.
És divendres i a les 9 i uns minuts arriba Alies Campclar,
el gran protagonista de la jornada,
el president del Parlament, Ernest Banach.
El motiu de la visita és posar en marxa aquest programa,
el Parlament a les Aules,
una iniciativa per impulsar el coneixement
de la cambra catalana entre els més joves.
L'excusa, l'elecció dels delegats al centre.
En primer terme, Banach arriba a la sala d'actes del centre
plena d'alumnes, fa d'anfitrió,
el director de l'Institut, Magia Loguin.
Jo penso que el Parlament,
com a instància fonamental del sistema democràtic,
ja que és qui recull la sobirania popular,
no pot estar allunyat de la realitat quotidiana
i actes com el que ara tinc l'honor d'iniciar
demostren que no ho està.
Hem vist una voluntat clara, precisament,
d'acostar-se a un dels pilars fonamentals d'una societat
que és l'ensenyament.
Quan arriba el seu torn,
Banach fa un discurs d'uns cinc minuts aproximadament.
D'entrada, el polític reuseng destaca que la institució parlamentària
s'apropa amb iniciatives com aquesta al territori.
No deixa de ser una aposta per intentar apropar
les institucions a la ciutadania i al territori,
en els dos conceptes que en fa l'efecte
que tenen una importància cada vegada més gran
en aquest món que vivim.
I, per tant, la presència de representants,
de diputades i diputats,
aquí, avui, assistint a la jornada d'elecció dels delegats
del centre educatiu,
és un pas important en aquest sentit,
és una aposta important en aquest sentit.
Per Banach,
democràcia és sinònim de persones informades
i, per això, demana una cosa als alumnes,
una major implicació.
La democràcia en aquest país,
en tots els països, però en aquests països,
el que necessita són bàsicament persones informades,
persones que coneguin el sistema polític,
que sàpiguen què passa a la vida política.
I, per tant, quan hi ha informació
és quan hi pot haver participació,
és quan la gent pot decidir
o pot participar en la vida del seu país,
de la seva societat.
El president del Parlament recorre
a una metàfora poc usual
per il·lustrar aquesta petició d'informació,
a que vostès no saben d'on ve la paraula idiota.
Idiotés, sabeu què era,
a l'antiga Grècia,
doncs era la persona que no es posava en política,
per a res, que passava de política,
només es preocupava de les seves coses
i, evidentment, en tant que només es preocupava
de les seves coses i passava de política,
era absolutament manipulada per tothom, al final.
Per tant, Idiotés era la persona
que es preocupava només pels seus assumptes privats
i que no es preocupava, en cap cas,
de la comunitat.
Per cloure el seu discurs inicial,
Banach recorda als alumnes presents
que l'elecció dels delegats de classe
és un fet realment important
i que aquest fet té molts punts en comú
amb unes eleccions catalanes.
Hi ha un paral·lelisme.
És evident que els candidats polítics
que es presenten a les eleccions,
per ser diputades i diputats,
doncs també fan això.
I quan són escollits,
doncs en el cas dels parlamentaris,
voten el president de la Generalitat,
configuren la Mesa del Parlament,
voten el president del Parlament.
És a dir, és el procés participatiu,
en aquest cas, des del punt de vista polític,
que és important pel funcionament del país,
però en el vostre cas és important
perquè ajuda a educar en valors.
Després d'aquesta presentació,
Banach i tot el seu seguici
es desplacen cap a una de les classes d'ESO
per presidir l'elecció dels delegats de classe.
Com de ben segur tothom recorda,
aquests comissis són sempre força complexos.
En primer lloc, s'ha d'escollir
qui són les persones que apuntaran els noms de la pissarra.
Perdó, esperem-ho bé.
Podem porre, això?
Sí, sí.
Vinga, porra bé.
Porra bé, eh?
Sí, no t'essis ni un full, ni un trosset.
Llavors, algú que tingui bona llengua.
Escric, vostè, vingui.
Sí, per exemple.
Agafa un paper blanc,
i us vol dir.
El José serà l'encarregat de la pissarra
i el Pere Escric de fer de notari
amb un full de paper.
Un cop escollits els secretaris,
és el moment de la presentació de candidatures.
