Ara passen sis minuts i mig de dos quarts d'una.
Seguim endavant i en directe des del matí de Tarragona Ràdio.
Ara fa uns instants conversàvem amb Marta Volta
sobre aquesta xerrada que es fa aquest vespre
de prevenció de l'anorèxia i la bulímia,
adreçada sobretot a educadors.
I la mateixa Marta Volta es diu,
home sí, educadors, però no només mestres o monitors d'esplai,
perquè en definitiva educadors en som tots.
Però no hi ha dubte que bona part de l'educació
i no només acadèmica es desenvolupa a l'escola.
I en aquest sentit, a les escoles,
a diferents centres educatius de la nostra demarcació,
s'està duent a terme una experiència que tot apunta
que està funcionant bé i que està donant els resultats esperats.
Parlem de les aules d'acollides.
La Generalitat, de fet, acaba de fer balanç d'aquestes aules
que intenten millorar la integració dels alumnes nouvinguts.
Volem parlar d'aquestes experiències i d'altres temes
que tenen a veure amb l'educació i l'ensenyament
amb el director dels Serveis Territorials d'Educació a Tarragona,
senyor Josep Maria Pallas, molt bon dia.
Bon dia.
Benvingut.
Estan satisfets, en principi,
de com ha anat aquesta experiència de les aules d'acollida, no?
Bé, era una aposta arriscada.
Era una revolució en el que s'havia fet fins ara.
Per tant, hi havia d'haver molta consciència,
molt de treball, molts recursos humans i materials,
i creiem que la primera resposta està sent molt positiva
i que per part dels centres,
per part de tot el que és la comunitat docent,
es veu que el departament està donant una resposta.
Hi ha un grup molt nombrós de professors implicats
d'una manera organitzada i seriosa
en el que és l'acollida dels nouvinguts
i creiem que és un camí que està donant els seus fruits
i el que hem de fer és treballar fons per millorar l'experiència,
potenciar-la, ampliar-la i consolidar-la.
No és una situació nova la que tenim de nois i noies
que venen d'altres països i que integren les aules,
nutreixen les aules d'escolars.
No és una situació nova, però encara moltes persones
pregunten i això com es fa, com es pot donar sortida,
com es pot fer que una jornada qualsevol escolar
sigui normal, entenent per normalitat
que no sigui cap impediment que hi hagi persones
d'altres països que parlin un altre idioma.
Aquesta és una pregunta que moltes persones
fora de l'àmbit educatiu encara es fan, no?
Efectivament no és un tema nou.
Me'n comentava l'altre dia una directora del Baix Penedès
que ells, de fet, ja fa 20 anys que tenen aquesta manera
d'haver de treballar amb el fet de rebre alumnes nous
cada setmana, cada 15 dies,
però era la primera vegada que es feia una resposta organitzada,
potent i arribant a una majoria de centres.
Es tracta d'organitzar unes aules d'acollida en què l'alumne nouvingut
des del primer dia té una programació específica, un espai específic
i uns tutors que li donen un ensenyament de llengua,
un ensenyament d'educació bàsica en el que són els valors
i l'organització social del nostre país.
I també des del primer dia, per no crear guetos,
mirem que aquest alumne en petites dosis, en dosis intel·ligents,
s'integri en el que és el funcionament normal de l'aula,
en aquests casos en què es pot fer.
Els resultats amb els alumnes més petits són realment espectaculars
i estem parlant d'alumnes que en pocs mesos
passen de ser uns autèntics nouvinguts que no saben ni on són
a ser alumnes gairebé integrats al 100% en les aules normals.
Així explicat, dius, veus, s'agafa aquest col·lectiu de nousvinguts,
però aquest col·lectiu de nousvinguts venen de cultures
absolutament diferents, una de les altres,
per tant, no només tenim la qüestió de l'idioma,
sinó que parlem de qüestions culturals,
venen amb uns nivells d'escolarització també molt diferents.
D'aquí l'èxit que tinguin els més petits,
que encara no han d'assumir un cicle determinat,
quan ja som més grandets en deu haver-hi més dificultats.
