Un minut i seran dos quarts d'una del migdia.
Continuem parlant de cultura al matí de Tarragona Ràdio
des d'una perspectiva ben diferent.
Ahir es va donar a conèixer públicament
el logotip de la candidatura de Tarragona
com a capital europea de la cultura l'any 2016.
Aprofitem la bienentesa per conversar
amb el president de l'Associació Capital de la Cultura Catalana,
Javier Tudela, per conèixer com van tots els preparatius,
com s'està desenvolupant i treballant aquesta candidatura.
El tenim a l'altre costat del fil telefònic.
Senyor Tudela, molt bon dia.
Molt bon dia.
Ja s'ha donat a conèixer el logotip,
ja tenim una marca, podríem dir-ho així,
tot i que vostès ja fa temps que estan voltant pel món
i treballant, promocionant aquesta candidatura, no?
Sí, de fet, podem recordar que el ple de l'Ajuntament
de la ciutat de Tarragona del dia 3 de desembre de l'any passat
va acordar de presentar la seva candidatura
per optar a la designació de capital europea de la cultura
de l'any 2016 i en la mateixa resolució
es va acordar també, igualment com en l'apartat primer,
per unanimitat de tots els cinc grups del consistori,
que la nostra organització, la Capital de la Cultura Catalana,
fos l'encarregada de dur a terme,
en coordinació amb l'Ajuntament,
la preparació d'aquella candidatura.
Doncs des del dia 10 de desembre de l'any passat
fins ahir mateix, que es va presentar públicament
la primera, diguem-ne, materialització plàstica
d'aquesta candidatura a través del logotip,
doncs s'ha estat treballant d'una manera discreta,
però molt important per poder fer alguns aspectes
que m'agradaria destacar.
El primer aspecte és que la candidatura de Tarragona
fos l'única candidatura de Catalunya
que ha obtès la designació de Capital Europea de la Cultura
de l'any 2016, la qual cosa li dona un valor afegit
al propi projecte de candidatura.
En aquest moment ja hi ha 125 ajuntaments de Catalunya
de tot tipus classe i condició,
vull dir amb això, de tot tipus d'ubicació geogràfica,
de tots els colors polítics i de tota demografia,
des de Lleida amb 120.000 habitants
fins a poblets de 100 o 200 habitants
i de gairebé totes les comarques de Catalunya,
fins i tot molt aviat la pròpia ciutat de Barcelona,
amb la qual hi hem parlat amb tots els grups polítics,
donarà també el seu suport a Tarragona 2016.
Això per un costat.
Per un altre costat hem estat dissenyant els pilars
de la candidatura, que després de l'estiu es donaran a conèixer,
ara s'estan acabant de completar,
i finalment hem fet una tasca, com avançàveu,
de donar a conèixer la pròpia candidatura,
la pròpia resolució de l'Ajuntament de Tarragona
a les instàncies de la Unió Europea, per un costat,
i per un altre costat a les altres candidates
dels propers anys de les diferents ciutats
que arreu d'Europa opten a les capitals europees de la cultura.
M'agradaria recordar que des d'enguany,
des d'aquest any 2005 i fins a l'any 2019,
el reglament d'elecció de les capitals europees de la cultura canvia.
El primer, des del 85, que és quan van néixer,
fins l'any passat, fins l'any 2004,
tenia unes característiques les eleccions.
Bàsicament, diguem-ne que eren els propis estats
qui elegien les seves pròpies capitals culturals
i després el Consell de Ministres de la Unió Europea de Cultura
ho ratificava.
A partir d'aquest any ha canviat
i aquest any el reglament indica, per un costat,
que es calendaritza per anys el temps en què un estat
tindrà la seva capital cultural.
En el cas de l'estat espanyol, li correspon l'any 2016,
és per això que a Tarragona opta
la designació de capital europees de la cultura de l'any 2016.
I segon, i jo diria que més important,
és que passa a ser una acció,
la capital europea de la cultura,
no intergovernamental, com era des del 85 fins al 2004,
és a dir, una acció entre els estats membres de la Unió,
sinó que passa a ser una acció de la pròpia Unió Europea.
I el segon aspecte que volia destacar
és que, de fet, finalment,
qui elegirà la capital europea de la cultura,
del 2016 en aquest cas que estem parlant,
serà la pròpia Unió Europea
i no l'estat central al qual pertany la ciutat.