Aquest acte,
que en unes eleccions ortodoxes
comporta tanta i tanta parafernàlia,
es soluciona aquí amb molta facilitat.
Que aixequin la mà a aquests nens i nenes
que volen presentar-se.
Tu, comença a portar.
Vinga, tu primer.
Anem aici.
Bona lletra, eh?
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Tira'm-hi, tira'm-hi, tira'm-hi, tira'm-hi.
Si no, no, no, no.
No, no, no.
Que sevesis, però sense veïsants.
Ah, que pugui, sí.
Segurament molts de vostès recordaran
que escriure a la pissarra
no és exactament el mateix que fer-ho al paper
i que moltes vegades es va a Força Helena.
Doncs bé, el José pateix especialment aquest canvi
i necessita força temps
per escriure el nom i el cognom
de la desena de candidats.
Per cert, que tothom té força cura
en catalanitzar els noms,
suposant que per allò de la presència
del president del Parlament.
Mentre dura l'espera,
és el moment de fer etimologia amb els cognoms.
Hidalgo, què m'ho dir, Hidalgo?
¿O que no saps què m'ho dir, Hidalgo?
No s'ho dic per la parella de un senyor
que es deia Quijote?
No.
Què era Quijote?
Un?
D'Ori.
Caballero.
Ja està.
Tots els alumnes introdueixen el seu vot
a una urna seguint el mític ordre de llista.
En totes les paperetes introduïdes,
és el moment de fer el recompte.
El dirigeix l'Adela López, la tutora del curs.
Alejandro Hidalgo.
Xavi Gata.
Aitor Díez.
Pérez Cris.
Fernando Jiménez.
Per comprovar que aquestes eleccions
senen molts punts d'encomú
amb unes eleccions convencionals,
no podia faltar el tradicional i inevitable vot.
El dono per nuble,
perquè això no va.
Deu de posar el nom.
I sé qui ho fa.
No el apodo, el nom.
Amb tants candidats i només 25 alumnes,
la dispersió de vot era realment inevitable.
Per això, el director del centre i la tutora
decideixen que la classe s'ha de regir
segons el sistema electoral francès, més o menys,
i que, per tant, s'ha de fer una segona ronda
amb els quatre candidats més votats.
Alejandro Hidalgo, que té un vot més que Leire,
però el que farem és una segona ronda només els més votats.
És a dir, farem una segona ronda amb Alejandro Hidalgo,
Leire Chani, Xavi Gata i Elisabeth Pino.
D'acord?
La segona volta no canvia el sentit de la majoria
i, per tant, sota l'atenta mirada del president del Parlament,
senyores i senyors, la classe ja té delegats.
Bé, doncs ja tenim delegats.
Per segona votació, per nom de vot,
Alejandro Hidalgo, delegat,
i sus delegada, Leire Chani.
Després de les pertinents felicitacions,
Ernest Manac repeteix el mateix procediment
a un parell de cursos més.
Pels vols de les 10, la visita s'acaba
i és el moment de fer-se la foto de família.
A l'entrada de l'institut es concentren
tots els delegats i sots delegats
de totes les classes.
Després d'immortalitzar aquest moment,
tenim l'oportunitat de parlar
amb els altres parlamentaris
que han acompanyat Manac en aquesta visita
i que també han estat per diferents aules.
El república Sergi de los Rios
s'ha trobat amb uns joves extremadament curiosos
i que tenen preocupacions ben estranyes.
D'una banda, saber si els parlamentaris
realment treballen
i, de l'altra, què redimonis és això de l'estatut
del qual tant se'n parla últimament per la tele.
Bé, quines feines fèiem,
que si treballàvem molt, treballàvem poc,
que quantes hores treballàvem.
Després han preguntat també per l'estatut,
també per l'estatut,
han anat molt bé,
perquè, per exemple, els hem posat un exemple molt clar,
allò de dir, mira, l'estatut, per exemple,
preveu un nou sistema de finançament,
amb la qual cosa la Generalitat tindrà més recursos.
I si aquest any se n'han pogut fer 60 escoles,
quan tinguem el nou sistema de finançament
s'han pogut fer al voltant de 100 escoles noves,
per exemple.
I això són d'aquells temes que,
explicats, i això s'explica en un parell de minuts,
doncs comencen a entendre
com els afecta a la seva vida diària,
fets com, per exemple, a l'estatut.
