Les 10 del matí, 10 minuts, en directe a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Com us avançàvem fa un moment en el sumari del programa,
avui hem convidat el delegat del govern de la Generalitat al camp de Tarragona,
Javier Sabater, amb l'excusa, entre cometes,
que el govern actual, el govern tripartit de la Generalitat,
ha complert 500 dies de gestió.
Una excusa, com qualsevol altra,
per repassar els principals temes de l'actualitat,
la gestió feta en els últims mesos,
i, sobretot, per repassar aquelles qüestions
que afecten a la ciutat de Tarragona i a les comarques tarragonines.
Senyor Javier Sabater, bon dia.
Hola, bon dia.
500 dies, és una d'aquelles xifres per fer balanç.
Positiu, plenament positiu, o queden moltes coses per fer?
Jo soc dels que no està mai plenament del tot satisfet,
així que del tot positiu no,
però jo penso que hem avançat,
que al camp de Tarragona l'economia va bé,
pot anar millor i estem intentant ajudar
que encara funcioni de forma més positiva,
i les polítiques socials, doncs,
hi hem donat un bon impuls, no?,
tant a l'educació com a la sanitat,
com a el que són polítiques de benestar i família,
i el medi ambient, jo crec que també estem ja a punt
de posar-lo en la línia que nosaltres volíem.
són els tres aspectes, sense considerar així per resumir,
i després, si de casa, podem entrar una mica més en detall,
però són les qüestions que més ens preocupaven
i sobre les que estem treballant més.
I des del punt de vista estrictament local,
aquests 500 dies han estat també positius,
perquè segurament molts ciutadans tenen la sensació
que, en fi, moltes qüestions pendents
que afecten a la Generalitat continuen iguals.
i em refereixo a Chartres, Escola Oficial d'Idiomes,
Ciutat Judicial,
igual o fins i tot alguns poden pensar que pitjor que fa un temps?
Algun, potser sí, però ara ho podem mirar així molt resumidament,
però és veritat que des del punt de vista local
de la ciutat de Tarragona,
ho dic pels que ens escoltin de fora,
doncs de la ciutat de Tarragona les coses costen més.
I jo, que ja intento fer una anàlisi
una mica més distanciada del tema de la ciutat de Tarragona,
veig que això és una cosa que ja ve,
és una inèrcia que ve del passat, no?
Totes aquestes qüestions que anem repetint els últims mesos
pendents de la relació entre la Generalitat i l'Ajuntament,
no són d'ara.
És a dir, aquí hi ha una tradició ja a Tarragona,
amb aquest govern i amb l'anterior,
que les coses no acaben de funcionar.
Ho dic perquè després diuen,
no, és que vostè i l'alcalde o l'alcalde i vostè,
i li pregunten a ell també,
i no és d'aquí, eh?
No és d'aquí, perquè l'Escola Oficial d'Idiomes,
per posar un exemple,
a Lleida i Girona ja fa anys que hi és,
i Tarragona, que és molt més important
per mi, des del punt de vista turístic,
ja em perdonaran els amics de Lleida i de Girona,
i Tarragona i la seva conurbació, eh?
Jo diria gairebé totes les comarques,
però principalment, doncs,
Tarragona, Salou, Cambrils,
ara la Ruta del 6T, que també estem potenciant,
bé, doncs no té Escola Oficial d'Idiomes, no?
Hem estat anys que no s'ha ensenyat el català,
per exemple, en aquesta Escola d'Idiomes,
però des del punt de vista de l'indret,
de l'inmoble,
doncs, Lleida i Girona fa goig,
i aquí encara estem en un edifici de pisos, no?
I això ja passava abans,
així que jo he heretat això,
i estem intentant, a veure,
ara veig que aquesta última setmana,
la Comissió de Govern ha fet un passet més
de l'Ajuntament, em refereixo, no?
Que és aconseguir l'acord sobre un tros de terreny més,
però no acaba d'estar tot el terreny,
i a veure, els serveis jurídics de la Generalitat
i la Conselleria no construiran
si no tenim la propietat sencera dels terrenys a disposició.
I clar, tot això costa molt,
i explicar als ciutadans has de remuntar-te lluny,
has d'explicar el problema de la seva complexitat,
has de dir que a Tarragona,
en el cas aquest, doncs, hem tingut 50 discussions
sobre 51 possibles ubicacions de l'Escola d'Idiomes
per arribar al final, quan surt,
i tot són mitges veritats, a vegades, no?
