This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
D'aquí a 5 minuts seran 3 quarts de 12.
Estem en directe.
Seguim a la sintonia de la Ràdio de la Ciutat.
En aquest matí de divendres, com us dèiem,
ara parlem de pessebres.
Per dues raons, per dos motius.
Demà dissabte, a dos quarts de vuit del vespre,
s'inaugura l'exposició de pessebres,
diorames i figures
que organitza l'Associació Pessebrista de Tarragona.
I també demà dissabte, una hora més tard,
a dos quarts de nou del vespre,
s'inaugura el tradicional pessebre
dels xiquets de Tarragona.
Per parlar d'aquestes dues iniciatives,
avui ens acompanya el Salvador Molina,
dels xiquets de Tarragona.
També ens acompanya la Mària Dolors Plana,
dels xiquets i de l'Associació Pessebrista.
Bon dia, Mària Dolors.
I els Carles Tarragó, membre de l'Associació Pessebrista.
Bon dia, Carles.
Comencem parlant del pessebre dels xiquets.
Salvador, des de quan fa que organitzeu
i munteu aquest pessebre tan espectacular?
Aquest pessebre ja...
Vam començar amb uns diorames
a la sala de Juntes, com si diguéssim i tal.
I després, mitjançant el Josep Maria Molinaó
i el Carlos Olaia,
vam començar a muntar el pessebre baix.
Va ser una cosa que vam proposar ells a la Junta
en aquell moment i vam dir,
bueno, doncs anem a provar.
Ja portem, doncs, per almenys 13 o 14 anys.
I quantes hores i quanta gent us dediqueu a muntar-ho?
A veure, en guany estem 11 persones
i portem quasi més i alguna cosa treballant.
Més d'un mes.
Home, són 36 metres quadrats el que té el pessebre nostre.
Llavors, clar, necessites moltes hores a treballar.
Tota aquesta setmana del pont i tal,
hem estat treballant allà,
a part que muntem els nostres esmorzars,
els dies de festa,
a l'entrada del local,
i després a treballar tot el dia.
i quan es hi és a cada dia, quan pleguem allà.
Com és el pessebre?
Com el podríem explicar, Maria Dolors?
A veure, el pessebre és un pessebre popular artístic.
Aquest pessebre nosaltres tenim la intenció
de conservar les nostres tradicions.
Les nostres tradicions són el pessebre.
No és religió, és tradició.
Vull dir, hi ha persones que serà per religió,
hi ha persones que serà per tradició.
Llavors, nosaltres, diferent de l'associació,
fem un pessebre popular.
popular de 38 metres quadrats.
El Salva dic 36, però em sembla que en té 38.
Són dos metres quadrats més grans.
Sí, però es mira...
Un pam de sorra.
Sí, un pam de sorra.
Es mira de tots quatre costats,
la dificultat està aquí,
perquè, clar, llavors no som mecatistes,
nosaltres ni som enginyers,
ni som arquitectes, ni som res,
som simplement pessebristes.
Llavors, si voleu, per curiositat,
el que belluga aquest pessebre.
500 litres d'aigua pel riu.
El riu enguany té 7-8 metres de llargada.
800 quilos de pedra.
300 figures que són del Martí Castells,
d'Olot i d'un senyor que el vam descobrir fa 3 anys,
que es diu Carles Delgado.
45 sacs de guix i 15 caixes de molsa.
De molsa d'enguany,
perquè l'altra molsa l'anem reciclant,
vull dir, la guardem en saqueta i tal,
perquè com que està protegit i tota aquesta història,
doncs llavors la guardem d'un any per l'altre
i la molsa vella serveix per omplir
i per fer coses que no es veuen
i la molsa nova, evidentment,
per totes les coses que es veuen.
L'any passat hi havia mil pins.
Enguany no els hem comptat,
però m'imagino que poc més o menys.
Els pins estan fets un a un,
amb una branqueta de d'aigua i tal i qual,
els fa un senyor que es diu Molló,
i el Carlos Olalla,
que és el de les mecanismes,
és el que fa tot el que es belluga.
I tots els altres,
som 11 persones,
fem tot,
tot i de tot.
