Molt bon dia, Margarida. Hola, bon dia.
Benvinguda al Llegat dels Filisteus,
la darrera novel·la. Una novel·la
actual, malgrat el títol.
Sí, és una novel·la...
El títol perquè ens remet allò a un poble
molt antic, no? Sí, és una novel·la
de rabiosa actualitat i més
encara del que jo m'havia plantejat
quan l'anava escrivint, perquè esclar,
en el moment que vaig decidir de fer-la,
doncs partia d'uns
fets, que és la crisi Carot,
el cas Carot, per tant,
partia d'això de l'ara,
per fer-la una novel·la, i pensava que quan la tindré
acabada, perquè tampoc no tenia pressa
ni tenia ganes d'acabar-la de pressa,
el referent, podíem dir,
trepidant de l'actualitat, haurà desaparegut
i el que quedarà serà
aquesta aventura amb una crisi
política que podria ser la d'aquí,
però podria ser la de qualsevol país,
però ja quedarà una crisi allunyada, no?
I amb sorpresa veig aquests dies
que la meva novel·la coincideix
amb una tornada
a la primera línia
de la discussió política
de la qüestió Carot,
d'en Carot Rovira.
Casual, eh? Perquè, clar, els llibres
triguen a sortir de la impremta,
vull dir que no és una cosa intencional.
Per això jo vaig trigar
un temps a escriure-la,
tot i que va anar força de pressa,
una mica més d'un any i mig,
i esclar, i durant tot aquest temps
jo pensava que s'haurà anat
terrafredant el tema,
doncs no, resulta que últimament
s'ha escalfat,
i la novel·la surt
a oferir una fantasia més
sobre el cas Carot.
Dic una fantasia més,
perquè, esclar,
per la ràdio,
en algunes emissores,
doncs estem sentint,
per exemple,
el senyor Jiménez Los Santos
s'està inventant
unes fantasies tremendes
sobre el senyor Carot.
Quina imaginació que tenen.
Clar, el senyor Aceves
dona unes explicacions
absolutament fantàstiques
de l'anada de Carot a Perpinyà
i del pes polític que té,
doncs tant a l'Estat
com a Catalunya,
com a Iscla,
i la meva fantasia surt
com una fantasia més
dintre d'aquest concert,
amb la diferència
que, esclar,
que jo no intento fer-la passar
per la veritat.
Jo he escrit una novel·la
i és molt més agradable
i molt més lúdica,
molt més atractiva de llegir
que no pas totes aquestes
que et fan posar la pell de gallina.
No fa por aquesta, eh?
No, no fa por.
És una fantasia,
subrellem la paraula fantasia,
però en un escenari
i amb uns decorats molt reals,
amb uns personatges
absolutament reals,
per la gent que som
d'aquestes comarques,
bona part dels decorats
i els escenaris molt propers
i això fa molta gràcia.
Sí, sí, perquè a més a més
tenen nom i cognom de veritat.
De vegades el que fas
és agafar un personatge real
i canviar-li el nom
i posar-li un nom disfressat
a la novel·la.
No, no, aquí tenen noms de veritat,
els carrers tenen noms de veritat,
fins i tot surt el Ricard
en aquell cas
no era de la llibreria La Capona,
sinó que era una altra llibreria,
perquè estem parlant
de 15-20 anys enrere,
però estan sortint
una sèrie del Motoclub,
la Rambla...
Els pats aquells
que ja han tancat de la part alta,
també,
diferents carrers,
aquesta barana del balcó,
ja no només decorats paisatges,
sinó sentiments molt locals,
com allò de pujar al balcó
que em toqui l'aire
i a pensar una mica.
El que passa és que fins i tot
tens allò,
la gusadia de portar-nos de visita
a casa del senyor Carot,
és que ens instal·les a casa seva,
al sofà de casa seva.
Al sofà de casa seva.
Quina impertinència, Margarida,
per molta confiança que hi hagi, no?
Sí, i remenar les seues...
Es fa seure al seu sofà.
i regiro la seva nevera
i em fico en les seues prestatgeries
i el seu soterrani,
i després, no només això,
sinó que esmorzo amb la seva mare,
i, en fi,
i assisteixo a unes disputes polítiques
amb els fills,
que bé,
que no sé si són exactament
aquestes o unes altres,
però tothom té disputes amb els fills.
Només faltaria,
ja no serien pares i fills.
Però vas demanar permís per això,
i d'escolta,
puc ensenyar el teu sofà,
per posar un exemple?
