logo

Arxiu/ARXIU 2005/ENTREVISTES 2005/


Transcribed podcasts: 1390
Time transcribed: 18d 4h 18m 22s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Les 10 del matí, gairebé 38 minuts.
Seguim endavant en aquest matí de divendres
a la sintonia de Tarragona Ràdio,
abordant altres aspectes de l'actualitat
i mirant el cap de setmana,
mirant ara una de les activitats prou interessants
que s'han convocat justament per aquest dissabte
aquí a la nostra ciutat.
Concretament es farà l'antiga audiència
a partir de les 10 del matí fins a les 2 de la tarda.
Es tracta de la primera jornada sobre educació i religions
que es fa a Tarragona.
Una jornada que bàsicament pretén promoure el coneixement
i també la tolerància a l'hora de pensar en les diferents creences.
Es farà, com dèiem, amb diferents tallers i debats
a l'antiga audiència.
I avui hem convidat el professor de religió
de l'Institut de Lies Martí Franqués
i també de l'Institut de Ciències Religioses de Sant Fructós,
el senyor Josep Ponce.
I és professor de religió, com dèiem,
i un dels promotors i organitzadors de la jornada.
Senyor Ponce, bon dia.
Aquesta jornada, com dèiem, és la primera
i d'alguna manera és un complement
o és una derivació d'una exposició
que fa poques setmanes vam poder veure
al pati del rei Joma I de l'Ajuntament de Tarragona
sobre la mateixa temàtica, no?
Sí, efectivament.
Jo diria que és més una necessitat
de cloure dignament
amb aquesta exposició
que portava el títol Mirades en Diàleg
que vam tenir al nostre Ajuntament
durant un mes,
molt visitada, per cert,
amb molta acceptació per part de la nostra ciutadania,
els nostres escolars,
però la gent també ens va demanar
tenir un contacte directe
amb els màxims representants
de les religions que tenim a Catalunya.
mitjançant UNESCO-CAT,
l'Associació per al Diàleg Interreligiós,
es va fer un primer pas
per veure si es podia muntar aquesta jornada.
Es va creure que era molt interessant.
Hem de dir que hem tingut el suport
del Consell Escolar Municipal,
a més a més,
de la Regidoria d'Ensenyament de la nostra ciutat.
Per tant, des d'aquí agraeixo
completament a la senyora Carme Duc
els seus esforços que ha esmarsat
perquè això tiri endavant.
i vam pensar que seria
convocar una jornada
en què els mateixos representants
de les religions, diríem,
més significatives presents a Catalunya
vinguessin i es posessin el seu pensament,
la seva manera de portar a terme
les seves creences,
les seves pactes religioses,
els seus principis morals
i, en definitiva,
el resultat suposo que demà
serà el que la gent qui participi,
que fins ara força
quant a nombre d'inscrits,
tindrà un objectiu
de conèixer directament
el que és el pensament
de cada una de les religions.
Concretament,
seguint el programa que tenim establert,
seran el budisme,
l'hinduisme,
el xiquisme,
el cristianisme,
l'islam i el judaïsme.
Tindrem un moderador,
que en aquest cas és el secretari
de l'UNESCO-CAT,
que és el senyor Francesc Rovira,
que ha tingut també
mals de caps a l'hora de trobar
els ponents
i mostrar-nos, diríem,
el camí idoni
per tirar endavant la jornada,
que es farà mitjançant
una sèrie de tallers.
Aquests tallers són simultanis,
i hi ha tres tallers
a la mateixa hora,
de manera que
qualsevol
assistent a la jornada
pot arribar
i
posar-se en un dels tallers,
sortir-se,
entrar en un altre,
perquè la finalitat
és que
cada un dels ponents,
inicialment,
expliqui
directament
quines són les característiques
i els elements més importants
de la seva creença,
de la seva religió.
