Dos minuts i mig, serà un quart d'una.
Ens volem fer ressò des del matí de Tarragona Ràdio
d'un projecte que sorgeix de la Conselleria de Medi Ambient.
Un projecte relacionat amb justament les relacions
que han de mantenir les persones i els gossos.
Els gossos, els animals de companyia.
Parlem avui al matí de Tarragona Ràdio
amb la veterinària responsable d'Andú a terme.
Tot aquest projecte és l'Alexia Falcó.
Bon dia, Alexia.
Hola, bon dia.
Benvinguda.
Sorgeix de la Conselleria de Medi Ambient
de l'Ajuntament de Tarragona.
L'altre dia es va presentar en roda de premsa.
Vau comentar el contingut d'aquest projecte
que, en principi, va adreçar fonamentalment als més joves.
La decisió final de si s'esté o no un gos a casa
l'aprenen els adults.
Moltes vegades, perquè costa molt dir que no o dir que sí.
I com que a vegades vosaltres que esteu en contacte habitual amb aquest tema
veieu que amb els adults no se'n sortiu.
ara deixem els adults i anem a buscar els nens.
Aviam si podem captar aquesta sensibilitat
d'explicar-los que un animal de companyia no és una joguina,
que l'animal de companyia probablement no porta piles,
no li pots treure les piles en un moment determinat,
sinó que és un ésser viu, no?
Efectivament, un gos no és un objecte de consum,
no és un joguet, no és una persona.
Vull dir, tots sabem que un gos no només és una forma bonica,
un pèl blanc, un pèl llarg, un pèl curt.
I moltes vegades s'escolleix un animal pensant el tamany
o el color o què estigui de moda.
I això ens hauríem d'oblidar perquè realment
l'ànima de l'animal, si és que entenen,
que jo em sembla que a vegades penso que sí,
doncs sempre és la mateixa,
és un animal lliure i que el portem a viure a la ciutat
i el portem a casa nostra
i no el podem convertir en una persona.
I no pensen com les persones.
És un animal?
És que a vegades perdem de vista...
No vol dir que te l'estimis menys perquè sigui un animal.
No, no, no.
És molt a prop d'un llop.
Els seus comportaments són molt semblants
de tots els comportaments que pugui tenir un llop.
El gos el repeteix un 80%.
Vull dir que...
I aquí entra la nostra tasca,
vull dir, com a família,
que s'emporta un gos a la seva casa,
l'hem d'ensinistrar i ajudar que sigui un bon gos.
Que sigui un gos feliç com a gos.
Com a part de la família,
però sense deixar de ser un gos.
I ser un bon ciutadà.
I això només es pot fer
des del coneixement dels animals
i des de l'ajut que podem donar als veterinaris
del comportament animal
i la Conselleria de Medi Ambient
sempre ha cregut aquest projecte
i ens està ajudant a portar-ho a terme.
Ara volem anar a parlar amb la gent d'ESO,
a portar els tallers aquests
de conscienciació ciutadana
i de comportament animal.
Començarem aquest mes de maig,
però està previst fins a acabar el 2005
que es facin fins a 80 sessions
de treball, tallers,
a les quals parlarem de tot això
i portarem el swing i la rumba
que són els gossos de l'entitat animalia,
de la nostra entitat,
que són gossos de gossera.
Ara els presentarem i explicarem
perquè tenen tota una vida
i Déu-n'hi-do,
tenen una gent de molt atapaïda.
Sí, sí, són gossos de gossera
i és una alternativa bona
a la compra de cadells de raça.
M'ha agradat molt l'Alexa
i perdona això que has dit al començament,
que a vegades ho li hem dit,
escolta, que molt bé,
però un gos és un animal.
Afortunadament hi ha moltíssimes persones
que ho fan molt bé,
això de tenir una mascota.
És que ens agrada repetir això,
que sembla que tothom fa les coses malament.
No, ni de bon tros.
Hi ha persones que tenen molt clar
què és un gos,
què és un animal de companyia
i què ho fan tot molt bé.
Hi ha persones que no compleixen
amb les normes de convivència.
Típic, el gos suelta un gos enorme,
escolti, sisplau,
llegui el gos,
no fa res.
Escolti, és un animal,
no és un ésser humà.
És un animal, per tant,
pot tenir, per molt educat que estigui,
reaccions diverses davant de determinats estímuls.