Sí, sí, les dificultats hi són, és evident.
Estem parlant d'un tema realment molt difícil
i quan parlem d'uns resultats satisfactoris
no estem dient que sigui tot oli en un llum,
sinó que a mesura que es van plantejant tots aquests reptes
i totes aquestes dificultats,
anem trobant entre tots respostes.
Hi ha dificultats, per exemple,
quan hem de tractar amb nousvinguts d'origen rural
i d'origen d'extracte social molt baix,
perquè fins i tot estem parlant a vegades d'alumnes,
de nens, que no tenen hàbits higiènics.
La realitat és aquesta.
També tenim, per a l'altre extrem,
alumnes que venen, per exemple, de països
amb un nivell d'escolarització alt
i que, en realitat, de vegades serveixen
per apujar el nivell general de la classe
i un cop hi han superat aquesta primera etapa d'integració.
Estem parlant, en tot cas,
d'un fenomen que necessita molta individualitat,
un tractament molt personalitzat
i aquesta potser és la clau de volta.
L'aula d'acollida no funcionaria
si les ràtios fossin excessives
i si les aportacions de recursos humans i materials
fossin minses.
Però tenint en compte cap a on fan
aquests nouvinguts,
les ràtios no sempre són les que es desitjaria
per poder desenvolupar això,
perquè sabem que es concentren en determinades zones
que per mapa escolar van a parar aquelles escoles,
les ràtios són més elevades.
Estem parlant de ràtios
que, idealment, s'han de moure
a l'entorn dels 15 alumnes per aula d'acollida.
Estem intentant mantenir aquesta ràtio.
En alguns casos, ara les hem sobrepassat,
però, en tot cas,
també tenim la capacitat i la flexibilitat
per intentar millorar
i posar més recursos humans
allà on ara els números ja comencen a estar massa plens.
hem fet una primera implantació
de 75 aules d'acollida
a la demarcació de Tarragona.
És una aposta molt important.
En aquest moment, en aquestes 75 aules,
parlem d'uns 1.400 alumnes nouvinguts.
Per tant, ens mantenim en unes ràtios
bastant acceptables.
Però és evident que el compromís
ha de ser augmentar el número d'aules d'acollida
de cara als cursos vinents
i també l'ha de flexibilitzar al màxim
i donar resposta no solament a la qüestió dels números,
sinó també a la qüestió dels percentatges.
Vull dir amb això que de vegades a les escoles rurals
el número, en termes absoluts,
sempre serà inferior a les escoles de la costa,
però en percentatges també a l'interior
es dona aquest fenomen dels alumnes nouvinguts
i hem de saber trobar també respostes
a les escoles rurals.
Clar, vostè ara ha iniciat un tema
que realment em val la pena aturar-nos,
si li sembla,
perquè, clar, una cosa són les escoles
en el centre urbà,
les escoles de la costa
que obeixen també a un sistema laboral
d'estacionalitat, etcètera, etcètera.
I l'escola rural, d'altra banda,
que ja de per si moltes vegades
amb les persones que ja hi viuen d'origen
presenten unes certes dificultats,
si s'afegeixen a tots aquests nouvinguts
a l'escola rural,
molta imaginació s'ha de tenir
per donar resposta a aquest mapa tan diferent, no?
Molta imaginació, molta professionalitat,
i en aquest aspecte la resposta
dels mestres és fantàstica.
Crec que hi ha una implicació total
dels professionals,
l'escola rural fins fa pocs anys
patia problemes seriosos de supervivència,
i en aquest moment,
ho hem de celebrar,
ha de ser així,
l'escola rural pateix
el problema contrari,
bàsicament se'ls estan quedant
també petites les escoles,
hem d'anar tots corrent
a fer ampliacions,
i el que és més important,
estem parlant de pobles
que recuperen una vitalitat,
una alegria,
estem parlant d'escoles
que feia molts anys
que estaven tancades
i que ara ens hem de replantejar
seriosament la seva reobertura,
com és el cas de Vilaplana,
al Baix Camp.
