.
D'aquí a dos minuts serà un quart d'una del migdia.
Seguim endavant el matí de terra una ràdio
per fer ara un gir fins al municipi del Pla de Santa Maria.
Abans de ser anunciàvem, aquest poble ha organitzat diferents actes
que es faran al llarg del cap de setmana
i la intenció, l'objectiu, no és cap altre que rememorar
un episodi de la Guerra dels Segadors,
un episodi que va provocar la mort de més de 30 veïns.
Dic més de 30 perquè no està quantificat exactament,
és a dir, que no es té constància que en siguin 30 o més,
fins i tot poden ser més persones veïns del poble
que el 2 de setembre de 1642
van ser assassinats a l'interior de l'Església Romànica de Sant Ramon.
En volem parlar d'aquesta qüestió
amb dos convidats que ens acompanyen.
D'una banda, saludem a uns dels responsables d'organitzar,
de tirar endavant aquest acte, és en Manel Tossas,
ell és portaveu d'Esquerra Republicana de Catalunya
en aquest municipi, al Pla de Santa Maria.
Manel Tossas, molt bon dia.
Bon dia i bona hora, què tal?
Com estem?
Perfecte.
A punt per aquest cap de setmana, perquè em consta que porteu
molt de temps treballant-hi, eh?
És a dir, que això no s'ha fet ni en un dia ni en dos.
No, bueno, això és exactament més o menys
hem portat dos mesos i mig preparant aquest acte, eh?
Però la voluntat de fer aquesta rememoració ja ens ve de lluny, no?
Nosaltres ja, com a grup municipal,
ens vam plantejar fa anys fer alguna cosa
per comemorar aquests fets,
que, per l'altra banda,
i permeten que et rectifiqui la informació que has donat.
Digues-hi-les.
Tenim relacionats a 33 persones plenenques
que són les que figuren en el llibre d'òbits
com a víctimes de l'assalt de les tropes castellanes,
però que la història popular ens diu que són molts més, no?
Uh-huh.
Llavors, continuant amb el que et comentava,
això és un tema que nosaltres ja fa molts anys
que volíem reivindicar d'alguna manera i d'aquest any
ens vam reunir al grup i vam dir, bueno, ja n'hi ha prou.
363 anys són massa anys
perquè no es faci record
i no se'n faci record d'aquests fets i d'aquestes persones, no?
I llavors hi ha un tema que ens sembla
que és la primera vegada que es fa això.
Clar, no tenim constància
que durant el llarg de la història
s'haguessin fet algun tipus d'acte com aquest
o algun tipus de remuneració o de record
en aquestes víctimes.
I, per tant, ho hem fet
i ho hem fet amb la col·laboració
de moltes entitats plenenques
en les quals agraïm enormement la seva participació
i també ho fem amb col·laboració
amb l'Ajuntament del Pla
i amb els altres grups que formem
al Corso d'Història i Plenenc.
Però com a impulsors d'aquesta idea,
doncs d'aquest primer any ho hem organitzat nosaltres
i d'alguna manera som els que han portat la batuta
i encara que l'any vinent
ho passarem a la regidoria de Cultura
perquè sigui ella la que decideixi
qui ho ha de celebrar.
Perquè és un acte que correspon
a tots els hereus,
a tots els plenencs que van estar allà
i no a un grup determinat, no?
Es faran diferents actes, eh?
Això serà fonamentalment dissabte, aquest dissabte.
Sí.
Hi haurà, per exemple, la lectura escenificada
d'aquest acte bèl·lic a càrrec de Nexos Teatre
que per cert és un grup també del Pla, no?
Sí, sí.
Aquí el que hem intentat,
i el que hem volgut és que fos un acte
amb la màxima participació
de totes les entitats plenenques.
Llavors, al Nexos Teatre,
quan li vam oferir representar una part
o el que sabem que està documentat
d'aquests fets,
doncs s'hi va brindar des del primer moment
amb molta il·lusió i amb moltes ganes, no?
Llavors, el que farem és que,
com que la documentació dels fets
no és molt extensa,
el que fem és que hi ha una part
de lectura dels fets,
amb la lectura de les víctimes,
i llavors hi ha una representació conjunta
del Nexos Teatre en tot això.
També hi haurà la col·laboració
d'una musicòloga del Pla,
que és la Cristina Canela,
que interpretarà els segadors de l'or que tenim
en aquesta regia vella,
i també hi haurà la participació
de la coral perrucial del Pla,
que interpretarà una sèrie de cançons
populars catalanes
i darrerament el cant dels segadors
per part de la coral.
