Dos quarts d'una, deu minuts, sortim a l'exterior.
Aquest cap de setmana tenim una cita al complex educatiu,
l'antiga Universitat Laboral de Tarragona.
Es tracta d'una exhibició i una competició de motos clàssiques,
una convocatòria que s'ha batejat sota el nom de Despertaferro 2005.
S'acaba de presentar a l'Ajuntament de la ciutat
i fins allà s'ha desplaçat la unitat mòbil
amb jo, Maria Bertran i Jordi Sorinyac.
Bon dia de nou, Jordi.
Hola, què tal? Molt bon dia de nou, Iolanda.
Doncs ens acompanyen el tinent d'alcalde d'esports
de l'Ajuntament de Tarragona, en Raül Font.
Raül, què tal? Molt bon dia.
Molt bon dia, bona hora.
I el president del Motoclub Tarragona, senyor José María Busquets.
José María, què tal? Molt bon dia, també.
Hola, bon dia.
Ara, amb en José María, parlarem de les característiques tècniques
d'aquesta prova, què hi ha al darrere,
però des de l'Ajuntament de Tarragona, Raül,
què és aquest Despertaferro 2005?
Home, el Despertaferro 2005 és una prova de motos clàssiques
que és el segon any que organitzem,
amb la col·laboració conjuntament amb el Motoclub Tarragona
i conjuntament amb l'empresa Avanti
i amb diferents col·laboradors, espònsors
i gent que ens vol donar un cop de mà
i que vol ser un homenatge a tots aquells corredors de motos
i tot el món de les curses de motos
que ja s'havien fet justament a l'antiga Universitat Laboral,
que és el lloc on també es faran aquestes curses aquest cap de setmana
i en la qual hi participen motos clàssiques
que són aquelles motos d'abans de l'any 72
i les preclàssiques o postclàssiques
que són les motos d'abans de l'any 79
o entre l'any 72 i l'any 79.
Per tant, vol dir que estem parlant de motos
de 32, 33 anys d'antiguetat
que encara continuen funcionant
de tant de 250 centímetres cúbics
com la categoria del mig litre, dels 500 centímetres cúbics
i que al llarg d'aquest cap de setmana concentrarà
prop de 60 antics corredors, motociclistes
amb moltes més màquines
perquè també hi haurà gent que portarà motos allí
en plan exhibició i en plan trobada
i en plan cap de setmana lúdic i de trobada
i de recordatori del que va ser aquest món de la moto antiga
que va tenir tanta importància que la Universitat Laboral
on havia vingut a córrer el Tórmol, el Nieto
i altres històrics del món del motociclisme.
És un recordatori a la moto clàssica
i un vessant més que dintre del motociclisme
volem impulsar des de l'Ajuntament de Tarragona
ja sabeu que des del món del trial estem treballant moltíssim
i també des del món de la moto antiga pensem que tenim un espai
per desgràcia no tenim cap circuit
per poder fer curses de velocitat, això és evident
però en canvi això sí que ho podem fer
i per això amb la col·laboració inestimable del motoclub
estem tirant endavant aquest projecte.
Aprofundim en tot plegat perquè segurament serà interessant
parlar ara sobre com eren aquestes
i com són aquestes motocicletes de més de 30 anys
però hi ha molta gent, Jose Maria, que no sap
que aquí a la Universitat Laboral
s'havien fet aquestes curses de velocitat.
Evidentment, la gent que ho sap
són la gent que antigament anava a veure aquestes curses
i són potser els que a través de la boca a boca
han anat comunicant-ho a la resta de família o d'amics
però és veritat que falta potser una mica d'informació
de conèixer què es va fer realment durant aquella època.
Quines curses s'hi feien?
Es feien els campionats d'Espanya
que eren prou importants.
Penseu que actualment es fan moltes proves
dins d'un mateix campionat
i durant aquella època potser n'hi havia tres o quatre a Espanya.
hi havia una a Madrid, una a Zamora, una a Andalusia
i l'altra aquí a Catalunya
i la cursa de la Universitat Laboral era molt important.
Inclús es podien jugar al campionat aquí.
Era fruit d'un temps en què els circuits urbans...
Bé, la laboral tampoc no s'adapta molt bé al model de circuit urbà
però una mica sí.