Per tant, també tenim un repte,
i és que en aquestes escoles petites,
quan venen dues,
tres famílies de nouvinguts,
normalment parelles joves
amb canalla,
tenim uns percentatges
de 30-35%
d'alumnes nouvinguts,
i per tant aquí tenim un repte
que també hem de saber assumir,
i s'està treballant en aquesta línia.
En el cas de Tarragona,
s'ha fet un pla pilota
a Sant Salvador?
Bé, la segona fase
de les aules d'acollida...
Que va més enllà, no?
Exacte.
És parlar de plans d'entorn.
Tots tenim clar
que no pot ser només l'escola
la gent educador.
L'escola és una gent educador
de primera línia,
però educadors
ho hem de ser tots.
Aleshores,
tota la feina ben feta
que es fa
per educar
no solament
els nens nouvinguts,
sinó també els nens autòctons,
sobretot en els casos
de nens autòctons
amb risc
d'emarginació social.
Tota aquesta feina
no es pot perdre
a partir de les 4.30
de la tarda
que és quan surten.
No anem a descobrir res.
Sabem que
des dels ajuntaments,
des dels consells comarcals,
des de casals de barri,
associacions de veïns,
ONGs,
es fa una gran tasca educativa
a través d'esplais,
d'activitats extraescolars,
les pròpies AMPAs
treballen per continuar
aquesta feina educadora.
Però de vegades
això es fa
d'una manera
molt desorganitzada
i de vegades
es fa només
per aquelles famílies
que ja tenen consciència
que el nen i la nena
continua la seva feina educativa
més enllà
de l'hora de classe,
a les hores dels migdies,
a partir dels 4.30.
I tenim sectors importants
de població,
nouvinguts i autòctons,
que no participen
de cap manera
del que és
la tasca educativa
fora de la classe.
El pla d'entorn
neix amb la idea
d'implicar tots els agents,
coordinar-los
i implantar
accions educadores
que,
aprofitant
el nucli
de l'escola,
puguin anar
més enllà
de l'hora escolar
estricta.
Això seria
bàsicament
un pla d'entorn.
N'engeguem 25
ara,
durant el mes de gener
i febrer
a tot Catalunya
i a la nostra demarcació
hem proposat
a tres ajuntaments,
Tarragones,
Reus i el Vendrell,
la implantació
d'aquests plans
d'entorn pilot.
Això implica
que
els centres educatius
tinguin
les seves portes
obertes a altres activitats
més enllà
de les que són
estrictament acadèmiques
i les que contemplen
els plans d'estudi.
Exacte.
Els centres d'estudi,
els centres escolars
són edificis,
són equipaments
amb unes possibilitats
i unes potencialitats
que no es poden
quedar mortes
a partir de les 4.30
ni tenen per què
quedar mortes
en caps de setmana
ni durant les vacances.
Ja se'n fa un ús
en molts llocs
i en molts casos,
però del que es tracta
és que entre tots
coordinem
i potenciem
aquestes activitats.
no en el cas aquest
d'aquests plans
d'aquesta segona fase
que vostè esmentava
sinó en general,
no?
Exacte.
És un tema
que se'n parla fa temps
de no podem tancar
les escoles
el divendres a la tarda
i tenir-les tancades
fins a dilluns
perquè són equipaments
que es poden fer servir.
Entre un nen
jugant davant d'una play
o un nen fent bàsquet
amb els seus companys
i integrant-se,
sempre hem de procurar
tots els poders públics
potenciar el bàsquet,
l'activitat cultural,
l'activitat en el lleure
i per tant hem d'assumir
que la tasca educadora
és una tasca de tots
i això s'ha de traduir
en més recursos,
més organització
i més coordinació.
Caldria sistematitzar
una mica el fet
que es poguessin obrir
els centres,
no?
Aquest casualment
com vostè deia,
que ja es fa,
però...
Aquesta és la missió
bàsica del pla d'entorn
i com que també sabem
que cada centre
té la seva especificitat,
cada barri
és un món,
no podem aplicar
plans d'entorn
per decret
i des de dalt
sinó que han de ser fruit
de la comunitat educativa,
de les entitats
de l'entorn
de l'Ajuntament
i els serveis socials
d'aquest Ajuntament,
etcètera.