És a dir, que hi participen moltes entitats
en aquest aspecte.
Tenim previst també,
tenim previst conversar amb en Josep Maria Canela,
ella és qui ha recopilat
bona part de la informació,
i de fet tinc entès
que tota aquesta informació
que ella ha recopilat,
que ha servit per poder sanificar l'acte,
concretament el mateix dissabte
també serà presentat,
tots aquests documents,
en fi, tot el treball que ha fet
Josep Maria Canela,
que estem provant de mirar,
de parlar amb ella,
i és un estudiós local,
que ha recopilat tota la informació en fila.
El Josep Maria ha fet una feia magnífica,
que ha sigut recopilar
tota la documentació
que diferents autors,
tant locals com de fora a Vilé,
havien fet sobre aquests fets.
Molts estan integrats
dins els fets de la Guerra dels Segadors,
sobretot amb fets de la Conca de Barberà
i de l'Alcamp,
i doncs el que ha fet ell
és el que ha buscat
tota aquesta documentació,
ha parlat amb els historiadors
i ha fet tota la sèrie de la Fenye,
que ha sigut molt ferragosa
de recopilació
i d'organització
una mica de tot aquest acte, no?
D'alguna manera ell ha sigut
el que ha posat més fenya,
més suor,
més esforç
en aquesta festa,
perquè ha tingut tota la...
d'anar a entrevistar-se amb historiadors,
buscar documentació,
anar fins i tot a Bellvis d'Urgell,
que és un poble que van succeir,
també han fet plegades als Segadors,
que ja fa nou anys que els rememoren.
És a dir,
ell ha fet una fenya increïble
i que per suposat
té un nostre agraïment
més sincer, no?
Manel, nosaltres
hem encarregat,
ara ho podrem escoltar,
més que res perquè
qui no hi estigui avançat,
qui no sigui historiador,
qui no conegui bé els fets,
pugui tenir una idea
de què és el que va passar
aquell dia 2 de setembre
al Pla de Santa Maria de 1642.
Per qui no n'estigui avançat,
hem preparat un document
que, si sembla,
podem escoltar
i així més simplement
sabrem de què estem parlant.
Escoltem.
Perfecte.
Els fets s'emmarquen
a la guerra dels Segadors
contra el rei Felip IV,
quan el poble,
que aleshores es deia
Santa Maria del Pla,
a l'estiu de 1642,
s'havia allotjat
una columna francesa
que treballava
al camp de Tarragona.
Per sorpresa,
el 2 de setembre,
les tropes castellanes,
provinents del Coll de Cabra,
un exèrcit d'uns 14.000 homes,
van atacar els soldats francesos
i els van causar alguns morts.
Atemorits els planencs,
una cinquantena,
homes, grans,
padrins,
dones i canalla,
es van refugiar
a l'Església romànica,
que era una fortalesa segura.
A orient del poble
va acampar l'exèrcit castellà
i ben aviat es va iniciar el combat.
Segons indica Manel Toses,
van poder resistir
tres hores de combat.
Després van pujar
al pis de dalt
i van trencar
l'escala de Cargol
i així
van aguantar
tres hores més.
Amb una situació
tan desesperada
i ferit,
mossèn Jaume Guasch
va optar
per iniciar
les negociacions
de rendició.
Se'ls va prometre
respectar les vides,
però un tret fortuit,
disparat des del campanar,
va matar
un oficial
de les tropes castellanes.
Immediatament,
el marquès de la Hinojosa
va ordenar
l'assalt definitiu
a l'Església.
Van entrar a l'Església,
la van sequejar
i van matar
33 dels defensors.
Van respectar,
però,
les dones
i els nens.
Expliquen
que es va salvar
un home
que es va amagar
oprimit
i quasi esclafat
darrere la porta
del campanar
i un altre
dissimulat
entre algunes dones
que el van cobrir
amb el davantal
i la faldilla.
Després,
les tropes castellanes
van sequejar
moltes cases
del poble
i van calar-hi foc.
Són els fets
del 2 de setembre
de 1642
al Pla de Santa Maria
a la Guerra
dels Segadors.
Ho hem escoltat
en veu d'Anna Plaza
i, de fet,
la documentació
l'entret del diari
El Punt,
que abans d'ahir
publicava un article
de la nostra companya
Carina Filellón.
L'explicava molt bé,
Fiu Perranda,
a més,
també et citava
Manel,
és a dir,
que vas aportar
la informació necessària
per poder fer aquest article
que publicaven
i que, en fi,
explica molt bé
com va anar
aquell 2 de setembre
de fa tants i tants anys.
Home,
escolta'm una cosa.