Eren temps en què els circuits urbans
estaven de moda, una cosa que ara completament
en bona part a causa de les mesures de seguretat
ja no s'estilen.
Clar, avui en dia és inadmissible
pels propis corredors el córrer amb un circuit urbà
però en aquella època no hi havia cap circuit permanent
en tot l'estat.
Penseu que el circuit de Calafat
que va ser potser després del Jaram
va ser el segon circuit que es va fer permanent
i va ser l'any 76.
Per tant, de l'època de l'any 61-63
que parlem fins al 74
doncs havia de córrer amb circuits urbans
i la universitat laboral
tenia les condicions adients
perquè les mesures de seguretat
fossin alguna cosa millor que a mig d'una ciutat.
Qui participaran en aquestes curses?
Nostàlgics d'aquells temps?
Gent que ja havia participat 30-35 anys darrere aquí a Tarragona?
D'aquests pocs, poca gent que participi.
Més que res serà gent que s'ha enganxat
al món de les clàssiques més tard
o que en aquella època ja les anava a veure
que té una moto i li agrada participar
damunt d'aquestes màquines.
Tots tenen llicència, llicència nacional
i poden participar inscrivint-se
a través del motoclub o de la federació.
Això ho comentaves.
Gent que s'ha enganxat al món de les clàssiques.
Què vol dir això exactament?
Abans en Raúl Font assenyalava la classificació
entre clàssiques i postclàssiques.
Explica'ns-ho, Josep Maria.
Bé, les motos clàssiques sempre s'han anat mantenint
i ha sigut des de fa, potser, a partir de l'any 85
que van començar ja a recuperar-se totes aquestes màquines.
Sempre han existit, sempre s'han guardat, sempre s'han cuidat,
però no s'han tret o no s'han aprofitat com es podia fer.
I et dic, a partir de l'any 85 es van començar a organitzar curses
d'aquest tipus de moto perquè hi havia molta gent que ho sol·licitava
i això s'ha anat mantenint fins al dia d'avui.
Malauradament a Catalunya va haver-hi una aturada bastant important
des de l'any 92 aproximadament que es van deixar de fer aquestes curses,
però a la resta de l'estat s'han fet moltíssimes,
hi ha molta tradició i principalment són aquests corredors
de fora de Catalunya els que venen amb les seves motos.
Quan parlem de motos clàssiques, ja estem parlant de motos des de quin any?
Quants anys hem de tenir una moto per considerar-se clàssica?
A veure, el que ha dit el Raül Font, fins a l'any 72 és clàssica
o fins a l'any 79 és postclàssica.
Per tant, de qualsevol edat.
El que passa és que normalment sempre són motos dels anys 60 cap aquí.
Ja estem parlant d'unes motos d'una determinada cilindrada,
per exemple, una Vespa de fa 35 anys
entra dins d'aquesta categoria clàssica
o estem parlant d'un tipus de motos molt determinat?
Sí, a veure, hi ha un reglament tècnic
que limita totes les cilindrades i models.
Llavors, en aquest cas, el reglament
és a partir de 250 centímetres cúbics fins a 500.
Per tant, aquest tipus de moto que dius
no entraria per participar dins de la cursa.
Per altra banda, sabeu que hi haurà unes tandes,
es podria dir, d'exhibició,
on podrà entrar qualsevol tipus de moto
i qualsevol cilindrada.
Sempre que sigui una moto clàssica,
limitant-la per l'edat.
Ara entrarem en aquest aspecte de la competició,
però Raül, així com aquesta és la segona edició
d'aquest Desperta Ferro,
l'any passat, durant aquest Desperta Ferro,
es va fer un homenatge a en Josep Maria Busquets,
el pare, el pare d'en Josep Maria,
i llenguany s'homenatge a una altra de les figures claus
en el món del motor tarragoní.
Sí, que és el Pinyol, el senyor Pinyol,
que ha estat president del Motoclub Tarragona
durant 22 anys,
i que és una persona infatigable,
que encara segueix el món del motor, de la moto,
i que encara col·labora,
i que encara està actiu en el motoclub d'aquí de la nostra ciutat,
que és una entitat que té,
ara comentàvem amb el Josep Maria,
més de 200 socis vinculats al món de la motocicleta,
i que és un històric,
és d'aquelles persones entranyables,
dintre de la gent que es mou en aquest sector,
i una persona que es mereixia.