I a vegades oblidem això, no?
Sí, ha de ser un bon gos
i un gos respectuós amb l'altra gent
i amb les persones.
I clar, un gos controla la seva casa,
controla la seva família,
la seva manada,
però pot arribar un moment
que un parc o amb un estímul determinat
pugui escapar-se, espantar-se,
creuar una carretera,
creuar un carrer
i donar un susto a algú i fer mal.
I llavors, clar, això ho hem de tenir molt clar,
que per molt que ens estimem a l'animal,
hi ha un punt que sempre continua sent un animal
i en una situació pot ser perillós.
El que anireu a explicar als centres educatius
és la responsabilitat que implica
tenir un animal de companyia
i en particular tenir un gos.
Com ho explicareu així?
Què és el que els direu?
Com estructureu una miqueta
les xerrades que anireu a fer?
Bé, les xerrades intentarem
que siguin el més amenes possible,
vull dir, perquè...
que els agradi, sobretot.
Jo, el que els vull fer arribar
és que un gos ve dels llops,
té uns patrons de conducta molt concrets,
que moltes coses que nosaltres considerem
que són molestes d'un animal,
és normal que les faci,
o sigui, com és grinyolars, lladrucs,
fer forats als jardins, escapar-se...
Als sofàs...
mossegar els mobles,
vull dir que totes aquestes coses
que són molestes per a les famílies
quan portem el gos a casa
és totalment normal,
és un comportament normal del gos
que nosaltres hem de controlar
i ensinistrar perquè no ho faci,
però que si no volem que les faci
hem de pensar que és un gos.
Vull dir, que un gos és normal
que arrossegui les potes de les cadires
fins que té un any d'edat
i hem de tenir coneixements
per això saber-ho fer,
perquè és molt important
els primers sis mesos de vida,
després hem de complir
dels sis mesos a l'any
uns altres tipus de processos,
però l'ensinistrament del gos
no és només ensenyar-lo a seure,
anar al teu costat caminant a l'esquerra,
menjar unes determinades hores,
no arrossegar,
perquè l'ensinistrament d'un gos
és ser continuat.
Un gos que no és un perill
quan té un any
pot tenir un perill
si és un mascle
quan en tingui dos i mig.
Que pot arribar un moment
i una situació
que pot arribar a ser un perill,
que es pot escapar,
i és una cosa
que no hem de perdre mai de vista,
que l'ensinistrament d'un gos
és continu,
perquè sempre,
com que ell viu una manada
i és un animal gregari
i és jeràrquic,
si ell intenta manar
i si tu no ho fas,
ho farà ell.
Això no és un problema
en un gos
que fa 10 quilos,
potser,
però si en fa 25 o 30
pot arribar a ser un gos.
Una de les coses
que molt simple,
però a vegades oblidem,
que els gossos creixen,
que d'ells que veiem tan
«ai, que mono»,
aquella frase que diem
i que després això
darrere sempre hi ha
una miqueta de problemàtica,
perquè són gossos
que després són abandonats
quan es fan grans,
que dius
que faig jo ara
amb aquest gos tan enorme
perquè de petita
te'n feia tanta gràcia,
una cosa que sembla
tan simple
i tan elemental
a vegades l'oblidem.
Sí,
donar físicament
i etològicament,
o sigui,
el que necessita
el seu comportament normal
de gos,
donar-li la felicitat
que li correspon
a un gos
que no és la mateixa
que li correspon
a una persona
i li hem donat
tot el carinyo
que mereix
i tot el respecte
que mereix
com a ésser viu
part de la nostra vida.
Nosaltres estimem
moltíssim els gossos,
però són més feliços
quan tenen una tasca a fer
i moltes vegades
els tenim a casa
com si fossin
un estri més
i hem de donar
un sentit
a la seva vida
a la ciutat.
Hi ha molts abandonaments
de gossos,
això sabeu,
està a l'hora del dia,
és terrible
pel que implica
l'animal
i pel que implica
també la seguretat
de les persones.
Estem pensant
en les carreteres
que quantes vegades
poden provocar problemes
i també posen en perill
la vida dels propis animals.
Anireu a les aules,
explicareu,
donareu tots aquests
coneixements,
voleu anar
un pas més enllà.
Ens agradaria arribar
on puguem,
vull dir,
començarem perquè les nostres...
Però també parlareu
de gossos abandonats,
que hi ha un refugi,
que si voleu un gos
hi ha moltes alternatives.