I surt el senyor Aregio i diu
ja està l'Escola d'Idiomes,
escolti, no, diu una mitja veritat,
perquè ja està un tros més del terreny,
però no el terreny sense, en fi,
ara ens allargaríem molt,
l'Escola Oficial d'Idiomes estem esperant
que l'Ajuntament ens acabi de posar a disposició
la totalitat del terreny
i llavors podrem posar-nos en marxa.
Si no, no ho podem fer
i la gent ho entendrà de seguida.
Per què?
Doncs perquè ens hem trobat la Generalitat,
el govern anterior, eh,
nosaltres fa quatre dies que hi som,
el govern anterior s'havia trobat en molts casos
que els ajuntaments deien
mira, et poso a disposició una part del terreny,
ves començant que després ja acabarem,
però ves començant i començava la Generalitat,
de bona fe,
i després es trobava que el propietari privat,
que és el que havia d'arribar a l'acord a l'Ajuntament,
o per les circumstàncies que siguin,
no acabava d'estar,
s'havia de paralitzar l'obra a mig fer
i era un enrenou terrible.
Així que es va arribar a la conclusió,
el govern anterior,
jo crec que havíem fet,
que no es construïa una escola
ni un equipament de cap classe
si no es tenia tots els terrenys
a la disposició de la Generalitat.
I així estem.
Això queda clar,
però no poden començar a redactar el projecte,
com m'ha dit l'Ajuntament?
El projecte, sí, ja es pot redactar,
ja el redactarem,
però el problema està que per començar les obres
no es podran començar fins que no es tinguin
els terrenys a disposició sencera, en fi.
Molt bé.
A veure, en qualsevol cas,
el tema de l'Escola Oficial d'Idiomes
queda clar ja,
com a mínim pel que fa a la ubicació,
que serà aquesta,
la de la zona de l'Avinguda Catalunya?
Esperem, esperem.
Què vol dir?
Que encara podem tornar enrere?
No, esclar,
perquè és que si...
Escolta, jo li dic una cosa.
Si a final d'any...
A final d'any ja...
És que ja serà una cosa...
Si a final d'any no tenim els terrenys a disposició,
és que haurem d'anar a un altre lloc,
de veritat,
és que no podem continuar així.
Pel propi bon servei als ciutadans,
als que es matriculen a l'Escola d'Idiomes,
al professorat,
que fa molts anys que està...
Miri, jo l'última vegada que hi vaig ser,
li asseguro que jo allà
no duro ni una setmana.
I em tinc per una persona
que no té mai cap malaltia,
no estic mai malalt,
ni faig baixes...
Però hi ha uns corrents d'aire
per aquell edifici
que s'ha d'anar molt preparat,
s'ha d'anar com si n'assis a la muntanya a l'hivern.
et constipes de seguida,
segur que s'han de constipar
que aquella gent no es pot treballar en aquestes condicions
i els alumnes no poden assistir.
És que jo sempre que veig un centre educatiu
en males condicions,
sempre penso que al final
les persones que estem conformades
en la nostra persona
per una suma de records,
la gent que va a una escola
en males condicions
té un trauma acumulat
a la seva vida.
Li dic de veritat,
és que jo soc de l'ofici
aquest de l'ensenyament,
no podem estar més
en aquesta situació.
No pot ser que la gent
quan sigui gran digui
és que jo vaig anar a una escola
i ni se'n recordarà,
però ho portarà acumulat.
No podem estar així.
En fi,
és que em poso molt nerviós
parlant d'aquestes coses.
En qualsevol cas,
sembla que l'escola oficial d'idiomes
podria estar en el procés ja
de desencallar-se.
El que no us sembla
és el tema de la ciutat judicial.
Per què l'actual govern
no vol anar a la zona del Francolí
com semblava en un principi
que havia volgut anar
l'anterior executiu?
Per tres motius.
Número un,
perquè no tenim els terrenys.
L'Ajuntament diu
vagin allà
que ja buscarem els terrenys
i és igual que les Miri.
Ara bé bé perquè els oïdors
ho entendran de seguida.
És el mateix que a l'escola d'idiomes.
A l'escola d'idiomes
tenim una part ja
que l'Ajuntament ens ha cedit.
A la ciutat judicial
ni una part.
No tenim res.
és que s'ha de començar
la tramitació del plau urbanístic.