Jo penso que els organitzadors d'aquesta trobada,
entre els quals ens incloem l'Ajuntament,
jo crec que hi ha hagut un encert
a l'hora de decidir fer-li aquest homenatge.
L'any passat, com dius,
va ser el pare del Josep Maria,
el Josep Maria Busquets,
pare que també ha sigut un històric
i que corria ja també en aquest circuit de la Universitat Laboral,
i que en guany, doncs, el Pinyol,
doncs, d'alguna manera,
tot i que, doncs,
encara és una persona activa, jove i dinàmica,
doncs, ja comença a ser, doncs,
un històric al qual se li pot reconèixer.
Jo penso que els homenatges en vida
s'han de fer en vida, no?
A vegades ens esperem...
Jo crec que s'ha de fer així,
el Josep Maria en aquests moments segur que ho agrairà,
segur que ho disfrutarà,
segur que ho valorarà,
i segur que serà un dels col·laboradors
que tindrem aquest cap de setmana allà a la nostra edat laboral,
doncs, ajudant i contribuint a que aquesta trobada sigui un èxit,
i la veritat és que s'ho mereix.
S'ho mereix, Josep Maria?
Evidentment, és el que diu el Raül,
fa 22 anys que ha estat,
o ha estat durant 22 anys al front del motoclub,
encara ens està ajudant moltíssim,
i ha sigut el pilar, crec, del motociclisme a Tarragona,
a través del mateix motoclub.
Tornem al món de les motos,
què és el que trau aquests corredors?
Corre d'una motocicleta tan antiga?
Perquè deu haver-hi altres opcions més còmodes, suposo.
Sí, evidentment.
El que trau és, bàsicament,
és la mateixa motocicleta,
el món clàssic.
El món clàssic és molt diferent a l'actual,
les condicions que hi havia abans eren molt diferents,
tant de motocicletes com d'equips,
d'infraestructura dels pilots,
i això fa que una mica sigui una espècie de família.
La gent que corre a clàssiques,
tots es coneixen, tots són amics,
s'intercanvien peces, s'intercanvien experiències,
i és una miqueta el que ara mateix es troba a faltar
en el món actual de la moto,
que és tot molt fred,
molt calculat, molt professional,
i aquesta època té uns altres records
i unes altres maneres d'actuar.
Diumenge és una bona oportunitat
per veure in situ a tot aquest món de les clàssiques,
però aquests corredors
és gent que ha anat mantenint la moto
durant aquests 35 anys,
o sigui, és gent ja d'una edat avançada,
o és gent jove que s'ha enganxat més tard en aquest món,
o hi ha una mica de tot?
Sí, hi ha una mica de tot,
però principalment és gent més gran...
Que ha cuidat la seva,
ha tingut cura de la seva moto durant tot aquest any.
Això mateix, que ha tingut cura,
ho ha comprat motos,
les ha restaurat,
i ara ja pot córrer,
i li fa il·lusió córrer.
I els fills d'aquestes persones
que també s'han enganxat,
i bàsicament és això.
Suposo que el manteniment d'aquestes motocicletes
no ha de ser especialment senzill?
Ni molt menys.
Són motos que ja de per si són molt cares,
que tenen un valor molt alt.
Per exemple?
No ho sé,
parlem de més de 12.000, 15.000, 18.000 euros,
això segons el model i segons la marca i l'any.
Però són bastant cares.
I per l'altra banda,
el recanvi és molt difícil de trobar,
i per això s'ha de tenir molta cura de la moto,
s'ha de conservar molt bé,
s'ha de fer un manteniment molt estricte
perquè no es trenqui.
Perquè ja et dic,
el recanvi és difícil de trobar, d'aconseguir,
també és molt car i s'ha de fer així.
Ja per anar acabant, Josep Maria,
recordem, si en cas el tema d'horaris,
la competició té lloc durant tot el cap de setmana,
dissabte i diumenge?
Sí, dissabte i diumenge.
L'horari aproximat és el dissabte de 10 a 5 de la tarda,
hi haurà una petita pausa per dinar,
d'1 a 3 aproximadament,
i el diumenge de 10 del matí fins a 2 de la tarda,
que serà el dia de curses.
