Passa un minut d'un quart d'onze del matí.
Estem en directe a la quarta hora del programa del matí de Tarragona Ràdio
i ara és qüestió de parlar d'una de les millors notícies, segurament,
d'aquest dimarts a la ciutat de Tarragona.
Sobretot, bona notícia per una veïna de 64 anys del barri de Torreforta
que es diu Josefa Ferrando Quílez.
Ella és la guanyadora, la fortunada guanyadora del premi de 600 euros mensuals
que atorga la VIA-T, l'associació que agrupa els comerciants
del centre de la ciutat de Tarragona.
Per parlar d'aquest sorteig, aquesta promoció dels sorteig que es va fer ahir,
aquí als estudis ens acompanya el senyor Jordi Chivite,
que és vocal de la Junta de l'Associació de la VIA-T.
Senyor Chivite, bon dia.
Bon dia.
I ara saludem a través de la unitat mòbil a Joan Maria Bertran i Quim Pons
que han anat fins al carrer Montblanc, fins al barri de Torreforta,
per parlar amb la fortunada.
Quim, bon dia.
Bon dia, Ricard.
Tens aquí la senyora Josefa?
Tenim aquí la senyora Josefa.
I com està?
Doncs home, està molt contenta perquè ens ha dit que mai li havia tocat res
d'aquestes coses, que ell havia jugat aquí, havia omplert una butlleta
i només amb una butlleta li ha tocat aquest premi dels 600 euros.
Doncs podem parlar amb ella?
Podem, podem parlar amb ella.
Li diem si vols bon dia.
Bon dia, senyora Josefa.
Hola, bon dia.
Em preguntaven des de l'estudi, ho està sentint perquè l'hem col·locat una ràdio,
si li voleu preguntar alguna cosa directament també li podeu preguntar.
Em deien que si estava contenta.
Sí, sí, molt contenta.
M'explicava abans el procediment.
Com ha anat això?
Com li ha tocat aquest premi?
Què va fer perquè li toqués?
No vaig fer res.
Vaig omplir una butlleta d'aquestes que me van donar, la vaig omplir i ja no me recordava
d'aquesta butlleta.
M'ha dit que va ser comprant un pijama, no?
El pijama d'un rendiment.
Sí, un pijama que li vaig comprar a mi hija per a los reyes i, bueno, compré varias
coses, però la chica de la tienda aquell dia me dijo, rellene esto que entrarà en
un sorteo.
Pues lo rellené, se lo di a la chica i jo ja no m'acordava d'aquest boleto.
També m'havia dit que mai a la vida li havia tocat res, que és el primer cop que té
aquesta sort.
Nunca, nunca a la vida m'ha tocat nada.
És la primera vegada.
I això que es fa un fart d'omplir butlletes.
Sí, eso sí, sí.
També teníem pregunta a Ricard aquí des de carrer Montblat, des de Torreforta,
perquè la Josefa li volia fer algunes preguntes al senyor Chivite per si ens podia explicar
com anava això dels 600 euros.
Molt bé.
Si et sembla que les faci ella mateixa i que respongui el senyor Chivite.
Ara es podran saludar el senyor Chivite, l'està escoltant la senyora Josefa.
Bon dia, senyora Josefa.
Hola.
Què m'ha de preguntar?
Que eso se lo puedo gastar en lo que yo quiera y donde yo quiera o hay algunas normas?
No, no.
La norma és que usted cobra cada mes estos euros i vostè els pot gastar com vulgui
i allà on vulgui.
Evidentment, si vostè es compra al comerç de Tarragona, nosaltres li agrairem.
Però vostè pot fer el gasto allà on vulgui.
No sé si ha quedat...
No ho sent, senyora Fernando?
Diu que ho sent una mica malament.
No em sent?
Diu que ho sent una mica malament.
Molt fluix.
Molt fluix.
A veure, intentarem bujar allà el volum, aviam si ho sent millor.
Aviam, el que té el senyor Chivite és que ho pot gastar allà on vulgui,
però si se gastes lògicament al comerç de Tarragona,
diu que ells ho agrairan.
També m'ha dit que tenia una altra pregunta per això, per fer, d'aquests diners.
Preguntar si, por supuesto, que me lo gastaré en Tarragona.
