Avui divendres s'estanca la primavera musical 2005
que ha organitzat l'àrea de cultura de l'Ajuntament de Tarragona
i s'acabarà amb el Barcelona Modern Project
que sota la direcció de Marc Moncosí
i amb la participació de la soprano tarragonina Marta Mateu
oferirà una versió gairebé inèdita
de la Sinfonia número 4 de Gustav Mahler.
Tenim ara mateix línia directa amb Marc Moncosí,
el director d'aquest Barcelona Modern Project
que porta aquesta obra musical, aquesta peça,
aquesta nit al Teatre Metropol.
Marc Moncosí, bon dia.
Hola, bon dia.
Primer que res, què és el Barcelona Modern Project?
El Barcelona Modern Project és un ensemble,
no és una orquestra de càmera, és un ensemble,
és una formació més petita, per dir-ho d'una manera,
formada per músics freelance.
Nosaltres tenim uns 30, 35, 40 músics
que depenent de l'ocasió del promotor de les obres a interpretar,
doncs llavors ens ajuntem i toquem.
És a dir, no és una plantilla fixa,
sí que hi ha uns membres que toquen assiduament,
però depenent de molts factors,
doncs venen uns o venen els altres.
Quan us vau crear com a formació?
Doncs en si, la formació va començar,
el seu primer concert va ser a l'octubre del 2004,
amb un concert de valls,
que vam fer un repertori molt fort i molt potent,
però com que llavors jo encara estava a Berlín,
la cosa es va començar a freguar fa un parell d'anys,
en quant, doncs, a l'estructura organitzativa,
repertori, direccionalitat artística,
el camí a seguir, no més aviat, el mom a cercar.
És a dir, que la cosa fa que s'està movent,
jo diria que uns dos anys i mig, fins i tot tres,
però es va materialitzant el primer concert,
aquest darrer mes d'octubre, a valls.
Quin tipus de repertori, bàsicament,
oferiu en els vostres concerts?
Doncs mira, en el Barcelona Modern Project
tenim un repertori amplíssim,
que fins i tot pot anar des d'algunes coses,
de Schubert o Beethoven, per dir-ho d'una manera,
fins a la més més actual.
Ara bé, clar, tot depèn dels promotors i les exigències,
no obstant, nosaltres tenim una direccionalitat artística
ben definida, que és moure'ns al voltant
de la segona meitat del segle XX
i també hi ha inicis del segle XXI.
I quan dic segona meitat del segle XX,
em refereixo a obres que van sortir llavors,
però de compositors nascuts a finals del segle XIX
o inclús principis del segle XX.
En aquest cas, a Tarragona,
interpretem la Sinfonia número 4 de Malen,
un arranjament que hi ha per dos instruments
d'Erwin Stein, que data de l'any XXI,
aquest arranjament.
Per tant, la Sinfonia és anterior.
Però també entra en el nostre repertori,
són molt versàtils.
Per què heu triat, precisament,
i ja que parlem del concert d'aquest vespre,
ara sí, per què heu triat aquesta Sinfonia número 4 de Malen?
Doncs, mira, per diverses raons.
La primera,
una de les més importants és perquè
a mi m'encanta molt Malen.
l'ocasió de fer Malen amb una gran orquesta sinfònica
t'arriba amb els anys i amb l'experiència.
A més, Malen és costós perquè necessita amb gran orquesta sinfònica
també d'uns instrumentistes adicionals.
Molt bé, doncs, l'haver aquest arranjament per dos instruments,
que la mateixa que es va fer per encàrrec de la Societat de Concerts de Viena
l'any XXI,
perquè era molt costós fer-ho amb gran orquesta sinfònica, sempre.
Doncs,
hem de pensar, doncs,
que l'Ajuntament de Tarragona,
l'àrea de cultura, i en aquest cas, doncs,
la programació del Metropol,
ens han deixat
mans lliures a l'hora d'escollir
el repertori,
una molt bona organització,
un pressupost i un caché que ells poden assumir,
i llavors, per això, hem decidit
tirar-ho endavant, perquè, doncs,
amb altres llocs, amb altres concerts,
amb altres ciutats, a la millor això no s'hagués
pogut fer, doncs, perquè 12 músics,
són molts músics,
les coses, doncs, valen uns diners,
però hi ha hagut totes les facilitats per part de l'Ajuntament
per tirar això endavant.
I més,
sapiguem que és una obra, doncs,
que sí que és de literatura universal,
però que aquest tipus
en versió per dos instruments,
doncs, s'ha fet escasament aquí a l'estat, no?
I la versió que podrem veure,
justament, doncs, aquesta nit,
té algunes característiques,
alguns trets especials?
No, en si és la Sinfonia Complerta de Dalt a Baix,
dura gairebé una hora,
amb la soprano al quart moviment,
i l'únic que va fer aquí l'Erwin Stein,
que era el Deixeble de Schoenberg,
que va reorquestrar això,
o sigui, no va fer un arranjament,
sinó que va reorquestrar,
va suprimir la part de metall,
per dir alguna cosa,
i també algun instrument de percussió,
i ho va passar tot això a l'harmonium,
al piano,
o també a la part de Fuster,
flauta, oboe, clarinet,
per tal de ratull despeses,
i instruments que poguessin assumir
aquestes mateixes funcions,
sense perdre el fil conductor
i de la Sinfonia.
En el concert també d'aquesta nit,
val la pena destacar, Marc,
la veu solista,
perquè és d'una jove cantant terragonina,
la Marta Mateu.