És que aquest plau urbanístic
si es comencés avui
encara estaríem dos anys.
Entenc?
I per tant
fins que això no es produís
doncs no tardaríem molt.
Per tant,
primera raó,
el temps.
Segona raó,
si anem allà
la Generalitat
ha de construir
30.000 metres quadrats.
Si ens quedem aquí
el que en diem
tots els tarragonins
saben on és.
La casa dels mestres
només hem de construir
20.000.
és a dir,
és un terç
més barat.
I els diners
que administrem
al govern
de la Generalitat
no són nostres.
Són dels ciutadans
i són dels tarragonins
també.
Per tant,
no volem que les coses
ens sortin
més cares
si poden sortir
més barates.
Per tant,
aquesta és
una altra
de les raons.
Una és el temps,
és a dir,
tardaríem més
i l'altra és
ens gastaríem
molts més diners.
I l'altra,
finalment,
és la qüestió
de l'accessibilitat.
És a dir,
aquí a la
ciutat,
a la casa dels mestres,
estem a quatre passes
de l'estació d'autobusos,
estem més a prop
del centre de la ciutat,
més a prop,
i per tant
és més accessible.
i allà
on proposa
l'Ajuntament,
el Francolí,
és molt més
complicat d'arribar-hi,
és un desert,
ens hauríem de gastar
també,
ja ho he dit abans,
10.000 metres més,
però a més a més
els costos d'urbanització,
etcètera.
És a dir,
tot això
fa un paquet,
un conjunt de raons.
És a dir,
no és un caprici,
com s'ha dit
des de l'Ajuntament,
és un caprici
i a més del delegat,
escolta,
i el delegat ni intervé,
al delegat hi ha uns tècnics
molt competents
de la Conselleria de Justícia
en aquest cas,
que han fet uns estudis seriosos,
han mirat tots els costos,
som rigorosos
en l'administració
dels diners públics,
hem mirat els accessos
i hem mirat el temps.
I són tres raons
poderosíssimes
per fer-nos arribar
a la conclusió
que hem d'anar aquí
i el que no entenem
és que quan arribem allí
diem,
escolti,
i arribem a un acord
perquè aquí hi ha un solar
que és municipal.
I ens diuen,
ah, molt bé,
doncs són 3.000 milions
de pessetes,
20 milions d'euros,
diem que què?
Com pot ser
que
anem a Reus,
anem a Blanes,
anem a totes les ciutats
de Catalunya
i els solars municipals
ens els cedeixen gratuïtament?
Aquí a Tarragona
estem disposats també
a la Generalitat
a cedir gratuïtament
la Chartres,
que ve a ser una cosa
més o menys equivalent,
i l'Ajuntament ens demani
3.000 milions de pessetes
que no són nostres,
que són dels ciutadans.
És increïble,
és inexplicable.
no es pot negociar
en aquestes condicions
i, per tant,
com que
les coses estan així,
serà molt difícil
que continuem tirant endavant,
no?
Per tant,
si no es pot negociar,
diu que no es pot negociar
en aquestes condicions.
Per tant,
el tema sí que està aquí
encallat.
Aquí sí.
No tenim ciutat judicial
en perspectiva,
doncs?
No, perquè no tenim
3.000 milions de pessetes.
Per una banda,
més uns mil,
tot això són costos
adicionals,
més uns mil que ens costaria
urbanitzar,
construir 10.000 metres més,
més 7 o 800
que ens costaria
les obres d'urbanització,
més 150 o 200
que és el que ens costaria,
a més a més,
fer unes pantalles
perquè estaríem
en una zona inundable.
És a dir,
aquí 4 o 5 mil milions
de pessetes més
no ens els podem gastar.
No volem gastar-los
perquè són dels ciutadans,
no són nostres,
són públics
i els volem administrar
amb rigor.
Vostè citava fa un moment
la Xartres.
En les últimes setmanes
també se n'ha parlat
perquè sembla que hi ha
un conveni de sessió
però sembla que finalment
només per un any
i aleshores
aquest conveni
o aquest acord
en què consistiria?
No parlarem de la Xartres
fins que no parlem
de la ciutat judicial.
Ja està.
A veure,
si ens posem d'acord
amb un i l'altre
serà més fàcil.
Ho dic perquè
des d'aquest punt de vista
jo crec que serà més fàcil
que puguem parlar
en termes d'estalvi de diners,
de racionalitat del projecte,
etcètera.