Dissabte seran entrenaments
i diumenge seran les curses.
Raül, competició,
però en un ambient especialment familiar,
hi ha blancat de veure motocicletes antigues,
una combinació estimulant.
Sí, una combinació molt estimulant.
Jo crec que...
Vull agrair a l'alcalde l'interès que té
també en tirar endavant això,
perquè la veritat és que ens ajuda molt
i li agrada també molt aquest món
i de seguida ho vam poder tirar endavant
gràcies a la seva col·laboració.
No hem d'oblidar que és 1,6 quilòmetres de circuit
que s'ha hagut de netejar,
que s'haurà de condicionar,
que s'hauran de cobrir els bams,
els batxes que hi ha,
les irregularitats del...
S'haurà de fer una feina d'asfaltat d'algunes zones
i, per tant, per l'Ajuntament,
representa, a més a més de la part organitzativa,
una part de manteniment d'aquell circuit important.
I, per tant, satisfacció,
ambient lúdic, ambient festiu, ambient agradable.
És una de les vessants més de l'esport.
Tarragona és una ciutat polièdrica amb l'esport.
Gràcies a Déu tenim tot tipus d'esports,
tot tipus de competicions.
I aquesta és una més que els amants del motociclisme
segur que ens agrairan.
I no tant amants del motociclisme,
perquè, més enllà que siguis un fanàtic o no
del món de la moto,
vull dir, només que t'agradi l'esport en general,
és per anar a disfrutar, no?
És per anar a passar un cap de setmana.
Potser no cal que t'hi estiguis tota l'estona,
tot el dissabte, tot el diumenge,
però si anar-hi a passar un parell d'horetes
i escoltar l'olor de l'oli cremat
de les motos aquestes antigues
i del sorollet aquell que fan
i de l'ambient, del dinamisme,
doncs també fa gràcia, no?
I sobretot veure que també hi ha històrics,
perquè aquest cap de setmana tindrem aquí
campions del món
i gent que ha sigut campions d'Europa
del motociclisme,
que també vindran aquí,
perquè també a ells els agrada recordar
el seu passat
i disfruten també l'època
en què van ser-ho tot en aquest món.
I a més a més l'entrada és gratuïta,
la qual cosa sempre pot acabar d'ajudar.
Josep Maria, ja per acabar,
tot aquest és una competició,
però és una competició marcada
dins d'aquest ambient familiar.
Suposo que la gent,
els espectadors tindran oportunitat
de veure de ben a prop aquestes motocicletes,
suposo de parlar amb els seus protagonistes.
No és una cursa en el sentit estricte.
No, a veure, és una cursa
perquè té un reglament,
té unes condicions de seguretat
i uns horaris,
però és una cursa oberta al públic,
totalment oberta.
es podrà entrar fins a la cuina,
podríem dir,
que és el que es tracta,
que la gent pugui arribar allà,
disfrutar de l'ambient,
de les motos
i el que dius,
inclús parlar amb els pilots
i comentar i recordar.
Josep Maria Busquets,
president del Motoclub Tarragona,
moltíssimes gràcies.
De res, a vosaltres.
Raül Font,
tinent del cap d'esports
de l'Ajuntament de Tarragona,
moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Doncs ells dos ens han acusat
els detalls d'aquest Desperta Ferro 2005,
aquesta competició
que tindran oportunitat de veure
aquest cap de setmana,
recordem,
dies 1 i 2 d'octubre
amb una competició,
ja ho hem dit,
gratuïta
i en què es barregen
diferents elements
especialment interessants.
Motocicletes,
un ambient familiar,
sense oblidar la competició,
vaja,
una bona manera
de passar una bona estona
aquest cap de setmana.
I un punt de nostàlgia
important també
pel que hem pogut escoltar.
Gràcies a en Jordi,
fins després.
Fins després.
I gràcies també a Joan Maria Bertran
que ha tingut cura
de la part tècnica.
Doncs ja ho saben,
aquest cap de setmana
la cita a la ciutat de Tarragona.
hi ha altres cites
que ara aquest cap de setmana
i detall ben diferent.
En parlem
després de les notícies.