a l'estudi de Tarragona Ràdio?
A vosaltres, al contrari.
Primer que tot, la gent 100-600.000 euros,
fins i tot els que ja combinen bé i tradueixen d'euros a passeta
se n'adonen que és una quantitat molt important
i en què s'invertiran aquests diners?
Jo penso que és una quantitat important, no és la definitiva,
és a dir, és una primera quantitat per iniciar aquests treballs.
Alguns d'ells ja estan començats i ja han donat resultats,
com és el projecte de recerca que vam presentar ahir,
però sí que és una quantitat important
i jo diria que una injecció important de recursos
que necessitava la Vila Romana dels Munts.
La Vila Romana dels Munts és, jo diria,
el llaciment més important a la seva categoria del nostre país,
un dels més importants de la Hispania romana
i, per tant, és patrimoni de la humanitat,
hem de tenir en compte això, és patrimoni de la humanitat.
No només és l'amfiteatre i el circ també.
No, és patrimoni de la humanitat també
i, per tant, necessitava, i era importantíssim,
definir què és el que es volia fer amb la Vila Romana dels Munts
i, sobretot, esmerçar els recursos,
concretar els projectes i posar un calendari,
que penso que el més important que es va fer ahir,
a part de signar un acord de col·laboració
entre dues institucions que tenen un molt a dir
sobre el llaciment dels Munts,
donat que la Direcció General del Patrimoni Cultural
és de qui depèn el Museu Nacional d'Arqueològia de Tarragona,
qui gestiona aquest llaciment,
i l'Ajuntament de Altafulla és l'administració
en els terrenys del qual està la Vila Romana dels Munts,
encara que no sigui propietat de l'Ajuntament d'Altafulla,
però sí que està en el seu entorn
i, per tant, tenen una implicació molt important
en què es fa a la Vila dels Munts.
Penso això que deia, que aquest conveni,
a banda de posar en evidència aquest acord de col·laboració,
una col·laboració que ja existia al llarg del temps,
perquè sempre han treballat conjuntament,
però el que va fer va ser definir uns projectes,
un calendari i un pressupost,
que penso que és el més important quan es tracta d'actuacions.
Quins són aquests projectes?
Aquests projectes és, per una banda, el projecte de recerca,
que és bàsic per qualsevol acció que es faci
amb un llaciment arqueològic,
és a dir, per fer qualsevol cosa hem de conèixer-lo bé,
un projecte de recerca que havia estat aturat
a l'any 97,
les darreres excavacions que s'havien fet
havien sigut el 1997.
Per tant, estem parlant de gairebé 7-8 anys aturat.
7-8 anys, més de 7 anys,
i s'ha entès que era importantíssim
reprendre el projecte de recerca.
Una recerca que era necessària,
per una banda,
per clarificar tota una sèrie d'aspectes
que teníem dubtosos
a partir de les dades que comptaven fins al moment,
i també perquè la vila romana dels munts
és una vila molt gran
i calia esmerçar recursos
per acabar de definir
precisament una mica el que seria el seu perímetre.
Això s'ha fet així
i aquestes excavacions que van començar
el passat mes d'octubre
i que s'han allargat fins a aquest mes de juny
han donat molts resultats
que vam poder presentar ahir.
A partir d'aquests resultats
que podem comentar...
Sí, ara després ho podem comentar.
El que sí que ens ha facilitat moltíssim
és com afrontar els altres projectes.
El següent és el pla director del llaciment.
És importantíssim saber què volem fer
amb aquest llaciment.
A llarg termini.
A llarg termini, no?
Com ho volem plantejar,
com es vol presentar,
quina funció ha de tenir
en el conjunt de tots els llaciments
i els monuments de Tàrraco,
perquè és una mica això el que hem de definir.
I en aquest pla director
un dels aspectes més importants també
és la construcció d'un nou edifici
de centre d'interpretació i acollida de visitants.