No, no, no, no.
No, no li vaig demanar permís per...
Home, com allò dels reportatges dels famosos.
Escolta, vine a fer unes fotos de casa teva, no?
No, li vaig dir,
escolta, que escric una novel·la,
escriure una novel·la sobre tu,
què et sembla,
i no va dir res,
va riure, no?
I bé,
jo vaig pensar que amb aquest riure
ja hi havia el permís per escriure la novel·la,
jo m'he senyit el que ha sigut ell.
De fet, ell te la presentarà a Barcelona.
Me la presentarà a Barcelona.
És a dir, cal desembre.
Sí, a hores d'ara,
no sé si l'he llegit o no l'he llegit,
en tot cas s'ha d'haver pogut trobar,
doncs, això,
que la novel·la s'explica
com arriba, doncs,
cansat amb la seva dona,
per exemple, un dia de mítin,
com en un moment determinat,
doncs, s'ha sent il·lusionat,
però després, quan torna al cotxe,
doncs, hi ha tota aquella pesantor,
doncs, d'un dia difícil,
com, vull dir, no ho sé,
com la crisi política,
doncs, l'efecta personalment,
però, esclar, això és una recreació literària,
això, jo no vaig anar,
a preguntar-li exactament,
sinó que el que he fet...
Clar, jo explico teoria literària
a la universitat,
i una de les coses que m'agrada explicar
és la teoria dels mons possibles,
és a dir,
els periodistes expliquen el real,
la literatura, doncs,
juga en l'àmbit del possible.
Clar, jo explico el possible,
per semblant,
creïble,
però, doncs,
que ningú s'ho prengui,
com que allò,
aquella conversa exactament,
doncs, va tenir lloc.
Tot i que hi ha,
tu ho has dit,
molts elements
que són verídicament històrics,
que són,
que sí que ha passat,
algunes trucades telefòniques
que existeixen,
alguns mítings que existeixen,
algunes accions que existeixen,
i hi ha coses que sí que pel costat d'això,
doncs,
n'hi ha d'altres que són inventades
i és que, evidentment,
és una novel·la.
I l'amic,
el llibreter aquest,
amb qui parteix,
de qui parteix tota la història,
és inventat?
L'amic sí que és inventat,
sí, sí.
És que, com,
és que és un personatge molt literari
en el bon sentit de la paraula
i el fet que un llibre
sigui l'inici de tot,
també és intencionat,
a veure,
clar,
amb Carot Rovira,
de què pots,
quin pot ser,
doncs,
quina pot ser l'arrencada
d'un conflicte,
doncs,
un llibre,
no?
I, a més a més,
el llibre em serveix
un llibre que,
al final,
resulta que no és un llibre,
no?
Però,
d'entrada...
Jo no he dit res,
tu ets l'autora tu mateixa,
jo no desvetllaré res.
D'entrada sembla que és un llibre,
esclar,
trobem,
punt de partida.
En Carot Rovira és conseller primer
de la Generalitat de Catalunya,
això fa quasi dos anys,
no?
I, de sobte,
un dia,
la meva novel·la
està dinant tranquil·lament
i se li apareix
un personatge,
un individu amb una gabardina
i li diu,
escolti,
vostè té una cosa
que ens pertany,
faci el favor de tornar-la
i és
el llegat dels filisteus.
Diu,
faci el favor de tornar-nos
el llegat dels filisteus.
En Carot Rovira,
doncs,
imagina,
caram,
és un llibre
que algú m'ha deixat
i jo no he tornat.
Però,
com que el govern
i la política
ocupen molt,
doncs,
el que fa és
tira de veta,
tira de mà
d'un amic llibreter,
del llibreter de vell
de Barcelona,
bé,
que originàriament
és d'aquí
i li demana
que l'hi busqui.
Clar,
el que no sap
és que al final
resulta que
aquesta recerca
i aquest no tornar
al llegat dels filisteus
és el que li ocasiona
tota la crisi
i tot el conflicte.
I a partir d'aquí
ens movem per Tarragona,
ens movem per Barcelona,
ens movem per aquesta Catalunya
tan moderna,
el món de la política,
però també visitem el desert
i ens acostem
al poble saharaui
i ens acostem
a una situació històrica
molt difícil.
Hi ha uns personatges
que realment
d'una pàgina a l'altra
dius
però si jo era a Barcelona
què faig aquí ara,
envoltada de gelaves?
És que passa
que el llegat dels filisteus...
És una acció
molt trepidant
constant la novel·la
en principi.