I ja està.
Atreballem moltíssimes hores
i ens ho passem molt bé
i per això fem aquest pesebre.
Les nostres discussions són normal.
I teniu molta col·laboració de la gent de la colla o no?
O us costa?
O sou aquests 11, 15 i tal?
A nosaltres el que tenim molt clar
és que la gent que vulgui de la colla
vindre a col·laborar amb el pesebre
està obert.
A nosaltres no som unes persones
que s'hagin tancat.
El que passa és que som 11 persones
en aquest moment
i qui vulgui vindre de la colla
està a la porta oberta
perquè vingui a col·laborar amb altres.
Ojalà vingués més gent,
perquè allà tots fem de tot,
com ha dit la Lola.
Un s'encarrega dels mecanismes,
l'altre s'encarrega de fer els pins,
l'altre s'encarrega de l'electre,
i l'altre de l'aigua.
I necessitem col·laboració
perquè, clar, són moltes coses
el que hem de belluar allà.
La gent d'aquí diu
que el vostre pesebre és el millor,
sempre, el més espectacular.
Home, per a nosaltres és el més maco.
Però Déu-n'hi-do, també.
També hi ha pesebres que estan molt bé.
Canvieu la composició?
Cada any canviem.
Cada any canvia.
L'únic que s'aguarda
són el tema de cases
i tots els mecanismes i tal,
però muntanyes i tot això,
quan tanquem el pesebre
tot això va a les escombraries.
I aquest any què destacaríeu,
d'aquest canvi de composició?
Hi ha alguna cosa
que heu fet molt novedosa?
Sí, la cosa que hem fet novedosa
ha sigut...
A veure, hi ha una fleca nova, no?
La fleca,
és una fleca dedicatòria
perquè aquest any
es va morir un casteller
que era pesebrista
i llavors l'hem dedicat a l'Andrés.
I és molt bonica.
És una fleca que té unes figures
del Carlos Delgado,
que ens les ha fet expressament per allí,
amb el flaquer,
amb tot el pa,
amb totes les històries...
És molt bonica.
I després
s'han trencat bastant el cap
per fer la composició d'un poble.
Clar,
en aquelles cases tan grans
i tot això
ha sigut una miqueta dificultós,
però ens ha sortit.
Han fet uns marxes molt macos,
per això han guanyat tanta pedra,
perquè s'han trencat el cap fent marxes.
I també és una miqueta,
més o menys,
un homenatge
amb aquest company, no?
Perquè ell se dedicava.
Perquè ell se dedicava a fer els marxes.
Ell se dedicava al tema de marxes
i avui sempre l'hem tingut present
durant tot aquest any.
El nom del company aquest sempre ha sortit, no?
I, bueno,
volem retellir l'homenatge aquest,
com ve ha dit la Lola,
en el qual, bueno,
tenim la fleca aquesta
i un munt de marxes
en memòria d'ell.
Ja veig que la tradició
de fer ja un...
des de fa uns anys
aquest Passebra
fa que fins i tot
us hagueu especialitzat una miqueta, no?
Que cadascú ja tingui...
Potser sigui més especialista
en fer unes coses
i d'altres, no?
Sí, perquè a mi a vegades
em diu la Lola
fer-se el marge,
però escolta'm,
no, que a mi el marge no m'ha surt, no?
Jo m'he dic més el tema de l'electre
i posar...
ajudar més al càrrec
i tal.
Però, bueno,
anem fent entre tots
si ho fem tot.
Sí, sí.
Per això no hi ha problemes.
La inauguració serà, com dèiem,
demà a dos quarts
de nou del vespre.
El Carles Tarragó
hi podrà anar o no?
A la inauguració.
Molt just, molt just.
Perquè nosaltres estarem
acabant d'inaugurar la nostra.
Però sí, espero que
si les autoritats
com aniran amb ells...
Doncs el Carles anirà
amb les autoritats.
Els acompanyarem.
El Carles Tarragó inaugurarà
com a membre,
ell i altres membres
de l'Associació de Passebrista
inaugurarà aquesta exposició
que també és tradicional.
Què podrem veure aquest any?
De fet, què podem veure?
Perquè l'exposició
ja la vau obrir
fa un parell de setmanes.
L'exposició la vam obrir
el dia 1 de desembre
perquè nosaltres,
més que per tradició,
per necessitat,
inaugurem sempre
el més aviat que podem
i intentem sempre
aprofitar els dies
de festa del pont
que la gent surt a passejar
i que ja ve a visitar
l'exposició
perquè nosaltres
som una associació
molt pobra,
molt pobra,
allò ens costa molts diners
perquè és un local
que no és propietat,
és de lloguer,
paguem molts diners
de lloguer cada mes
durant tot l'any
només per atindre exposat
aquests 30 dies
d'exposició
i vivim
d'aquesta
petita donació
d'euro
que ens donen
els visitants.
Llavors,
com més dies
tenim obert,
millor per nosaltres.
Llavors,
la vam obrir
el dia 1 de desembre,
inaugurar oficialment
ho farem demà
i bé,
estarà hasta el dia 15 oberta.
I explica'ns
què podem veure.
Ah,
doncs,
per fer-nos una mica
de dentetes.
Per fer-nos una mica de dentetes.
Per fer-nos una mica de dentetes.
Per fer-nos una mica de dentetes.
Per fer-nos una mica de dentetes.
A veure,
jo,
que voleu que us digui,
que és molt maco,
com diuen ells.
Per nosaltres,
sí,
hem fet el millor
que hem sapigut
i el més bé
que hem pogut.
Sincerament,
jo estic molt satisfet
del que s'ha fet enguany.
Però bé,
això ho ha de criticar
el que ho veu.
Les obres d'art,
l'artista sempre creu
que és el millor que ha fet
i el que la veu
és el que la diu
m'agrada o no em va desagradar.
N'entros enguany
hem intentat,
hem fet un forat més,
un pessebre més.
Enguany són 12,
fins ara n'eren 11 cada any.
Són absolutament tots nous.
I bé,
podran veure
el que és
tota la progressió
de la epifania de Jesús
que va des de l'enunciació
a la Mare de Déu
fins que Jesús té 12 anys
que està parlant
amb els doctors.
en totes escenes
i bé,
per nosaltres
estem molt satisfets.
N'hi ha un que plou,
n'hi ha un que està nevat,
n'hi ha un que es fa
de dia i de nit,
hi ha una posta de sol
amb un desert preciosa,
hi ha una sala,
la sala capitular
de Poblet
que és espectacular
de veure
perquè té molta dificultat
de construcció
aquella sala.
Llavors,
no sé.
Qui us ha fet?
Qui són els autors
d'aquests pessebres?
i en guany hi ha
dos autors que són,
dos pessebres que són
pràcticament
totalment fets pel mateix,
és a dir,
tenim el primer
que és una
dure,
una anunciació
als pastors
que és el més
el més gran,
el més espectacular
que l'ha fet
el Joan Serramial,
joier del carrer
de la Baixada
Misericòrdia,
correcte,
i les figures
també les ha fet ell,
de fang,
precioses,
la veritat sigui dita.
El següent
és l'anunciació
a la Mare de Déu
que l'ha fet
Jordi Amenós,
un escultor
d'aquí Tarragona,
que també ha fet
les figures
i també ha fet
el pessebre,
i després
tenim el senyor Coll
que és
el més antic
de l'associació,
un senyor
que ens han ensenyat
moltíssim
que és un pou de ciència
amb el que és
el món del passebrisme,
després tenim
David Bosch,
que és un noi jove
que és la promesa
que ens ha de continuar
a nosaltres,
el que ens ha de donar
el relleu,
un noi
molt jove
que la veritat
que és un gran
entusiasta
del pessebre,
que els fa
molt a la seva manera
i molt macos,
tenim
Josep Maria Borrut,
tenim
el senyor Puig,
professor
d'art
de l'Institut,
tenim
Joan Plana,
germà de Dolors,
aquí present,
i després
tenim
un senyor,
un passebrista nou
que ve d'Escó,
que aquest és el que va guanyar
el premi de pessebres
de l'any passat,
llavors li hem donat,
li hem cedit
la possibilitat
de poder fer
un pessebre
cara al públic,
que ens ha reproduït
un dels carrers
més emblemàtics
d'Escó
amb el castell d'Escó
que és una persona
que hagi estat a Escó
quan veu allò
li sobta
de lo ben fet que està,
després tenim
el César Suárez
i el Xavier Virgili
i el Pep Alari
que han fet
una composició
de lo que és
la fugida d'Egipte
i el taller de Nazaret
amb els nens jugant,
que aquest pessebre
és molt curiós
perquè normalment
no has vist
un pessebre
en què estigui ple
de canalla petita
jugant al carrer
a la xerranca,
jugant al
mammanetes,
jugant
al bolus
i és
molt curiós de veure
i per fi
tenim un Jesús
amb els doctors
que és una representació
de quan Jesús
va estar
amb els doctors
als 12 anys
que està
col·locat
a la sala
capítolà
de Poblet.
Déu-n'hi-do.
Tot això és el que podem veure
per ser el local
de l'associació
que està allà al carrer
Girona
A veure,
parlem d'horaris de dies.
En el cas dels xiquets,
quan es pot veure
el pessebre?
A veure,
el nostre pessebre
comencem demà.
Llavors,
tenim obert
els dissabtes
i diumenges
de 12 a 2
i després
de 7 a 9
cada dia.
Llavors,
tenim el dia 5 de gener
per motiu de la cabalgada
el pessebre només estarà obert
de 12 a 14.
i llavors
el dia 6
de gener
el tenim obert
també
perquè també
vénen els reis
i el 25 i el 26
de desembre
també està obert
el que passa
que obrim una miqueta
més tard
el dia 25 i 26
per motius obvis
de diners de Nadal.
Exacte.
I en guany
abans d'això
vam estar parlant-lo
vam fer una petita reunió
i llavors
ens obrirem
una miqueta més tard.
El dia de Nadal
obrirem
i el dia Sant Esteve
a les 7 i mitja
de la tarda
fent-se a les 9.
Molt bé.
I en el cas
de l'exposició, Carles?
Nadal us l'horari
és una miqueta més senzill.
Els dies de cada dia
de 6 a 9
i les vespres i festius
de 12 a 2
i de 6 a 9.
Vosaltres cobreu
una entrada simbòlica
d'un euro?
Correcte.
Com a donatiu, no?
Sí.
No, i a més a més
amb l'entrada
es participa
en un sorteig
d'unes figures.
I la Dolors,
què deia?
A veure,
nosaltres
no cobrem res.
l'entrada és gratuïta,
però
hi ha uns calendaris
que hi ha dos números
que valen un euro,
també és simbòlic,
que van
en combinació
de la loteria del nínio
i també
cada any
rifem,
l'any passat
va ser el naixement
del Carlos Delgado
i en guany
és l'anunciata
del Carlos Delgado
i és doncs
també,
a veure,
aquest pessebre
doncs
ja es podeu imaginar
el que costa
i la colla
tampoc ho pot suportar tot.
Llavors,
se fa una miqueta,
primer ho donàvem
en una obra social
fa anys,
Tarragonina,
i després vam decidir
doncs
que és que ja
no es podia aguantar
tant de pes
de...
i figures
perquè cada any
s'han de canviar,
cada any s'han de repostar
i els mecanismes
també s'han d'anar
repostant
i canviant,
doncs llavors,
bueno,
l'any passat
els vam vendre tots
i en guany
esperem també fer-ho.
I vosaltres
que teniu
aquesta dedicació
i aquest amor
i aquestes ganes
de participar
o a través dels xiquets
o a través de l'associació
en fer pessebres
i que es mantingui la tradició,
creieu que s'està perdent?
Perquè a vegades
de tant en tant
hi ha alguns que diuen
és que es perd la tradició,
la gent jove no està més,
ara es compren més arbres,
més abans de Nadal
que no figures...