És una alternativa,
l'adopció controlada
i tutelada
i nosaltres volem ajudar
a través de l'Ajuntament
de Tarragona
que això es pugui
portar a terme,
que els gossos tots
tenen possibilitats
de ser adoptats,
però cada gos
ha d'anar a una família
adequada
i no totes són
de la mateixa manera
i hem de buscar
el gos
per a una família
determinada
i això ho volem fer
entendre la gent
que tots els gossos
no són iguals
però al fons
tots tenen el mateix,
han de ser respectables
pel que són.
No anireu sols?
No, no anirem sols.
Abans ens has parlat
de dos personatges,
el Swing i la Rumba.
Sí, sí.
Portarem el Swing i la Rumba
que són uns exponents
de l'altra part
del programa,
que el de les escoles
és nou,
però ja fa un any i mig
que treballem
amb gossos
procedents
del refugi municipal.
I què feu amb aquests gossos?
Doncs aquests gossos
són gossos
que inicialment
eren difícilment adoptables,
que eren gossos
de més de quatre anys,
tenen una edat indeterminada
quan arriben allà
al centre de recollida
i amb la col·laboració
del laboratori municipal
i a les seves instal·lacions
vam començar
a seleccionar
els animals
que estiguessin sants
i que fossin aptes
per al treball social.
Diguem,
hem de mantenir
el tema animal,
però hem de donar
una mica de suport
a les persones.
I aquesta és la millor manera.
El Swing
treballa dos dies per setmana
a un pis
amb disminuïts psíquics
i vam començar
amb coses molt senzilles
com era
que es coneguessin,
després van començar
a sortir al carrer
a passejar
i ara ja el banyen,
controlen la seva higiene,
dos dies per setmana
els visita
i dos dies per setmana
també visita
els avis
del centre de la Mercè.
Sí, sí,
el de la Mercè.
I, bueno,
igual,
els va visitar
i està amb ells,
baixen a veure'l,
els que són més mòbils
que tenen més vàlides
per caminar
el treuen a passejar,
ell està molt content,
li agrada molt
tant treballar
un lloc com un altre
i quan acabi
aquesta tasca
que està fent el Swing
a finals d'any
ens agradaria
donar-lo una adopció
a una família
que el vulgués
sabent que és
un gos ensinistrat
i preparat
per fer treballs
d'aquest tipus
i que pogués continuar
visitant
la seva família
de fora, no?
És a dir,
que aquí afegiríeu
un altre agent
dins de tot
aquesta petita societat
que heu muntat
entre persones,
l'animal,
vosaltres mateixos,
és a dir,
algú que volgués
adoptar aquest gos
sense treure'l
d'aquest context
un parell de cops
a la setmana
que ja estaria estipulat,
la persona que l'adoptant
com si diguéssim
es comprometria
a deixar-lo
a deixar-lo
dos dies
que continués
amb el voluntari
que el porta
amb el seu guia
portant-lo
a treballar
diguem, no?
que pogués continuar
tenint aquesta tasca important
que pensem
que s'hauria de
continuar respectant
com són el swing i la rumba
perquè són gossos abandonats
en principi
perquè els vau treure
del refugi
i els vau ensinistrar
per fer aquesta tasca
de...
Són gossos que
el swing
és un gos d'atura creuat
i la rumba
és un podenc
és un gos de caça blanc
una mica més gros
que el swing
i tenen dos caràcters
totalment diferents
el swing és molt viu
i la rumba
és molt sensible
és tranquileta
i el que volem
és poder agafar d'altres
perquè sempre busquem
que siguin gossos
que no sortirien
dels refugis
perquè aquest és el problema
tothom va a una gossera
i s'emporta
el cadellet
o el gos de raça
però aquests altres
que no tenen història
que no saben
quina vida han portat
de 4 o 5 anys
que estan lletjos
perquè el pèl
La cosa de la marca
ens va fins i tot per això
la cosa de l'aparença
Una mica sí
però tots al fons
perquè jo recordo
que el swing
la primera vegada
que vam entrar a la gàbia
per intentar treure'l
no volia
i intentàvem mossegar
La seva memòria
No sabem quina història ha tingut
No és selectiva
no obliden les coses
fàcilment als gossos
Aquests gossos
que han arribat a una gossera
sempre porten
un munt d'històries
que no coneixem
i que en un moment donat
poden tenir un record
un estímul diferent
que el pot fer tindre por
Per tant es tracta de tornar
a guanyar la seva confiança
Exacte
i donar-li valor
i que estigui tranquil
amb les persones
i saber que la seva vida
sempre és molt semblant
Adoptar
és molt gratificant
T'hem preguntat
i aquestes persones discapacitades
i aquests avis
que comparteixen
una estona
de la seva vida
després d'un any
podeu fer una valoració
de com ha anat l'experiència?