Després d'això,
dels tallers,
hi haurà una pausa,
diríem que
un diàleg normal
entre la gent,
perquè durant la pausa
és quan es comenten
més les coses,
hi haurà un vídeo,
també,
i una talorodona
que creiem
que pot ser molt sucosa,
perquè allí les preguntes
seran molt interactives,
els ponents
estaran
tots plegats,
ja no serà una exposició
o un monòleg,
diríem,
sinó que
serà un
tots contra tots,
i a partir d'aquí
traurem unes conclusions.
Per tant,
el punt de partida
de la jornada
serà
explicant de manera planera
les principals característiques
de cada religió,
que a part nosaltres,
evident,
n'hi ha una
que és molt més coneguda
i les altres
ens queden
molt més llunyanes.
Sí,
la idea és
donar a conèixer
a conèixer
en el ple segle XXI,
diríem,
amb una problemàtica
que sempre
implica
el fet religiós,
donar a conèixer
un conjunt de creences,
totes respectabilíssimes,
però que estan presents
en la nostra societat.
Evidentment,
la que nosaltres coneixem
de forma majorità
és el cristianisme,
i això
no implica
que les altres
no tinguin a ser conegudes,
no?
Però,
bàsicament,
l'iniciativa seria,
com porta el títol
Educació i Religions,
el promoure,
primer,
el coneixement,
promoure la tolerància,
promoure l'empatia,
el respecte
envers els altres,
en definitiva,
arribar a la conclusió
que mitjançant
les religions
podem arribar
a tenir,
segurament,
una vida
més entenedora,
més fàcil
i més plenera
per a tothom.
Un professor de religió
com vostè
i un entès,
per tant,
en el tema com vostè,
en fi,
com situaria
el nivell de coneixement
que tenim nosaltres
en general
de les altres religions.
És molt baix?
És pràcticament nul?
Jo diria que,
en termes generals,
sí.
És a dir,
hi ha un desconeixement
molt gran
respecte d'altres cultures
i altres religions.
També hauria de dir
que,
malauradament,
tampoc coneixem
massa la nostra.
La nostra,
com a,
diríem,
situació geogràfica
i com a element
cultural i tradicional.
No vol dir que,
que no sigui creient,
estigui obligat
a conèixer-lo,
no?
Però,
des d'aquesta vessant,
diria que
hi ha un desconeixement
bastant gran.
Perquè,
segurament,
que això es considera
com només un element
reservat a aquells
que opten
per tenir una pràctica
concreta
i una opció de vida.
Però,
en canvi,
com a element cultural,
segurament,
que fins ara no s'ha vist
la necessitat
de tenir-lo present
en la nostra vida.
Per tant,
el descomençament
de totes en general
és bastant gran.
I en les altres religions,
en les altres creences,
també hi ha desconeixement
respecte a nosaltres
o respecte a les altres religions?
En general,
això passa a tot arreu?
També.
Aquest intercanvi,
fins que no hi ha hagut
una consciència
que tots ens necessitem
i que tots tenim
aquesta autèntica necessitat
de saber coses dels altres
per arribar
a una més gran convivència,
doncs,
evidentment,
el desconeixement
és més gran.
Per això s'ha fet
el Parlament Català
de les Religions,
per això,
en el que era
l'exposició del fòrum,
hi va haver aquesta
participació massiva
de totes les creences,
de totes les religions
presents,
no només a la nostra cultura,
sinó al món,
per donar-nos a conèixer
tots plegats
i,
mitjançant aquest moviment,
diguem,
d'ecumenisme
o de coneixement universal,
poder arribar
a uns principis
d'acord,
tot respectant
cadascú la seva creença.
Aquesta jornada
de debat
que tindrà jo
que endemà
aquí a Tarragona,
a més,
arriba en un moment
segurament d'especial interès
per moltes qüestions,
és un moment,
vivim en una època
en què,
per exemple,
es debat sobre
la conveniència,
unió de l'ensenyament
de la religió a l'escola,
de la religió
o de les religions,
de les diferents creences
en els centres d'ensenyament
o fins i tot
arribar en un moment
de màxima actualitat
per l'amor
del papa Joan Pau II,
que alguns han considerat
que ha estat
una persona
que ha apropat
el cristianisme
a altres religions.