Posant molta cura
en aquest apunt
que dèiem,
que això ha de ser
una feina integradora
i que ha d'arribar
a tots els alumnes
i que en cap cas
ha de ser
el tema econòmic
no ha de ser mai
un motiu de discriminació.
Per tant,
els recursos econòmics,
en aquest cas
el Departament d'Educació,
també els té clar
que també s'hi han de posar.
Tornant al tema
de les aules d'acollida,
la procedència dels alumnes
és molt variada,
però hi ha un predominant
fonamental
que és
de població
originària
del Marroc,
no?
És el nombre més elevat
d'alumnes.
Sí,
continuem sobretot
amb una immigració
bàsicament magribina,
marroquina.
En aquests moments
a les nostres aules d'acollida
hi ha un 40%
d'alumnes
del Magrib.
I parlaríem
en segon lloc
ja en percentatges
molt més baixos
d'alumnes romanesos,
6,44,
colombians,
6,28,
argentins,
5,25.
de la resta
de l'estat espanyol
tenim
el 5%
de l'Espanya
castellano parlant
perquè necessiten
també la seva
immersió lingüística.
Uruguayans,
búlgars,
xinesos...
l'immigració
es reparteix
també
en un mosaic
de nacionalitats
impressionant.
Estem parlant
de 47 nacionalitats
diferents
en aquest moment.
Déu-n'hi-do,
eh?
Hi ha una tendència...
No sé,
s'intueix que,
per exemple,
amb aquest procés
de normalització
dels treballadors
estrangers
que s'ha iniciat
aquesta setmana
o, per exemple,
amb la proximitat
ja de la Setmana Santa
hi ha un increment
de feines relacionades
amb el sector
de l'hostaleria,
pugui haver-hi
un augment
d'alumnes?
Sí,
estem detectant
moltes consultes
en aquest sentit.
El procés
de regularització
pot provocar
uns reagrupaments
familiars
i l'inici
de la temporada
turística
provoca
en la zona
de costa
una allau
important
d'immigrants.
També cal parlar,
però,
d'un altre
parell de qüestions.
La primera
és que,
malgrat tot,
aquest curs
estan detectant
un número inferior
d'alumnes
nouvinguts
que el curs anterior.
Ha baixat,
doncs.
Ha baixat.
En relació
al curs passat,
de moment,
les xifres són
inferiors.
És a dir,
que la sensació
que l'allau
immigratòria
continuarà
és un fenomen
molt difícil
de preveure.
De fet,
els demògrafs
ara ja no s'atreveixen
a establir
masses previsions
a llarg termini.
I,
per altra banda,
doncs,
això que comentàvem,
que fins ara
ha vingut
menys gent
que l'any passat,
però que ara,
amb l'inici
de la temporada
turística,
poder,
en poques setmanes,
ens vindrà
tot l'allau
que no ens havia vingut
fins ara.
És imprevisible.
I les aules
es poden assumir
aquest nombre?
Justament perquè és imprevisible,
dius callar,
a veure,
no es pot...
també hem de comentar
una altra qüestió
i és que,
més que allau
de nou vinguts,
ara comença a haver-hi,
sobretot,
molta mobilitat
d'aquests nou vinguts.
Estem parlant
de vegades
de nois i noies
de famílies
que al cap d'un curs
han passat
per dues o tres
escoles diferents,
que s'estan
tres mesos
a Tarragona,
que després
marxen sis mesos
a Esparreguera,
després traslladen
la seva residència
a València,
és a dir,
que ara estem parlant
d'una població,
no m'atreviria
a dir la paraula
seminòmada,
però sí d'una població
molt sotmesa
a la precarietat laboral
i al canvi de residència
en funció
d'on troben feina.
Ja sabem
que el món
de l'educació
no ha estat mai
un món fàcil
ni senzill,
que sempre hi ha hagut
dificultats
i que bé,
que hi ha problemes,
evidentment,
aquí no els obviarem,
que hi ha problemes
i hi ha diferents nivells,
però també hi ha coses
que s'estan fent
i que donen resultats
positius.