En aquest moment tenim un petit centre d'acollida
que ens ha facilitat moltíssim
les tasques que hem pogut realitzar fins ara,
però creiem que és el moment
de donar un pas endavant
en tenir una millor infraestructura
que necessita la vila.
Un pas cap a una certa museïtzació de l'equipament.
Exactament.
Que ens permeti, per una banda,
aquest edifici,
la funció que ha de fer
és de poder tenir les infraestructures bàsiques
per realitzar tots els serveis
que s'han de desenvolupar en aquesta vila,
tant a nivell de recerca
com a nivell de restauració,
com a nivell de presentació,
com a nivell de difusió.
I aquest centre ha de fer aquestes funcions.
Aquests dos projectes
en els quals ja estem treballant també
seran presentats aquesta tardor.
I, per altra banda,
i també en paral·lel,
una de les coses que s'ha definit
en aquest conveni
és ja començar
amb tota una sèrie de treballs
per a la recuperació del llaciment.
En aquest cas,
ens hem centrat en l'edifici de les termes,
un edifici dels banys privats d'aquesta casa,
un edifici impressionant,
unes termes molt grans,
molt més grans que moltes altres termes privades
de viles semblants a la dels munts,
i que durant aquest any
ja s'hauran realitzat els treballs.
És a dir,
estem acabant el projecte
i es començarà ja a fer efectiu
durant aquest any
i pensem que estarà acabada les obres
durant aquest any.
I què preveu?
La recuperació de paviments,
preveu la restauració dels murs
i de les estances
i la col·locació d'alguns elements estructurals
que facilitin la comprensió
de com eren aquestes termes
i per què servien,
que és en definitiva el que hem de mostrar també a la gent
quan s'acosta fins a la vila dels murs.
Sí, perquè afortunadament la gent
quan ho veu a primera manera
no s'acaba de situar.
El que és important
és explicar per què estan allí,
en quin context neixen
i quin us han fet ja les ciutadans.
Això és el fonamental
i que la gent entengui
quina funció tenia tot allò.
I tot això desembocarà
en un tema que estem ja també treballant
que és la redacció i l'edició
de la monografia científica
que ha de posar a l'abast
tant d'investigadors
com d'interessats en el món romà,
en la romanització del nostre país
i en concret en la vila romana dels munts,
a l'estat de la qüestió
dels treballs d'investigació,
és a dir, presentar públicament
el que sabem de la vila,
com ho sabem
i amb això
quines dades ens proporciona.
Jo crec que són
quatre fases molt clares,
quatre projectes molt clars,
quatre visites molt clars,
que jo crec que ens permetran
a partir d'aquí
continuar treballant,
treballant, perquè penso que amb això
no acabem evidentment els treballs
de la vila romana dels munts,
però sí que ens permetrà
poder continuar treballant
i enfilar sobretot
el que ha de ser
aquest conjunt arqueològic,
que com deies,
un dels més importants de la Hispania romana.
Això li anava a comentar
perquè aquests quatre projectes,
aquestes quatre vies
que vostè ens acaba de desenvolupar,
s'emmarquen dins d'aquesta primera fase
dedicada a la vila romana dels munts,
prevista per a mig termini,
més o menys,
aproximadament dos anys.
Sí, preveiem aquests treballs
2005-2006.
A partir del 2006,
i sempre suposo segons
el que determini el pla director
que ara es començarà a redactar,
quines són les actuacions
que tenen previstes?
Sí, a veure,
les actuacions és,
segurament,
doncs acabar
el centre d'interpretació
i d'acollida
i posar en marxa
totes les altres tasques
que vindran al darrere,
que són, sobretot,
posar a l'abast
del màxim públic possible,
però, fonamentalment,
del públic que s'acosti
a la vila dels munts,
de fer-ho entenedor
i comprensible,
aquest llaciment.