Estem molt contents
vull dir
estem molt contents
de com ha anat tot
perquè clar
són col·lectius
molt sensibles
i que totes les coses noves
costa una mica
d'integrar
si comences pensant
que aquesta gent
han tingut males experiències
amb gossos
potser
que no s'atreveixen a tocar-los
i veus que al final d'any
l'estan banyant
i que saben
que és dilluns
perquè ve el swing
i que avui toca
i l'estan esperant
quan arriben
que arribi
per posar-li l'aigua
i per respallar-lo
doncs veus que és
molt important
per ells
és un motiu més d'alegria
és tenir goss
sense tenir-lo
sense tindre
que ocupar-se
d'aquestes coses
d'una forma continuada
que no podrien
Un projecte consolidat
que pel que expliques
vol continuar endavant
perquè ara el swing
i la rumba
se'ls busca una família
que els vulgui tenir
i que entri
dins d'aquestes normes
voleu que altres gossos
també continuïn
dins d'aquest programa
i d'alguna manera
esteu relacionant
aquest programa
ja no projecte
perquè té una certa
experiència veterania
amb aquest nou projecte
que ens atreu
aquest mes de maig
que implica
un altre col·lectiu
molt ampli
que és el dels joves
important també
el tema de la raça
a l'hora de dir
escolteu
que un gos és un gos
i el tema de la raça
potser també cal tenir
que depèn de per què vulguis
tu un gos
quina sigui
els gossos de raça
tenen aptituds
que és una predisposició
a desenvolupar
una determinada tasca
perquè les persones
han creat les races
perquè han volgut
fomentar
diguem
un hàbit en ells
podria ser
els gossos de casa
els gossos de companyia
no pots fer-li
a un gos de companyia
arrossegar un trineu
li has de fer
el que és propi d'ell
i els gossos de treball
per exemple
sempre han sigut
molt determinats
els gossos aquests
que porten el sexe
que són els que
tradicionalment
s'utilitzen
els gossos de treball
també podem considerar
que el treball de pastor
era un treball habitual
però que aquests gossos
de pastor
ja han perdut
aquesta feina
i hem de buscar
un altre
perquè sempre
les aptituds
manen molt
després l'ensinistrament
és el que ens ajuda
a conduir-la
però la predisposició
per fer una cosa
la tenen els gossos
però cadascun la seva
és llogic
i a vegades ens deixem
emportar per l'estètica
i no pas per allò
que realment
el nostre desitge
de tenir un gos
amb nosaltres
doncs no tenim clar
per què el volem
comenceu aquest mes de maig
són molts els centres
que teniu intenció
de visitar
començarem
amb 6 o 7 tallers
encara no està segur
però clar
ara és molt malmès
per començar
agafar una mica d'examens
però bé
també pot ser una miqueta
de presa de contacte
farem la presa de contacte
i al setembre
començarem a fer-ho
ja de forma més continuada
fins que acabi
ens encantaria
anar a primària
ens encantaria
amb la gent de primària
però hem de preparar
un taller diferent
a primària és diferent
i aquí s'ha d'incidir més
perquè jo no sé
si és la influència
dels Disney's o què
però el tema dels gossets
són molt llaminer
per als nens petitets
sobretot
i aquí és on
hi ha un pare
i una mare
costa molt dir que no
costa
però hem de donar coneixements
tant als nens
com als adolescents
que potser tenen
més formes
de fer pressió
molt bé
Alexia Falcó
veterinària
una de les coordinadores
d'aquesta campanya
que impulsa
l'Ajuntament de Tarragona
a través de la feina
que fa l'ONG
Animalia Tarragona
ha estat un plaer
conèixer els detalls
d'aquesta iniciativa
estarem en contacte
perquè serà bo
conèixer com va evolucionant
i a la vostra disposició
molt bé
moltíssimes gràcies
Alexia
bon dia