Primer,
jo ho sol·licito
pel muntatge
que ho fet excel·lent
del relat
amb la portació musical
i amb la veu
de la companya.
Nosaltres vam passar
als mitjans de comunicació
tot el que,
diguéssim,
tot el que realment
està,
el tenim documentat
i el que hem publicat
amb un folletó
que hem difosa
i que hem donat
a tots els veïns del Pla,
no?
Perquè no hi ha més documentació
de la que hi ha
ni n'hem trobat més.
Doncs tot el que heu explicat
és,
a més a més,
hi ha la relació
dels 33 plenents assassinats
i doncs
és tot el que tenim fins ara,
no?
Tot documentat.
Manel,
deixa'm parlar
amb el documentador,
que és el que té més
que explicar
que hi ha en aquest aspecte.
Deixa'm saludar
a Joram Maria Canella
que ja em puc contactar
amb bé.
Joram Maria Canella,
molt bon dia.
Molt bon dia.
Joram Maria Canella,
que és qui ha recopilat
la informació existent
al voltant d'aquest episodi
de la Guerra dels Segadors
al Pla de Santa Maria.
Joram Maria,
m'ha explicat una mica,
bueno,
hem pogut sentir
fins i tot l'episodi.
En fi,
com ha anat aquest procés
de recopilació de dades?
Com ha sigut?
Home,
ha estat molt,
primer molt interessant
i sorpresa
rere sorpresa,
no?
A veure,
comença d'allò,
dius,
a veure què podem trobar.
Doncs bé,
d'entrada ja vam tenir
la sort
que aquí al poble,
doncs una veïna,
una amiga nostra,
doncs tenia un document
que calculem
que pot ser del 1870,
1860,
que va escriure
un onclavi seu,
el qual es diu
Jaume Pujol,
i narrava tots aquests fets,
no?
En el qual ja sortien
aquests 33 noms.
Clar,
això ens va esperonar
a continuar endavant.
Llavors,
també altres persones,
doncs,
que havien recollit
aquí al poble
hi havia una revista
molt important
que es deia Flama,
i en el qual sortien
molts reculls
que escrivia un senyor
que es deia Jaume Torné,
perdó,
Josep Maria Torné,
i aquest també ens va
corroborar
aquells fets,
no?
I ja per acabar-ho
de dubar,
doncs vam trobar
una joia
escrita en castellà
a principis de segle,
que un mossèn del poble
baixava a Tarragona
i anava a la real
ciutat arqueològica
i allà explicàvem
amb una prosa
rimbombant
d'aquelles de principis
de segle,
va a sangre,
corria per les calles
i tal,
no?
I amb aquestes tres fonts
que són les que no estan
documentades oficialment,
sinó que són recull
del que els nostres avis
o els nostres besavis
sabien,
doncs vam començar,
no?
Clar,
això ens va esparonar
a tirar endavant
i endavant
fins que la Pedra Filosofar
per mi va ser
poder contactar
a través d'historiadors,
a través de l'Antoni Gavaldà,
aquí a les nostres comarques,
que ens va derivar
doncs amb professors
de la Universitat de Barcelona,
doncs l'Eva Serra,
el Joaquim Malbreda,
gent que està a la Pompeu Fabra
o ara en aquest moment,
o a la Universitat de Barcelona
dels quals anireu,
això la clau és parlar
amb la gent local,
primer que ja ho havíem fet,
no?
La Legivet Valdor,
la Montse Bové,
però després d'aquí
ja vam passar
a una part molt important
que és contactar
amb historiadors
d'un altre nivell,
per dir-vos d'aquesta manera,
el Volent Igual,
alcalde de Racafort de Cadal,
i quan vam arribar
al Manel Güell,
que a més a més
és un tarragoní d'aquests
que penso que a la llarga
serà il·lustre,
que a més m'ho deprecio molt,
doncs clar,
aquest senyor tenia
un recull
dels fets exactament.
un treball en el qual
explica la campanya
de llei de 1642,
en la qual
les tropes
des de Tarragona,
a los tercios,
volen ocupar Lleida.
Llavors, clar,
passen
a través del camp de Tarragona,
arriben fins a la conca de Barberà
i per aquelles coses de la vida,
doncs,
se n'assabenten
que perden Perpinyà
i segons diu el Maneli,
documentadíssim,
a través d'un tal
Etinghausen,
que és el que fa
el buitatge de les cròniques
i en el qual
ja s'ha documentat,
llavors tenim
que les tropes
tornen a dir,
venen cap al poble
i passen tots aquests fets
que vosaltres heu narrat,
no?