És a dir,
a partir d'aquí,
és evident
que podrem desenvolupar
molt millor
tots els serveis
que estem en aquests moments
desenvolupant
de cara al públic,
tant les activitats didàctiques
com la presentació
del llaciment.
hem de preveure,
segurament,
doncs,
la protecció
d'aquest llaciment
i amb això també
estan treballant
en el pla director
de quina manera
protegir
per poder instal·lar
tota una sèrie
d'elements
que facilitin
la seva comprensió
i tota una sèrie
de serveis
que puguin fer
de la vila dels munts
jo diria
que un llaciment
molt representatiu
de la nostra romanitat.
Abans,
vostè ho comentava,
l'octubre passat
es van reprendre
les excavacions,
unes excavacions
que, si no tinc mal entès,
han donat fruits
i fruits molt importants.
Sí,
de fet,
les excavacions
estaven molt dirigides
o ens interessaven molt,
teníem uns objectius
molt concrets.
Uns eren
la de
poder comptar
amb una sèrie
de dades
que ens permetessin
tenir
una cronologia
de la implantació
de la vila
molt clara.
Hem de pensar
que és una vila
que es coneix
des del segle XVI.
Lluís Pons d'Icar
en el seu llibre
de les Grandesses
de Tarragona
ja en parla,
però que no es va començar
a excavar
més tensió
fins als anys 60
del segle passat,
del segle XX.
És a dir,
és molt recent
l'etapa
d'investigació
arqueològica
sobre la vila
amb una metodologia
que va permetre
tenir unes dades
però que no va permetre
extraure
totes les dades
que serien importantíssimes
per saber
realment
tenir unes dades
concretes
de la vila.
Una mica
com el mateix
que va passar
en altres espais
de la ciutat
com el Fórum
de la Colònia.
Evidentment,
i per tant
l'arqueologia
també és una ciència
que ha avançat
i ara en aquests moments
tenim unes altres
metodologies
que ens permeten
tenir una altra
interpretació
dels llaciments
arqueològics.
Això era una
de les qüestions
molt importants,
era tenir dades
cronològiques
de la implantació
de la vila
i també
que ens permetés
tenir una sèrie
de dades
estructurals,
és a dir,
que ens permetés
fer una
visualització
de com
s'havia anat
implantant la vila
en aquesta ubicació.
Això a través
d'aquesta excavació
que s'han fet
amb sis sectors
ens ha permès
en aquests moments
ja
fer tota una sèrie
o determinar
tota una sèrie
de fases
d'implantació
de la vila
que van lligades
també
a una sèrie
de canvis
estructurals
en la vila
i això també
donar-li
un canvi
en els usos
o també
una periodització
en els usos.
Ara sabem
quan comença
a implantar-se
aquesta vila romana,
sabem també
que en un primer moment
tenia un ús
molt més
agrícola,
és a dir,
es tractava
d'una explotació
agrícola
relacionada
amb un terreny,
amb un territori
important
i amb aquesta finalitat,
però que en un moment
determinat
aquests usos
canvien
i es desenvolupa
molt més
els usos
residencials
i jo diria
fins i tot
de representació
lligat
amb les elites
administratives
de Tàrraco.
Sabem,
ja ho sabíem
per les excavacions
passades,
que aquesta vila
en el segle II
va estar relacionada
amb un dels
d'un vir de Tàrraco,
que allòs va dir
i us havitus,
i que això
ens permet afirmar
que segur
que aquesta vila
tenia una funció
residencial
i de representació
que quan venien
doncs
persones
importants
a l'URS,
a Tàrraco,
segurament
devien passar
alguna temporada.
Parada obligada.
És possible
que passessin
alguna temporada
a la vila
dels Mons
o que tindria
aquest caire.
Això ens ho ha permet
també aquestes excavacions,
aquestes hipòtesis
de treball
ens ho ha permès
també certificar-ho
i a més a més
hem pogut excavar
un nou edifici,
un edifici
de més de 35 metres
de llargada,
que segurament
tindria
un ús cultual
segurament relacionat
amb els cultes orientals
tant en boga
en el segle II
després de Cris
a Hispània.