Però si quisiera hacer un viaje a donde me parezca a mí, lo puedo gastar igual?
Vostè puede gastarlo con lo que usted quiera.
Ah, vale.
O sea, el dinero es suyo.
Això què vol dir?
Vol dir que són seus, és com un sou, ja ho diu la paràlola,
un sou mensual durant tot aquest any que ve.
Llavors, vostè el pot gastar allà on vulgui i com vulgui.
Jo li insinuava que si ho gastava a Tarragona, doncs era molt millor, no?
Però és una broma que jo li he fet.
Vostè el pot gastar allà on vulgui.
Jo com a associació, com a associat a la Via T,
doncs li feia la broma de que millor que ho gastés a Tarragona.
Evidentment que ens agradaria que ho fes a Tarragona.
Però vostè el pot gastar allà on vulgui.
Això que ho sàpiga.
Ah, vale, vale.
És el que volia aclarar perquè...
Amb un viatge amb el que vostè vulgui.
Vale.
Com si li vol comprar un pis als seus fills.
És igual.
El que vulgui.
Ja sé que són pocs diners, però bueno, per almenys per donar l'entrada.
Home, 600 euros és una quantitat, senyora Ferrando, que Déu n'hi dono, 600 euros al mes.
Ah, sí.
Que sí, i tant, i tant.
Vostè diu que només va fer una bulleta, i amb una bulleta ja ha tingut aquesta sort.
Aquest lloc, perquè les lequer, bueno, faig propaganda, però bueno, és igual.
Abans he sentit que vostè deia que havia jugat.
Aquí he omplit moltes i no m'ha tocat mai res.
Abans, senyora Josefa, he sentit que vostè deia que havia jugat.
Sí.
Realment no és cap joc això, simplement és anar a comprar el comerç de Tarragona
i vostè té l'oportunitat, els associats de la Via T, d'omplir aquesta bulleta.
Molta gent, com que ja ho sap, d'altres temporades, doncs ja ni tan sols ens pregunta
què significa aquelles bulletes que hi ha allà al costat de la caixa.
La gent l'agafa, compra, els omple, ho diposita en una urna i sap que allò entra en un sorteig.
Molta gent, com vostè diu, doncs ni s'ho imaginava que allò...
Ni se'n recordava, no, quasi.
Ni se'n recordava que allò li podia haver tocat.
És una cosa que, com que no val ni un duro, no val ni un cèntim,
vull dir, la gent ho fa i després passa el que li ha passat a vostè, doncs que li pot tocar.
Sí, sí.
Senyora Ferrando, quan li van avisar que li havia tocat aquest premi?
Abans d'ahir.
Abans d'ahir.
Sí.
I s'ho creia o no?
No, no, no, pensava que era una broma.
No m'ho creia, no.
Ahir, ahir, ahir.
No l'haurien avisar.
Abans d'ahir era diumenge, devia ser ahir, senyora Ferrando.
Abans d'ahir, sí, doncs ahir, ahir.
El sorteig es va fer ahir.
Ahir, sí, sí.
I no s'ho creia?
No, que va, que va.
Al migdia em va trucar una dona, una senyora, i m'ho va dir i dic, no, això és una broma, no?
I em va dir que no, que no, que no, que no era cap prova.
I encara no m'ho creia, eh?
Encara no s'ho acaba de creure.
Encara no.
Fins que no vegi els primers 600 euros no s'ho acaba de veure.
Fins que no me'n paguin alguna cosa no m'ho creia, eh?
Ja, ja arribarà, ja arribarà.
De totes maneres, senyora Ferrando, ja que vostè parlava ara d'un viatge o de fer les despeses a Tarragona,
ja t'ha pensat en què gasta els diners?
No, encara no.
No ha pensat en res?
No tinc ni idea, encara.
Ni un regal que vulgui fer per vostè mateixa o per algú de la família?
De moment no tinc ni idea.
El viatge que deia abans, potser.
Un viatge, potser sí.
Bé.
El que passa, Ricard, que si li han sortit a la senyora Ferrando són molts amics, eh?
Això ja t'ho dic ara.
Qui li ha sortit?
Li han sortit molts amics, familiars, tothom diu que si li sobra alguna cosa
que ells estan sempre a disposició per comprar-se alguna coseta, eh?
Això sí que ens ho ha dit.
Això sí, això sí, és veritat, sí.
Què li han demanat? Li han demanat alguna cosa en concret o no?
De moment en concret no, però en Enriqui me'n recordo d'ells.
La família, els amics o les amigues o les veïnes al barri?
No, les veïnes no saps res, encara no he dit res a ningú.
No, no, no han demanat les meves filles, només.
Ara ho sabrà tothom per això ja.
Ara sí, no?
Ara que ja està sortint per la ràdio, recordem el nom, ho diuen per les veïnes.
Ara sí.
Viu al carrer Montblany i es diu Josefa Ferrando Quílez.
Ai, mare de Déu.
Ai, mare de Déu, que popular.
Sí, ara es farà com molt popular.
Ara me faré popular, eh?
Molt bé.
No podria sortir al carrer.
Quim, alguna cosa més des d'aquí?
Home, tenia un altre dubte, també, quan hem arribat,
que ens deia que si aquests diners se'ls havia de gastar 600 euros cada mes
o es podien anar acumulant.
A veure, això és un sou que se li diposita cada mes.
Llavors, ella els pot anar acumulant i gastar-los tots de cop.
El que no pot fer és gastar el mes següent que encara no ha cobrat.
Ah, clar.
Però ella pot anar acumulant com si no se'ls vol gastar.
A veure si ens entenem.
Com si vol dipositar en un banc allí i no gastar-los.
Són diners que són d'ella i són diners que pot fer el que vulgui.
El que no pot gastar és un mes que encara no ha cobrat.
Això està clar.
Però tot el que cobri pot fer el que vulgui.
D'acord, d'acord.
Molt bé, senyora Ferrando.
Doncs, en fi, la veig encara molt parada.
No sé si...
Potser és que no s'ho acaba de creure, però, en fi...
És que és la primera vegada que me fan una entrevista i tot això.
I és la primera vegada que li toca un premi, no?
I és la primera vegada, sí.
Molt bé. Quim, alguna cosa més des d'aquí, des del carrer Montblanc?
Doncs ja està.
Esperem que el senyor Ferrando, quan vegi els primers diners, s'ho cregui.
Perquè també és el primer que ens ha dit.
Diu, jo encara no m'ho crec fins que no toqui els calés amb la mà, vaja.
Aquest senyor, moltes gràcies, eh, per tot.
De res, home, això és la via T.
No sóc jo, és la via T.
Una cosa, senyora Ferrando, per acabar.
Sap que ha estat la fortuna d'entre 35.000 butlletes?
Doncs no.
35.000 teníem.
Guaita, quina sort que he tingut.
Cada any, cada any va sumant això.
El primer any es tenia d'explicar tot el que era aquesta butlleta
i ara últimament ja no cal que expliqui res.
Simplement la gent, com que ho sap,
quan fa una compra, agafa, omple o diposita
i en guany 35.000 butlletes.
Guaita.
Doncs, senyora Ferrando, la nostra enhorabona,
la nostra felicitació per haver estat l'afortunada
i que s'ho gasti com vostè cregui convenient al llarg d'aquest 2005.
Moltes gràcies a tothom.
Gràcies.
Vinga, gràcies, senyor Josep.
Quim Pons, alguna cosa més des d'aquí, des de la unitat mòbil?
Doncs ja no, ho aniríem deixant perquè ens està començant a agafar fred
perquè avui fa fred aquí a Tarragona, la veritat.
Molt bé, doncs gràcies per haver estat amb la unitat mòbil
al carrer Montblanc, al barri de Torrefort,
amb l'assistència tècnica de Joan Maria Bertran.
Hem de dir, senyor Chiviti, això,
que hi ha 35.000 butlletes
i que ahir van fer el sorteig, no?
Ahir es va fer el sorteig al Palau de Congressos
el senyor Artur Aragonès, que és el conegut perquè és el tercer any
que va al París d'Àcar, doncs el van convidar,
ell va voler assistir i ell va ser el que va escollir,
no escollir, es pot dir que van llençar totes les butlletes a l'aire
i doncs van agafar tres.
La primera és la que serveix i les altres són suplents.
Com que la primera que va servir, perquè va sortir la senyora Josep,
a vegades truques, s'han equivocat el telèfon per mil motius,
doncs va ser la vàlida, diguem.