Així és,
doncs Marta Mateu és,
és com dius tu,
una jove cantant d'aquí de Tarragona,
molt bona,
jo li auguro una gran carrera,
molta personalitat,
molt simpàtica,
molt predisposada a treballar,
i amb una gran veu
per fer aquesta Sinfonia.
Aquesta setmana hem estat treballant,
i avui encara ens queda un assaig,
i la conjunció entre soprano, ensemble i director
ha estat perfecta.
A més,
la Marta ha d'estar en un molt bon moment de forma,
perquè el diumenge va cantar
a la final del concurs Manuel Ausensi,
el Gran Teatre de l'Iceu,
amb un gran elogi de la crítica.
Vull dir que està en una època
aferversent del creixement professional,
i em penso que avui el públic de Tarragona
això ho pot gaudir i ho pot agrair.
Com a formació pel Barcelona Modern Project,
què suposa, també,
en fi, més enllà de l'obra escollida,
del concert d'aquesta nit,
què suposa actuar a Tarragona,
al Metropol,
dins d'aquesta primavera musical?
Home, és el mateix, més o menys,
aniria amb el mateix que t'he dit abans.
És d'agrair,
per part del Barcelona Modern Project,
i d'un servidor,
i també de la Comissió Artística,
de l'ensemble,
que, sent nosaltres com som,
un grup recentment format,
tot i que els components,
o inclús un servidor,
doncs ja portem temps en el món musical,
és d'agrair que l'Ajuntament de Tarragona
i la seva àrea de cultura
confiessin en nosaltres
per un certamen tan important
com és la primavera musical d'enguany,
i fins i tot per clausurar el concert
i el festival,
i donar-nos carta blanca
a l'hora d'escollir un repertori.
Això és molt d'agrair.
Quines són les vostres previsions
de futur més immediat
com a conjunt,
com a formació?
Doncs mira,
el més immediat
que et puc dir,
perquè ja està concretat,
és la gravació
d'una òpera de Cambra
d'en Jesús Rodríguez Picó,
que és actualment
el compositor resident
de l'ensemble
i també codirector artístic,
que es gravarà
a mitjans,
finals de novembre,
a Barcelona,
i em penso que sortirà
al Compact,
sortirà, doncs,
de cara a potser
febrer o març
del 2006.
Això és el que ja està confirmat,
per dir-ho d'una manera.
Hi ha un parell o tres
de coses
que s'estan acabant
de negociar
de cara a aquesta tardor,
i també de cara al 2006,
doncs,
tenim diverses coses
i molt importants,
en llocs molt importants,
el que passa que
també no es pot dir blat
fins que no està al sac
i ben lligat,
en el sentit de dir
fins que no hi ha
el contracte firmat,
també considero
agosarat dir-ho,
llavors,
hi ha aquestes coses,
si Déu vol,
tot anirà endavant,
però a mesura
que es vagin concretant,
doncs,
també es aniran informant
de les activitats.
I una última curiositat,
el fet que la formació
no estigui justament
amb persones,
amb membres,
amb plantilla fixa,
sinó que,
com explicaves
al principi de l'entrevista,
sigueu tots
provenents
d'altres formacions,
d'altres àmbits,
això ho complica
tot una mica
per posar-vos
tots d'acord?
Mira,
normalment,
amb música,
les coses
es fan
amb molt de temps
d'antelació,
és a dir,
fins i tot,
nosaltres,
fins i tot,
estem negociant coses
pel 2007.
A mesura que es van
concretant les fetxes,
s'avisen els músics,
no?
Llavors, clar,
evidentment,
doncs,
hi ha músics,
doncs,
que es toquen
al Liceu,
l'OBC,
altres orquestres,
que, bueno,
tenen uns compromisos,
si no poden,
doncs,
no venen,
i si poden,
venen,
i si no,
com que tenim,
doncs,
hi ha molts músics
en cartilla,
per dir alguna cosa,
doncs,
se'n convoquen
amb d'altres,
sempre oferint,
doncs,
el repertori que es farà,
quan es farà,
i tot això.
I val a dir,
doncs,
que també amb el Besson Amor
en Project
toquen quatre instrumentistes
ben bons d'aquí,
de Tarragona.
Toquen el José Luis Moles,
que és el primer violí,
que és el professor de violí
del Conservatori de Tarragona,
el Roger González,
que és el professor de viola,
la Susana Uruén,
que ho és de Vilaseca,
i també l'Anèlia Sanchís,
que és professora de flauta
del Conservatori de Reus.
Ja havíem treballat junts,
i també, doncs,
em vaig posar en contacte amb ells
per si volien ajuntar-se
amb l'ensemble, no?
I ells encantats
i toquen,
i precisament són dels membres
més àssidus de la formació, no?
Tot i que la formació, doncs,
està erradicada a Barcelona.
I no podem oblidar
que el director
amb el que estem parlant
és nascut a Valls,
a la capital de l'Alcamp.
Marc Moncosí,
director del Barcelona Modern Project,
protagonistes aquesta nit
amb la Marta Mateu
com a soprano,
protagonistes d'aquest últim concert
de la Primavera Musical
de Tarragona,
al Teatre Metropol
a dos quarts de teu.
Moltes gràcies per,
en fi,
explicar-nos aquestes coses
aquest matí en directe
a la Sintonia de Tarragona Ràdio,
que vagi molt bé
el concert d'avui
i, en fi,
tots els projectes de futur
que tingueu com a formació.
Molt bé, moltes gràcies.
Gràcies i bon dia.
Adéu, bon dia.