Els quatre grans pilar
són aquests,
tres fonts orals,
que no sabem on són,
i el Manel Güell,
que clar,
a partir de la documentació exacta
vam saber els noms dels jurats,
el nom del capellà,
el nom de...
No era el marquès de Linojosa,
aquest és massa important,
aquest d'aquí és el lloc tinent,
llavors sota d'aquest
hi ha dos marquesos
més de Passo Gatamboli,
per dir-ho així,
malgrat tot,
que un era el marquès de Torrecuso
i l'altre el marquès de Mortara,
tots dos d'origen italià,
en aquella època
la peixeria catalana
estava, en fi,
estaven farts
perquè van haver de llotjar
uns 10.000 soldats,
no?,
de l'exèrcit del rei
que els va obligar
a llotjar-los a casa seva
i que en fi
que aquests soldats,
diguéssim,
que no eren del tot respectuosos,
no?,
cases, poblacions i gent.
Sí,
el que passa és que
pel que hem anat veient,
tot això,
la part de les allotjaments,
va tenir molta importància
a la Catalunya Vella,
doncs clar,
a partir del camp Tarragona,
sí que era més esporàdic,
aquí era una mica terra de ningú
pel que hem anat veient,
no?,
i Tarragona estava ocupada
i el 16 de 141,
que a més el Manel Güell
va fer un excel·lent llibre,
el qual recomano
els tarragonins
i tots els del camp
perquè de tanta prop
que tenim,
no?,
i llavors,
ja et dic,
d'altra banda,
tenim això,
no?,
tenim que,
a veure,
la terra de ningú,
el marquès,
el general francès
tenia la seu,
el quartier el tenia avall,
i després,
quan hi ha totes les incursions
s'estrellava fins a Montblanc,
no?,
llavors aquí era terra de ningú,
aquí hi ha,
exactament,
el febrer ja havíem passat
i vam matar un senyor,
no?,
vam matar un senyor
d'aquí al poble,
tal, tal, tal,
no?,
vull dir que no,
a veure,
això anava i venia,
no?,
i en aquell moment,
doncs,
coses de les maleïdes guerres,
doncs,
ens va tocar arribar
al poble del Pla.
De fet,
aquests fets
et van culpir
tant i tant
els planencs
que avui en dia
encara es recorda
i força,
home,
avui és una mica així,
ja,
però sí,
a veure,
la cosa aquesta
que un oprimit
i el campanari,
això és la llegenda,
va aturar el Manel,
aquest company,
no?,
i després la van a veure
estressament,
dic,
escolta,
a veure,
Maria,
una senyora d'aquí al poble,
no?,
un senyor que té
la ratlla de 80 anys,
no?,
explica'm-hi això,
no,
no,
nen,
que són,
eren 200,
eren 200,
a veure,
no descartem que fossin 200,
perquè,
esclar,
en un d'aquests,
el senyor,
el primer,
el senyor,
perdó,
a veure,
a veure,
el senyor,
Jaume Pujol,
el que apunta,
al final de tot,
diu,
i tal vegada,
molts més,
perquè sols sabem
els quals els van fer funerals,
m'entenc?,
és a dir,
el problema és que el mossèn,
en aquest càrter,
va escriure tots els noms
que els hi feien les novenes,
però tots els altres
vés a saber
si va haver aquesta gran matança,
no?,
Quant teniu per vist
que comencin els actes
de dissabte,
de demà passat?
Sí, mira,
a dos quarts de vuit de la tarda,
es comença,
com que tots els fets
van passar a l'entorn
de l'Església Romànica,
que tenim,
que és preciós,
si alguns tarragonis
a la mesura i demà
aconsello que pugeu al Pla,
que és un poble molt bonic,
i a dos quarts de vuit de la tarda
es comença,
hi ha una presentació
per part del Manel Toses,
després hi ha una interpretació,
home,
tenim una òrga magnífica dins,
hi ha,
hi ha,
hi ha,
hi ha,
hi ha,
hi ha,
hi ha un segredor,
però no tot sencer,
només un bocinet,
després hem pogut contactar
amb el Museu d'Història de Catalunya
i ens han cedit
unes imatges fantàstiques
dels personatges,
de la cartografia,
de tot,
d'opuscles que hi havia
en l'època que sortien,
i a partir d'aquí
fem una projecció audiovisual
per situar,
fer un context polític o social,
i després d'això
hi havia el plat fort,
per mi penso que és
la lectura escenificada,
d'entrada havia de ser
només una lectura,
dues persones
alterant tots aquests
que vosaltres heu llegit,
però clar,
vam creure
que venien
que a veure
si podien entrar
les tropes a dins,
si podíem tenir mostres,
llavors hem tingut
la grata sorpresa,
no?,
que el Nexus Teatre,
que és un grup de teatre local,
doncs bé,
s'hi ha engrescat
i hem anat a buscar
la Josefina Pàmies,
el Josep Maria Grau,
gent que tenen
els ratlles de 50-60 anys
que tenen unes veus precioses,
i clar,
tot això
hem pogut formar,
penso,
doncs una cosa prou digna,
no?,
llavors per cloure l'acte
vindrà,
doncs bé,
el Josep Lluís Trat Rovira
que cloure l'acte
i al final de tot
hi ha una ofrena floral
i la coral del poble cantarà,
i a més a més,
doncs per la gent del poble
hi ha un pis colabis,
no?,
i així acabem de fer
tot aquest munt d'actes,
no?,
i a més esperem
que, a veure,
que això tiri endavant,
que el poble s'ho faci seu,
que l'Ajuntament,
nosaltres som els iniciadors,
no?,
vull dir,
a veure l'esquerra
el que volia en aquest moment
era donar a conèixer
aquest fet,
ser divulgadors
i dir,
escolta,
que això és una cosa
molt important pel poble,
no?,
penseu que el poble
al Planck i llavors
podria tenir
entre 300 i 400 persones,
n'en maten 33,
que si fiquem,
és un 10% de la població,
és moltíssima gent,
no?,
Manel,
teniu també previst
fer un concurs d'idees,
no?,
per tal de construir
un monument
que commemori aquest fet.
Sí,
bé,
nosaltres el que voldríem
és que
aquesta idea fos
comparada
de alguna manera
per la gent del Pla
amb l'aspecte
que hi participéssim tots,
hi ha una forma
de participar-hi tot,
és a dir,
és que hem cregut
que realment
hauria d'haver
un monument commemoratiu
i per fer aquest monument
commemoratiu
doncs hem cregut
que tant els artistes locals
com comarcals
podrien participar-hi
amb el seu projecte,
triar-ne un
amb votació popular
i llavors començar
el sofràgi popular
per finançar-ho,
no?,
tampoc que volem fer,
tampoc tenim
grans pretensions,
el que volem
és que aquests fets
es recordin
i no estiguem
tants anys
sense que algú
s'en torni a recordar.
Perdona una cosa,
si em permets,
Manel,
en guany
de forma provisional
amb això del monument
l'hem fet
amb una sol
que era a Maller,
una cosa de la terra,
només simbòlic,
no?,
perquè primer,
Manel,
havíem dit
de posar-ho,
tenim uns xiprers preciosos
a la part darrere de l'església
que és per on van entrar
les tropes,
es diu,
doncs dèiem allí,
no?,
i després,
doncs en guany
l'hem fet
d'una forma provisional,
no?,
però a la gent
no els agrada
perquè és cosa de la terra,
l'any que ve
la gent dirà el que voldrà,
no?,
el que diu el Manel.
Perdona, eh?
No, no,
que no.
Acordi,
acordi.
Josep Maria Canella,
Manel,
Tosses,
us agradin molt
que hagi votat
la trucada
de Ferragona Ràdio
i vostès recordin
el Pla Santa Maria
i els segadors
perdien la vida
a l'interior
de l'església romànica
de Sant Ramon.
El fet que es faci
també en el mateix indret
també té
el seu punt
de motivitat,
m'imagino,
Josep Maria,
Manel.
Home,
avancem una mica
les coses,
mira,
ahir fem els assajos,
aquests dies estem assajant,
hi havia moments
que la gent
s'està esborronant,
ho dic de debò,
hi ha moments
d'aquells àlgids
en el qual
hi ha unes abraçades,
hi ha uns retrobaments
entre mares i fills
que de debò,
posem la pell de gallina
i no ho dic jo,
vull dir,
gent que estava fent de públic
i que va venir a treure el cap
és una cosa
i no ho sé,
les tropes castellanes
quan entren
són impactants,
s'ha intentat,
a veure,
no és una obra,
és que no hi ha cap més pretensió
que això,
i dura 20 minutets,
més no dóna de si,
però sí,
sí,
hem intentat crear el clima
perquè la gent
gaudeixi
d'aquest fet tràgic,
malauradament,
però tràgic.
Maneu Atossa,
Jura Maria Canella,
una forta abraçada
i fins aviat.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies a vostè.
Ja ho saben,
dissabte,
a pla Santa Maria,
a partir de dos quarts de vuit
de la tarda,
la commemoració
d'aquests dramatis
fets de la Guerra dels Segadors.