Monitors preparats, monitors que estan...
que, a més a més, és important dir-ho,
hem procurat que siguin monitors del barri.
O sigui, són nois i noies del barri,
doncs que molts d'ells estan fent estudis universitaris,
alguns inclús amb temes de pedagogia,
i hem procurat que siguin precisament aquests nois
els que portin endavant aquestes activitats.
Pensem que la seva implicació
sempre serà molt més gran i molt més directa
perquè ells viuen el barri, coneixen el barri
i ho treballaran, diguéssim, per dir-ho d'alguna manera,
amb més carinyo i amb una efectivitat molt més forta.
I més enllà d'aquestes aules d'estudi assistit,
quines altres coses pràctiques, per exemple,
s'estan realitzant o estan a punt de començar?
Estan a punt de començar-se.
Per exemple, hi ha a finals de novembre,
hi ha una exposició al centre cívic,
que és oberta a tot el barri,
tot i que els centres educatius també hi treballaran,
tant el CEIP de primària com el CEIP de secundari hi treballaran,
però el que estarà obert al barri és una exposició de sort-racisme,
il·legal, ni tu ni jo, que parla una miqueta de les immigracions,
de totes les immigracions que hi ha hagut i dels problemes que tenen.
Al mateix temps, també, per exemple,
s'estan potenciant molt els tallers per mares, pares i mares dels centres,
no nouvinguts, sinó per pares i mares,
intentant buscar també punts de convivència,
llocs de convivència, activitats que afavoreixin el contacte
i el coneixement de les persones.
Això se realitza tant des dels centres com des del mateix centre cívic,
on hi ha l'Ajuntament i tenia una tradició d'organització de cursos d'aquests.
Ara, d'alguna manera, el que han fet ha sigut coordinar-ho tot una mica.
I amb altres activitats, inclús, que organitzen les mateixes entitats del barri,
que organitzen un taller de costura, tallers de baix de saló,
etcètera, etcètera.
S'ha incorporat, com havíem anunciat a l'inici de l'entrevista,
l'atinent d'alcalde d'ensenyament de l'Ajuntament de Tarragona,
la senyora Carme Duc.
Senyora Duc, bon dia.
Hola, bon dia.
Amb l'Albert Pallarés ja estàvem comentant.
Ens havia explicat una mica la història,
la referència del barri de Sant Salvador,
tota la feina feta des de l'Ajuntament, des de la Generalitat,
des dels centres educatius i les entitats socials
que ens han dut aquest projecte educatiu d'entorn.
És un projecte pioner, com deia Albert Pallarés,
pioner gairebé a nivell de tot Catalunya.
Només tenim a Tarragona els casos de la ciutat,
de Tarragona, de Sant Salvador, i una altra casa a Reus.
Què aporta l'Ajuntament?
Quina és la filosofia també de l'Ajuntament
a l'hora de pensar i de col·laborar
i de tirar endavant aquesta iniciativa?
A veure, l'Ajuntament el que pretén és,
una mica ho estava comentant ara l'Albert,
ja fa moltes activitats,
però el fet que puguin estar coordinades
amb estaments oficials, diríem en aquest cas,
amb la Generalitat, això permet aquesta transversalitat,
aquest paraigües de legalitat, a vegades,
perquè podem fer coses amb iniciativa de l'Ajuntament,
però el fet que hi hagi representada
o amb el suport de la Generalitat,
això dona un ventall molt més ampli.
La Generalitat aporta una part econòmica,
en aquest cas, que també és molt necessària
per tal de poder fer que aquestes activitats,
que d'entrada ja estaven iniciades des de l'Ajuntament,
però poder-les fer molt més àmplies,
molt més obertes a tothom,
i ens permet, d'aquesta manera,
el fet de treballar conjuntament
arribar al màxim de gent possible.
El que volem nosaltres és que
tots ens sentim veïns del barri,
de la ciutat, d'un lloc i de l'altre,
i facilitar, d'alguna manera,
la convivència entre unes persones i les altres.
Pensem que el fet de treballar conjuntament,
això ho fa, d'alguna manera, més fàcil.
Tenim aquella possibilitat
de poder assentar en una taula
i poder discutir sense cap recança,
sense cap recel,
i tots ficant les coses damunt de la taula,
mirar quines possibilitats tenim,
mirar quines són les, diríem,
avantatges i desvantatges d'uns i dels altres,
i entre tots estic segura que això el que aconseguim
és que treballem a una
i que realment potenciem d'alguna manera
el coneixement i la vivència de ser de la ciutat.