Bé, sí,
és una novel·la
d'aventura també,
és una novel·la
d'aventura
i és una novel·la
mítica
i una novel·la
també d'intriga
perquè el llegat
dels filisteus
arrenca
de la història
d'un poble
de fa 3.000 anys,
un poble
que va desaparèixer
i aleshores
aquest llegat
es va mantenint
com la memòria
del seu poble
pel nord de l'Àfrica
arriba a Aràbia
després es trasllada
amb les rutes
dels baduïns
pel nord de l'Àfrica
i arriba en algun lloc
del Sàhara Occidental.
Llavors,
com arriba
des del Sàhara Occidental
a casa
d'en Carot Rovira?
Doncs és una cosa sabuda
que en Carot Rovira
durant molts anys
a l'estiu
ha tingut un nen saharauis
a casa seva
amb aquestes visites
d'acollida
i d'intercanvi.
Les estades, les colònies
de l'estiu.
Doncs aleshores
a través d'aquestes estades
resulta que li arriba
el llegat als filisteus
sense que ell ho sàpiga.
I això porta
en aquesta recerca
vas al Sàhara
vas als campaments
de refugiats
de Tinduf
i aleshores
t'has d'encarar
amb què ha passat
en els saharauis
per exemple
d'encarre.
El tercio Alejandro Farnesio
el tercio espanyol
els va deixar
quan la marxa verda
qui són els saharauis
què volen
i com és que estan
vivint al desert
amb unes tendes
de refugiats
i bé
i esclar
tu coneixes els camps
de Tinduf
no?
Sí, vaig anar.
T'ho dic perquè
des de les descripcions
no hi ha allò
de només
una molt bona documentació
sinó que hi ha imatges
que dius
això són imatges
molt íntimes
de la mirada
al desert.
Sí, és que passa
que quan vaig començar
a escriure
quan estava escrivint
coses del desert
em vaig trobar
a faltar
la presència física
és a dir
allò
les sensacions
que com
el desert
o com
el parlar
d'aquella gent
que fa 30 anys
que està
que està exiliada
doncs
no ho sé
com et miren
a la cara
són gent que estan tristes
són gent que estan contenta
no n'hi ha prou
a mirar els nens
que venen aquí
o no n'hi ha prou
a mirar les pàgines
d'internet
i aleshores vaig
demanar
al polissari
o d'anar-hi
i vaig estar
uns dies
i sí, sí
Jo amb tot això
que està explicant
Margarida Aritzeta
i espero que no
s'ofengui
per la comparació
jo diria que és
com un menú complet
que té
entremesos
com els menuts d'abans
el primer plat
segon plat
i postres
perquè clar
hi ha entremig
una relació personal
home-dona
el protagonisme
per tant
ja que tenim
una història d'amor
hi ha l'aventura
hi ha
l'exotisme
en el bon sentit
de la paraula
del desert
hi ha l'actualitat
per tant
hi ha una miqueta
de tot
allò per xalar
és una novel·la
per xalar
i encara més a més
hi ha una crisi
d'identitat
amb una persona
que s'ha fet gran
sense voler acceptar
doncs
qui són els seus pares
en Manu Oriarta
el llibre té
un dels conflictes
que té
clar
un dels conflictes
que té
és que ha de buscar
el llegat dels filisteus
i no sap
què caramba
amb la nòvia
que no s'acaba de clarir
l'home
ja té més de 30 anys
té 35-36 anys
i amb la nòvia
no acaben
no acaben
de funcionar
no acaben
de lligar
la seva relació
però és que a més a més
doncs resulta
que en aquestes edats
encara no sap
qui és un pare
i no
li costa molt
d'arribar a assumir
que
en fi
que el seu passat
és com és
que hi ha tota una sèrie
de prejudicis
que formen part
doncs
de la mentalitat
del políticament correcte
i que resulta
que a ell
no li toca això
que li toquen
unes coses diferents
i que les accepta
molt malament
llavors esclar
la novel·la també va d'això
Tu has passat molt bé
fent la novel·la
Molt
Es nota?