Segurament
es podria fer
una hipòtesi
de dir que
aquest edifici
podria estar dedicat
al culte mitre,
deitat oriental,
que en aquell moment
va tenir
una gran
expansió
a la Hispània romana.
Per tant,
estem parlant
d'una vila
que ens permet
fer
una interpretació
bastant important
tant
de la seva cronologia,
de la seva estructura,
com
de la seva funció,
no?,
en relació
a la mateixa vila
i en relació
a Tàrraco.
Per a aquells
que no coneguin
la vila romana
dels munts
i per a aquells
que, òbviament,
es vegin interessats
per totes aquestes coses
que està explicant
la Pilar Sada,
sàpiguen
que el Museu Nacional
Arqueològic
de Tarragona
està posant en marxa
aquest estiu
unes iniciatives
que no és novetat,
ja l'havien dut a terme
en altres edicions
i és una mena
de visita
representada
per un d'aquests personatges
que vostè esmentava abans,
per en Callus
i la seva dona,
la Faustina.
Sí,
tenim la sort
de poder comptar
amb l'ajuda
d'aquests dos personatges
que ens permeten
d'una manera empàtica
acostar-se
al que seria
la vida
en una vila romana
de l'Al Imperi
del segle II
i, fonamentalment,
relacionar moltes coses
de la vida quotidiana
d'època romana.
Callus,
Valerius,
Sabitus i Faustina
han ressuscitat
en aquesta vila
i ens permeten
fer un recorregut
molt directe,
molt viscut
des de la seva perspectiva,
evidentment,
també amb l'ajuda
dels arqueòlegs
que ens han facilitat
tantíssimes dades
i aquesta activitat
es fa ara a l'estiu
o els capvespres
dels dissabtes
quan la vila tanca
i hi ha una molt bona
temperatura
en aquest llaciment.
A les 12 de migdia
no seria tan agradable.
Ahir vam fer
la presentació
a les 11
i realment,
malgrat que
és veritat
que és un llaciment
que té un microclima,
jo sempre ho dic,
tant a l'hivern
fa un clima molt especial
i a l'estiu
realment a l'ombra
s'està molt bé
però ahir feia un sol
allò que se'n diu
de justícia
i el sol
realment cremava.
Ells, com que són
uns anfitrions
tan agradables,
al finalitzar
l'activitat
conviden
amb un refrigeri
que ahir també
vam poder-ho
gaudir,
malgrat que no hi eren ells
perquè estaven a Tàrraco
però ens ho van deixar preparat
amb els seus esclaus
i gaudir
d'un vi
fet
amb una recepta romana,
un refresc
també fet
a través
a partir d'una recepta
de pisi
i de tota una sèrie
de productes
de la terra.
Una activitat
que és una de les moltes
que es poden fer
en els munt
i que nosaltres
estem convençuts
que amb aquesta nova
fase
d'activitats
i de projectes
als munt
podrem
desenvolupar molt més.
Hem convidat avui
la Pilar Sada,
la directora del Museu Nacional
Arqueològic
perquè ens expliqui
quin és el canvi
que viurà
en aquest futur
la Vila Romana dels Munts
però no volem deixar
desaprofitar
la seva presència
avui als estudis
de Tarragona Ràdio
perquè el Museu Arqueològic
ha estat en aquestes últimes setmanes
més d'actualitat que mai
per la possibilitat
d'un canvi d'escenari.
Òbviament
ella ni té capacitat
de decisió
ni tot plegat
però
si la canviéssim
d'ubicació
del seu lloc actual
a l'edifici
del Tadis
com sembla
que és la proposta
de l'Ajuntament
de Tarragona
amb vostè
què en pensa?