Si parlem
de places,
d'oferta,
d'alumnes,
a Tarragona
també està experimentant
un creixement urbanístic
en determinades zones
de la ciutat.
Jo no sé
si es plantegen
en un futur
mirant el mapa escolar,
algun canvi,
alguna nova escola...
La planificació escolar
exigeix estar molt
en contacte amb l'Ajuntament,
vigilar molt de prop
els padrons
i els censos
de població
i, per tant,
tenir una planificació
de solars
i una planificació
d'equipaments
escolars,
de construccions
escolars.
En aquest sentit,
el Departament d'Educació
ja ha demanat
formalment a l'Ajuntament
un seguit de solars
perquè entrin
en planificació
un seguit
de nous equipaments.
estem parlant
en concret
de la necessitat
de construir
una escola de primària,
un CEIP,
al voltant de la zona
de l'Hospital Joan XXIII.
És una qüestió
que està demanada
a l'Ajuntament
des del mes de novembre,
la posta disposició
d'un solar
en aquella zona.
També ens estem...
També hem formalitzat
una petició formal
de solar
en el barri de Sant Salvador
per substituir
l'actual secció
d'ensenyament secundari
que està,
com bé sabeu,
en un edifici
que era l'antic CEIP,
7è i 8è
d'EGB
i que, per tant,
aquesta ubicació provisional
ja necessita
el seu canvi
a una ubicació definitiva
dintre del propi barri
de Sant Salvador.
Parlem, doncs,
d'un institut
a Sant Salvador
i tenim, doncs,
el tema, també,
de l'Escola Oficial
d'Idiomes
que seria
el tercer solar
que necessitem.
I com està la cosa?
Perquè, clar,
sembla que està tot
bastant aturat.
Bé,
el senyor alcalde
va oferir formalment
a la senyora consellera
en una entrevista
al mes de setembre
un solar.
El departament
va acceptar
aquest solar
i hi havia el compromís
per part de l'alcalde
que aquest solar
seria de cessió immediata
i nosaltres, doncs,
esperem que aquesta cessió
immediata
es pugui confirmar
i es pugui donar
realment
el més ràpid possible.
Confiem en la seva paraula
i esperem que això
es pugui, doncs,
consolidar en un termini
el més breu possible.
quan diu el més breu possible...
Home, per nosaltres
el més breu possible
seria ja,
que és literalment
el que també
ens va dir el senyor alcalde,
que l'endemà mateix
ens podia posar
aquest solar a disposició.
Per tant,
confiem en la seva paraula
i demanem, doncs,
que aquesta cessió de solar
es pugui fer
amb la màxima urgència possible.
Imagino que ho han preguntat
formalment a l'Ajuntament
perquè no tenen encara
la cessió de solar.
Ho han preguntat
formalment
i estem esperant
una resposta
d'un calendari
concret
de quan podrà
podrà donar-se
aquesta cessió
amb un solar
que sigui
de propietat municipal
i que estigui
qualificat urbanísticament
com a equipament,
que són les dues condicions
bàsiques
i imprescindibles
que necessita la Generalitat
per construir
l'Escola Oficial d'Idiomes
que Tarragona es mereix.
Són objectius
materials,
podríem dir,
d'infraestructures
i de caràcter local
des del punt de vista
de l'ensenyament
aquests dies
la comunitat educativa
mestres,
però també els pares
per la part
que els toca
que és ben grossa
se'n parla tot el tema aquest
del calendari
d'escursar les vacances
d'allargar-les
de repartir
d'una altra manera
el que són els dies
lectius
sembla que
no s'arriba
no s'acaba d'arribar
a un acord
no s'acaba de dissenyar
el calendari
no se sap ben bé
què passarà
que ara el curs vinent
vostè
ens pot dir alguna cosa
hi ha pares i mares
que han de planificar
les vacances de l'estiu
no pensi que li pregunto
una cosa superficial
ni de bon temps
no, no, estem parlant
d'un tema
important
de calat profund
és veritat
aquí tenim
tenim un tema
filosòfic gairebé
què hem de fer
la societat s'ha d'adaptar
a l'escola
o l'escola s'ha d'adaptar
a la societat
o hem d'ententar negociar
un punt
un punt d'acord
mitjà
jo potser soc una miqueta
m'ho miro una miqueta
des de la meva perspectiva
de docent
no m'agradaria a mi pas
que l'escola
hagués de començar
a primers de setembre
com comencen
doncs ara ja
la majoria
de comunitats autònomes
ara per l'altra banda
la pressió social
la demanda social
és avançar
alguns dies
l'escola
i per tant
penso que
la proposta
de començar
el 12 de setembre
és una proposta
raonable
d'una banda
doncs
els primers dies
de setembre
els professors
tenen temps
de posar a punt
les escoles
i d'engegar
tot el que és
la programació
i per l'altra banda
un cop passat
l'11 de setembre
que ja sembla
una data
en què l'estiu
va de baixa
podem començar
d'una manera raonable
començar
el primer dilluns
d'aquell mig setembre
em sembla una proposta
bastant assenyada
no agrada
evidentment
amb els col·lectius
que voldrien
tenir solucionat
el tema
de les vacances
més en funció
de les seves necessitats
laborals
i personals
això és evident
ara
el que també
hauríem de plantejar-nos
si sempre
el model econòmic
que ens estem implantant
ha de condicionar
totes les vides
laborals
i familiars
és a dir
quan estem
en uns sectors
industrials
que fan treballar
els treballadors
entorns
sense respectar
ni tan sols
caps de setmana
estem ja
dinamitant
una possibilitat
de vida familiar
i hi ha d'haver
algun moment
que algú
doncs
doni un cop
de taula
i posi
el debat
no solament
sobre el tema
escolar
sinó sobre
tot el que és
el tema familiar
que va més enllà
no podem anar
cap a un model productiu
que fins i tot
posi tants entrebancs
el que és
una vida familiar
normal
i és que
en cap de setmana
s'ha de procurar
que la majoria
de famílies
puguin compartir
el mateix espai
de lleure
i això
l'escola
no ho arreglarà
per tant
de vegades
carreguem el debat
sobre l'escola
quan en el fons
el debat de fons
és aquest
el de la realitat
econòmica
que ens fa
entendre més
les persones
com a productors
que com a persones
que
treballen per viure
i no viuen
per treballar
la conciliació
passa
per l'escola
per l'empresa
i per la mateixa
família
en aquest sentit
també es parlava
doncs
d'aquest canvi
estaria entre el 12
i el 15
i aquests tres dies
s'anirien recuperant
en altres moments
de l'any
pel que fa
a la finalització
del curs
no s'ha parlat
de fer cap canvi
significatiu
en tot cas
afegir
algun dia més
a l'època
nadalenca
de moment
no hi ha res
de tancat
el curs escolar
té
no és cap meravella
en el sentit
que per exemple
les vacances
de setmana santa
són
realment
un període
molt curt
a nivell de descans
moltes vegades
pels alumnes
els alumnes
pateixen una càrrega
de treball
de vegades excessiva
i de vegades
les vacances
de setmana santa
aquí a Catalunya
són massa curtes
en el sentit
que en altres llocs
en altres comunitats
el que fan
és potser començar
abans del setembre
però allarguen
més dies
les vacances
de setmana santa
aleshores
el debat
tornaria a ser igual
perquè aleshores
ens trobaríem
que si posem
dos o tres dies
més de vacances
a setmana santa
també provoquem
aquesta distorsió
amb el que és
la realitat econòmica
i social
de les famílies
és un tema
de mal resoldre
si no hi posem
tots una miqueta
de bona voluntat
en l'àmbit
de l'ensenyament
com dèiem
hi ha moltes
assignatures pendents
algunes s'aproven
en nota
a vegades no arribem
al suficient justet
de totes maneres
és un tema
que ens implica
absolutament a tots
i nosaltres
agraïm molt
que ens hagi acompanyat
avui Josep Maria Pallàs
director dels serveis
territorials d'educació
a Tarragona
moltes gràcies
i molt bon dia
moltes gràcies
adeu-siau
adeu