Encara falten sis anys
per la presentació oficial de les candidatures.
Com vostè molt bé explicava,
125 ajuntaments de tot el territori
han donat suport.
També s'ha cercat el suport d'altres institucions
i del món de l'empresa privada,
d'institucions i entitats culturals.
És a dir, es busca una miqueta
que hi hagi un suport absolut de tota la societat, no?
Efectivament.
Sempre he comentat,
el 10 de desembre,
quan vam fer l'acte públic
d'inici de la candidatura europea a l'Arragona
de l'any 2016,
que perquè la candidatura sigui exitosa
ha de ser viscuda,
ha de ser compartida
i ha de ser treballada,
primer de tot,
per tots els actors socials de Tarragona,
des de l'àmbit cultural,
docent, econòmic, cultural,
òbviament, per tothom.
I, en definitiva, per tots els ciutadans.
És a dir, tots els ciutadans
han de saber que aquesta candidatura
és també cosa seva.
Hi haurà accions,
a partir de després de l'estiu,
per anar fent promoció i pedagogia
del que és la candidatura
i del que podria significar, finalment,
si Tarragona optés,
si finalment Tarragona fos la ciutat elegida.
Per tant, en primer lloc,
era per la pròpia ciutat de Tarragona,
però, en segon lloc,
òbviament, era pel conjunt de Catalunya.
També nosaltres, des del primer dia,
vàrem dir que la candidatura de Tarragona
havia de ser, en primer lloc,
la candidatura de la pròpia ciutat de Tarragona,
òbviament,
però que, en segon lloc,
havia de ser la candidatura de Catalunya
i que tot Catalunya
es pogués sentir representada,
com així està ja succeint,
a través de Tarragona
per optar a la candidatura aquesta europea
de l'any 2016.
No hem de perdre de vista
que hi ha altres ciutats de l'Estat
que han mostrat el seu interès
per ser capital de la cultura europea,
com ara Càceres, Córdoba o Màlaga.
De quina manera, senyor Tudela,
hem d'anar venent,
en el bon sentit de la paraula,
Tarragona com a capital de la cultura europea?
Què podem explicar
a la gent que no ens coneix,
que som,
que tenim per assolir aquest honor?
Doncs, miri,
jo tinc la filosofia
que les quatre, de moment,
candidates que existeixen a l'estat espanyol,
segurament en els propers cinc anys,
que és el 2010,
quan s'ha de depositar formalment
i el 2011 s'elegiria,
doncs, jo tinc la teoria
i la pràctica
que totes les ciutats candidates,
totes les ciutats candidates guanyen,
totes,
encara que al final
només una sigui l'elegida.
I per què dic això,
que totes guanyen?
I en aquest cas em referia,
òbviament, a Tarragona.
Doncs perquè durant aquests propers cinc anys,
nosaltres hem de ser capaços,
per un costat,
d'incrementar la cohesió social i ciutadana,
és a dir,
el fet de sentir-nos tots partícips
d'un mateix projecte col·lectiu
que beneficia per igual a tothom,
això ha d'incrementar,
per un costat,
l'autoestima
i per un altre costat
ha d'incrementar la cohesió social,
tots treballant conjuntament
per un mateix projecte col·lectiu.
I en segon lloc,
són cinc anys
que ens han de permetre
projectar,
promocionar,
difondre la realitat internacional de Catalunya
a través, en aquest cas,
de la candidatura de Tarragona
i poder explicar arreu d'Europa
i fins i tot fora del nostre continent
el que són els actius
que la ciutat disposa
i la voluntat que la ciutat té
de convertir-se en capital europeu
de la cultura
per poder estar
en l'àmbit
de les ciutats capdavanteres
del nostre continent.
potser és una obvietat
això que li pregunto ara
però no està de més recordar-ho
i és que
què suposa ser capital
de la cultura europea?
Què ens aporta a nosaltres
com a tarragonins?
Miri,
en el món
bàsicament
hi ha tres grans iniciatives
tres grans iniciatives
que permeten
a una ciutat
a una col·lectivitat
tenir protagonisme internacional
positiu
durant el temps
en què es desenvolupen
aquestes activitats.