35.000 butlletes en la tercera edició d'aquesta campanya.
Recordem una miqueta com va néixer la idea per part de la Vieter
i en què consisteix aquesta promoció que es fa sempre
coincidint amb el mes de desembre, no?
Amb les festes de desembre, sí.
Això és una cosa que va sorgir pel mateix tema de sempre.
Als comerciants ens agrada tindre els clients contents,
doncs vam dir, hem de fer una promoció.
Quin tipus de promoció?
N'hi ha tantes, n'hi ha tantíssimes,
que van dir, bueno, doncs aquesta és una promoció fàcil,
és una promoció que no val diners a la gent,
és una promoció que, bueno, ho tens allà al costat,
la gent que ho vulgui omplir pot fer-ho,
la gent que no ho vulgui, perquè també hi havia gent que deia,
no, no, a mi deixa'm estar, doncs que cadascú faci el que vulgui.
Aquest és el, una mica és el lema, no?
Diguem.
El primer any va anar una mica fluix, però també tots molt contents,
el segon any estupendo,
i el tercer, doncs, millor encara, 35.000 butlletes.
Els comerciants esteu contents de la fórmula?
Sí, és una fórmula molt fàcil,
i és una fórmula, doncs, que va bé,
i a més a més, evidentment, a qui li toca,
doncs li va estupendo, no?
I a més, doncs, bueno, és qüestió d'esperar,
perquè això, doncs, no sabem quan s'acabarà,
pot durar encara molts més anys.
Ara ja els clients de la majoria d'establiments a l'Aviatè
ni us pregunten exactament com va la fórmula de la promoció.
Si algú té algun dubte, potser que ho pregunti,
però la gran majoria ja no pregunten res.
Saben que aquelles butlletes és per això,
la majoria de clients també ho saben,
per tant, no hi ha gaires dubtes.
A més, la campanya la feu en el moment álgid de la temporada,
és a dir, en el moment de més feina de l'any
pels comerciants és quan la feu.
Durant tot el mes de desembre,
al principi sí, el primer any recordo jo
que havien d'explicar-ho a tothom,
què és això, per què serveix això?
Ostres, és un sorteig de 600 euros, ningú s'ho creia,
és clar, és una cosa relativament nova.
Ara ja la gent ja ho sap,
vull dir que no cal que expliquis tant.
Ja tens prou feina atenent a la gent
com per tindre que explicar.
Si convé ho fem, està clar,
però vull dir, la gent ja ho sap.
Més enllà del tema aquest de la promoció concreta
que ha tingut com a afortunada aquesta veïna
del barri de Torreforta,
com està? Com esteu a l'Aviaté?
Com estem? Estupendos.
Amb molta feina?
Molta feina.
Molts projectes? Moltes ganes de continuar?
Moltes ganes de continuar.
És feina que a vegades des de fora no es veu,
però evidentment que estem treballant.
No ho sé.
Teniu coses pendents, projectes, previsions per aquest 2005
en què vulgueu treballar expressament?
Bé, projectes n'hi ha molts.
El que falten és associats.
Com més associats siguem, més pinya podrem fer.
Ara som al voltant de 150 associats.
Som molta gent, però evidentment que volem ser molts més.
I com molt més siguem, molt més pinya podrem fer
i molt més coses podrem fer junts.
I molt més endavant podrem tirar en general tot a Tarragona.
Perquè Tarragona no és només cultura i art i muralles.
Vull dir, és comerç, és tot.
Molt bé.
Doncs amb aquest missatge i amb aquestes bones previsions
pel que fa a l'Aviaté, acabem aquesta conversa
que hem tingut aquí als estudis amb el senyor Jordi Chivite,
que és vocal de la Junta de l'Aviaté,
l'agrupació de comerciants al centre de la ciutat de Tarragona.
I a través de la unitat mòbil
hem tingut la fortunada guanyadora d'aquesta promoció,
la senyora Josefa Ferrando Quílez,
del carrer Montblanc del barri de Torrefort.
Senyora Chivite, l'enhorabona per la promoció també,
perquè han estat 35.000 bulletes.
Això és molta participació.
En fi, que vagi molt bé aquest 2005 a l'agenda de l'Aviaté.
Moltes gràcies.
Gràcies i bon dia.
Bon dia, adeu.