Per tant,
ja no en parlarem més.
És a dir,
el dia que arribem a un acord
sobre la ciutat judicial
doncs podem parlar
de la Xartres
en termes equivalents.
Per tant,
si diem
la Xartres
gratis,
que l'anterior govern
no donava gratis
a la ciutat,
l'anterior govern
deia
que l'Ajuntament de Tarragona
pagui,
el govern de Convergència
si no ens expliquem,
doncs pagui
el sense amfiteutic,
és una mena d'hipoteca
que cada mes
li costa
a la Generalitat,
encara ens els costa ara,
6 o 7 milions de pessetes
fins al 2015.
No,
aquest govern nou,
presidit pel senyor Maragall,
li diu a l'Ajuntament
gratis,
vinga,
però a canvi
els terrenys
i aquella parcel·la de terreny
que necessitem
allà a la Casa dels Mestres
doncs també,
perquè és un tracte equivalent.
D'aquesta manera
ni li costa més
al ciutadà ni res.
en fi,
doncs ja en parlarem.
I a partir d'aquí,
a partir d'aquest punt,
senyor Sabaté,
no es pot negociar
amb l'Ajuntament?
Veu inviable la negociació
amb els responsables
de l'equip de govern?
No,
jo crec que en aquests termes
podem parlar ara mateix
aquesta tarda,
si volen,
demà dissabte,
passat demà diumenge,
si volen.
Per tant,
hi ha una possibilitat
lligant les dues coses,
Chartres i Ciutat Judicial.
Sí, senyor.
Altres edificis,
i a més tenint en compte
l'actualitat
que ahir van començar
les negociacions
entre el comitè d'empresa
del Tadis i la direcció
amb el tema
darrere fons
del tancament
de la factoria
a Tarragona,
de l'antiga tabacalera.
Què hem de fer
amb aquest edifici?
Amb aquest edifici,
la Generalitat
està disposada
a fer-se càrrec
de tota la negociació
i de tot l'immoble
i de tots els terrenys.
És a dir,
a encapçalar
la negociació
amb l'empresa
de comú acord
amb l'Ajuntament.
Jo crec que
l'Ajuntament,
en fi,
l'alcalde sobre aquesta qüestió,
sí que
s'ha manifestat
sempre favorable
a la negociació
i les meves notícies
són que
l'última entrevista
que va tenir
amb els treballadors
també va dir
que estava disposat
que la Generalitat
de comú acord
amb l'Ajuntament
tira sinó endavant
aquesta qüestió.
Què es resumeix?
Fem un resum
per als ciutadans
que no sàpiguin
com està la situació.
El que pretenen
els treballadors
i nosaltres,
tant l'Ajuntament
com l'Ajuntament
estem disposats a ajudar,
és prolongar
la vida
de la factoria
de Tarragona
dos anys
en lloc de tancar-se
ara al mes d'agost
tal com vol l'empresa,
fins al 2007
i això permetria
que gairebé
tots els treballadors
i treballadores
en la seva majoria
es poguessin jubilar
i quedaria
un petit nombre
que procuraríem
també buscar
alguna fórmula
d'aquí al 2007.
I això vol dir
que algú
ha d'adquirir
tot l'immoble
tota la propietat
del Tadis,
l'antiga tabacalera,
per destinar-lo
a diferents usos.
Llavors,
la Generalitat
està disposada
a fer aquesta operació
i això vol dir
que, en fi,
l'Ajuntament
també ha de fer
alguns tràmits
que són
la requalificació,
que ja no seran
uns terrenys industrials,
òbviament,
perquè ningú pensa
que allí
hi podrien
instal·lar-se
una indústria,
per tant,
hauran de ser
per usos
d'equipaments
i usos residencials.
I, en fi,
l'alcalde
té una carta
des de la setmana passada
del secretari general
de la Conselleria d'Economia,
senyor Martí Carnicer,
i esperem
que ens la contesti
en breu
i els treballadors
jo crec que
saben
que en aquest procediment
tindran l'ajut
de totes les institucions
i
estan esperançats
també
d'arribar
a una bona solució.
Per tant,
perquè els soients
ens entenguin,
la Generalitat
seria disposada
a fer-se a càrrec
de l'immoble?
De tot.
De tot.
I de tots els terrenys
perquè pensem que...
I a què els destinarien?
Sí,
miri,
pensem que
hi ha d'haver
un sol
interlocutor
amb l'empresa
perquè si no
no acabarem mai,
totes les coses
sempre són molt lentes
i per tant
en lloc de ser
tres o quatre
doncs pensem
que amunt n'hi ha prou
i nosaltres
ho destinaríem
efectivament
tal com se li diu
a l'alcalde
a oficines
de l'administració
de la Generalitat
que ara estan disperses
per tot el territori
de la ciutat
que no provoca
més que
despeses
innecessàries
per una banda
i per l'altra
incomoditat
dels ciutadans
i
d'aquesta manera
podem optimitzar
tots els recursos
i que hi hagi
un
un immoble
doncs
representatiu
eh
del que és
la institució
del govern de Catalunya
que ja fa temps
que hi hauria hagut de ser
en fi
jo crec que
serà una
un
matarem dos ocells
d'un tret
com es diu vulgarment
no?
solucionarem
el problema social
dels treballadors
pensem que
si
aquesta activitat
hagués estat
el púlgono industrial
i hagués estat
una nau
doncs
hauria estat difícil
com que està en un edifici
al centre de la ciutat
doncs
hi ha aquesta doble oportunitat
no?
En qualsevol cas
en fi
això suposa unificar
totes les independències
del govern de la Generalitat
però se m'acut sobre la marxa
que això suposa també
descartar
la possibilitat
de fer allà
el Museu Nacional Arqueològic
de Tarragona
com també s'havia dit
en els últims mesos
sí
però
també en els últims mesos
ja hem anat dient
potser encara no ho hem
fet de forma oficial
però
nosaltres partim de la base
miri
que en el terreny
de l'arqueologia
hem perdut molt de temps
aquesta ciutat
i
teníem dues opcions
tenim dues opcions
dir
senyors de l'Estat
i senyors de la Generalitat
anem a fer
el nou museu
a Tarragona
o bé
això seria més espectacular
seria
segurament més bonic
de cara a la galeria
o bé
intentem recuperar
el temps perdut
en el terreny
de les inversions
en l'arqueologia
no?
i em refereixo
per exemple
reobrir d'una vegada
el Museu de la Necròpolis
fer una excavació
i posar en vigor
el projecte
de musealització
del Teatre Romà
que ara
molts tarragonins
no saben
ni on és
perquè el tenim
encara empantenat
amb recursos judicials
etcètera
ja estem acabant
de moment
els estem guanyant tots
per sort
i després
l'actual museu
etcètera
etcètera
fem una forta inversió
en arqueologia
que d'alguna manera
recuperi el temps
i d'aquí un parellà
ens ja parlarem
del museu
al fi i al cap
de museu
en tenim
de Necròpolis
de projecte
del Teatre
etcètera
això no
ho tenim
i jo espero
que ho puguem anunciar
aviat també
en què consistiran
totes aquestes inversions
i llavors
fem les dues coses
i el museu
no el perdem de vista
jo com a tarragoní
també vull
veure
un nou museu
algun dia
però ara
és prioritari
l'altre
un parell de qüestions
de l'actualitat
estricta de la jornada
senyor Sabater
l'empresa
Messer Carburos
amenaçava ahir
en roda de premsa
amb traslladar
a un altre país
una inversió
de 40 milions d'euros
i diu que
ni l'Ajuntament
de Vilasec
en aquest cas
ni el govern
de la Generalitat
estan per la labor
que no els han ajudat
i que no han donat
suport
el projecte
a partir del tema
del pla director
de la Química
què n'ha de dir?
Els mataré
ja no ho poden dir
perquè saben
que el govern
de la Generalitat
només ha fet
que ajudar
i intentar
fer de mitjancer
el dimarts
ja els veuré
i els hi explico
abans d'ahir
els vaig trucar
i els hi vaig dir
miri
nosaltres
no tenim cap paper
els papers
una empresa
quan vol
una activitat
muntar
una nova activitat
els presenta
a l'Ajuntament
i després
l'Ajuntament
ens els passa
a nosaltres
per si l'autoritzem
nosaltres no tenim
cap paper
per tant
és un litigi
és una discussió
que tenen
l'empresa
i l'Ajuntament
de Vilaseca
i a nosaltres
no ens porta
indiferents
perquè qualsevol
activitat
i més una activitat
productiva
que genera
llocs de treball
que a més a més
pot ajudar
com en aquest cas
sortir
d'un producte
tan imprescindible
per la indústria
com és el nitrogen
imprescindible
no només pel camp de Tarragona
sinó per tot Catalunya
doncs nosaltres
ens hi hem posat
pel mig també
perquè
quan ha vingut l'empresa
i ha dit
escolti
és que l'Ajuntament
no em deixa
és que
no me n'en surto
etcètera
doncs també
hem volgut ajudar
i per tant
hem participat
de reunions
bilaterals
trilaterals
de tot signe
i hem procurat
que
es desbloqueixi
el problema
no ens n'hem sortit
i el dilluns
l'alcalde de Vilaseca
va escriure una carta
al conseller
dient
escolti
estic disposat a parlar
però vull que hi sigui
el govern de la Generalitat
i nosaltres
amb molt de gust
hem convocat una reunió
el dimarts que ve
que jo espero
que sigui la definitiva
a dos quarts de sis de la tarda
a l'Ajuntament de Vilaseca
li agraeixo a l'alcalde
que ens deixi
les seves dependències
entre l'Ajuntament
l'empresa
i ja que diu
que vol que sigui
el govern de la Generalitat
com a mitjancer
nosaltres
no hem de decidir res
en els procediments
administratius
de la Generalitat
doncs nosaltres
acudirem
i procurarem
que hi hagi
un acord
i aquí
com sempre
es parla
moltes vegades
es fan afirmacions
que són mig veritat
i mig mentides
o que no acaben
de ser del tot veritat
l'Ajuntament de Vilaseca
diu
en ús de les meves atribucions
suspèn
les llicències
durant un any
per fer una cosa
que en principi
està bé
que és
i a més és l'únic
Ajuntament
afectat pel pla director
de la indústria química
i el turisme
que ho fa
que és adequar
el seu pla general
al pla director
de la indústria química
i el turisme
i tenim notícies
perquè tampoc no ens ha arribat
encara els papers
que ja ho ha acabat
i que aviat farà
la seva aprovació provisional
i diu
mentre jo faig això
suspèn un any
les llicències
està dins de la llei
és una cosa
que en principi
està ben feta
i per tant
nosaltres no tenim res a dir
però mentrestant
podem perdre una inversió
quan passa una cosa d'aquestes
hi ha procediments
extraordinaris
per solucionar-ho
que és
aixequem la suspensió
de les llicències
durant unes setmanes
per veure si pot entrar
aquesta petició
i la podem solucionar
això no ho ha fet
pel que sigui
l'Ajuntament de Vilaseca
i nosaltres estem aquí
d'espectadors
i d'intentar posar pau
i harmònia
en les relacions
entre la indústria
i l'Ajuntament de Vilaseca
que vull recordar
que no és
que siguin precisament fàcils
i també s'ho entenc
perquè està tocant
el seu terme municipal
ni ara
ni en el passat
Per acabar
una altra notícia del matí
la llei de barris
ja se sap que hi ha 75 municipis
de tot Catalunya
9 del camp de Tarragona
entre ells
el projecte de Camp Clar
aquesta serà la bona
senyor Sabaté
des del punt de vista
de Tarragona
a ciutat
Vostè ho dubta?
Jo li pregunto
no ho dubto
Jo crec que
jo no ho dubto
però en fi
esperarem
que la comissió
que avalua
els projectes
doncs aquesta vegada
trobi que el de Tarragona
és un dels que mereix
ser subvencionat
i recordem
que l'altra ocasió
va estar molt a punt
va quedar
tres llocs
per sota
és a dir
gairebé
per jugar
la lliga
d'honor
en fi
estic segur
que en aquesta ocasió
la ciutat de Tarragona
tindrà
aquesta subvenció
i desmentirem
d'aquesta forma
aquelles veus
que deien
que era una política sectària
no sé quantes coses més
en fi
el barri de Camp Clar
ho necessita
i estarem molt al damunt
hi haurà una forta inversió
espero que
l'Ajuntament
oposi en els pressupostos
de l'any que ve
perquè els d'enguany
no hi és
la inversió necessària
per complementar
la inversió
que farà la Generalitat
a Camp Clar
estic gairebé
convençut
i segur
que serà així
ens queden coses pendents
en temes d'infraestructures
i en fi
altres qüestions
però les deixarem
per un altre dia
per una altra entrevista
amb el delegat del govern
al camp de Tarragona
Gb Sabaté
moltes gràcies
per acceptar aquesta invitació
i fins la propera
bon dia
bon dia