Per ordre
d'aparició cronològica
són les exposicions universals
la primera va ser
el 1851
a Londres
en guanyà una
a Gia
al Japó
la segona
són els Jocs Olímpics
el 1896
Atenes
va reinstaurar
el baró
Verde Cobertin
va reinstaurar
Atenes
els Jocs
de l'antiga Grècia
clàssica
i bé
doncs
són prou coneguts
i la tercera
és la més jove
i per tant
és la menys coneguda
però és una de les
que té més avantatges
i ara li explicaré
per què
és la capital de la cultura
que Atenes
el 1985
doncs
va encetar
el concepte aquest
de capital cultural
amb el nom de capital
europeu de la cultura
concepte per cert
que amb el pas dels anys
s'ha anat
extenent arreu del món
per què dic
que d'aquestes tres iniciatives
de les exposicions universals
dels Jocs Olímpics
o de les capitals culturals
la que segurament
té una ràtio
d'inversió
benefici més
profitosa
és la de la capital cultural
per diversos motius
en primer lloc
perquè una capital cultural
ho és per un any
natural
és a dir
és del 1 de gener
el dia 31 de desembre
de l'any
en el qual és designada
per un altre costat
la ciutat pot aprofitar ja
els actius
culturals
i de tot ordre
dels quals ja disposa
Tarragona
doncs
és obvi
que en té
molt força
i molt positius
i interessants
per poder promocionar
i després
les capitals culturals
han marcat sempre
un abans
i un després
en les ciutats
un abans
i un després
que ha servit
per millorar
a nivell d'infraestructures
culturals
a nivell de projecció
nacional
i internacional
miri
l'any passat
l'any 2004
les capitals
europees
de la cultura
van ser dos
l'illa
al nord de França
i Gènova
ara fa una setmana
va haver-hi a Vinyó
una trobada europea
de capitals culturals
tant les passades
com les que estan
postulant
pels propers anys
i tant l'ill
com Gènova
van presentar
els seus balanços
de com havia estat
la capital cultural
en el cas
de Gènova
van dir
que havia estat
per la ciutat
un absolut abans
i un després
en el sentit
que a través
de fons comunitaris
a través
de fons
de l'Estat
doncs miri
havien invertit
al voltant
de 200 milions
d'euros
en infraestructures
la qual cosa
va fer
que tota la ciutat
canviés de de la baix
en positiu
en el cas
de l'illa
les inversions
van ser tan fortes
perquè ells
no van aprofitar
per fer canvis
que en el cas
de Gènova
segurament
eren molt urgents
a nivell
de infraestructura
i a nivell
de rehabilitació
del seu centre
històric
i dels seus
molts palaus
que existeixen
però en el cas
de l'illa
li va servir
per posicionar-se
d'una manera
absolutament positiva
en el triangle
l'ill
París
Brussel·les
i el fet
que participessin
700.000 persones
en una ciutat
de poc més
d'un milió
d'habitants
en l'acte
d'obertura
i de Cloenda
dona la importància
d'aquest intangible
però absolutament
actiu
positiu
que és l'augment
de la cohesió social
perquè si hi ha augment
de la cohesió social
a banda
de les infraestructures
rehabilitades
a banda
de la projecció
positiva
de l'augment
de l'augment
del turisme
etcètera
el que de veritat
també
per nosaltres
és molt important
és que marqui
des d'un punt
de vista social
des d'un punt
de vista cívic
des d'un punt
de vista convivencial
un abans
i un després
amb la conseqüent
també augment
de l'autoestima
de dir
Tarragona
ha estat protagonista
a Catalunya
i al conjunt
de l'Estat
d'un esdeveniment
europeu
que ens ha posicionat
positivament
i ens ha projectat
positivament
a Catalunya
l'Estat
i al conjunt
d'Europa
doncs ja veurem
que passa uns quants anys
de molta feina
d'explicar molt
molt que és
Tarragona
ahir es presentava
el logotip
i ara caldrà esperar
després de l'estiu
com vostè deia
que presentaran
diferents accions
de les quals
tothom
hi pot prendre part
senyor Javier Tudela
president de l'Associació
Capital de la Cultura Catalana
gràcies per atendre
la trucada
de Tarragona Ràdio
i de ben segur
que tindrem oportunitat
de conversar properament
molt bé
a la seva disposició
gràcies
adeu-siau
bon dia
bon dia