Com ho veu,
tot plegat?
Jo considero
que això
són signes dels temps,
en principi.
Totes les coses
ens han de fer pensar.
La discussió
sempre és bona
tenint en compte
que ens ha de portar
a buscar solucions viables.
I tot el que ajudi
a que la persona
sigui realment
més persona,
més conscient
de la seva vida,
de la seva tasca,
de les seves responsabilitats,
dels seus valors,
crec que és molt interessant.
Per tant,
no ens hem d'amagar,
no hem de tenir por
de les discussions
de si això
és més convenient
o no.
Però sí que és cert
que des d'un punt
de vista social,
el que
hem de constatar
avui per avui
que la mort
de Joan Pau II,
el gran,
que ja li diuen,
doncs
ha estat
un gran impacte.
moltíssima gent
s'ha vist implicada
de forma,
diríem,
directa
en aquesta figura,
en aquest personatge
que tant,
tant d'importance
ha tingut
a la història
del segle XXI.
I per tant,
podria ser un signe
més dels temps
perquè ens faci
pensar
i meditar
sobre aquesta qüestió,
que és molt personal,
però a la vegada,
diríem,
és un fet
social
innegable.
L'home té
una necessitat religiosa,
ens agradi o no,
i cadascú busca el camí
què li sembla millor,
més adient.
I seria bo
que les nostres escoles
i instituts
s'ensenyés
i s'expliqués
com són
les altres religions
que hi ha
arreu del món
perquè els joves
justament
tinguessin ja
des del començament
del seu aprenentatge
nocions com a mínim
per millorar
la tolerància
respecte a les altres
creences religioses?
Jo crec que és
molt convenient,
no és solament bo,
sinó convenient
i necessari.
Llavors s'ha de vehicular
i de fet ja hi és,
que totes les religions
tenen
assegurada
una presència
dins de l'escola
sempre i quan estiguin
firmats uns acords
amb l'Estat,
però
penso que
és
un principi
necessari
el coneixement
d'un fet religiós
que no només és exclusiu
del món cristià
i catòlic,
sinó que pertany
a altres àmbits.
De dues formes
també és a dir
que
com
dient professional
amb aquesta matèria
ja ho fem.
Nosaltres
des de
l'institut
o l'escola
no es fa catequesi
ni molt menys,
es fa
una exposició
cultural
seguint
un currículum
igual que les altres matèries
de la religió
i les altres religions.
Per tant,
vull dir que
avui en dia
no és que
ningú estigui privat
d'aquesta informació,
qui pot
i vol
accedir-hi
té aquesta informació
evidentment
sota
sempre
el prisma
del professor
en aquest cas
de religió catòlica,
però que això
no implica
que no hi hagi
una objectivitat
quan mínim
diríem
inicial,
no?
I diríem
molt...
I crec
per tant
tornar
a l'inici
de la seva
pregunta
és una
necessitat
que hi hagi
aquesta presència
del coneixement
religiós
i de la cultura
religiosa
a l'escola.
Tornant
pròpiament
a la jornada
de demà,
com dèiem
hi haurà representants
del budisme,
de l'hinduisme,
del psiquisme,
del cristianisme,
de l'islam
i del judaïsme
i tots aquests
representants
tancaran la jornada
amb aquesta taula rodona.
On creu,
senyor Ponce,
que pot haver-hi
els punts
culminants
del debat?
On hi ha,
on rau
ara mateix
la distància,
la discrepància
o no
entre les diferents
religions?
Jo buscaria
més aviat
el que és
la coincidència,
no?
Perquè les discrepàncies
poden ser tantes
que es poden portar
camins
impensables.
On són les coincidències?
Jo crec que la coincidència
fonamental
és l'home,
és la persona
i que això
hem de tenir presents
tots plegats.
Mentre no valorem
l'home,
la seva realitat,
la seva necessitat,
la seva importància,
diríem,
el seu rol
en una societat
com és la nostra,
els altres discursos
no tenen valor.
l'home
és el centre,
és el centre
de l'univers,
el centre
del principi
de tot,
per tant,
és aquí
on hem de buscar
el punt d'unió
i a partir d'aquí
cada opció
buscarà
els diferents
camins
per arribar
a trobar
i a realitzar-se
plenament
aquest home.
La jornada
que organitza
per demà dissabte
va adreçada
a un públic
en concret?
En principi
és una jornada
adreçada
a tothom.
Evidentment,
hi havia una idea inicial
adreçada
a les escoles
però fent-se dissabte
és molt difícil
que la gent jove
vingui a participar
en aquesta jornada.
No vol dir
que no puguin
o que no vinguin,
evidentment,
però hem de ser realistes.
Per tant,
és una jornada
oberta a la ciutadania
i també d'alguna manera
els professionals
d'aquest tipus
d'ensenyament
i de les religions
que poden estar presents
a la nostra ciutat.
Per tant,
serà un dia
de convivència,
un dia
de Parlament,
un dia d'intercanvi
i crec que és un dia
que pot ser
molt sucós
i molt ric.
De fet,
és la primera vegada
que a la nostra ciutat
s'organitza
un tipus de jornada
i sí
i, per tant,
ha de marcar
una línia a seguir.
De fet,
el plantejament
del programa
diu primera jornada,
per tant,
no hauria de ser
l'última.
Hi ha la voluntat
de continuar, no?
Pensem que sí.
Amb una jornada
com aquesta
o amb una exposició
com la que hi havia
fa unes setmanes
aquelles,
mirades en el diàl·la
que comentàvem
al Pati del Rei Jaume I
o amb altres activitats.
L'important és mantenir
això,
l'interès
i preservar
la tolerància
entre les diferents
creences.
Aquest és l'objectiu
fonamental.
Sí,
a més a més,
és fomentar
el diàleg,
el diàleg,
perquè
a vegades
ens creiem
que tots
posem
la veritat.
Però aquesta veritat
pot ser
important
per mi,
però
pot tenir
una relativitat
davant
d'altres tipus
de creents,
d'altres tipus
de pensaments.
Per tant,
la idea és
que la gent
que existeixi
tingui una informació
directa
dels participants
en la jornada
del que pensen,
del que diuen
i com viuen.
I a partir d'aquí
això que facilita
el diàleg,
l'intercanvi,
la reflexió
i l'interès
per un tipus
d'experiències
que no són
bàsicament
les nostres,
que estem envoltats
per un món
bàsicament
cristià-catòlic.
L'última,
la jornada,
els participants
s'han d'inscriure
prèviament
a la celebració
de la jornada
de medissabte?
En principi
vam pensar que sí,
era una manera
de saber
el nombre
de participants,
però
no és un requisit
imprescindible,
la gent
pot arribar
i participar
en la jornada
sense cap tipus
de problema.
La preinscripció
implica després
que hi ha
un certificat
d'assistència
i d'aprofitament
i evidentment
si sabem
els que prèviament
s'han inscrits
els certificats
estaran fets,
per tant,
és més fàcil
donar-los al final.
En qualsevol cas,
la jornada
està oberta a tothom,
serà demà dissabte
a partir de les 10 del matí
fins a les 2 de la tarda
a l'antiga audiència
a la plaça del Pallol.
La primera jornada
sobre educació
i religions
que organitza
l'Ajuntament
de Tarragona.
El professor
de religió
Josep Ponce,
un dels promotors,
un dels organitzadors
d'aquesta trobada,
ens ha explicat avui
els detalls
del que es parlarà demà
aquí a la nostra ciutat.
Senyor Ponce,
moltes gràcies
i que vagi molt bé.
Gràcies a vosaltres,
esperem que sí,
que sigui un èxit
i que no sigui
l'última jornada que fem.
Gràcies i bon dia.
Bon dia.