Un quart de dues, en dos minuts, tanquem avui al matí de Tarragona Ràdio
amb una previsió que tindrà lloc aquest vespre.
Parlem d'una acció reivindicativa.
Estudiants d'Història de l'Art de la Universitat Rovira i Virgili,
durant aquest terme, aquest dimecres,
una nova acció de protesta en contra de l'anunciada possible desaparició d'aquest ensenyament.
Han previst una concentració aquesta tarda
i el professor Antoni Salcedo, que és el coordinador dels Estudis d'Art Contemporani,
impartirà una classe al Pla de la Seu, davant de la catedral,
en un acte que s'iniciarà, com dèiem, a les 9 del vespre.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic Antoni Salcedo.
Molt bon dia, Antoni.
Hola, bon dia.
Abans de parlar d'aquesta acció, que té un caràcter evidentment simbòlic,
no està de més que expliquem una miqueta per aquells oients
que probablement encara no són sabadors d'aquest anunci
exactament quina és la problemàtica que afecta aquests estudis d'art,
perquè, clar, s'han fet anuncis, han sortit publicacions,
que hem d'homologar les nostres titulacions a les europees.
Hi ha una certa confusió, en general.
Imagino que a la universitat ho teniu molt clar,
però més enllà de l'àmbit universitari hi ha una certa confusió, no?
Bé, el que tenim molt clar des de l'història de l'art
és que aquesta idea de suprimir l'història de l'art
és una idea totalment fora de lloc
i que, d'alguna manera, el que estan és intentant
fer servir la convergència europea,
és a dir, la necessitat que hi ha o l'obligació que hi ha
de que tots els estudis que hi ha dins de la Unió Europea
han de ser similars a tots d'arreu
per reduir alguns estudis humanístics.
Llavors, a partir d'aquí, una subcomissió d'Humanitats
va decidir la supressió d'Història de l'art
conjuntament amb Humanitat i algunes filologies.
Però, en realitat, és que aquesta subcomissió
estava formada per persones que, en el cas concret d'Història de l'art,
no són en cap moment especialistes,
a més no tenen res a veure,
i van actuar de forma totalment arbitrària,
amb desconeixement absolut,
de tots els estudis previs realitzats
per defensar el nostre ensenyament.
Ara, en l'actualitat,
quina és la titulació concreta
que té aquella persona que ha dedicat
la seva formació acadèmica a especialitzar-se
en Història de l'art?
Bé, el títol és una llicenciatura en Història de l'art,
que són cinc anys,
que és similar gairebé a tot Espanya,
en diferències de les assignatures
que són obligatoris, que són pròpies de cada universitat.
però la titulació és aquesta,
és a dir, llicenciat.
En un futur ja no seran llicenciats,
sinó que no són llicenciatures,
sinó que són graus.
Però en aquell moment
hi ha 24 universitats d'Espanya
que imparteixen aquesta titulació d'Història de l'art.
És a dir, que és una titulació homologada
a tot l'estat espanyol.
I aquesta proposta,
que encara no és ferma,
però aquesta proposta com deixaria
aquestes persones que vulguin formar-se
en Història de l'art?
Bé, que no tindrien lloc per formar-se.
Això és el que és increïble.
És que, clar, costa molt d'entendre això, no?
Costa molt d'entendre,
sobretot quan vivim en un país
en què l'art és part fonamental de la nostra història.
És a dir, som un país
amb una gran riquesa artística.
A més que nosaltres sabem
que cada vegada més l'art és més important.
Prova d'això és
la quantitat de centres d'art contemporani
que s'han creat recentment a totes les ciutats.
És a dir, gairebé una ciutat actual,
per estar en el mapa, com es diu,
ha de tenir un centre d'art contemporani.
Prova és que fins i tot
ciutats com, que abans no es parlava d'art contemporani,
com a lleó té un centre molt important,
o té Castelló, per exemple,
o moltes altres ciutats.
Només cal veure la premsa per adonar-se'n.
Llavors, en aquest moment
en què l'art cada vegada té més força,
però és que l'ha tingut sempre,
resulta que aquesta comissió decideix suprimir
la història de l'art.
És inconcebible,
l'ha de dir molta gent,
fins i tot a vegades,
la matrícia ministra d'Educació va dir
que ella defensaria la nostra opció.
Però és més,
el responsable d'Educació Superior
a nivell de la Unió Europea,
que és el senyor Peter van der Hidgen,
va dir que el pla Polònia,
o sigui, les normes de Polònia,
no afecten,
o sigui,
no parlen d'aquesta reducció.