No creguis,
vull dir,
a veure,
jo parlo per mi mateix,
jo era una cosa
que no havia participat mai
quan va vindre
la Lola
i el Carlos Solà
i el Josep Maria
vam començar
amb això del pessebre,
és una cosa
que m'encanta ara
fer pessebre
i jo estic inculcant
amb uns fills,
vull dir,
el meu petit
ve cada dia,
faci el que faci,
o sigui,
si he de posar sorra
posa sorra,
si he de posar
una figura
posa una figura,
vull dir,
sense cap mena de problema.
Els altres dos
venen alguns dies,
però vull dir,
jo crec que nosaltres
tenim la continuïtat.
Sí,
tu Dolors,
tu creus que...
Jo també ho veig,
però
jo estic una miqueta
enfadada,
moltes vegades
m'enfado,
m'enfado.
quan veig tants...
Tu parles garrera.
Perquè soc garrera,
sí senyor.
Jo quan veig tants
Papa Noel's
i quan veig...
A veure,
no estic en contra
del Papa Noel,
és una tradició
d'un altre país,
ho trobo perfecta,
però és que la nostra tradició,
si no la conservem nosaltres,
no se la conservarà ningú.
Ahir per la televisió,
la TV3,
me vaig quedar així,
amb la boca oberta,
veient que no sé què passava
que venen no sé quants
Papa Noel's i ells
i fan una espècie
de parafernàlia.
I no es parla de res
de...
Totes les associacions
pessebristes de Catalunya,
que mira que es treballa
i es treballa bé
i es fan pessebres fantàstics
i tan populars
com artístics,
com diorames,
com tot,
sí,
es va dient,
es va dient una cosa minsa,
una cosa,
doncs és igual,
no sé.
Jo ho trobo molt bé
que hi hagi el Papa Noel,
però no aquí.
Aquí hi ha el Tió
i hi ha el Nadal nostre
i tenim la nostra tradició
i si no ho conservem nosaltres,
vull dir,
jo estic d'acord
amb fer pessebre,
però ja t'ho he dit,
no per religió,
sinó per tradició.
A casa meva,
jo fem aquest de la colla,
però a casa meva,
damunt de la ximeneia,
hi ha un pessebre popular
que es fa en tres dies
perquè no hi ha temps de remes,
però presideix el menjador de casa.
I l'arbre de Nadal
també el tinc,
però el tinc al robador.
No el tinc,
el menjador.
Com ho veus tu?
Home,
jo això de que està tan bé
no ho veig tant bé.
Optimista, no?
No.
Optimista, no.
Jo soc molt més pessimista
en aquest aspecte.
Reconec que ara estem
una generació
que som els que estem fent pessebres,
però que la generació
que ens segueix,
jo no veig molt d'entusiasme.
També és veritat
que l'entusiasme neix
a partir que tens fills.
És a dir,
quan tens fills
te'n recordes del pessebre
que veies quan eres petit
i vols que el teu fill
vegi també el pessebre
quan eres petit.
Llavors és quanta ve l'afició.
Però amb un crio
de 17 anys,
de 20,
de 22,
dir-li que vingui a perdre
cada nit hores allà
a rascar
i a pintar
i a embrutar
i a fer porqueries
per fer pessebres
te dirà que no,
que no es té edat
per fer aquestes coses.
En fi,
de totes maneres,
hi ha gent afortunadament
que vol mantenir la tradició
i que a més a més
segur que podran colcar
a les noves generacions
aquest fet,
el dels pessebres,
a través d'iniciatives
com la dels xiquets
que munten aquest pessebre
tan espectacular
o a través també
de l'exposició
que organitza
l'Associació Pessebrista
de Tarragona.
El Salvador Molina,
la Dolors Plana
i el Carles Tarragó,
moltes gràcies.
Moltes felicitats
també per la feina feta
perquè ja sabem
que costa molt
muntar aquestes coses
o sigui una exposició
o sigui el propi pessebre
i en fi,
que vagin molt bé
primer els actes de demà,
un a dos quarts de vuit
i l'altre a dos quarts de nou
i que vagin molt bé
tots aquests dies
en què es puguin anar
a veure l'exposició
i el pessebre.
Moltíssimes gràcies
i bones festes.
Igualment.
Bon dia.