A veure
jo a nivell tècnic
ho he dit moltes vegades
crec que ho he dit
també en aquests micròfons
diverses vegades
perquè se m'ha preguntat
és un tema
que fa molts anys
que està
per acabar de decidir
i que va sortint
com el Guadiana
de tant en tant apareix
a nivell tècnic
penso que seria un error
jo ho he dit moltes vegades
jo defenso
des de la meva posició
i sobretot
des del meu càrrec tècnic
jo ja no entro
en valoracions polítiques
això és una altra
una altra qüestió
però des del meu càrrec tècnic
hi ha molts estudis
està molt estudiat
no només aquí a Tarragona
sinó que està estudiat
a molts llocs
on s'ha plantejat
una infraestructura
com és un museu
i un museu
tan lligat
al seu context
com és el Museu Nacional
d'Arqueològica
de Tarragona
lligat
al seu context
que és tàrraco
i seria realment
un error
desubicar-ho
d'on actualment
està el museu
el museu fa una funció
o ha de fer una funció
de motor
de coneixement
del que seria
el patrimoni arqueològic
de Tarragona
i aquest motor
està ubicat
en un lloc molt concret
per tant
jo no tinc res més a dir
ho he dit moltes vegades
ho he dit públicament
ho he dit a més a més
a través dels projectes
que hem presentat
és a dir
estan els estudis fets
per aquell que vulgui
escoltar-los
per aquell que vulgui
conèixer-los
i jo estic a la disposició
de tothom
que es vulgui apropar
a la realitat
del que és una infraestructura
museística
i a la realitat
del Museu Nacional
d'Arqueològica
de Tarragona
per poder-ho explicar
una altra cosa
és la decisió
que s'agafi
o que es prengui
políticament
en la qual jo
evidentment
ni tinc res a dir
ni en aquests moments
tinc cap comentari a fer
per tant
el que seria important
és vincular
per vostè
el màxim possible
el Museu Arqueològic
amb la part alta
de la ciutat
perquè és on es troben
la majoria dels equipaments
és evident
és només això
no només això
sinó que el museu
en allà
podria fer
realment
la tasca que ha de fer
que és de motor
de comprensió
de tàrraco
i el que va significar
en la romanització
d'Hispània
això ho tenim molt clar
en el Museu d'Arte Romano
de Mèrida
que quan es va prendre
la decisió
es va ubicar
en el lloc
que s'havia d'ubicar
és a dir
al costat del teatre
de l'amfiteatre
i del circ romà
i ha fet de motor
no només
del patrimoni
de Mèrida
sinó que jo diria
que ha de fet
de motor
del turisme
a Mèrida
jo penso que és això
el que s'ha de fer
i en canvi
tenim altres exemples
que han sigut
tot el contrari
el Museu d'Arqueologia
de Alacant
per exemple
que és un dels últims museus
que es van fer
a nivell arqueològic
s'ha desubicat
del seu centre
d'itinerari turístic
d'itinerari patrimonial
i és un museu
que malgrat ser
un molt bon museu
és un museu
que està tenint
moltíssimes dificultats
a l'hora d'implantar-se
moltíssimes dificultats
el Museu d'Arles
per exemple
a França
que és un museu
que estava ubicat
en el seu moment
al costat
de tot el que era
els itineraris turístics
culturals
de la ciutat
s'ha col·locat
en l'altre extrem
de la ciutat
i malgrat ser
un boníssim museu
està tenint
moltíssimes dificultats
per poder desenvolupar
la seva tasca
jo penso que aquestes qüestions
s'han de tenir en compte
s'ha de deixar parlar
els tècnics
s'ha d'escoltar els tècnics
i s'ha de decidir
sobretot
molt bé sapiguent
què es vol fer
dels equipaments museístics
què es vol fer
del patrimoni
i quin paper ha de tenir
el patrimoni
en el futur de la ciutat
jo crec que és fonamental això
veurem com evoluciona
Pilar Sada
directora del Museu Nacional
Arqueològic de Terraona
moltíssimes gràcies
a vosaltres
per el vostre interès
i perquè sempre
ens convideu
a explicar els projectes
que crec que és
una manera de fer arribar
a tota la ciutadania
allò que és seu
perquè el patrimoni
és de tots
per això estem
gràcies una altra vegada