És una decisió només
presa aquí a Espanya.
És una decisió
presa en principi pel govern
i en conjunt,
jo diria que pel que hem pogut saber
a través dels mitjans,
perquè tampoc està molt clara la informació,
bona part de les universitats
s'han mostrat contràries,
sobretot les universitats catalanes.
Bé, totes les universitats catalanes
i ara totes les universitats
que tenim Història de l'Art.
Jo vaig participar el divendres passat
en una reunió
a la Complutència a Madrid
en què estaven presents
els responsables
dels ensenyaments d'Història de l'Art
en les 24 universitats.
a més del Comitè Espanyol
de la Història de l'Art
i la degana de la Facultat
de Geografia i Història
de la Complutència
i en aquell comunicar,
que us ho puc fer arribar,
llavors es explica
de manera molt clara
el que significaria
la supressió d'aquests estudis.
És a dir,
és increïble,
de veritat,
que en aquests moments
es pensi
suprimir un estudi com aquest,
sobretot perquè és que
moltes persones
pensen que
la cultura de ser rentable
i rentable
indiscutiblement
ho és,
el que passa és que no és mai
en un curt plaç,
és sempre
en un llarg plaç,
sempre està així
i així serà,
i així continuarà.
Com es viu tot això
entre els professors,
evidentment,
però també entre els estudiants
que van decidir
una cosa tan important
com el seu futur,
dedicar-se
a aquesta feina,
dedicar-se
a aquesta disciplina
i veure que les coses
poden canviar,
sobretot els que estan
als inicis
de la seva formació.
Bé,
ja hi ha
qui estan
conscients
realment
del significat
d'aquesta
supressió,
perquè,
és que,
clar,
com ho deien
dos professors
en un comunicat,
si les 13 persones
que formaven
aquesta subcomissió
hi ha 4 rectors
d'universitats privades,
si arribés
a la seva primera
història de l'art,
segurament,
a nivell
de les universitats
públiques,
segurament aquestes
universitats
treurien els seus
propis títols,
això seria
fer una qüestió
absolutament selectiva.
És que,
normalment,
s'hi ha entès
moltes vegades
que l'art
és una qüestió
dedicada
a una classe social
determinada,
cosa que és
absolutament falsa,
és com
l'han volgut
fer creure.
En realitat,
el que passa
és que la història
de l'art
o l'art
en general
forma
amb una mentalitat
molt oberta,
amb criteri,
amb una formació
molt àmplia
i moltes vegades
això no interessa.
Per això,
sorprèn justament
que en un govern
d'esquerres
es pugui prendre
una mesura
com aquesta,
que seria
més pròpia,
indiscutiblement,
d'un govern
tradicional
o de dretes.
Justament
per manifestar
aquest esperit
universal
i dir
que l'art
no és privilegi
d'una col·lectiu
determinat,
aquesta és una de les
accions de protesta
que heu triat,
fer una classe al carrer.
Exactament.
Aquesta és la idea
i per mostrar
també que
l'art
és una cosa
que és local
i és global
al mateix temps.
Avui en dia
és una cosa
que és local
i universal,
que no és propietat
de ningú
exactament,
com no l'escapó
vora d'art.
És a dir,
i que es representa
en un poble
però que el mateix
té entre els valors
d'universalitat,
que és el que
li dona el caràcter
especial a l'història
de l'art.
Antoni,
has fet mai
una classe al carrer?
No, no,
no l'he fet mai
una classe al carrer.
No tens pissarra,
ni pupitres,
ni res d'això, eh?
No, però el que sí
farem...
Ni filmines,
que es deia abans.
No, però sí
projectarem, eh?
Ah, sí?
Sí, sí, sí.
Explica'ns una miqueta
i sobretot,
quin serà el contingut
d'aquesta classe?
El contingut concretament
és Frida Kahlo
i Diego Rivera.