El que volem és això,
és fer barri i fer ciutat.
Al Sant Salvador, recordem,
hi ha un centre de primària
i hi ha un institut de secundària.
Les converses prèvies que van tenir
les dues administracions
amb els directors dels centres,
amb els mestres,
també amb els col·lectius socials,
les entitats, al barri,
han rebut positivament aquesta proposta?
Molt, molt positivament.
A veure, tal com explicava abans,
suposo que m'heu entès, no?
El fet de, a vegades,
poder fer alguna activitat,
però que hagis d'anar a trucar a una porta
i no sé si a l'altra porta
trobaràs algun inconvenient,
doncs això s'ha resol
amb el pla d'entorn.
El pla d'entorn el que pretén és dinamitzar,
però penso jo que el que pretén
és treballar transversal,
que va molt bé dins de la filosofia
del nostre projecte educatiu de ciutat,
que és això el que pretenem.
Vull dir, ciutat ho som tots.
I quan parlem d'educatiu,
a vegades hi ha persones que es pensen
que és un tema del departament,
en aquest cas, d'ensenyament,
que l'Ajuntament és ensenyament
i no és això,
és tot el barri.
I el fet de poder treballar
les diferents administracions
i poder-nos sumar esforços,
ja dic no solament esforços,
sinó tenir totes les portes obertes
perquè no trobis cap impediment,
a vegades legal, no?
L'associació aquesta,
doncs potser,
si rebo ajut d'aquest departament,
si vaig a trucar a l'altre,
a aquest departament,
que no em digui bé,
però és que ja col·laboro jo.
Això no passa.
El que pretenem amb tot això
és ajuntar tots els recursos
i entre tots estem convençuts,
uns i altres,
que donen un ventall
molt més ampli de possibilitats màxim.
Els recursos humans,
materials i econòmics,
els aporten Ajuntament i Generalitat?
A parts iguals o...?
No.
La Generalitat, en aquest cas,
aporta una part important econòmica
i aleshores,
i ho tinc aquí, eh,
i ho podem dir,
per aquest projecte
la Generalitat aportarà,
doncs els 21.300 euros
i l'Ajuntament 6.300.
Però l'Ajuntament aporta
tots el que és els edificis
i la majoria de la part humana.
Tenim serveis socials,
tenim ensenyament,
tenim educadors,
tenim un munt de persones,
que això és un valor,
penso jo,
que és molt necessari també,
si només tinguéssim la part econòmica,
però no tinguéssim la part,
diríem, física,
i tota la part humana,
seria molt difícil de fer això.
Per això,
ajuntant-ho tot...
El pla educatiu d'entorn,
Albert,
té perspectiva d'estar en funcionament,
en fi,
en marxa de manera permanent,
continuada,
primer es valorarà,
doncs,
un temps concret,
perquè estem parlant pràcticament
d'una prova pilot,
d'una experiència pionera.
Amb quin tèmin us marqueu?
La idea és que duri,
la idea és que pugui durar.
La quantitat de recursos
que s'hi destinin,
és això,
ja on anirem discutint,
però pensem que un pla educatiu
d'entorn ha de tenir continuïtat.
Jo,
sobre el que comentàveu abans
de la importància dels recursos humans,
a vegades són molt més importants,
inclús,
que les aportacions econòmiques.
El mateix funcionament allí,
a la Sant Salvador,
de la taula interdisciplinar,
en què hi havia des dels metges del CAP,
els directors de les dues escoles,
la directora de la llar d'infants,
que també s'hi han incorporat,
no l'hem anomenat abans,
però que també estan incorporades,
benestar social de la Generalitat,
els serveis socials de l'Ajuntament.
Moltes vegades hi ha molts temes,
ja quan baixes els temes concrets
de famílies que poden tenir algun problema,
o de coses que passen a nivell de barri,
que a vegades,
o simplement una reunió d'aquest tipus,
en la que es veuen els tècnics,
de diferents llocs,
junt amb representants
de les entitats ciutadanes
que coneixen, diguéssim,
d'alguna manera,
l'altra cara de la moneda,
a vegades facilita moltíssim les coses.
I molts dels problemes
se solucionen només
amb aquestes reunions, no?
Vull dir,
es detecta un problema mèdic
o un problema sanitari,
els directors de l'escola,
el personal del CAP,
ho poden detectar de seguida
i es poden buscar ràpidament,
se fan unes xalades,
se fan una conferència,
se va a veure aquelles famílies.
Vull dir,
ha estat una experiència realment
la de Sant Salvador,
molt positiva en aquest sentit.
Ja,
independentment inclús
dels recursos materials
que s'hi puguin aportar.
Perdona,
en el cas de Sant Salvador
ja teníem també,
jo penso que és una llança positiva
que hem de dir del barri,
no?
Perquè ja teníem una,
diríem,
un conglomerat de persones
allà dintre,
molt inquietes,
amb moltes ganes de treballar,
i ho van rebre perfecte,
perquè esclar,
van dir,
bé,
mira,
doncs ja tindrem aquell suport
que ens fa falta,
perquè ells les ganes
de treballar ja hi eren,
de sentar-se
i de poder parlar ja hi eren.
Ara el fet
de donar-los aquesta altra ajuda
institucional,
en tots els casos,
tal com ha dit ara l'Albert,
amb ells els hi ha anat perfecte
i,
de fet,
és per això
que estem tan contents
i que té tan èxit
aquesta experiència.
Perquè un pla educatiu
com aquest,
que ara comença,
que insisteixo,
un pla pioner,
seria exportable a altres barris
de la ciutat
i si és exportable,
suposo que és també
a condició
que hi hagi
un teixit social,
com el que segurament
ja s'han trobat
les administracions
a Sant Salvador.
Sí, sí, sí,
a veure,
i és, i és,
i la necessitat
i la demanda també.
El que passa
és que, esclar,
com a tot programa pilot,
a nivell de generalitat,
el que ha volgut primer
és llançar una mica la idea
i ha de fer aquesta valoració.
Nosaltres se l'hem demanat també,
no dirà ara el barri,
no?
perquè hi ha un altre barri
aquí a la ciutat
que ja hi estem treballant,
ja estem treballant moltíssim
i pensem que
ja l'havíem mig demanat,
ens van dir,
espereu-vos una mica,
que cal fer aquestes valoracions,
que és lògic, no?,
que calgui fer-les,
però pensem que
al curs vinent
nosaltres podem incorporar
ja a un altre barri
que ja estem preparant
tot aquest teixit
que fa falta
per tal de tirar-lo endavant
i que tingui el mateix èxit.
Albert,
coses concretes,
havíem parlat d'una exposició
que em sembla que s'inaugura...
Coses molt concretes,
molt concretes.
Ho dic perquè la gent
que ens escolti,
acabi escoltant l'entrevista
amb la sensació
que ja s'estan fent coses.
I a més aprofito
que la consellera
ens ha portat ja
els folletons
que estaven preparant,
que s'han preparat.
Llavors ja podem anar
dient coses molt concretes.
Per exemple,
el dimarts 22 de novembre
un taller de música intercultural
amb dos músics,
un músic català, Lluís,
un músic marroquí,
Mohamed,
intercanvien instruments.
Cadascú canta les cançons
amb els instruments canviats.
Això es farà
al Centre Cívic de Sant Salvador,
no veig l'hora,
però suposo que serà
serà el matí
perquè és una activitat
molt pensada
pels alumnes
de primària i secundària.
Tot i que probablement
si alguna persona
del barri s'hi acosta
ens també ho podrà...
Podem mirar-ho
al Centre Cívic,
preguntar-ho
perquè totes aquestes activitats,
tal com hem dit,
són integradores.
Clar que quan les penses
has de pensar
en un objectiu
i en aquest cas
són alumnes
de primària i secundària,
però són integradores.
Quan es vol persona
del barri
que estigui lliure
i es pugui atensar
al Centre Cívic
serà benvingut,
perquè nosaltres
el que pretenem
és això.
Més coses.
Més coses.
L'exposició
de Sòs Racismes
i Legal ni tu ni jo,
que farem exactament igual.
Està obert al barri,
estarà al Centre Cívic
des del dia 28 de novembre
al 3 de desembre.
Els centres educatius
hi aniran
a realitzar activitats concretes.
Hi ha activitats,
hi ha un material didàctic
molt preparat per fer-ho,
però al barri
estarà obert.
Se projectarà també
al barri
el dia 30 de novembre
una pel·lícula,
Saïd.
És una pel·lícula,
és una producció
que explica la història
de moltes de les persones
que han arribat aquí.
Un noi jove marroquí
que surt del Marroc
com pot,
arriba aquí com pot
i es troba aquí
amb tota la problemàtica
que molta altra gent
s'hi ha trobat ara
i s'hi va trobar
fa uns quants anys.
Són dues de les activitats
i les que us comentaven abans
de l'estudi assistit
i els tallers
per pares i mares
que ja estan funcionant.
Alguns d'ells
ja estan funcionant.
Un altre tema
que és important
és el tema
per facilitar el coneixement
la mateixa gent
que estem treballant
en temes educatius
o amb serveis socials
o sanitat
han preparat unes xerrades
més preparades
per professors
concretament
un professor marroquí
que ja està fent classes
d'àrab
en alguns centres
de la ciutat.
Han preparat unes sessions
per poder conèixer millor
el sistema escolar marroquí.
Això,
als mestres
els interessa molt
veure els nens
aquests que arriben
del marroc
que és una miqueta
el grup més important
d'immigració
a Sant Salvador
tot i que també
hi ha sudamericans
i persones de l'est
i conèixer una mica
el sistema escolar
i la cultura marroquí
llavors se faran
unes xerrades
dirigides
en principi
als professionals
de l'ensenyament
però que més endavant
pensem que pot ser interessant
obrir-les més
per fer un coneixement
més ampli
a nivell del barri
conèixer coses
aquests fets culturals
que a vegades
ens sorprenen
precisament
perquè no els coneixem.
quan els coneixes
els entens molt millor.
En fi,
és una iniciativa
tan interessant
que ara arrenca
que caldrà
que caldrà
seguir amb atenys
i que nosaltres
segurament
podrem fer
alguna aportació
des dels micrófons
de Tarragona Ràdio
per acabar
segona d'educ
alguna cosa
algun missatge
adreçat fins i tot
més enllà
de la gent del barri
de Sant Salvador
que ens pugui escoltar
adreçada
al conjunt
de la ciutat?
Bé,
jo quasi bé
la voldria adreçar
en aquest cas
quasi a la gent
de Sant Salvador
que ens puguin escoltar
i es dir-los-hi
tal com ha comentat
el tríptic aquest
l'Albert
que sàpiguin
que a partir de demà
ells tenen
la seva disposició
al centre cívic
a les escoles
a la llar d'infants
en botigues
i en tots els centres
i llocs públics
tindran el tríptic
on hi ha
totes les activitats
i també
d'alguna manera
ho he de dir
que funciona
la taula
interdisciplinar
aquesta
perquè si
quan vegin les activitats
veuran
que hi ha activitats
d'aquestes
totes emparades
dins del mateix tríptic
i el tríptic
que està
doncs
amb el ventall
ja ho veieu
de l'Ajuntament
de la Generalitat
i del Pla Educatiu d'Entorn
i veuran
les activitats
algunes organitzades
per l'Associació de Veïns
altres organitzades
pel Pla Educatiu d'Entorn
veiem aquesta dinàmica
conjunta
i a nivell
de la ciutat
di'ls-hi
doncs també
el que passa
que és clar
poden saber
l'exposició
i aquestes
activitats
que hem anomenat
aquí ara
a la ràdio
però no els hi puc dir
els hi puc dir
que s'adrecin
a Sant Salvador
que preguntin
al centre cívic
perquè potser hi ha alguna
d'aquestes activitats
que els hi pot interessar
i lògicament
tal com hem dit
el que fem és barri
i fem ciutat
estan obertes a tothom
però és clar
el tríptic
el trobaran
a qualsevol
establiment
de Sant Salvador
en qualsevol cas
l'experiència
la seguirem
amb interès
perquè a més
és molt interessant
des dels micròfons
de Tarragona Ràdio
Albert Pallarès
Carme Duc
moltes gràcies
per venir
aquest matí en directe
a Tarragona Ràdio
a explicar-nos
aquest projecte
aquest pla educatiu
d'entorn
al barri Sant Salvador
que ja està en marxa
i com dèiem
en parlarem més endavant
gràcies
gràcies
Bon dia
a vosaltres