Sí
Molt
Potser perquè hi ha
tota aquesta quantitat
de gèneres diferents
hi ha totes aquestes incorporacions
a mesura que va avançant la novel·la
és d'aquelles novel·les voluminoses
d'aquelles que dius
la començo
i vinga
tira milles
per tant
tu has passat molt bé
perquè jo imagino que també
a mesura que avançava
se t'anava plantejant
un repte nou
Sí, sí
és allò que has dit
un menú important
d'aquests que no pots
liquidar
en 5 minuts
d'aquests que de preparació
també et porten una feina
però després
que donen una satisfacció
de dir
Ostres, quin panorama
més complet
Vaja, em sembla a mi
No sé
No sé si m'està bé de dir-ho
Home, només falta
La falsa modèstia no
que tampoc no és bona per res
en cap cas
I aleshores el que trobo
és que
el cas Carot
com a punt d'arrencada
com a trama
lliga perfectíssimament
amb una novel·la
que és que se'n va a l'Àfrica
i que se'n va fa 3.000 anys
i que se'n va
a l'illa de Creta
amb un museu
o que se'n va a Palestina
que és el lloc
on s'instal·len
els àntics filisteus
quan hi ha
filistins
i donen el nom
a Palestina
de filisteu
i d'alguna manera
el que hi ha també
és el paral·lelisme
entre el poble filisteu
i el poble català
Allò de David i Goliath
David i Goliath
Clar, en Carot ho deia
durant la campanya electoral
que a ell
li tocava fer un paper
de David contra Goliath
Goliath era dels filisteus
Goliath era dels filisteus
I aleshores la qüestió és
quan li diuen
has de tornar
al llegat dels filisteus
dius qui guanyarà
David o Goliath
és a dir
guanyaran els filisteus
o guanyarà el pobre desvalgut
que és aquí minoritari
que és petit
davant d'una trama enorme
que no coneix
Quantes coses, eh?
Sí
És una novel·la molt diferent
a les que havies fet anteriorment
Sí, però no
Aquesta cosa periodística
l'havies emprat anteriorment?
No, el que no havia utilitzat
és aquesta immediatesa
aquests fets
que encara podem reconèixer
aquest carrer
que encara es viu
aquests personatges
però de fet
jo en totes les novel·les
que he escrit
això me n'he adonat després
he utilitzat
persones vives
Però no amb el nom real
Algunes sí
Sí
Algunes sí
Algunes sí
Per exemple
Perfils de Nora
Perfils de Nora
barrejava ja
individus
sortia Borges
sortia tota la tertúlia
d'intel·lectuals
a la Buenos Aires
sortia Robert Gerard
és a dir
que surten
però és clar
era d'una història
més remota
d'una història
més allunyada
de fet
sí que és la primera novel·la
en què estic plantejant
la història
que estem vivint
i novel·lar la història
que estem vivint
utilitzant això
gent real
i personatges fantàstics
que per això és la novel·la
A l'inici de la conversa
esmentaves
aquests fets
de la reunió
de Carot Rovira
Perpinyà
etc.
que casualment
i molt recentment
aquesta setmana
es torna a estar d'actualitat
el llibre ja estava
en dansa
quan vas començar
a veure
que tornaven a revifar
tota aquesta història
vas dir
mira
home
ve pel llibre
però una pena
pel país
perquè
a veure
jo havia fet
el llibre
amb la plena consciència
que quan sortiria
al carrer
jo pensava
a veure
com llegiria el meu llibre
un japonès
que no sapigués res
del cas Carot
i aleshores
vaig intentar
redactar el llibre
això
per nosaltres
en clau de nosaltres
també
però per un japonès
és a dir
això pot haver passat
a qualsevol govern
que per una cosa
que és interpretada
en un moment
com a políticament incorrecta
doncs hi ha una persona
que cau del govern
però clar
resulta que
ens tornem a trobar
una altra vegada
en la conjuntura
que hi ha una sèrie
d'individus
que es dediquen
a la política
o que es dediquen
als mitjans de comunicació
que tornen a posar
en Carot
al mig
de la disputa
d'una disputa
alimentada
d'una forma gratuïta
d'escolta
de si els catalans
som culpables
de ser catalans
o no
i aleshores
hi barreja neta
i amb algun programa
de broma
de la ràdio
doncs ja diuen
vinga
i vin l'Aden
i veure
tot el mateix sac
i llavors
estic molt contenta
d'haver escrit
una fantasia
amb la idea
que és una fantasia
i que és amable
i que la gent
es pot divertir
llegint-la
clar
sentir aquestes fantasies
que aquests dies
ens estan una altra vegada
bombardejant
amb aquesta amargor
amb aquesta
virulància
doncs més aviat
et fa posar
la pell de gallina
et fa posar
una mica
en guàrdia
en el sentit de dir
que estan jugant
que estan provocant
i a mi
no és que això
em satisfaci
tot i que la novel·la
és actual
en aquest sentit