La diputada d'Iniciativa per Catalunya, Dolors Comes,
també valora positivament l'experiència
i espera que els alumnes també s'hagin adonat
del simbolisme de la seva visita.
Caldrà que sigui aquest centre,
que en faci la valoració,
un cop ja ha acabat aquesta visita,
per veure com ha incidit,
quins resultats s'ha tingut.
Em sembla que fer el paral·lelisme
entre el que ells han fet aquests dies,
els alumnes d'escollir els seus delegats
i, per tant, els seus representants,
amb el que és l'elecció de representants
a un altre nivell institucional,
pot acostar als nois i noies
que estan a l'institut
una mica més el que implica
la democràcia representativa
i, per tant, que implica
anar a votar quan hi ha eleccions.
En Joan Manel Carrera,
diputat democràstia,
que et troba a faltar
un element indestriable
de totes les eleccions,
com és la campanya electoral.
I el que passa és que,
donat que hem tingut que vindre avui
i no 15 dies abans,
el procés electoral
d'elecció de representants
o de delegats de classe
ha tingut lloc fa temps
i, per tant,
no hem pogut viure
el que realment pot ser
el més atractiu,
que és la campanya electoral,
és a dir,
allò que el programa
en què cada un dels delegats
ha proposat
als seus electors
en aquest cas.
Per la seva part,
la diputada socialista
Teresa Carrera
va convidar els alumnes
a completar el cicle
i a desplaçar-se
al Parlament de Catalunya
per veure com és
el dia a dia
de la Cambra Catalana.
Tot i que els nenes
estan una mica cohibits,
perquè ens veuen arribar
uns diputats
que no saben ben bé
d'on venen,
perquè això del Parlament
ja els hem preguntat
si han anat al Parlament
i precisament els grups
que hem anat nosaltres
no han visitat el Parlament
i els hem invitat
perquè vegin com va
allò del Parlament,
què fem els diputats,
quina relació té
amb el procés
d'elecció de delegats
que ells han portat
o estan portant fins ara.
Si els alumnes
finalment es desplacen
al Parlament,
podran comprovar
que l'hemicicle
és molt més petit
que no pas el que es veu
per la televisió.
En qualsevol cas,
per fer aquesta excursió
es necessita
el vistiplau del director.
amb els diàloguin,
lògicament no hi posa cap pega.
Doncs em sap Maria
molt bé també
que els nois
algun dia
tinguessin l'occasió
de poder assistir
a una sessió
parlamentària
perquè també és bo
que evidentment
vagin coneixent
una mica
el món dels adults,
que de cap
els porta la naturalesa
i és lògic
que si sigui.
Just abans de marxar
vam poder parlar
per fi
amb els alumnes,
en concret
amb l'Alejandro
i l'Aleire,
els delegats
de la classe
que havien visitat abans.
Dels 41 segons
que va durar
la nostra conversa
en traiem dues conclusions.
una que són molt tímids,
l'altra
que tot i això
tenen les idees
molt clares.
És una millora.
Quin tipus?
No sé.
Però ser delegat
és molt important.
Ja.
Però alguna cosa
hauràs de fer, no?
Aquí no ho sé.
Què t'agradaria?
El funcionament
de l'institut.
Com per exemple?
Menys violència.
Sí?
Sí.
L'Aleire,
què penses?
És tot delegada
i li hauràs de donar
un cop de mà a ell, no?
El mateix.
Per què t'has presentat?
Perquè vull
el millor per la classe.
I creieu que vosaltres
podeu donar
el millor per la classe?
Sí.
Què és el que canviaríeu?
El que hauràs de donar
menys violència.
A veure si l'Alejandro,
l'Aleire
i els altres delegats
poden posar a filar l'agulla
i a veure si no es converteixen
només en aquelles persones
encarregades
de treure la pols
de l'esborrador
o de dir-li a la professora
quins són els alumnes
que s'han portat malament
durant la seva absència.
I a veure també
si aquests mateixos alumnes
mantenen aquesta capacitat
de lideratge
i d'aquí uns anys
potser es presenten
de candidats
a unes altres eleccions.
En qualsevol cas,
el temps ho dirà.
Fins demà!