La idea també ve donada
perquè justament
el mes que ve
s'inaugura
a la Nova Tate,
a Londres,
una gran exposició
de la Frida Kahlo
i volem mostrar
com a través
de dos artistes
com aquests
es pot parlar
no només
de la seva obra
sinó que es pot parlar
de Mèxic,
es pot parlar
de política,
es pot parlar
en general
de la cultura mexicana
però també
de la relació
amb Europa
perquè a final de contes
Diego Rivera
es va formar
aquí a Europa
i Frida Kahlo
el seu pare
era alemany
i aquesta barreja
que ella va fer servir
moltes vegades
al igual que Diego Rivera
és consubstancial
a l'obra d'art,
és a dir,
avui en dia
quan parlem
de multiculturalisme
o de mestissatge
o d'hibridació,
l'art és una excel·lent mostra
d'aquesta hibridació
en aquell món multicultural
que estem vivint
i per això
hem agafat
aquests dos artistes
i per una altra banda
és a dir,
la idea
de mostrar
la importància
que té
el coneixement
de la història
de l'art
en general,
és a dir,
com una finestra
oberta al món
és una classe
oberta,
evidentment,
podem,
prendrem apunts
exactament
si volem preguntar
aixecarem la mà
exactament
però no cal estar matriculats
i sobretot
que serveixi
per donar suport
a aquesta idea
de que no podem
deixar que es perdi
és que estem parlant
d'un tema molt seriós
perdre una llicenciatura
com és la d'Història d'Art
i d'altres carreres
d'Humanitats
que es poden veure afectats
però avui
ens ocupa aquesta
Bé,
hem de dir que nosaltres
comptem amb el recolzament
de les nostres autoritats
d'aquí a la universitat
és a dir,
de defensar la nostra
la nostra carrera
això sí que
estem molt contents
en general
i de totes les autoritats
nostres
que recolzen
la nostra posició
Hores d'ara
finalment Antoni
com està el tema?
Perquè es va fer l'anunci
la societat
s'ha mostrat
una mica inquieta
l'àmbit universitari
està una mica esvolutat
davant de tot això
des del punt de vista
diguem-ne
d'execució
d'aquest anunci
com estan les coses?
Sabeu alguna cosa?
Mira,
el problema va ser
que quan
una de les persones
que forma part
d'aquesta comissió
va comunicar
amb altres companyes
que la decisió final
seria política
i no acadèmica
és quan van decidir
que nosaltres
hauríem de fer
protestes
i fer-nos presència
a les mitjans
de comunicació
perquè la gent
se n'ha sabent
de quina és la situació
perquè el problema
és que si la decisió
no és acadèmica
que és el que hauria de ser
i és política
indiscutiblement
a les polítiques
a les que les importa
molt
és la seva imatge
i a partir d'aquí
és que vam decidir
que prendríem
aquestes mesures
però
en la reunió
que vam tenir a Madrid
que és l'última
la que deia del divendres
la informació
que nosaltres tenim
és que
hi ha moltes
les possibilitats
que la carrera
que di
són bastants
justament el dia anterior
el president
Rodríguez Zapatero
va parlar
que no
no s'afectarien
els estudis d'humanitat
ni els estudis
d'història
de l'arc
també és perquè
justament feia por
que el comissionat
el responsable
d'educació superior
a nivell de l'Unió Europea
havia fet
havia dit
el que comentava
inicialment
que Bologna
no significa
reducció
de les carreres
i llavors
se van trobant
l'obligació
de manifestar
la seva opinió
però
encara que tinguem
o sigui
que pensem
que anem en bon camí
nosaltres
hem de continuar
manifestant-nos
i fent-nos presents
perquè
de vegades
això ho sabem
per l'experiència
que
mites com aquestes
es prenen
quan arriba l'estiu
no hi ha res
que no es pugui canviar
ni de decisió
que es pugui
rectificar
de moment
quedi clar
no és un tema
que afecti
exclusivament
a l'àmbit universitari
com és obvi
a les 6 de la tarda
els estudiants
es concentraran
davant de la porta
de la facultat de Lletres
al Pla Imperial Terracó
i a les 9
al Pla de la Seu
tenim classe
amb Antoni Salcedo
coordinador dels estudis
d'art contemporani
de la URB
Antoni gràcies
moltes gràcies a vosaltres
adeu-siau
digues digues
un moment
hi ha una classe
i després de la classe
hi ha una lectura
d'un poema
i una performance
doncs ja ha complert
gràcies Antoni
sol
fins aviat
gràcies a vosaltres
adeu
adeu-siau
un dia
un minut i mig
dos quarts
de dues
marxem com hem començat
parlant de les coses
que passen a la ciutat
demà repetim l'experiència
els esperem al matí
de Tarragona Ràdio
a partir de les 7 en punt
gràcies per acompanyar-nos
acabin de passar un bon dimecres
adeu-siau
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres