logo

Arxiu/ARXIU 2005/ENTREVISTES 2005/


Transcribed podcasts: 1390
Time transcribed: 18d 4h 18m 22s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Estem a punt a punt d'encetar la retransmissió en directe
de la cercavila de Santa Tecla.
Una cercavila que sortirà, vaja, ha sortit ara mateix a les 7 de la tarda
des de la plaça de la Font, que compta amb la participació de tot el seguici
que, si voleu, ara mateix l'explico.
El ball de Diables, el drac, el bou, la vibria, el ball de Joan de Serrallonga,
l'àliga, la molassa, la cucafera, el lleó, el magí de les timbales,
els gegantons negritos, els gegants moros, els gegants vells, els nanos vells,
els nanos nous... Déu-n'hi-do, eh?
El ball de bastons, de pastorets, de turcs i cavallets,
el ball del patatuf, protagonista aquest any del cartell de les festes,
el ball de cerculets...
Els bastoners de les bars Santa Tecla, el ball de Gitanes,
el ball de Valencians i Cossis, nou de l'any passat, recordem?
El ball dels set pecats capitals i la Moixiganga,
tancant tot aquest espectacle de festa de llum, de color, de so fins i tot.
Acompanyats per les tocades dels sonadors tradicionals
i les bandes de música d'Artajona en posta i la Unió Musical de Tarragona.
En fi, jo simplement em limito a llegir el que tothom podeu veure en el programa d'actes,
però qui està al cas de tot el que passarà i, de fet, qui ens ho retransmetrà en directe
són el Lluís Comas, com sempre controlant el so,
i la nostra companya Anna Plaza, que es troba, jo diria,
que a la pla de la catedral, a la plaça de les Cols...
Anna, bona tarda, on ets?
Hola, bona tarda!
Ai, quina por, ai, quina por!
Estic a la plaça de les Cols!
L'Anna està a la plaça de les Cols
i en aquests moments suposo que estan sonant els petards,
la traca inicial, o que acompanya els Diables,
jo crec que són els que inicien tot això.
Estàs amb els Diables, no, Anna?
Estic amb els Diables, que també és conegut com a estremès del Sant Miquel,
és el quincet, aquesta cercavila, aquesta primera sortida del seguici al complet.
Jo, si té, a ser franca, no ho havia vist mai de tan a prop,
però abans que et tornin a encendre, Núria,
permeta'm que et presenti qui ens acompanyarà avui en aquesta retransmissió
per assessorar-nos, per explicar-nos bé en què consisteix
cadascun d'aquests elements del seguici.
és la Marta Badia. Hola, bona tarda, Marta.
Hola, bona tarda.
La Marta va estudiar Geografia i Història,
és professora d'infantil i també de música,
és professora concretament al Col·legi PACS,
i ell entén bastant del seguici
perquè ha participat en l'edició de llibres,
com, per exemple, el de Lleó,
que s'ha editat enguany per les escoles,
i també el de la víbria.
Marta, vull dir, ha sigut un treball de recerca important,
aquest que heu hagut de fer, oi?
Sí, vam començar a treballar buscant a veure
què és el que es podia portar a les escoles
amb els elements del seguici,
i, bueno, doncs enguany ha sortit el segon dossier
i ara esperem a veure si podem tirar.
Em sembla que estan a punt d'encendre la carretillada.
Ara això sí que fa por,
perquè carretillada vol dir molt de foc, oi?
Durant bastanta estona.
Carretillada vol dir que tots els diables
tenen les masses al mig,
totes plenes amb les carretilles,
i llavors encenen tots alhora,
obren la rotllana,
i la plaça sencera es convertirà
en una mena d'espai ple d'espurnes,
d'olor de pòlvora.
Ara mateix estem veient com els diables
estan demanant a la gent de les escales
que fiquin de mans
i que acompanyin el to del tabal.
També veig, estic veient ara mateix,
la diablesa amb el seu saprot
que porta les dues banyes de cabra
i les serps enganxades,
i porten moltíssimes carretilles.
Ara acaba d'entrar també el Lucifer
amb la seva capa i el seu barret de copa,
amb el saprot que porta l'ocelló,
i estan tots plens, absolutament plens,
de foc.
El botafoc està preparat,
comencen a encendre les carretilles.
Després que explicarem una miqueta
el simbolisme de tots aquests elements.
Ara em sembla que haurem de callar,
perquè això torna a petar de ple.
impresionant, eh?, ara el fum, no es veu res.
Tot el soroll de la plaça aplaudint, també.
Explica'm una miqueta el simbolisme,
explicaves de la diablesa.
La diablesa és un dels personatges principals
d'aquest entremès, el ball de diables.
Ella és qui reparteix foc, oi?
La diablesa és principi dintre de la colla dels diables,
hi ha diferents personatges.
Els personatges són els diables,
i després hi ha en Lucifer i la diablesa,
que són els dos caps, diguem-ne així, de la colla.
En Lucifer representa, és el símbol del poder,
és el símbol de la riquesa.
I per això porta un barret de copa, oi?
És un dels símbols que l'identifica.
Porta el barret de copa i porta una capa
molt gran i de bellut,
i la diablesa és la sensualitat,
és l'amaganyegament,
és la incitació al pecat,
tots són elements del mal.
I així tot, la diablesa ho acostuma
a interpretar un home, no?
Sí, la diablesa tradicionalment és un home
i a més a més vergut.
Ha de ser un home vergut,
i ha de tenir força perquè el subtrot pesa,
Déu n'hi do.
Ara ja he arribat aquí a la plaça de les Cols,
el drac,
que és un altre dels elements malèfics
que estan representats en el seguici de Santa Tecla.
El drac, a més, és un element força antic.
Si aconsegueixo trobar el full on t'ho tinc apuntat,
explicarem abans que ens tinguis.
Ara en guany, fa 20 anys de la seva recuperació,
exactament.
Acaba de patar el drac.
El drac, a passar per aquí,
és, com dèiem, un dels elements...
És el primer animal del bestiari del seguici de Santa Tecla.
Interpreta les forces de l'infern.
Deien que, a més, simbolitza quatre elements.
L'aigua i la terra, perquè surt d'ells.
L'aire, perquè el domina les ales.
I el foc, perquè, evidentment,
és el que dispara per diversos punts, no, Marta?
Sí, el drac té 15 punts de foc.
Té foc justament davant dels queixals,
davant de la boca.
té foc a totes les ales i té foc a la cua.
Ara, quan he fet l'encesa,
portava a les ales,
portava unes carretilles xiuladores,
que, a més a més,
els oients deuen haver pogut sentir el soroll,
i portava a la cua uns francesos,
uns sortidors,
que són aquelles carretilles
que treuen el foc com si fos un sortidor d'aigua.
A davant del morro també portava carretilles i sortidors.
I l'efecte ha sigut espectacular.
Expliquem una miqueta la diferència.
Les carretilles són les que donen voltes, oi?
Sí, les carretilles són les peces de foc
que dins porten pòlvora
i que, quan les enganxen,
per la mateixa força del cremar,
donen voltes i deixen anar unes espurnes de foc
com si fos un paraigües.
El sortidor és bastant més gros,
té una altra composició,
i el foc de llença és bastant més blanc,
depèn dels elements que tingui a dins,
però és com un sortidor, tal com diu, no?
Surt en l'aire i és molt efectista.
La llum és molt blanca.
La Marta ho coneix bé, tot això,
perquè ha estat també membre dels Diables.
De fet, ja ve tota avillada.
No eres diab...
No treballaves amb el pati?
No ho he sigut mai, però...
Ah, jo tenia entès que sí.
No, però soc molt foquera.
M'agrada molt el foc.
Així no, com a mi, ara ha arribat el bogo.
Un altre dels elements de foc,
la segona bèstia...
Ai, ai, ai, pluja d'espurnes.
La segona bèstia del seguici de Santa Tecla.
Inicialment, el bou representa el bou que hi havia a Batlem,
quan va néixer el nen Jesús,
o sigui que inicialment era una figura que era positiva,
i ara així tot treu foc per les banyes.
És terrible.
Sí, han sigut aquelles coses que passen.
Que la molassa, que en principi havia de ser un element negatiu
o un element, diguem-hi, més...
perquè, en teoria, la mula del pesebre és la que es menja la palla,
per tant, és la que neguitejava el nen petit.
I normalment les mules, les mules guites, porten foc.
I en aquest cas, aquí a Tarragona, és justament al revés.
La molassa continua al seu sentit una mica esbojarrat,
però no porta foc, i el bou sí que porta foc.
El bou que heu vist ara mateix només té un punt de foc,
que és el davant de la cara, que és el davant del morro.
Les banyes, oi?
Sí, i a les banyes, i veureu que, a més a més, portava sortidors,
o sigui, el foc sortia tot disparat endavant.
I el bou el porten entre dues persones,
és un element bastant voluminós,
i a més van vestits de negre,
per tal de poder-se dissimular a sota dels faldons.
Marta, una cosa que m'ha agradat és que aquests primers elements,
la música que els caracteritza és la música dels tabals,
una música molt rítmica, molt acompassada.
Sí, els elements de foc d'aquí de Tarragona
els acompanyen tabals i només és sort rítmic.
excepte la víbria, que té un ball
i que només balla en moments molt determinats.
No sempre l'acompanyen les gralles que toquen el ball de la víbria.
Per exemple, ara, no, la tanda de lluïment,
ara no veig les gralles, sí, no, no les veig preparades,
les gralles, però en la tanda de lluïment
sí que es veu el ball de la víbria.
De fet, la víbria ja ha arribat,
el bou està a punt de sortir de la plaça de les Cols
i la víbria ja està a punt,
que suposo que li deuen estar enganxant les carretilles,
perquè la víbria és un element molt especial
que treu foc per tot el cos, podríem dir ben bé, oi?
Sí, la víbria també és un altre dels elements malèfics.
La víbria, en teoria,
o així,
sí que estan toquen el ball de la víbria.
Sí, sí, aprofiten aquí
a la plaça de les Cols, la víbria ara balla.
La víbria és un element molt especial
perquè així com el bou
i també el draca
tenim antecedents del segle XV,
en el cas de la víbria és un element
completament nou
que s'ha creat a partir de referències
que existien al costumari català,
però aquí a Tarragona no estava documentada.
A Tarragona no hi havia víbria,
però sí que entra...
La víbria no deixa de ser la femella del drac,
i llavors és un element que es va recuperar
perquè sí que hi ha d'altres llocs que hi havia víbries.
No s'ha trobat cap referència,
però no se sap mai,
potser sí que n'hi havia així més,
ara n'hi ha.
És la femella del drac,
però a més incorpora altres elements,
altres animals,
perquè els pits són de dona,
això seria la femella del drac,
però a més té el bec i les urpes d'una àliga
i la cua d'una cerc seria?
Sí,
i les ales té una part superior d'ales d'àliga,
però la part inferior de rat de pinyada,
de rat penat.
És impressionant.
Té un salt molt maco,
molt bonic.
Alguna cosa ha passat,
la víbria està de terra,
no sabem si el portador de sota s'ha marejat...
Ara la tornarà aixecada.
O l'ha aixecat,
és possible que hagi relliscat
amb un dels petards de terra,
no sabem si s'ha aixecat...
Aquesta plaça m'imagino
que deu tenir una certa dificultat
perquè té desnivell,
la plaça dels Cols no cau plana.
Sí, té desnivell
i per mi el perill més gran que hi ha
és que trobi...
Ara mateix està encès a la víbria,
és així,
espectacular.
Poden veure les ombres que hi ha,
les escurnes que hi ha.
és molt maco veure les ombres
que fa tot encesa.
Està giravoltant,
porta enceses al davant,
al morro,
porta a la llengua juntes de la llengua,
que té una llengua bífida,
porta dos sortidors
i acaba de petar ara mateix l'últim.
És fiera, eh, la víbria?
Fa respecte,
ha vist-se a la prop,
fa molt de respecte.
Sí, sí,
no l'havies vist mai,
d'anaprop?
Jo tampoc, sincerament.
Jo sí, jo sí.
l'havia vist de tant a prop,
però apagada.
Seguim amb els elements de foc,
ara, però ja no del bestiari.
Ara arriba el torn del Vall de Serrallonga,
és un dels valls parlats.
Aquí a la plaça de l'Escolz,
però no faran la representació parlada,
la faran més tard,
a la plaça del Rei,
juntament amb els altres valls parlats
que formen part del costumari popular de Tarragona.
aquí al Vall de Serrallonga,
els protagonistes,
a part de les persones que hi participen,
són els trabucs, oi?
Sí, són els trabucs.
Les armes,
és una mica el caire festiu de les armes
o de les exhibicions de les armes de foc.
Els personatges del Vall de Serrallonga,
hi ha els bandolers,
i després hi ha el capità,
diguem-ne,
el Joan de Serrallonga,
que és en Joan Serra,
la Joana i el nen.
El Joan de Serrallonga
era un personatge real
que va viure al segle XVII
i després l'imaginari romàntic
de la renaixença del segle XIX
el va acabar mitificant.
Era com una mena de Robin Hood català,
era un bandoler
i mai es va retractar
d'allò que havia fet
i la llegenda la convertit
com una mena de lladre social
que robava els rics, no?
Més o menys seria aquesta la llegenda, Marta?
Sí, em sembla que sí,
aquesta és la que s'explica.
Ara mateix els bandolers
estan donant toms a la plaça,
saltant amb rotllana,
amb els trabucs en l'aire,
i al centre hi trobem
el Joan de Serrallonga
amb un barret guapíssim de color negre,
amb un plomall espectacular.
La vestiment és molt realista, no?
És un reflex del que devia ser
en aquella època,
al segle XVII.
Sí, va molt mudat.
El Joan i la Joana
van molt mudats,
a diferència de la...
A tant...
Oh!
Disparen, eh?
És impressionant el saltabuc,
que a més és un tipus d'arma,
que ara no sé ben bé
com el carreguen,
però abans era una arma
de bancàrrega,
és a dir,
que cada vegada que disparaven
l'havien de tornar a carregar.
Sí, sí,
ho fan exactament així.
Encara ho fan.
porten una bosseta
amb la pòlvora
i cada vegada
obran el caixonet
i tiren la pòlvora
i disparen.
I quin tipus de música
acompanya
el ball de Sarrallonga?
El ball de Sarrallonga
acompanya
la cobla de tres quartans
i ara estic veient...
...la Lliga,
que ja està enfilant
al carrer Majó
i ja està aquí,
a tocar de la plaça del Rei,
amb l'habitual
color malbec.
I amb l'emperito roca,
evidentment,
sonant de fons,
amb la banda
l'alegria d'en Posta.
Ei!
Ei!
Ei!
Ei!
Ei!
Ei!
Ei!
Ei!
Ei!
Ei!
Doncs no era l'emperito roca,
em sembla que és el Paquito
el Xocolatero
ni més ni menys.
Ei!
Ei!
Ei!
Ei!
Ei!
Ei!
Ei!
Ei!
Ei!
Ei!
Ei!
Ei!
Ei!
Ei!
Ei!
Ei!
Ei!
Ei!
Ei!
Ei!
Ei!
Ei!
Ei!
Ei!
Ei!
Ei!
Ei!
Ei!
Ei!
Atenció, l'àliga,
que enfila les escales.
No sé si ho té per costum,
això,
enfilar escales,
l'àliga.
Sí,
sí,
que puja.
I fa aixecar tota la jantada
que està ben aposentada
en cadascun dels graons.
Doncs ho deu tenir complicat, eh?
Perquè nosaltres no hem pogut baixar
per aquestes escales.
Doncs imagina't pujar-hi l'àliga
que no pesa ni més ni menys
que 80 quilos.
És un tros de bèstia.
Sí,
però l'àliga la deixen passar.
Per respecte,
de fet,
l'àliga és la primera bèstia
del seguici
que no porta foc.
Per tant,
enceta una nova tanda
en aquesta cerca vila
que estem presenciant
aquesta tarda aquí.
Nosaltres,
des de la plaça dels Cols,
però que proseguirà el recorregut
per tota la part alta
i també per la Rambla.
L'àliga
era un símbol de la ciutat
i a més
té un significat com a reial.
Sí,
sí,
l'àliga és
la nostra àliga.
És que és,
mireu,
és tan bonic,
està ballant aquí
al mig de la plaça,
gira a volta,
que no sé com poden
amb aquest pes a sobre,
gira el cap,
sembla que saludi
i tota la plaça sencera
està acompanyant
qui can de mans
i seguint els moviments
de l'àliga.
De fet,
és bonic veure,
ara es canvien
els portadors
a l'àliga,
suposo que deu ser difícil
també portar-la
durant molta estona.
Segur?
Jo vaig tenir el privilegi
de posar-m'hi a sota
un any
a la baixada
de l'àliga
i us puc dir.
Ho has experimentat.
Que pesa moltíssim.
Ara,
és molt al·lucinant.
És molt xulo veure
estar dins.
I com es veu
per aquest foradet
que té aquí el pit?
Com es veu?
Quina perspectiva
estàs d'aquí dins.
Per l'espiera,
veus justament
el teu davant.
Només veus
el teu davant
i llavors
et segueixes
i tu deixes
que els altres companys
et vagin guiant.
La banda
l'alegria
d'en Posta
és la primera
que estem sentint
aquesta tarda.
Sí.
Una banda
que l'alegria
està espitjant
a tota la gent.
No té lloc
per ballar
i se'l fa.
Ara ve cap aquí.
Ai, ai, ai.
Ai, l'alegria
que ens fa
ballar a sobre.
Gairebé, gairebé.
També és significativa
aquesta corona
que porta.
Si no ho tinc malentès
la va fer
el Juller Blázquez
i a la punta
hi porta
18 perles.
Sí, sí, sí.
És una obra
que jo
convido
a tots els tarragonins
i a tothom
que pugui veure
de prop
la corona
de l'àliga
perquè realment
és espectacular.
Ara sí,
ara sí que és
l'emperito roca
i tothom cantant
com bojos
aquí a la plaça
d'Escol.
Molta xivarri
també de la gent
que es va rembant
al pas de l'àliga
que està
boleiant
per aquí
pel mig
de la plaça
d'Escol.
S'ha fet
un cercle
bastant ample, eh?
Sí.
L'àliga
la va construir
en Josep Mas.
És una obra
perfecta,
és preciosa.
Està feta
de lleutor
i està treballada
a l'artic
ofici
de Ferrer.
I a més
és un dels pocs
elements
que ja ha fet
en lleutor
així d'acostumari
popular
perquè la majoria
ara actualment
quan se fan
reproduccions
si es fan
amb fibra de vidre
però la majoria
són de cartòpedra
o d'altres materials
però el lleutor
no és un fet
no és un material
gaire habitual, oi?
No, però li dona
un color preciós
i li dona
una majestuositat
que realment
és una de les peces
reines
del nostre sentit.
També té
un altre significat
i hi ha gent
qui la relaciona
amb Sant Joan
l'Evangelista
perquè
els apòstols
i els personatges
que apareixen
al nou
Evangelii
diversos
el costumari
els ha relacionat
amb diversos animals
i en el cas
de Sant Joan
l'Evangelista
s'ha relacionat
precisament
amb l'àliga
és un dels
una de les possibles
explicacions
que s'atribueixen
a l'origen
d'aquesta bèstia
que bueno
està fent
embogir
la gent
que hi ha aquí
a la plaça
a la plaça
Les Colts
i a les escales
de la catedral
i la corona
que porta
és una corona
com tal
que fa referència
a un conte
de Tarragona
del segle XII
i també
al bisbe
Oleguer
que el va anomenar
precisament
amb ell
príncep de Tarragona
guerrer i veró
venerable
això és una miqueta
de la història
que us podem explicar
d'aquest element festiu
que acaba de passar
per aquí
un element
també
d'origen remot
i que ha estat
recuperant
des d'aquesta
nova revifalla
del seguici popular
va ser recuperada
concretament
l'any 86
pel vall
de Diables
de Tarragona
passa la banda
de la grida
en posta
girarem pàgina
també
i ara
a veure
quin és
el següent element
la molassa
la molassa
és qui ve ara
pujant ja pel carrer Major
ha tocat a nosaltres
què en podem explicar
de la molassa
abans ja n'hem dit
alguna cosa
oi?
havíem dit
que apareixia ja
en el batlem
en aquell naixement
del nen Jesús
i que tenia un sentit
una mica negatiu

però
la molassa
ha acabat sent
totalment juganera
divertida
i una mica
esbuigarrada
i ara també
ha pujat
per les escales

acaba d'entrar
justament
fins davant
de les càmeres
i em sembla
que gairebé
gairebé es menja
la càmera
de la televisió
que està plantada
just al pla
per la seva
nosaltres també
hem estat a punt
de ser menjats
per algun animal
però bueno
d'aquí no res
tindràs la molassa
aquí
perquè sempre
és tradicional
que vagi a beure
aigua a la font
per tant
la tindràs aquí mateix
bevent aigua a la font
ha pujat
ha baixat de cul
atenció
deu ser difícil
això també
la porten entre dues persones
també deu ser
un element molt pesat
la molassa

la molassa
la molassa
a veure
que busquem
base de dades
pesa 85 quilos
encara pesa més
que l'àliga
atenció

però la porten dos
d'acord
oh oh
però déu n'hi do
déu n'hi do
atenció a la molassa
aquí mateix
a més va perfectament
guarnida
oi?
ens estan apartant
per poder deixar
veure la molassa
està fent un traguet
ara mateix
un altre de les peculiaritats
de la molassa
és quan entra plaça
que entra
totalment aixecada
de la banda del davant
com si anés caminant
sobre les potes
del darrere
l'acompanya
un grup de gralles
oi?

els gralles
de la torre

els gralles
de la torre
entren
i estan tocant
una de les peces
molt antigues
el ball de la molassa
i estan tocant justament
el ball de la torre
el ball de la torre
que es potser
el ball de la torre
i el ball de la torre
el ball de la torre
i el ball de la torre
ja surt de la torre
ja surt de la plaça
ara ve un altre dels elements diabòlics
tot i que a mi em fa molta gràcia
teòricament a la FEPO
i a mi em fa molta gràcia
és la cucafera

en teoria
també és un element del mal
però la veritat
és que també
és força divertit
expliquen
que la cucafera
està feta
és possible
que els oïdors
puguin escoltar
el so de la boca
de la cucafera
el mecanisme
com l'obra i la tanca

el mecanisme
que fan funcionar
la cucafera
té un altre mecanisme
que és el coll
que es tira i allarga
i expliquen
que es va construir
per fer caure
el barret
els homes
que no es volien
treure el barret
davant de la relíquia
de la santa
és bonica
perquè la cucafera
està tota recoberta
d'una capa de cuir
de fet em sembla
que inicialment
la portava
al gremi de cuireters
sí, sí
això mateix
això explicaria
aquesta cobertura
tan peculiar
que té
fa que sembli
com una mena
de tortuga

una mena
és així com a rarota
una mica feroig
una tortuga feroig

però si
si li mires
la
la barbeta
aquí sota
amb els cabells
i els ulls
les pestanyes
doncs no ho sé
també és així
com a divertidota
tira caramels
per la boca
aquesta cucafera

home
tira caramels
de moment
de moment no ens n'ha tirat cap
em faria gràcia
tenir un caramel
de la cucafera
a veure si en trobem
algun
reclamem
els de la cucafera
sisplau
tireu caramels
volem caramels
no sé si s'escoltaran
jo crec que no
tenen molta feina
entre quarta gent
em porten la cucafera
perquè m'imagino
que una estructura així
sí que és difícil
realment d'aguantar
vuit persones
porten la cucafera
més els que van a fora
anant a convoyant

evidentment
hi ha tota la gent
que acompanya
que són tots els
els de la colla
que van acompanyant
l'element
per fer lloc
i per si
hi ha algun problema
l'acompanyava també
un grup
una banda
els ministres de Figueres
a veure
ducs de grellers
ministres
què són exactament
els ministres
els ministres
és
en teoria
ministres
s'anomena
quan hi ha més de 3 elements
més de 3 instruments
que toquen
la cobla de 3 quartans
seria
el sac de jamecs
i el tamborí
que seria el tamborí
i el flaviol
i quan hi ha més instruments
ja seria una cobla de ministres
i ara ha arribat
no sé si aquest
deu ser un dels teus
elements preferits
el lleó
tenint en compte
que en guany
clar
heu fet aquest llibre
no l'has fet tu Sara
l'has fet amb dos companys més

l'hem fet amb el Gerard Elias
i amb el Josep Corredor
i bueno sí
el lleó
és molt especial
justament aquest any
us havíem fet
petició
o ha sigut
que us agrada
tant tant tant
que vau dir
hem de fer el lleó
no
s'ha triat el lleó
perquè és l'element
que ha anat a les escoles
va començar la víbria
perquè va ser el primer element
que va ser cedit
per l'entitat
per anar a les escoles
i l'any passat
s'hi va afegir el lleó
i llavors
anem fent
els elements
tal i quan
van arribar
a les escoles
jo
sense saber-ne massa
diria que el lleó
es podria associar
molt
amb l'àliga
no?
una figura
amb un aspecte
molt majestuós

són les dues peces
del bestiari
que tenen
un senyal
de distinció
el lleó
porta una corona
la corona
de lleó
és una corona
de príncep
no és una corona
frontal
i jo
convido
a tots els tarragonins
i a tothom
que es pugui acostar
a mirar en deteniment
la corona
perquè té uns secrets
amagats
molt bonics
secrets amagats
expliquen algun
a veure
secrets amagats
com que
podeu veure
a la base
de la corona
esculpits
fantàsticament
per en Joan Serramià
tots els elements
del bestiari
que existien
en el moment
de crear el lleó
per tant
es poden veure
la cocafera
el drac
l'àliga
el bou
el lleó
que també va acompanyat
d'una banda
de música
en aquest cas
a veure
la banda
d'artajona
que em sembla
que a més
havia de preparar
una música especial
pel lleó
aquest any
s'ha estrenat
una marxa
pel lleó
ara el tenim
ben a prop
el podríem tocar
una altra cosa
que el caracteritza
i potser li dona
un toc
una mica
ferotge
és el color
dels ulls

els ulls
estan esmaltats
i els ha fet
la Judit Guinovar
i realment
tenen una projecció
i un color
que quan te'l mires
et dona una seriositat
i li dona també
un toc
molt realista
perquè una cosa
que caracteritza
aquests elements
del seguici
és que són recreacions
bastant realistes
del que seria
la fera
l'animal
més o menys
podríem dir també
del lleó
que va ser recuperat
l'any 1993
pels veïns
del Verge del Carme
del Carme
és curiós també veure
com tots aquests elements
del seguici
s'han anat recuperant
en les dues últimes dècades
Sí, això ha sigut un treball
intens i molt intens
i molt ben portat
per la comissió del seguici
del seguici
que ha fet
reviure
i ha intentat
recuperar
amb bases història
tot el seguici
tot el seguici
el seguici
de la comissió
acaba d'entrar
a la plaça
el Magí de les Timbales
que recordem-ho
és el tinent
d'alcalde de Cultura
Albert Ballver
el Magí de les Timbales
representa un patge reial
i anava obrint
la cercavila
i anunciant
que era festa
era una mica
la funció
d'aquest personatge
oi?

hi havia
diuen
expliquen
que hi havia
tres timbalers
que obrien
la comitiva
dels quals
només ha quedat
el Magí
i que a més a més
no va caminant
com en d'altres llocs
sinó que
va a dalt de cavall
la qual cosa
ho complica una mica
una altra cosa
que fa característica
i fa molt simpàtica
aquest personatge
és que va replegant
tots els nens
que es va trobant al pas
perquè s'hi puguin
fer la fotografia
és una cosa també
una imatge
que s'ha anat fent
típica i popular
durant aquests anys
sí, sí
és un element
més silenciós
clar
perquè si té els nens
a la falta
tampoc pot anar
tocant els timbalers
que seria una mica
la seva funció
els timbalers
els toca
quan camina
quan camina
normalment
va donant els cops
i els cops
són cops
molt
tocs molt lents
que molt pausats
que van
al pas
al cavall
a poc a poc
l'acompanya també
el patge
i porta
un cavall darrere
i porta
l'estimenta reial
el nom també
li ve
d'un timbaler real
d'un patge real
que es deia
Magí de les timbalers
del segle XIX
del segle passat
i ja li va quedar
el nom
i com li hem de dir
doncs Magí de les timbalers
ja ha quedat
perpetuat
que ara està aquí
al mig de la plaça
de les Cols
i de fons
ja veiem
els primers gegants
que van venint
primer vindran
els negritos
després
vindran els gegants moros
i al final
els gegants vells
de la ciutat
o el del cos al bou
i sentim una música
que és la música
que acompanya el lleó
la música
de la banda
de l'artajona
que acompanya el lleó
no sé si aquesta
aquesta música
que estem sentint ara
deu ser aquesta composició
especial
que han composat
per aquest element
del bestiari
de les timbalers
del Magí de les timbalers
també és curiós
que són restaurades
no és que les hagin fet ara
sinó que és un element
restaurat
i recuperat
ara sí que
la cosa es complica
aquí a la plaça
dels Cols

estem realment
envoltats de gent
de canalla
que vol pujar
de mitjans
de gent
del carrer
de càmeres
de televisió
la banda aquí al davant
a la plaça
de l'escola
i a la plaça
de l'escola
perquè clar
aquí
no som nosaltres sols
també tenim els companys
de la televisió
de Tarragona
i això és complicat
fer una retransvisió directa
sí que és complicat
fer-ho per ràdio
pobres
els que ho estan fent
per la tele
no vull pensar en ells
atenció
que hi arriben
els negritos
està saludant
el negrito

està saludant
a tota la gent
que hi ha aquí
a la plaça
de l'escola
i a les escales
el gegantó negrito
és un dels pocs
que es conserven
a tota Europa
espera
espera
Marta
anem cap a l'altra cantonada
intentem fer-nos
un espai
una miqueta
més ample
perquè cada vegada
clar
al principi
quan hi havia
els elements de foc
era fàcil
estar sols
i estar amples
perquè hi havia
molt poca gent
pel mig
tothom s'arrambava
però ara la cosa
ja s'ha col·lapsat
moltíssim
i aquests elements
que venen ara
ja no fan tanta por
i per tant
l'espai queda
envaït
ara sí que veiem
ben vist
el magí
de les timbales
amb les seves malles
les seves timbales
que aprofita
tothom per tocar

més al darrere
el patge
que va amb la cistelleta
recollint
les defecacions
del cavall
de l'animalet
clar
és el que té
això de portar animals
vius
també
té el seu risc
i ara hi arriben
els gegants negritos
daten
del segle passat
els elements
que havíem anat
veient fins ara
eren elements
reconstruïts
a partir de la informació
que es tenia
però aquests no
aquests ja són
els autèntics
els gegants negritos
del segle XIX

el negrito
si no ho tinc mal entès
és el seu
149 anys
que surt
i mira que pinxos
que estan
i la bona cara

darrere de qualsevol
d'aquests elements
hi ha una feinada
impressionant
de gent callada
i totalment anònima
que és la que restaura
els vestits
els planxa
els hi treu la pols
fa la perruqueria
endreça
els barrets
tots els vestits
les paixes
hi ha molta gent
hi ha molta gent
treballant darrere de qualsevol
dels elements
del segle XIX
s'han convertit en un element
és molt característica
i els negritos de Tarragona
s'identifiquen molt
amb la imatge
de la ciutat
els negritos
són molt nostres
són
els negritos
de Tarragona
potser també ho fa
la manera
com van vestits
no?
ell
amb aquest tratge
tan blanc
tan immaculat
que contrasta
amb el negre de la pell
i ella
amb aquest vestit
tan bonic
de ratlles
vermelles
i blanques
que és preciós

un alumne
dels moments
més bonics
és veure
quan la geganta
a la dita
roba
i balla
perquè el vestit
li fa unes
unes onaves
molt boniques
i trets característics
d'aquests gegants
són els elements
que porten
a la mà
ell porta
un pergamí
ella porta
el lloro
un lloro
de color verd

ara podem veure
l'espiera
de la geganta
i podem veure
el geganter
que el porta
una pregunta
hi ha dones
que porten
gegants
o són majoritàriament
homes
perquè deuen passar
em sembla
que són homes
però i suposo
que també
deu haver-hi
una qüestió
de tradició
amb això
abans el seguís
si gairebé
estava tot portat
per homes
i fins que
va començar
a entrar
noies
sobretot
a dins
el ball de bastons
de les bars
Santa Tecla
va ser un
dels moments
en els quals
la dona
ara està plenament
integrada
però jo diria
que els gegants
els nanos
no
els nanos
els porten
dones
també
però jo diria
que els gegants
estan portats
per home
ho haurem
de consultar
i han passat
els gegants
negritos
i ara
aquí tenim aquí
a la plaça
de les cols
són els gegants
moros
la geganta
i el gegant
de Tarragona
són els més
alts
oi que sí
almenys
no ho sé
no tinc
no tinc
aquesta dada
però almenys
visualment
ho sembla

perquè a més
nosaltres
estem aquí
baix
a peu de plaça
i els veiem
amb tota la seva
grandària
i tot el seu
alluïment
això dels gegants
també té aquest component
de l'element
exòtic
l'origen
estava
en aquella
llegenda bíblica
de la lluita
de David
del rei David
contra Goliath
a qui va matar
del gegant Goliath
a qui va matar
amb un cop de pedra
i aquesta tradició
del gegant
dolent
i feroge
s'ha anat transformant
i s'ha convertit
en un element
molt popular

no des
tots aquests elements
del semici
no deixen de tenir
les seves arrels
a l'edat mitjana
en la qual
les representacions
eren per adoctrinar
el poble
molta de la gent
no sabia
la geganta
ens acaba de fer
una salutació
amb un moviment
d'Espanya
hem de mirar
molt amunt
eh
ei
ha fet un manell

acaben de passar
els quatre garrofers
que acompanyen
els grellers
que acompanyen
la geganta
que s'ha acomiadat
de la gent
de les escales
fent
ha remenat
ha remenat
el cul
atenció
un gegant
remenant
el cul
té la seva gràcia
i ara arriben ja
els gegants
més antics
els gegants
del cos del bou
els gegants
vells de la ciutat
també tenen
una reminiscència
morisca
aquests gegants

perfectament
identificables
en els seus ventills
i en les faccions
de les cares
una tendència
que també s'ha vist
remarcada
amb el vestuari nou
que porten
des de fa uns anys
i que també té
un toc així
com a molt
com a molt
el gegant
porta la mitja lluna
a dalt
el turbán
just al davant
de les plomes
i ell a la mà
hi porta
una massa
una mena de porra
així enorme
bastant feroig
i ella un ram
de flors
que també és
una mica
el guarniment
habitual
de les gegantes
portar un ram
de flors
la negrita
potser és una mica
l'excepció
que porta el lloro
però la majoria
de gegantes
porten el ram

porten un ram
o un cistell
amb flors
o alguna cosa

la geganta
també porta
una esclava
a la mà
una polsera
molt bonica
que fa joc
amb les arracades
veus
això són detalls
d'aquells
que no t'hi fixen
normalment
sí que és cert
sí que és cert
un ram preciós
que porta també
la mà
acompanyats
també
de grellers
és l'element
que els acompanya
normalment
no
els grellers
els gegants
sempre van acompanyats
de grellers
sempre no
però normalment

és tradició
que sí
i aquests
eren els grellers
de Palamós
i atenció
ara això sí
que hi és
la bogeria
els nanos
enfilant-se
literalment
no al revés
els nens
enfilant-se
literalment
damunt dels nanos
no ho compliquéssim
no ho compliquéssim
sentiu el xivarri
de la plaça
vull dir
és una cosa
la canellada
que hi ha aquí
jo crec que tots els nens
de Tarragona
estan en aquest moment
a la plaça
de les Cols
descobrint
de prop
el que signifiquen
aquests elements
que els seguissin
són 13
no els nans
en total

són 13
de testes
de cartó i pedra
al davant
hi va
el nano capità
obrint la comparsa
i llavors
ara mateix
estan passant
per davant nostre
els dos arlequins
la geganta
perdó
el cap gros
i l'altre nano
l'arlequí
són d'inspiració
bastant realista
també són del segle XIX
i les va fer
l'escultor
Berderol
que també
hi ha alguns altres elements
del seguissi
que són obres seves
alguns dels més antics

ara de seguida
darrere dels arlequins
han passat els negres
i ara mateix
també estan passant
els andalusos
els gitanos
el metge
i la seva senyora
anaven ordenats
per com si diguéssim
estaments milita
ai
estaments milita
estaments socials
era una mica
la representació
del que era
la Catalunya
del 1800
la Tarragona
del 1800
estava una mica
representada
aquesta societat
en aquest element
del seguissi
en aquesta
en aquesta colla
de nanos

passen per davant
nostre ara mateix
els pagesos
i ara també
van una mica
desaparellats
no sé què els hi ha
el metge
passa aquí al darrere
i al davant
hi està passant
i al darrere
els nobles
la marquesa

atenció al munyo
de la marquesa

la perruqueria
és molt interessant
tots els detalls
que porten
els guants
les botonades
els llaços
una cosa
que caracteritza
els nanos
d'aquí de Tarragona
és que la vestimenta
que porten
és extremadament
detallista
i acurada

són obres
peces
realment
d'obres d'art
perquè les robes
tenen un caient
molt guapo
estan molt ben cosides
i a més a més
els detalls
tant de passamaneria
com de brodats
tot
de vegades
són donacions
de la gent
de vegades
són treballs
que ha fet
algú anònimament
de tots
estan molt
cuidats
i molt ben
cuidats
i ara
ja passen
els nanos nous
primer
els dos
que representen
els mariners
del Serrallo
després
els de la colla
jove
dels xiquets
de Tarragona
i finalment
vinen els jugadors
del Nàstic
que no sé on són
no veig els jugadors
del Nàstic
s'han perdut
on deuen ser Marta?
no ho sabem
no ho sabem
deuen estar entrenant
mira allà al davant
han passat
per l'altre costat
han passat
desaparellats
i han passat
per l'altre costat
estan passant
ara mateix
per davant
dels porxos
del carrer
Marceria
s'han amagat
els micròfons
de Tarragona
ràdio
això ho haurem
de comentar
amb els companys
d'esports
a veure què en pensen
el Mingú
i la Rosó
no ens han fet
el salt
també són
d'inspiració
molt realista
aquests nanos
nous

estan fets
representant
personatges propis
i reals
de cada lloc
de cada espai
sentim el baston
escoltem-nos
escoltem-nos
que això és bonic
increïbles
les cares de concentració
sobretot
acaben de ballar
al centro
i tocava la flauta
amb Francesc García
la flauta
és una flauta
ben bé
això és un flaviol
una mica especial
no?
no, no
jo diria
que en Francesc
toca la flauta
i que el flaviol
l'altra colla
de bastoners
toca el flaviol
però jo
a veure si el veiem
ara
jo diria
que és una flauta

és una flauta
realment
però té un so
molt peculiar
és un so
molt agut
perquè està tocada
el registre
sobregrut
està fent un xiulet
molt agut
bufa amb molta força
i està tocant
el que se n'hi diu
l'octava alta
això també
els dona
molt de ritme
a la gent que balla
el ball de baston
suposo que és una manera
també de marcar-los
molt per on
han d'anar
aquesta música

els bastons
han de picar
tots exactament
al mateix moment
i han de fer
les variacions
coreogràfiques
al moment
si no
el cop de bastonada
és important
és delicat
és delicat
els tits perillen
a més és un ball
que poden ballar
mentre es van caminant
la qual cosa
encara ho deu fer
més difícil
no sé
si és més difícil
mentre es caminen
que quan roguen
i salten
però sí
té la seva dificultat
i ara hi ha arribat
un altre element
del seguici
que tenen els bastons
com a protagonistes
és el ball
de pastorets
cridòria impressionant
de la gent animant
la gent que balla
allò
és molt bonic
veure com ballen
els altres
que ja fan cara
de cansats
i només s'acaben
de començar
el que els queda
pobres
en aquest cas
de quin element
musical
van acompanyats
el porten
les xeremies
de sac a la trava
i en particular
són dos vells
companys
de Mallorca
que fa molts anys
que venen acompanyant
elements del seguici
són en Pep Toni
i en Pep Rocher
i les xeremies
què són exactament
Marta?
Es diuen
els xeremies
de Mallorca
però en realitat
el que estan tocant
és un sac de gemets
que coneixerien
com a gaita
també
més o més
de la família
o també li diuen
la borrega
i després
hi ha
el tamborino
que és
el nom
diguem-ne popular
que se li dona
al Flaviol
i al tamborí
un tamborí
bastant gros
perquè té
un so molt greu
i ara veiem
que estan fent
la bota
la bota
que és on pujarà
oi?
ara pujarà

és a dir
en aquest ball
tots els balladors
porten un pal
molt llarg
és com una mena
de galletó
amb el qual
van picant
el terra
i entre els pals
i al final de tot
uneixen tots els pals
i aixequen
un dels balladors
en aquest cas
és una noia
suposo que també ho fan
perquè el pes així
és més lleuger
em sembla que es van tornant
va pujant
de fem d'aquí
s'està saludant
la gent crida
visca
és una imatge bonica
la d'aquest ball
i ara van avançant
poc a poquet
lateralment
ja cap al carrer
marceries
acostant-se
on som nosaltres
i es van girant
de tal manera
que ella pugui saludar
a tota la plaça
i ha fet llengotes
això no es fa
deu haver saludat
amb algun company
algun conegut
sempre t'ho trobo
gent coneguda
en un lloc així
i ara sí
sentim els ceramies
ben de prop
l'alegria exultant
dels balladors
clar
ara que han aconseguit
aquesta figura
que deu ser la més complicada
de les que fan

potser és la que té
més dificultat
perquè ha de tenir
més concentració
perquè no rellisquin
els bastons
els bastons
he preguntat
abans del Salvador
el Salvador fa
i m'ha comentat
que estan fets
de vellaner
que són
branques
de vellaner
mira
molt propi
de la terra
que n'hi ha algun
que és d'olivera
em sembla
que estan entrant
els turges cavallers
jo ja m'he perdut
ja he perdut
el full fa estona
i hi ha temps
de passar full aquí
apareixen

apareixen
turcs i cavallers
la indumentària
és inconfusible
xivarri de la plaça
impressionant
en aquest cas
el ball de turcs i cavallers
és un tipus de dansa
que trobem
documentada
en molts llocs
potser
el més conegut
és les lluites
amb oros
i cristians
de les terres valencianes
i aquí en trobem
un referent
també

aquest ball de turcs i cavallers
és una representació
d'aquesta lluita
no
dels cavallers cristians
contra
doncs
el món
el món de la mitja lluna
no
i aquí
i aquí tenim
i aquí tenim
ara
en formació
hi ha
hi ha
al davant
els turcs
i al darrere
els cavallers
tots disposats
en ranglera
capitanejats
per
Jaume I
Jaume I
el conqueridor
senyor
es diferencia molt
de la resta
per aquest cas
que porta
és un cas
calat
amb un cap
de què
què és això
és un cap
de dragó
un cap
de cerf
és la reproducció
del cas
que portava Jaume I
és real
és la reproducció real
del cas
que portava Jaume I
doncs
només pel cas
devia fer molt de respecte
ens han tornat envoltada
gent
intentarem fer-nos
un reconet
una altra vegada
això és complicat
moure'ns per aquí
i ara
estan els cavallets
encerclant
els turcs
és això més o menys
el que estan fent

ara estan ballant
estan fent
el que se n'hi diu
el canvi d'armes
i després
ballaran la batalla
també com a curiositat
podríem dir
que els cavallets
com que enguany
fa 15 anys
que estan
recuperats
els han refet
tots de nou
i els han remodelat
tant els cavallets
com els escuts
i ho ha fet
l'Àngels Cantos
i també podeu veure
que estrenen
les samarretes
un disseny
del Pau Fernández
l'Àngels Cantos
que també enguany
ha estrenat
Negritos
els Negritos petits
que els ha fet ella

he tingut feina
guany
no ha parat
això és un no parar
qui els acompanya
quina música
són els dolceiners
tres mal
de Vinerals
Terres de l'Ebre
també presents
a les festes
majors de Tarragona
és tradicional
oi això
de les festes
de Tarragona
convidar grups
grups de grallers
bandes de música
de fora

i s'ha de dir
que
en ve de
l'organització
de les festes
que la música
es cuida molt
no toca qualsevol
a la festa major
realment
els grups
que toquen
tant gralles
com dolceiners
com xeramies
com el que sigui
tots tenen
una qualitat musical
molt alta
ara ha parat
la música
no sé si això
és indicador
que potser
d'un moment
a l'altre
començarà
en aquest ball
de cavallets
en aquest moment
l'arcàngel
estava alliurant
la seva espasa
al capdill
que és el de Jaume I
perquè recordem-ho
els cristians
segons escenifica
aquest ball
comptaven
amb el suport
de Déu
representat
en aquest cas
en la figura
d'un nen petit
que és l'arcàngel
que simbolitza
l'arcàngel Gabriel
i que fa un intercanvi
de la seva llança
amb l'espasa
de Jaume I
és això més o menys
i ara ja estan
batallant
d'una manera
bastant pacífica
però representa
que estan batallant
batalles
crits
cops d'espagues
i acaben
evidentment
amb el submetiment
dels turcs
amants de cristians
escoltem la música
de fons
també
i els crits
d'ells
cada vegada
que piquen espases
el submetiment
representat
amb les espases
del catell
dels vençuts
que en aquest cas
són els musulmans
tant de bo
totes les guerres
però fossin així
oi?

evidentment
que tot s'acabi
ballant
que única pora

realment
el ball
i la música
moltes vegades
es germant
moltes coses
una música
bastant
com a processional
no en aquest cas
així com a molt
cerimoniosa

és el moment
de la parada
i ara
ja ens estan apartant
perquè comencen
a desfilar
al carrer
marceria
ja
nosaltres estem
justament
a la cantonada
del carrer
marceria
amb la plaça
de les pols
van desfilant
per davant nostru
evidentment
coneixen gent
i van saludant
això també deu ser bonic
anar-te trobant
amb gent coneguda
al llarg del recorregut
un recorregut
que us l'expliquem
una miqueta
han sortit
des de la plaça
de la font
estan entrant
a plaça
els veritables
protagonistes
d'enguanya
a veure
situem-nos millor
a veure
intentem avançar
posicions
amb Marta Badia
perquè ens han rodejat
completament
perquè ara
qui han de ballar
són els més menuts
de tot el seguissim
escoltem-los
a veure
a veure
a veure
a veure
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Tu recomana Tarragona Ràdio,
la ràdio de la ciutat.
Doncs ràpidament,
que no ens volem perdre el final
d'aquest cercavila, d'aquest seguici popular de Santa Tegla.
Tornem a connectar amb la plaça de les Cols.
Anna Plaza, bona tarda de nou.
Bona tarda.
Havíem tingut un petit problema logístic, però solventat.
La llàstima.
La llàstima és que no us hem pogut explicar
el que eren els autèntics protagonistes en guany,
que són els balladors del ball del Patatuf
que acaben de ballar davant de nosaltres.
És un ball que protagonitzen els més, més, més petits
de tot el seguici, oi, Marta?
Sí, és un ball que va incorporar fa 25 anys
les bars Santa Tegla,
justament per posar a la festa els més petits.
Perquè, tal com diu en Jaume
i tal com creiem molts tarragonins,
el futur està en la canalla i en el jovent.
Si ells no es posen a la festa,
difícilment podrem continuar tenint la festa que tenim.
És un ball molt simple,
que està marcat per aquest picament de mans
i aquesta música tan coneguda,
perquè aquest ball és popular en molts pobles
i diuen que el nom, el ball del Patatuf,
ve precisament de com piquen les mans,
d'aquests tres cops que fan.
Sí, és una onotopeia de Patatuf, Patatam, Patatuf...
Patatuf i ha quedat així.
I ara ja estan col·locats al mig de la plaça de les Colts
amb unes arcades precioses al Vall de Cercolets.
Com a curiositat dels Cercolets us podrem dir
que aquest any han canviat els cèrcols,
que antigament eren cèrcols de fusta,
trets de les botes de vi,
i que ara actualment és molt difícil trobar aquest material.
Per tant, han hagut de buscar un material similar,
que sigui prou flexible com per poder donar
la forma del cercolet,
però a més a més que sigui prou dur,
prou resistent com per poder aguantar la bota.
La bota és el moment en el qual aixequen,
fan com al ball de Pastorets,
trenen els cercolets de manera que queden tots fent un mus
i al damunt s'hi posa un nen petit.
Hi ha molts paral·lelismes entre aquests valls.
Un, com deies, és aquesta figura que fan,
en aquest cas, unint tots els arcs,
tots els cèrcols que estan fets de fusta
i guarnits amb guernaldes de flors.
I suposo que també una mica el significat
i l'origen d'aquests valls,
perquè són com homenatges a la natura.
Sí, el ball de Cercolets és una referència claríssima
a la natura i als cants, als treballs agraris.
Si em permets, hi ha una peculiaritat
que també m'agradaria comentar als nostres oients,
que és que el capital,
el ball de Cercolets té dos capitals,
el capità gran i el capità petit.
El capità gran és el que es posa al mig,
el capità petit és el que puja al damunt de les espatlles
del capità gran quan fa la bota.
Doncs el capità gran d'actual és el que fa 20 anys
va estrenar-se com a capità petit.
Oh, que bonic, eh?
I ara el veiem...
Perquè el petit és molt petit, molt petit, eh?
El tenim aquí.
Està començant a fer la bota,
estan començant a trenar els arcs
i a posar-los sobre damunt del cap del capità gran.
Anant entrecreuant aquests cercolets,
aquests semicercles fets de fustes
i guarnits amb flors.
Ara ja tenen tancat aquest d'això
i el nen petit és el capità petit cap amunt
i corona aquesta petita estructura.
i ara el seran.
Dóna un tom a la plaça per saludar a tothom.
En Espanya.
Ja no el fan fora, evidentment.
Això també és un element propi
de diversos elements d'esquici,
diversos dels valls,
que és aquesta mena de cos de seguretat.
És a dir, gent que no balla,
però que sí que té una funció molt important
i és preservar l'espai
on s'ha de desenvolupar tota l'acció.
Estan desfent la bota.
Tot segueix una perfecta coreografia,
no ho desfant de qualsevol manera.
No, no, no.
Es farien un embolic impressionant.
Està tot mirat.
I ara, enmig de l'aplaudiment general,
surten ja al ball de cercolets
de la plaça dels Colts.
Estaven acompanyats pels grellers de l'Alfàbrega,
que són a la Tarragona.
uns de Tarragona.
Sí, no hem comentat que tant el Patatuf
com el ball de cercolets
també estrenen samarreta,
que evidentment la porten els portadors,
no la porten els caballos.
En guany estem d'estrena, per festa major.
Ara és el tor del ball de Valencians,
si no m'he descomptat.
No, m'he descomptat.
Bastoners de Santa Tecla.
Sí, és de Santa Tecla.
Té una explicació, això,
que hi hagi dos grups, no?
Ells, a més, van ser els, com m'has comentat abans,
van ser els pioners en la incorporació de la dona
al seguici popular,
i van néixer l'any 1975
a partir de la desorganització
del ball de Gastons de Tarragona.
El ball de Bastons,
durant els anys del franquisme,
havia seguit ballant.
Quan va acabar la dictadura,
es va desfer,
i va ser recuperat uns 3 o 4 anys més tard,
i en aquests anys d'impàs
van començar també les bars Sant Esticle
a ballar.
Sí, van treure el ball,
perquè van dir que s'havia quedat
sense ball de bastons,
van recuperar-lo.
I quan l'altra colla s'hi va tornar a afegir,
es van quedar,
les dues colles.
Això sí, uns van al principi,
dels grups de balladors,
i ells van una miqueta més cap al final.
Ens estan fent espai,
jo diria que faran el pericó saltat.
És espectacular veure els salts
d'aquests balladors,
i els cops que donen amb els bastons.
Realment són molt energètics
i d'una gran bellesa plàstica.
Abans, amb el ball de bastons,
amb l'altre que hem vist passar,
amb el ball de bastons de Tarragona,
eren gent més jove aquí,
ja tenen, són joves,
però ja se'ls veu més veterans, eh?
Sí, ja veuràs l'espectacularitat
dels salts i dels picaments.
Escoltem els cops,
que també Déu-n'hi-do, eh?
Centro Canvià,
Centro Canvià,
Centro Canvià,
Centro Canvià,
Centro Canvià,
Estan donant indicacions, eh?
Això és una mica com el cap de colla dels que s'hi hagués.
I ara comencen a votar, ja.
Sí, el salt.
Oh, espectacular, eh?
Espectacular.
Jo pensava que sortiria un bastó d'aquests volant en sec,
que ens cauria al cap.
Sí, podria ser.
Algun s'ha partit, no?
Diu la llegenda que de tant en tant
se'n trenquen de bastons aquests.
Imagina't com piquen, perquè són bastons curts
i molt gruixuts.
Ara suposo...
Bueno, tornen a ballar,
que ho indica la música.
I ara ja aniran d'esfilar, no?
Sí, sí.
Això és allò que dèiem del ball de bastons,
i també em sembla que ho fan al ball de Pastorets,
que mentre es van caminant
poden anar ballant.
Sí, és una de les coreografies que tenen
per anar avançant.
Van fent com una mica de marxa
i van actuant caminant.
A mi el que m'agrada molt és mirar-los la cara, eh?
Sí.
Aquesta expressió d'extrema concentració.
Home, els hi va als dits, eh?
Sí, sí.
Un cop de bastons dits.
Però és curiós, perquè ho tenen tan assajat
i tan après,
que ja no miren cap als bastons.
I atenció, això ja és la festa absoluta al Ball de Gitanes.
Que fa 20 anys també de la seva recuperació.
Té el seu origen a les festes de l'arbre de Maig,
que era un arbre molt alt,
que es plantava al centre de la plaça pública,
i al voltant del qual es feia aquesta mena de ritual
que simbolitzava la fertilitat.
Ara jo, però més aviat, diria que és com una mena de joc,
de flirteig gairebé entre les gitanes i els festejadors, eh?
Sí, totalment.
És una brassa més descarada.
Els balladors estan tota l'estona cridant
i s'hi poden aixecar les palvilles de les noies
per veure'ls-hi-les en aigua.
Ah, quina provocació.
Uns vestits per set preciosos, molt coloristes.
I el que caracteritza aquest ball
és aquest pal que s'estén en el mig
i que venen rellaçant amb unes cintes de color blau i vermell
que van trenant al voltant del pal a mesura que ballen.
Sí, les taquirot, ara mateix acaben de fer la trena,
que és quan passen les cintes,
i ara s'han posat les castanyoles
i, evidentment, començaran a ballar els galerons,
que és quan cadascú dels nois
dona entorns a la rullana
i ballen amb cadascuna de les gitanes.
Ara sí que comença, diguéssim, el flirteig,
pròpiament dit, oi? Seria això.
Sí.
I està preparat, el cap de dansa està preparat.
Atenció, eh? Acabo d'haver una falguilla pujada fins al de tot.
I ara ja ballen.
Atenció al sorell de les castanyoles.
Calces llargues, eh? D'això ja no se n'estila gaire.
Calces llargues i en aigües,
i vetes i puntes.
En l'època del tanga també és bonic veure calces llargues, eh?
Les noies porten mentons i vestit llargues.
Cadascuna d'un color diferent.
I ara ja...
Ara sí que això ja és una peça, eh?
Qui els acompanyen?
Són bascos, em sembla, oi?
Sí, són de Navarra.
Són el Tuteraco Caizeroac.
I molt bé, eh?
Felicitats per haver-ho dit bé.
Nom complicat amb basc.
Entra un dels més bonics.
Ball de Valencians, oi?
Ball de Valencians.
Més bonic i a més que ha tingut moltes prolongacions i ramificacions,
no sé com dir-ho, posteriors,
que és el món dels castellers, el món dels castells.
Arrenca d'aquest ball.
Sí, arrenca d'aquest ball i de les antigues moixigangues.
de fet, una de les coses especials d'aquest ball de Valencians
és la construcció d'una torre,
que l'estan muntant ara mateix.
És el que estan fent, eh?
És una torre que avall hi ha quatre balladors,
damunt al primer pis hi ha tres,
i a dalt de tot hi ha el genet, a un de sol.
Aquestes construccions, ara es posa, es planta...
Com diria el nostre company Jordi Sorinyà,
carregat!
Cridant es perverat.
Sí, sí, l'encarregat, l'encarregat.
No sé què seria ben bé, això.
Un 4 de 2 amb...
És la torre dels Valencians.
Doncs cada vegada, el que va passar és que cada vegada
les torres es feien més grans i més altes,
fins que va arribar el moment en què el ball ja no interessava
i llavors es va quedar només amb el que era, diguem-ne, la construcció.
I d'aquí van néixer una mica els castells,
o sigui, els castells anaven per una banda i el ball va anar per una altra.
El ball es va abandonar i sobretot a les terres d'aquí de Tarragona,
del camp de Tarragona, va quedar a les construccions castelleres.
Que cada vegada es van anar també caracteritzant més
per la rivalitat entre les diferents colles,
que de fet em sembla que hi era una cosa que passava amb els valls de Valencians,
que cada vegada intentaven fer les torres més altes
i hi havia una certa rivalitat entre les colles.
Sí, intentaven haver aquí fer la torre més alta o més esbelta o amb més gent o més...
Estem a la plaça i ha entrat ara al Ball de Cocis.
Que es diu Ball de Cocis perquè els balladors porten un cosi al cap.
Sí, porten un barret que és similar a un cosi, una mica elegant.
Un cosi perquè no ho sàpiguen és com una mena de covell, eh?
Perquè cosi avui en dia és una paraula que ja gairebé ha desaparegut del nostre vocabulari habitual.
Sí, però bé, a casa encara fem anar a Cocis.
Encara en dieu Cocis? A casa meva ja no s'estila, això, eh?
Això és la generació.
Porten moltíssims picarols els balladors de Cocis
i cada vegada que salten o caminen se sent el tindicament.
Difícilment el sentim, però suposo que a través dels micròfons es deu fer difícil.
Pel xivarri que hi ha al voltant també se sent la música de fons.
En aquest cas, d'aquí és la música?
La música estan tocant un de malura.
I els que han acompanyat el ball de Valencià ens eren els sonadors bufalobra.
També són del camp de Tarragona.
Porten que els cabells a les cames, m'imagino, també em porten a les mans.
A les mans hi ha unes vetes que tenen agafades aquí a l'avantbràs,
que també penja amb picarols.
De fet, els picarols és un element, és un complement que apareix en altres valls també.
Els bastoners també hem vist que em portaven.
Ara et diria de memòria quins són els altres que em porten, però segur que m'equivoco.
No, també porten bastoners, em porten.
Valencià ens no porten.
La vibria porta picarols i no ho sap.
I la gent no ho sap.
Porta picarols a la cua.
Ah, sí?
La vibria, sí.
Ara qualsevol el sent, no?, amb tot aquell espetec que fa la vibria.
Sí, sí, sí.
Surten, doncs, al Ball de Cocis, del centre de la plaça.
Ara ja estem arribant al final del que són les representacions dels valls, ja em sembla?
Que acabarem de passar pàgina.
Ball de Valencià ens hi han passat, Ball de Cocis hi han passat.
I ara venen, oh, oh, els set pecats capitals.
Aquests potser des del punt de vista sonor no són tan llamatius.
Intentarem apropar-nos més perquè això cada vegada es complica, eh?
És que val la pena sentir-ho perquè acompanya els set pecats capitals el ministrés de Tarragona.
Doncs acostem-nos-hi.
Un dels grups que realment té una qualitat excepcional.
Que a més van fer un treball de recuperació musical, em sembla, oi?
Important l'any passat.
Sí, estem veient la Roser, que està demanant silenci per poder bufar.
Ara fer quadre tota aquesta higiene ha de ser complicat, eh?
Comença.
Comença.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ara ja és que em falla la memòria, hem vist tantes coses, però està presentant els turcs i els cavallets també en certa manera, el bàndol que està a favor de Déu i el bàndol dels infidels, és un element que anem trobant, no?
Sí, i en tots els elements, doncs aquí sí, qualsevol dels elements de foc és la representació i el ball de diables, el bé i el mal, amb l'arcànge.
Això indica també, suposo, la importància que té la religió en la configuració de les festes.
La religió o...
D'aquestes tradicions, vaja, tot el que ha quedat com a poci.
Sí, o moltes, de fet, moltes d'aquestes danses són més ancestrals que no pas, és que va fer la reconversió que va fer l'Església Catòlica.
Moltes vegades va agafar antics valls, antiques celebracions i els va donar un caire religiós.
Estan passant per davant nostre les màscares d'aquests festius.
És el que caracteritza aquest ball, les màscares bàsicament de les virtuts que teòricament són velles, tot i que jo, no ho sé, són expressions també com a carotes, una mica estranyes.
Sí, però totes aquestes cares estan tretes d'escultures de la catedral.
Ja, t'està.
I...
Ens acaba de celebrar la Roser.
Sí, les cares dels pecats estan tretes bàsicament de les gàrgoles i les cares de les màscares, de les virtuts, estan tretes de diferents capitels i diferents escultures de la catedral.
El disseny dels vestuaris dels set pecats capitals és una preciosa i una realització fantàstica de la mine Sant Pere, en la qual ha volgut fer realitat o fer vius els elements de la Tarragona romana.
Hi ha parts en el vestuari, hi ha parts del pont del diable, hi ha parts en els vestits de les virtuts del ressetor de la catedral, hi ha, bueno, tot són alegories, elements i coses de Tarragona.
És un ball que és difícil, potser és el més difícil d'apreciar, perquè així com els altres són molt vistosos, molt llamatius, aquest realment te l'has de mirar de prop.
L'has de mirar de prop i l'has de mirar amb la tranquil·litat i amb l'assessorament de veure una representació alegòrica.
Una altra de les coses divertides o curioses de veure és l'element, la vara que porten els pecats, que té forma, és de fusta i té forma de ser,
i la vara que porten les virtuts, que a la banda de dalt és una insigna d'autoritat i porta un crismo, és molt xulo.
Està entrant a la plaça, la Moxiganga, l'altra, de les representacions alegòriques.
Alegòriques també molt relacionades amb el món de la religió, com comentàvem abans, en aquest cas perquè el que fan els balladors de la Moxiganga
és escenificar diverses escenes de la passió i de la mort de Crist.
Sí, realment és l'escenificació en diferents quadres.
Els balladors munten estèticament un quadre, pujant uns damunt de les altres o representant els dotze quadres de la mort de Crist.
I ara aquest, suposo, m'imagino, que deu ser, evidentment, la crucifixió.
Sí, aquest és la creu.
Veiem els dos lladres, crucifiquats al costant, i al mig, més alt, la figura que representa Jesucrist.
Que està encarnat per un nen petit, perquè, clar, s'enfila tres pisos, el nen petit. Fa com una mena de pilar de tres, eh?
No, de fet, el que veies allà al darrere és la creu, i el Crist estava al davant, que està representat per un dels balladors que porta la creu d'espines al cap.
Veus, era més complicat, encara.
No, és que estem en un lateral, i allà on es veu molt bé...
És de cara.
De cara, sí.
Jo convido a tots els tarragonins a veure la representació sencera de la Moixiganga, aquí mateix, a la plaça de les Cols, aquesta nit.
Tota sencera.
És una de les... en aquest espai tan bonic, tan acollidor...
Quants quadres hi ha en total de la Moixiganga? Són vuit, em sembla? Vuit escenes que es representen?
No, jo diria que són dotze.
Dotze?
Sí, dotze.
Una altra cosa que caracteritza la Moixiganga són aquests barrets, que porten uns barrets florejats, i que els fa distingir també des de lluny, eh? I els balladors?
Sí, són uns barrets que porten clavells, que és un de l'ornamentació floral catalana.
Doncs està tapant concretament la balla.
Ara sí que no se sent re.
Això és la banda Unió Musical de Tarragona, si no m'erro.
I estan ja començant a arribar al final d'aquesta cercavila, una altra vegada l'amperito roca.
La banda s'ha girat de cara a la multitud de gent que hi ha aquí a la plaça, a les escales del pla de la catedral.
Que s'han aixecat la gent, ja. A veure si poden ballar una miqueta, també.
Ja n'hi ha més d'un que salta, eh? Però allí en veig algun.
A veure si has d'un més restaurant.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Tant a la plaça de la Font com a la plaça de les Fols, o sigui que si hi ha algú que vol anar a veure faran els valls sencers.
Sí, a veure, recordem l'hora. És que ho tenia apuntat, si ho trobo, ho podrem dir fins i tot en quina hora fan aquestes representacions.
A dos quarts de 10, a les 21 a 30, a la plaça del Rei hi ha les representacions dels valls de Dames i Vells, de Sant Miquel i els Diables, al vall de Gitanes, al vall de Pastorets i al vall de Serrallunga, amb els parlaments patinents.
Sí, sí, sí.
Vall de Pastorets, de Serrallunga i de Xitanes. El que triomfa més és el de Dames i Vells, però potser és el més popular com a vall parlat.
Els altres no s'han popularitzat tant el que són els seus parlaments.
No, perquè de les Dames i Vells és que la sàtira que hi ha és molt de Dames i Vells.
Els oients de Tarragona Ràdio, sobretot que no s'ho perdin, que d'aquí uns minuts ho podran sentir Dames i Vells.
retransmetrem el que ha estat la primera representació que s'ha fet aquesta tarda i el que deies tu, la representació de la Moixiganga,
que es farà aquí a la plaça d'Escols a un quart d'onze de la nit.
Sí, a un quart d'onze. Jo, és de les coses més maces. Has de venir tranquil, portar un diari per seure a les escalades i mirar-ho.
I realment, la música, la tranquil·litat, la llum, les escenes, la majestuositat, fa posar la pill de gallina.
Cal venir amb temps per agafar la seient o què?
No sol està massa ple, no sé en guany, però no sol està massa ple.
Potser és per això, potser perquè encara no es coneix prou, no?
Sí, perquè és un dels valls, digue'm-hi, més tranquils o més alegòrics i això de...
A vegades això de missa fa una mica de mandra, però realment, estèticament, és molt bonic.
I també, com deies, és una reminiscència del que serien més endavant els castellers, no?
Ball de Balencians, Moxiganga, són un antecedent.
Sí, és un antecedent. Hi ha un estudi fet per la...
Digue'm-hi, portat al davant per la Roser...
Per la Roser...
Doncs, bueno...
Per la Roser.
Per la Roser Oliver, ara, no em sorti el nom.
Per la Roser Oliver i juntament amb un grup de l'Aula de Música Tradicional
que han fet un estudi sobre Moxigangas, castells i Ball de Balencians
i han trobat la connexió entre aquests tres.
És un CD i un estudi que es va presentar l'any passat a la Festa Major.
I que segur que a l'estat de festes es pot trobar.
Sí, sí, segur que es troba.
Realment és molt curiós sentir el lligam d'aquestes tres representacions
que han arribat fins avui
i que a través de la música es veu perfectament que estan es germanades,
que són parells.
Marta, em sembla que tu ja s'ha acabat.
Ens estem quedant soles aquí.
Potser haurem de marxar tu i jo també, eh?
Sí.
A sopar alguna cosa abans de veure tot això que ens espera la nit.
Moltes gràcies, Marta.
A vosaltres.
És un plaer compartir aquesta cerca vila amb tu
i que ens haguessis aportat també una miqueta més de llum
amb tots aquests elements que configuren el seguici a la nostra ciutat.
A vosaltres per deixar-me venir,
perquè realment em feia molta il·lusió
poder parlar amb la gent que ens està escoltant des de casa seva
o des de la feina o des d'allà on sigui
i que no ha pogut estar aquí a la plaça escoltant la pòlvora
i sentint la pressió de la gent quan t'aparta.
Moltes gràcies, Marta.
Núria.
Anna.
Hola, Núria.
He patit per tu quan...
Has partit?
Ai, Núria.
Clar, quan tots els elements de foc del seguici, patia per tu.
He patit molta por, eh?
He passat molta por.
Sort que anaves.
Núria, però no he sortit corrents, he estat valenta.
Així m'agrada.
I a més és que portaves el barrat de les festes.
Home, i tant.
I això ajuda.
Estic fent una suada, Núria.
Ja m'ho imagino.
La Marta diu que sí.
També ella també suada.
Té una calor.
Quin horror.
Escolta, teniu a punt dames i vells?
Espera't.
No, no.
Donem cinc minuts a marge, eh?
No, no.
Era perfecte, perquè així m'entrestant...
Estic estregada, eh, Núria.
No puc més.
Tranquil·la, Anna, tranquil·la.
Doncs vinga, ara cinc minutets, fem algun recordatori promocional
i us tornem la connexió.
Fins ara mateix.
Fins ara, Núria, fins ara.
Tot seguit, a Tarragona Ràdio,
la retransmissió del ball parlat pot ser més popular,
sense dubte, el més polèmic dames i vells.
Serà després d'aquests consells.
Des de qualsevol lloc del món,
connecta amb Tarragona.
Connecta amb tarragonaradio.com.
Escolta a través d'internet Tarragona Ràdio
i posa't el dia sobre les notícies de la ciutat.
Tarragonaradio.com.
Allà on siguis, connecta amb Tarragona.
Santa Tecla 2005.
Dissabte 24 i diumenge 25.
Los Modernos portarà l'humor més brillant i fresc del moment.
Venda d'entrades a la Cooperativa Obrera,
al Teatre Metropol i al Servicaixa.
Santa Tecla 2005.
Tu recomana Tarragona Ràdio,
la ràdio de la festa.
Per Santa Tecla, la Samarreta de la Festa.
Vine a comprar-la.
A Bar El Pinar, a Sant Pere i Sant Pau,
Jolleria Feijó de Torreforta,
Al Negrito i la Negrita,
Llibreria La Capona,
Papereria Trama al Carrer Major,
Bar Tòfol,
Mercat Central de Tarragona
i Estat de les Festes a la Rambla Nova.
Per Santa Tecla,
Vesteix-te de Festa.
Edicte, Vall de Diables de Tarragona.
Tu recomana Tarragona Ràdio,
la ràdio de la ciutat.
Aquesta setmana,
Torna el Bàsquet a Tarragona Ràdio.
Dissabte, a les 7 de la tarda,
comença la Lliga Lé per al Club Bàsquet Tarragona.
Des de Gijón,
la retransmissió en directe del primer partit de la temporada,
Calefactoris Faro Gijón,
Club Bàsquet Tarragona.
Una transmissió que compta amb el suport de Repsol i PF.
Aquest dissabte, a les 7 de la tarda,
Torna el Bàsquet a Tarragona Ràdio,
la ràdio de la ciutat.
Les festes de Santa Tecla,
Identitats Tarragonines,
un llibre amb textos de Jordi Bertran
i fotografies de Rafael López Montné.
Les festes de Santa Tecla,
Identitats Tarragonines,
text i fotografies,
s'emocionen conjuntament
en aquesta obra de sòlida base científica i professional.
Les festes de Santa Tecla,
Identitats Tarragonines,
és un llibre d'Arola Editors.
Passen dos minuts de dos quarts de nou del vespre.
Tornem cap a la nostra unitat mòbil,
situada més o menys a la plaça de les Cols,
i allà agraïm, com sempre i com ja hem fet abans,
i tornarem a fer l'assistència tècnica de Lluís Comas
i la presència d'Anna Plaza.
Anna, bona tarda de nou.
Doncs l'Anna, que sembla que no està per aquí,
ja deu estar, hi ha micròfon en mà preparadíssima
per enregistrar a la Dames i Vells d'enguany.
Veja, el Dames i Vells que s'està a punt a punt
de tenir la nova representació.
Doncs ja directament gairebé que donem sortida
amb aquesta representació del ball parlat
més polèmic, més punxant,
de la ciutat que enguany celebra el seu 25è aniversari.
Dames i Vells d'enguany.
Núrieta.
Ara sí que hi ets.
Hola, Núria.
No ho sé, no ho sé si estarà aquí acabant...
Saps allò que se'n diu auriculars?
Diguéssim que no els portava.
Bé.
No et sentia.
Tant lluny no arribem, eh?
Sense auriculars?
No, no, no, sense auriculars no podem fer res.
Dames i Vells.
Sí.
Dames i Vells, oh que divertit.
A veure, expliquem, expliquem que és una connexió falsa que se'n diu?
Sí, és una connexió falsa.
Això ho hem gravat abans de venir a fer la cercavila.
Hem anat a la plaça Dames i Vells,
que és una plaça d'aquí, de la part esquerra,
mirant la catedral de la part alta.
és on hi ha la Sala Trono,
és la plaça, diguéssim, que porta aquest nom
des de fa uns quants anys, precisament,
en honor a aquest ball parlat.
I, bueno, allí es fa cada any
la primera representació al carrer de Dames i Vells.
En guany, potser no tenia tant aquest factor sorpresa,
perquè ja se n'han fet representacions al Metropol
per celebrar els 25 anys.
I el que s'ha pogut veure al carrer
és, diguéssim, una versió reduïda
del que es veu al Metropol.
Al Metropol canta ni ballen,
a qui no canta ni ballen,
però sí que fan els parlaments
i els versots habituals.
L'Anna, que és una habitual del Dames i Vells.
Jo disfruto moltíssim amb el Dames i Vells.
Dues preguntes, en comparació amb altres anys,
mantenen el nivell?
Sí, sí, es manté molt el nivell.
Ara ho sentirem.
Molt divertit, molt divertit.
I recomanable veure les dues versions,
l'escurçar del carrer i després l'altra.
I la llarga, perquè hi ha algunes coreografies
i algunes cançons dignes de ser descobertes.
En riu-te'n de Broadway perquè, bueno,
aquí ho superem.
No ho esperem més
i escoltem demà's d'ell.
Toca, Perón!
Mare de Déu del Remei!
Vos, que en sou dels matrimonis,
la millor dels picaplets,
escolteu el testimoni
de quatre pobres vellets.
Ells, pensant que se casaven
amb quatre dolços termelos,
han descobert massa tard
que no són més que trevelos.
va!
Veneida, Santa Tecla.
Vols que vau ser tan astuta?
Ajudeu a redreçar
les nostres vides dissolutes.
Santa Tecla va, collons,
que és que parlo per les putes?
Però com vols que et contesti si la pobra està cagada?
No vas a aixecar la veu perquè no es mogui el subsol i no acabar entre la merda.
Com d'allà al carrer del Comte o a la plaça del Pallol?
Calla, Carmen de Mairena, fot-te la llengua al culet.
Si no t'hi arriba...
I allà on no arribi la llengua t'hi pot arribar el ditec.
Jo si vull trobar una nena per quedar-me satisfet, puc aconseguir-les que vulgui xatejant per internet.
Això, xateja i oblida'ns, que estem cansades de jaios.
No saps què les quatre ens diuen? Les Supremes del Serrallo?
No estàs bé del tarro, no estàs bé del tarro, no estàs bé del tarro perquè ets un guarro.
Tira, tira, tira, tira, perquè no vull lloure pèl.
Amb tu, amb tu, amb tu no es pot viure. Amb tu no, amb tu no.
Atenció, tarragonins. Silenci i tranquil·litat, que ara us farem un resum del que ha passat en el món i en què ta nostra ciutat.
Tarragona és carnaval a tota hora i cada dia.
I tenim cades per pèlgues, com la Rossell o el Badia.
L'ús segon s'ha estat forrant amb lo de terres cavades i fent business a Argentina.
I l'altre, que molt d'esquerres, però surt a la professora amb peineta i mantellina.
Quan allà a la Sabinosa ja li han vist tots a la petxina.
Aquest és un món de locos i tothom s'ha tornat l'elo.
Jo me'n vaig els despullats i davant d'ells me la pèl·lo.
El que vol, dames i vells, és distreure el personal i encetar alguna rialla.
Però si hi ha algú que es molesta, per mi que el donin pel cul amb un espàs a malalla.
I 10.000 gràcies us dono a tothom generalment, que perdoneu nostres faltes, si és que algú pot ser.
Molt bé, xiquet!
M'han vist els somnos dimonis.
Ja fa una pila d'anys que anem amb los matrimonis.
25!
N'ha fet enguany.
Quan se pau va pel carrer, us demanem cal d'arilla.
Però quan ho fem a metropol, heu de passar per taquilla.
No quedaran entrades.
Toca, pelot!
Mira, fixeu-vos quin tros de dona, que vaig trobar un vessar xino.
A mi em va semblar bufona.
La donaven si et quedava 50 grams de tossino.
Sabeu que du alguna tara que ho posava a l'etiqueta, però no és res important.
A part de que pixa dreta, gasta un clítoris d'un pan.
Que sí, que sí, que sí.
Si parlem de deficiència, ens sortiràs malparat.
O vols que expliqui a l'audiència que potser seràs jutjat per tocaments indecències a uns quants nens d'un xiquipar?
Un xiquipar?
No!
Se va pintar-los desous.
I fent veure que jugava mentre feia cabrioles, la canalla els hi tocava dins la piscina de boles.
Però és que vaig relliscar.
Sí, i em van caure els pantalons.
Au, va!
Que el busquis excuses i almenys tinguis collons.
Si el que vols és tocar nens i no rebre ni un calbot, o ets dir com el Michael Jackson,
o te fas capellanot.
Que si aquests són pederastes, mai no em pagaran cap preu.
Mentre un ho tapa amb pasta, l'altre ho fa a la Santa Seu.
Per evitar temptacions faré com va fer el Caron.
Una corona d'espines.
Ai!
Però enrotllada els cigalons.
I és veritat, no sóc ric, però estem ben arreglats i ara ens mudarem a un pis de 30 metres quadrats.
No estic tan escanyolida com per cabra en aquell antro.
No veus que amb aquesta mida haurem de follar de canto?
Ja l'has sentit, senyor Bayer.
Mai hi ha res del seu agrat.
Només de veure amb ventiesso per cobrar la viudetat.
Per què t'hi casaves, Ruc?
Ara fes-te'n la punyeta.
No és pas que no t'ho hagués dit que aquesta cagava dreta.
Hi ha portes més de 20 anys tremendament preocupat per la manera en què es caga.
Saps què us dic?
Que esteu senils.
Aneu tots dos a un asil com ara ja anirà el Fraga.
que són vells, es veu prou bé, però...
Però és que és un veus nou.
No, fins menys no.
És la memòria, és la memòria que ja no...
Ja no rego bé.
que són vells, es veu prou bé, però me l'apelo a diari.
Si algú volgués... No, que no és aquest.
Si algú volgués comprovar que baixi baix l'escenari.
Si me la vol tocar a mi, que vingui a l'Ajuntament.
per lo menys de moment.
A tu te la toco jo!
Que encara que no m'agrada, ja no li queda a ningú...
No, que encara que no m'enrotlla, ja no li queda a ningú que li remeni la colla.
Toca, per on?
No, vine cap aquí.
Ai, senyor, estic més perdut que la filla de l'Albano.
Doncs vés i demana ajut a la tal Lídia Lozano.
Madama, és molt puritana, molt recatada i molt sèria.
Però quan li dóna la gana, m'atreu del llit la marrana i ho fot fora a l'intempèria.
Tu vols massa independència?
Què recollons t'has cregot?
Doncs que ja no tinc paciència.
S'ha acabat l'esclavitud.
Jo ja he fet les diligències i...
aquí et porto l'estatut.
Estatut!
Deus patir alguna demència.
Que el que aquí diu, tururut,
fes i ensenya-ho els del soe perquè ho passin pel embut.
Au, va, no siguis carrossa.
Tu em dons el finançament i ens autodeterminem.
I una merda, i sí, de grossa.
Ah, ja, que sí, que sí, no te'n valis.
Va, firme, no me te'n valis.
No, no, no hi veig.
Com?
No.
Què haig de fer?
Sol i a les tantes,
amb fred, sense res,
al carrer.
Jo et donaré algun caler
i si te'n sents sol t'aguantes.
Que no ho veus que són etapes?
Ara fred i ara caliu
i si tens viruj i et tapes.
Què conys, encara et pleix, tio?
Són 22 de setembre.
Guenotxata, com qui diu.
La mare que et va parir,
ni que fóssim en pleix, tio!
Si vol pau, no l'empodego.
Me'n vaig sense dir ni piu.
Fins que ella no em truqui al mòbil,
jo per casa,
ni a fer un riu.
Si torno,
ja sé el que em toca.
Si és que me parte la boca.
Dels patadots que li pego,
el teu ja hi tinc molts pedrastros.
Però mira com jo no s'ho pego.
Tu caus per iallo i borrego,
com el ruc del Fidel Castro.
Ara calia, home!
I això que és molt solidària.
Ell està a favor de tot.
La causa se li enrefot,
però du polteres de goma,
del turmer,
fins a la txona.
Soc coqueta, com Déu mana.
per mi el primer està mona.
I els cutis,
hau de cuidar'ls,
que hau provat l'ús essencial
de l'Anna Rofa Quintana.
I és que la meva dama,
quina llufa s'ha fotut!
Que tan podent de canera
m'ha fet perdre la salut!
Que si te'ho peguis, benyut!
Vols callar-me, rostacany?
Que calli, cony de ta mare!
I me cago aquí la mata,
la foto tota la cara!
Ah, que caram!
Ai, ella!
Mireu-se la meva dama!
La tòfola!
Quin fàstic!
Quina immundícia!
Té xoxo més dilatat
que la princesa Letícia!
Jo, quan veia aquells forats,
me preparo pel viatge.
és tan llarg per la meitat,
la caixa ja hi té un peany!
Tu calla!
Triste figura d'on Pijotes a la planxa!
Com que té una cosa i sigui,
haig decidit tornar amb guarra
i fotre'n per aquí al davant
la mortadela de barra!
Oh!
He treut el plàstic abans!
Ho he vist?
Això!
Ah!
Algú ha vist els jugadors del Nàstic de Tarragona?
Vull celebrar que l'equip ara el tenim a segona
i que me facin un gol pel darrere de la xona.
Quan no se'n fan futbolistes, són soldats americans.
T'han xingat tota la Lliga i les tropes de l'Otan.
Pobrets, venen delirats de veure morts tot el dia.
I a la riba aquí, a ciutat, volen.
Ai, com t'ho diria?
Trobar la tranquil·litat?
No, buidar la xuribia.
No n'hi ha cap de Nova Orleans?
Regala-li uns peus de pato.
Apa, mòmia, calla un rato.
Ets ruïna i egoista.
Vés amb què t'ho s'estrangeix.
Però oblida't de l'herència, del piset i dels calés.
Això teu és adulteri i és motiu de fer paper.
Ara acaba de parlar el que té quatre carreres.
I les he anat estudiant dins dels bars de carreteres.
Jo bramava en el passat.
Ai, ai, ai, canta i no llores.
Fa molts anys quan era amant del gos de la Lola Flores.
No ploris que és quan t'embales.
Si tu has fet més el putero que aquest regidor putero.
Aquí.
El vaivé de les timbales.
Des d'aquell vist com s'enlairava.
Lo discoveri.
El cuec.
M'han vingut com unes ganes d'endinyar-te el cacauet.
Au, que hi ha tros d'animal que te falta propulsió
per quedar com un senyor en queta estació orbital.
Companys, me torno ximplent.
Des que vivim al xalet, la dama em para la porta.
I me deixen que els ho tens, com el del Barça, en la porta.
Ho faig per seguretat.
Que al ser així com a morena,
la poli pot sospitar que tenim alguna cosa a amagar.
I em foten a la trena.
O me disparen al cap, mira a Londres,
aquel nano per tindre pèl de gitano,
el van deixar fetunyat.
I això que era del Brasil.
Però aquí és molt més tranquil.
Res a veure com era antes.
Si hasta els paios de l'Eda,
des que hi ha el nou talanta,
volen deixar les cometes.
En l'esnar se va acabar l'Espanya més truculenta.
Bé, si no, marxa al Cerdà
i se queda el Bonafuenta.
Ara què dius de la tele?
Vull anar a un reality show.
Diu que expliques les miseries
i que te paguen un ou.
Tant li faig, són mentides.
L'audiència volen renou.
i si d'això entrenc un sou,
que amb el que em dona aquell allo
no tinc ni sostenidors
i m'aguanto a les mabelles
en la corretja del gos.
Paciència.
Carles que a l'esma vindran tots pel casino
i te podràs comprar sostens d'aquestos
que fan els xinos.
No veus que sóc constructor
i que faig quartos a cavaços?
Sobretot a Tarragona,
la ciutat del pelotasso.
Diu que guanyes i ets molt ric.
Per què encara m'has de pagar
els 17 euros i mig del dia que et vaig casar?
Ara, mossèn, no tinc líquid.
Si vol, li faig un toló
i li porto allà on és sempre.
Als vàters de l'estació.
No se'n refir, arquebisme,
que segur que no té fons.
Sempre diuen que les factures
se les passa pels collons.
Ai, ai, tristeta de mi,
que em moro com l'urlai nero.
Fisca!
Baxa-li les calces que li toqui aig al confeure.
Aprofita per mangar-li la pasta del monedero.
Ara ja estareu contents,
mals vells del dany que heu causat.
Si és que era tu bava llogat,
no et quedis aquí plantat.
Mira!
Tu a mi no malses la veu
i menys aquí a la plaça.
N'estic fart dels teus Miquels.
I si estic fart, saps què passa?
Doncs un burro per la plaça
menjant-se una carabassa.
Jo estic amb tu, Ferminet.
A les dones disciplina.
Un pinyo tanca la boca
i els obre la petxina.
Si volem que això s'acabi,
si volem oblidar les d'elles,
jo les enviava a Londres,
al metro de taquilleres.
Fotem el camp naltros quatre,
deixem aquestes guineus
i fugim a un lloc exòtic,
entre salvatges,
arreus.
de deixar les dones soles.
Això sí que no ho faré.
Ves quin guany hi trobaríem?
Deixar a casa i anar a lloguer.
Per arreglar aquest conflicte,
com més aviat, molt millor.
Tu, que ta mare era monja,
vés a parlar amb el rector.
Tranquils,
que tinc influències
entre els cercles clericals,
perquè pixo aigua beneta
i cago siris pels quals.
Déu-vos guard, senyor rector.
Benvingut a qui sigueu
i em direu a aquestes hores
què és allò que desitgeu.
Pel que vingui, explotaré
per apuntar-li les pendències
d'unes dones absolutes.
que abans dient que el disbat
és una casa de putes.
Això és que ens han espiat.
Jo amb vos vindré,
no séu on,
que allà me direu qui és on.
Doncs, bossant,
vingui amb mi,
que li ensenyaré el camí.
Aquí
estan les que busquem.
Oi,
que no us semblen tan fieres?
Doncs,
me'l fissa,
m'ho sent,
que som perros que llejaren.
Sí, senyor!
Xupa-me-la!
No, no,
vos no,
avui no cal.
Amb lo vostro baladreig
heu arribat al meu tope.
Semblava que estigués sentint la tertúlia de la tope.
Tot el que diuen us vells són mentides, evinència.
No veu que els hi falten buits per poblenes de demència?
Demència s'ho diu ta mare i ton pare d'on Simón.
Per això tu ets la borratxa més trastocada del món.
Ves que et quadro.
Ja n'hi ha prou de violència.
Sou matrimonis normals i hauríeu de donar exemple a aquells,
l'ús hombre sexual.
Sou l'autèntica família, la que es casa en un altar,
aquella que res a unida quan acaben de sopar.
Família de pare i mare i d'avis i de tiets
i d'un mossèn a la vora.
Que te baixi els calçotets.
Ja ho deia abans de dinyala el dipunt Joan Pau II.
No permeteu que se casin bulleres ni maricons.
Perquè si això és legalitza, per l'església és perillós.
Que els capellans i les monges fugiran de dos en dos.
Ai, sort que ja tenim nou papa i aquest ens donarà uns anys.
Li diu en Ràfing Garceta i és ben bé un pastor alemany.
No és tan guai com l'anterior,
però podem donar gràcies perquè és com l'emperador de la guerra a les galàxies.
Resem pel papa Benet un pare nostre corten.
Jo no reso, sóc a teu.
Jo tampoc, sóc mussulmana.
Sí, jo, mon pare és jueu.
Naltros dos som llesbianes.
No pot ser?
Això és Tarragona.
Aquí tothom és catòlic.
Tret d'uns quants joves porreros
per s'uns pares alcohòlics.
I ara tothom cap a missa.
Au va, sigueu els minyons.
No sap què passa, arcabisbe,
que no volem més sermons,
que n'estem farts de beates, rosaris i professons,
de sotanes purpurades,
de les seves opinions,
del puto rouco a varela,
i ara estem vinc als collons.
Torni vostè a la parròquia,
si el que vol és predicar,
que el carrer ara s'hi barreja tota classe de bestiar.
Ara vaig a denunciar-vos no perquè em doni la gana,
sinó perquè el clero sempre...
Està al costat del que mana.
Déu-vos guardo, senyor alcalde.
Benvingut, mossèn Pujol.
Feu una cara que espanta.
Aquest per la subvenció de l'U de Setmana Santa.
Doncs ara que ho anomenes Nadal,
volem més milions.
Els 18 que et subvenciones no arriben ni pels condons.
Doncs no sé com s'ho fotrem,
perquè no queden virolles.
Hauré de treure els calés
de les entitats i colles.
Molt ben fet.
Total, fan folclore,
en canvi lo nostre és fer.
Que fer, eh?
S'estrès groc.
Pel que vinc ho hi explicaré.
Hi ha una gent que se barallen com jueus i palestins.
Que ara jo t'atrec de casa,
que ara jo m'hi foto dins.
Vol dir, jo que he anat a tampanxo
i ara tinc el cul així.
No seran els empresaris de la indústria i el turisme.
No són de cap organisme,
ni se'ls veu tan ordinaris.
Ai, si no en poden ser d'altres que en l'ús de dames i vells.
Fa 25 anys que ens sumo la merda dels seus modells.
Fa 25 no manaves,
que hi havia els recasents.
Ah, no?
Qui diu que hi havia?
És que ja fa tant de temps...
Ai, Nadal, que gran se fem.
El vingatxonesso, anem.
Aquí estan els que busquem.
Diu que tots viuen de renda.
Que potser en coneix algun.
No en conec pas a ningú.
Senyor Vanya...
Es pot saber qui m'empipa?
Que surti aquest que m'emprenya,
que li estiraré la tita fins que toqui l'espardenya.
N'estic fart de tanta queixa.
Tot el dia esteu plorant.
Queixeu-vos al Ballesteros, que així s'anirà entrenant.
Diu que diu que algú comenta
que deixo l'alcaldia en guany
i alguna ènima dolenta ja posa en fresca el xampany.
Doncs sí, me'n vaig, com el pare,
l'enyoradíssim Pujol,
però us deixo un nen, l'erégio,
perquè el partit així ho vol.
L'Uxiqueta es farà càrrec
de l'últim feu convergent,
Tarragona!
Ets l'esperança del nostre, l'anaixement!
Marxo aviat, tarragonins,
però us vull deixar en la memòria un record.
Pel vostre nas, aquest pet que farà història!
Alcalde, no petis tant que hi ha pendents unes coses.
No et pensis que marxaràs damunt d'un camí de roses.
El teu pas per l'alcaldia té molta ombra, poca llum,
i promeses incomplertes que s'han convertit en fom.
S'ha fet de la façana marítima dels collons,
que te n'omplies la boca abans de les eleccions.
i el teatre a Tarragona,
si encara està tot per fer.
I aquella birria de pàrquing que heu fet el Jaume I.
I què passa amb la paraula?
On teniu el pla integral?
Cada cop hi ha més pancartes que es caguen amb tu.
Nadal!
Quin sentit té Nairo Xima i a la pau d'una suport.
Quan tu vas firmar per rebre,
baixeix de l'OTAN al port.
Anys de mitjans xullos,
de comissions regalades,
i el més gros del teu rengut,
el gras de terres cavades.
En resum,
el teu govern ha tingut moltes esquerdes.
Tu te'n vas,
però rere teu queda un regueró de merda.
Ho sent, ho sent.
Aquí van maldades i es gasta molt mala llec.
Idò, els de dalt,
què pensaves que es mamen tots els dits, eh?
Els polítics com tu, alcalde,
no pot ser beneficiós per petuar-se en el càrrec
perquè us torna dictadors.
Ai, cony!
Mira qui parla.
Doncs pels capellans tampoc.
En canvi,
què va dir el papa?
Fins que la digui!
No en moc!
Home,
lo nostre no és democràtic,
és una elecció del cel.
Doncs és una dictadura.
Però dura, dura i dura
com les piles d'un acel.
Va,
prou de teologia
i anem a la casa quartel
a cridar al serpento blasc
que és que els hi passi caure el pèl.
a la casa quartel
i anem a la casa quartel
noça a la casa quartel
al ser resumit
en els germans
que allà
Españolista, me está tirando los tejos para que vaya en su lista.
¡Oh, no me jogas, picoleto!
¿Y de quin partit es tracta?
Deuro de intelectuales, con el guadalla en cabeza.
Fíjese que yo le odiaba.
¿Y ahora me la pone tiesa?
Bueno, Blasques, ponte firme, es que vengo en plan oficial.
L'agua a recibirla en plena su orden, a Nadal.
D'on resulta que la xusma m'han armado del cacau
que jo al principi aguantava i en cabat mai cagau.
I ahí pensau, doncs crida el Blasques que aquell és un fill de puta
i quan reparteix les hòsties, damunt el paio, disfruta.
M'ha dicho que hi ha crispacions, que hi ha insults, que hi ha mentiras.
Conoixo al instigador, és un tal Carol Rubina.
No, collons, que no t'enteres.
Aquí no hi ha polític a ell.
Això són els matrimonis que entre tots m'han fet un feiu.
Matrimonis, ay, que bueno.
Com aquello de la tele, lo de José Luis Moreno.
Sí, como la joven y el viejo, pero mucho más sostenos.
Más guarro, Blasques, más guarro.
Ah, vale.
¡Quieto todo el mundo!
Me ha dicho el señor alcalde, que si lo habéis puesto, chulo.
A ver, que salga el valiente, que le voy a petar el culo.
Coño Blasques, más disimulo, que eso está lleno de gente.
La guardia civil lo es tonta.
Y cuando pillamos a un listo, le arreamos tal meneo que lo dejamos hecho un cristo.
Yo es que hago magia potagia, igual que los de roqueta.
Entra un pañés al cuartel y ¿qué sale?
¿Qué?
Una croqueta.
Y a vosotros, latinquín, no me toquéis los cojones.
Que con mi porra prohibida os convierto en chicharrones.
¿Y vosotras qué, rojillas?
Soy como la Pilar Manjón, que venga a pedir derecho para llamar la atención.
Aprender de grandes hombres, el narco, el bebé, la plana, que va en la patria tan adentro que hasta su caca es hispana.
Y aunque ahora mande a la izquierda española o catalana, ya solo queda de rojo el color de tu almorana.
¿A qué has dicho?
¡Ay, ella!
¡Ay, ella!
¡Ay, ella!
¡Ay, ella!
¡Ay, ella!
¡Ay, ella!
¡Ay, ella!
¡Ay, ella!
¡Ay, ella!
¡Ay, ella!
¡Gracias!
¡Se ha acabado tu omisión!
¿No te has quedado despassado?
Que no lo ves, maricón.
Sóc la tinent Montserrat.
Per servir-vos a tothom.
És una gossa d'atura.
Sóc una mossa d'esquadra
També tinc la porra dura
Però sóc molt ben educada
Parlo sempre en català
Parlo sense vergonya
Parlo en llibertat
Treu-te aquesta ronya
Que te tapa l'oforar
Basta, basta ya
Esto ya es un cachondeo
Nadia ni venga, juerga
Pues ahora toca el escaqueo
Como hicimos allá en Berga
No entiendo
No entiendo qué está pasando
Es que tú no das paliza
No te gusta maltratar
Es claro, pero disimulándonos como a roquetas de mar
Pues venga va, mano a mano los hacemos circular
Y ahora se van todos pa' casa
Y me despejan la zona
Que quedi diners a la plaça
Un voto com una mona
Bueno, blastes
Hasta luego
Llavors, tinent Montserrat
Voldria felicitar-la
Per lo bé que ho ha portat
Alcalde
No em fotis, va
Que a mi no tens competències
Sóc mossa del tripartit
I tu ets de la Convergència
Ai collons amb Tarragona
Algú em fa pudot xomino
Les dones no tenen xona
El rector és el palomino
Alguns jaios tenen pluma
I la mossa té papino
Què colla és aquest calvari
Que em fas garrifar la pell
L'85è aniversari del ball de dames i ells
Santa tecla gloriosa mare dels tarragonins
Què farem demà per dinar?
Espineta amb peta polis
Toca per on!
Dames i vells
La primera representació que s'ha fet aquesta tarda
Ha estat a dos quarts de set
A la plaça dames i vells
Poc abans que sortís el seguissí
Que també us hem retransmès en directe
A la nit de la tarda de Tarragona Ràdio
En programació especial de les festes de Santa Tecla
Per a aquells que a més de sentir
Ara per la ràdio
Aquesta representació de dames i vells
Doncs els vulgueu veure en directe
Si correu
Potser encara hi sereu a temps
A veure'ls primer a la plaça del Rei
Que serà a dos quarts de deu
I després també a veure
A veure, que no m'equivoqui
A les deu menys cinc minuts
Al passeig de les Palmires
En aquests indrets es faran representacions
Dels diversos valls parlats
Que constitueixen el seguissí popular de Tarragona
I també d'aquest dames i vells
Que acabem d'escoltar
I que com cada any
Han fet la salsa
Parlant de política
Parlant de sexe
I dient tot allò
Que normalment molta gent pensa
Però no es pot dir
Perquè no queda gaire polit
De tota manera
Si no voleu anar de pressa
Si no voleu canviar de plans
Demà veig que també
Durant tota la tarda
Hi ha diferents representacions
En diversos espais
Aquests ja no els tinc apuntats
Aquests ja no vols ser de memòria
Això ja és qüestió de
Escolta que agafin el programa
El programa
Que n'hi ha molts
A l'estat de festes
I si no
Són bastant fàcils de localitzar
Els programes
I allí està perfectament detallat
Doncs Anna Plaza
Moltíssimes gràcies
Per aquesta llarguíssima tarda
En què ens has portat en directe
Tot el punt calent
De la festa de Santa Tecla
També moltes gràcies
Per l'ajut tècnic
Del Lluís Comas
I en fi
A seguir la festa
Perquè això tot just
Acaba de començar
Com qui diu
Acaba de començar
I també agrair-ho
Molt especialment
A la Marta Madia
I tant
Qui ens ha acompanyat
Aquesta tarda
Que crec que ha xalat molt
Ella ha dit que hi tornaria
Ens ha acompanyat
En aquesta retransmissió
Del Segui Sí
A portant-hi
Una miqueta més de coneixement
Del que tenim naltros
Perquè per alguna cosa
Ella ha participat
En l'elaboració de llibres
Com el del lleó
I el de la víbria
Doncs Anna
Moltes gràcies
I en fi
Ens retrobem al llarg d'aquests dies
A la festa major
Oh i tant
Bona tarda
Aquesta nit
Tot vull veure
Núria ballant
Ara quedem
Vinga va
Adéu
Home d'espais a la ciutat
Per ballar n'hi ha moltíssims
Per ballar
I per fer altres coses
Però si no us podeu moure de casa
Si no us voleu moure de casa
Si voleu estar escoltant música
Bona música
Música de festa
Durant tota aquesta nit
La nit de l'Estracanada
Tarragona Ràdio
Us proposa una selecció musical
Des d'ara i fins a demà
A les 9 del matí
Amb què
Tornarem a començar la programació
Atenció demà a les 9 del matí
Ni que sigui dia festiu
La nostra companya Sílvia García
Estarà aquí amb tots vosaltres
Donant-vos el bon dia
I connectant en directe
Amb l'anada ofici
Amb l'ofici de Santa Tecla
Amb la tanda de lluïment
Amb els castells
Això no para
Tarragona Ràdio
Amb les festes de Santa Tecla
En directe per tots vosaltres
I ara la selecció musical
Que hem preparat
Per la nit de l'Estracanada
Que acabeu de passar
Molt bona nit
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio