Aquí seguim des del matí de Tarragona Ràdio.
Saludem Joan Pasqual. Bon dia, Joan.
Hola, bon dia.
El Joan Pasqual és, entre d'altres coses,
el director del grup Zones Alata
i també de l'aula de teatre de la Rovira i Virgilie.
He dit, entre altres coses, però, diguem-ne
que aquestes dues entitats vinculades amb el teatre de la ciutat
és el que ens interessa ara per parlar d'aquest taller de teatre
que comença un nou curs aquest mes d'octubre
amb alguna que altra novetat,
però també amb allò que els va caracteritzar des del començament.
Aquest obrir el teatre, l'aprenentatge, la primera presa de contacte
o la segona amb un col·lectiu, sobretot jove.
Després ja veurem, però en principi que toquin el teatre, no, Joan?
Exactament, sí.
De fet, la novetat d'enguanya és que fins ara ja existien dos nuclis.
Un era l'aula de teatre de la universitat
i una altra cosa era el taller de teatre de Tarragona
que estava en conveni amb el Zalata i l'Ajuntament de Tarragona.
Aleshores ens va semblar que teníem que sumar esforços
i sobretot perquè la gent implicada en els dos projectes era la mateixa
i en guany la novetat és que l'aula de teatre
ha passat a ser de la Universitat Rovira i Vesili
i de l'Ajuntament de Tarragona.
I l'objectiu bàsic és fer una oferta formativa en l'àmbit teatral
a tot el ventall d'edats possibles,
és a dir, comencem des dels vuit anys
fins que un té ganes de dedicar-se
o intentar introduir-se dintre del món del teatre.
Hi ha molts nens i nenes, després joves,
que estan interessats pel fet teatral
que volen participar d'algunes de les facetes
del que és aquest miracle del teatre.
Hi ha les ampes a les escoles de petitets
i ja s'oferta d'alguna manera com una activitat extraescolar
i així més lleugera al teatre.
I de seguida s'enganxen i volen més.
Jo sé que els vostres cursos anteriors,
tallers de teatre anteriors, s'han nodrit
d'aquests nens i nenes que s'han fet una miqueta més grans
i que volien continuar fent teatre, no?
Sí, sí. De fet,
el teatre jo sempre dic que és com una espècie de droga,
és enganxa.
De fet, la gent quan ho prova,
quan veu una mica per dins
en què consisteix el llenguatge teatral,
normalment la gent continua d'alguna manera.
O bé molt a fons,
dedicant-se, o volguent-se a dedicar professionalment,
o si més no, és a dir, com a després possibles espectadors,
o si més no, com a mans d'un altre llenguatge
que tenim al nostre abast,
que és el llenguatge teatral,
que per cert és un llenguatge completíssim
i si parlem de nens i de nens joves,
és un llenguatge que permet, a més,
arrodonir el que és la formació
perquè treballem en un àmbit
que és l'àmbit de la sensibilitat
que precisament no és un àmbit
que estigui massa cuidat dintre de les escoles.
I allò que molts pares i mares sempre diem
que es relacioni amb persones
que tinguin interessos comuns
també serveix per això, no?
Sí, perquè el teatre hem de pensar
que és un llenguatge que té com a component
el treball en grup,
és a dir, el teatre sense un treball en grup
no seria possible
perquè hi ha implicacions diverses
i hi ha components que obliguen
a que tu sempre col·laboris
o participis amb altres persones.
I això indirectament ho treballes,
no indirectament,
directament ho treballes
quan fas un taller d'aquest tipus
perquè la gent ha d'aprendre
a col·laborar amb els companys i a les companyes,
ha d'aprendre a cedir moments determinats,
ha d'aprendre a confrontar les seves dificultats
i les seves deficiències, entre cometes,
per dir-ho d'alguna manera,
davant dels altres
i buscar mecanismes per després
fer que això sigui una realitat,
el fet que realment hi hagi un grup
i que aquest grup sigui capaç de crear coses.
I que avui ets protagonista,
però demà no,
i tornes a ser-ho i no passa res,
alguna altra lliça d'humilitat.
Sí, i a més,
nosaltres sempre expliquem una cosa,
jo sempre explico una cosa,
que quan parlem de tallers de teatre,
moltes vegades,
per qüestió de clixer,
automàticament lliguem el teatre amb l'espectacle.
I són dues coses diferents.
Una cosa és l'espectacle,
un espectacle,
i una altra cosa és el teatre.
I ho explico.
L'espectacle no deixa de ser el resultat final
de processos que moltes vegades són llars,
i és el resultat final de propostes puntuals
que poden anar canviant amb el temps.
El teatre és un llenguatge,
i com a tal té uns mecanismes
que s'han de controlar i aprendre,
i que aquests mecanismes realment són els més rics
de tot el procés aquest.
Jo sempre dic que a mi, personalment,
com a creador,
m'interessa sempre més els processos de treball
que no l'espectacle final,
que en definitiva l'espectacle final
és una mica més aviat,
és un component que permet
confrontar el que tu fas
si lliga amb certes persones o no lliga,
però que el que és interessant realment del teatre
són tots els processos de treball.
Home, jo no sé si és la mateixa dinàmica
que feu ara,
dins d'aquests tallers,
però jo recordo haver assistit
algun que altre final de curs de taller,
i de forma positiva
em va sorprendre
que no hi havia la funció de final de curs.
Que el que hi havia era una mostra
de tota l'experiència
que s'havia dut a terme a l'aula
al llarg de tot el taller.
I això és de greix,
perquè la funció de final de curs
ja es fa en altres àmbits, no?
Sí, sí, i no és el nostre objectiu.
Jo sempre ho explico,
això a tots els pares,
per la gent més jove,
que no és l'objectiu.
I això no vol dir que moltes vegades
o alguns anys,
al final han fet una obra,
ha sortit un espectacle,
perquè ha sortit pel propi procés de treball
que estava parlant ara, no?
Però que no és l'objectiu.
I nosaltres, de moment,
mantenim aquesta línia
perquè ens interessa més,
sobretot, que la gent entengui
que el teatre té uns components
que s'han de controlar
i que s'han d'arribar a estimar, a més.
Hi ha diferents tallers,
en funció, sobretot, de l'edat.
L'infantil, quines edats va estar?
Sí, agafem des dels 8 als 13 anys,
seria el teatre infantil,
que n'hi ha dos grups.
Un grup A, que és de 11 a 13 anys,
i un altre, que és de 8 a 10.
I aleshores,
aquests tallers dels més petits,
l'intent és introduir-los
en el llenguatge teatral
a partir del joc dramàtic,
de les dramatitzacions,
de les improvisacions,
i a partir d'aquests components
que són bastant lúdics,
que, de fet, intentem que siguin lúdics,
d'entrada,
tots que els nens entenguin
que s'ha de controlar un cos
i que s'ha de controlar una veu,
i que moltes vegades pensem
que són capaços de fer coses,
però després, a l'hora de la veritat,
hi ha unes dificultats
que hem d'intentar superar.
Però, una mica, aquest és l'objectiu
amb el taller dels petits.
El dels petits.
Després hi ha altres grups,
altres també?
Sí, després tenim el dels joves,
14-17 anys,
que aquí ja, diguéssim,
introduïm el component,
diguéssim,
el concepte de dramatúrgia,
el concepte de muntatge teatral.
L'interpretació.
L'interpretació,
que hi ha uns personatges,
que aquests personatges s'interrelacionen,
i, per tant,
anem introduint ja
el component muntatge,
muntatge en el sentit
que s'ha de crear una ficció
a través d'un treball que s'ha de fer.
També té un caràcter lúdic,
a més amb aquesta gent jove
que té sempre molta marxa
i, normalment,
vull dir, són gent molt racist.
Moltes ganes de fer coses, no?
Sí, sí,
perquè la diferència entre els petits
i aquests més joves
és que els petits
acostumen a portar-los als pares.
I aquests joves,
si et venen,
és que tenen moltes ganes,
i això és important.
I venen amb iniciatives.
Sí, sí, sí,
aquests joves venen
perquè els agrada
o perquè volen ser actors
o perquè volen ser actrius
o perquè han vist la tele
o perquè han vist una obra de teatre.
I això és d'entrada positiu
perquè venen amb ganes de fer-ho.
i a partir d'aquí
la feina nostra
és enganxar-los
en el sentit de donar-los
el que volen,
vull dir que veure's
una mica plasmats
les seves necessitats.
Us atureu els 17 anys
en aquesta primera joventut
o aneu més enllà?
Sí, després anem més enllà.
Després ja obrim
tot el ventall possible
d'edats.
I són els tallers
per als adults
que en guany
com ha hi hagut
aquest lligam
amb la universitat
doncs té diverses
diverses possibilitats
de treball
perquè introduïm
el component de recerca
que a nosaltres
recerca i estudi
del teatre
que ens sembla molt important
perquè si no hi ha recerca
no hi ha estudi
no hi ha risc
doncs és molt difícil
anar evolucionant
en els pròpios llenguatges.
Es van reproduint
els esquemes de sempre.
Sí, i nosaltres
jo precisament
com vinc d'un àmbit
diríem de teatre
més contemporàni
o més trencador
o ho intentem com a mínim
doncs sempre m'ha agradat
introduir el component aquest
d'estudi i recerca
que són les tres potes
que jo sempre explico
la creació
la recerca i l'estudi
i la formació
i que aquests components
ho dona una mica
la universitat
i a la universitat
li toca fer recerca
i estudi
per tant
ho dona
als zones àlates
com a creadors
i com a experimentadors
de nous llenguatges
i ho dona
a aquest aula
de teatre
de la universitat
i de l'Ajuntament
de Tarragona
com a formació
on intentem
més que crear cursos
reglats
oferir experiència
i les experiències
creatives
que es desenvolupen
no solament
en les zones àlates
sinó en altres àmbits
i altres col·lectius
els intentem portar
dintre del taller
i que la gent
pugui experimentar
i veure
les diferents possibilitats
que hi ha de treball
amb el teatre
en el cas
dels adults
no hi ha límit d'edat?
no, no, no
precisament l'any passat
teníem un senyor
de 70 anys
que va venir
que precisament
jo al principi
li vaig dir
escolta
saps a què vens aquí
no?
aquí hi ha
treball físic
hi ha vocal
no per limitar-li
les històries
ho dic en el sentit
d'explicar el que fem
i realment va ser
una experiència
totalment positiva
i s'ho va passar molt bé
i tornar a repetir
prefereixo que
el ventall
estem oberts
a qualsevol
a qualsevol persona
que tingui ganes
de fer teatre
clar, són tan diferents
uns tallers dels altres
que el tema dels horaris
l'espai físic
on es desenvolupen
entrem ja en el terreny
de les dades pràctiques
Joan?
sí
els tallers
totes les classes
es donen
a una aula
de la cooperativa obrera
estem allí instal·lats
ja fa 3 o 4 anys
un actuari en aquesta ciutat
que faríem
sense la cooperativa
sí, la cooperativa obrera
està cobrint uns buits
i uns forats
en l'àmbit d'espais
i en l'àmbit cultural
important
que és un altre tema
però que bé
jo també estic implicat
en el projecte
de la cooperativa obrera
i em sembla
fonamental
com un element
bàsic
en molts aspectes
aleshores
l'aula de teatre
a la universitat
en un moment determinat
va pensar
que era un lloc adequat
per fer aquesta activitat
i entre altres coses
perquè abans tenim
el teatre
el magatzem
i això permet
moltes vegades
doncs experimentar coses
amb la llum
coses d'espai escènic
etcètera
llavors estem instal·lats allí
les classes es donen
aquests tallers
són els de taller infantil
i els de teatre jove
són un cop a la setmana
i els d'adult
són dos o tres dies
a la setmana
depenent una mica
si estàs en el projecte
de taller de teatre contemporani
o en el projecte
de taller de teatre clàssic
després hi ha
diferents especialitats
exacte
esmentaves el tema
de la cooperativa
n'hem parlat
i segur que en parlarem
i molt
al llarg d'aquest any
que el magatzem
en vol ser també
és un centre de produccions
teatrals diverses
en el qual
hi prenen part
i això també
doncs és un altre
dels seus atractius
moltíssimes persones
de diferents grups
de diferents col·lectius
tothom aporta
allò que et sap fer
i el resultat
segur que es magnifi
perquè hi ha
moltíssima varietat
sí
i sobretot
perquè
bé
la gent de teatre
ha trobat un espai
on pot treballar
i on hi ha
una receptivitat
on som receptius
la gent que
diguéssim
hem de decidir
coses a vegades
a la cooperativa
som receptius
a qualsevol proposta
perquè és un espai
a més obert
públic
sí que és d'uns socis
de la cooperativa
però l'objectiu
que té la cooperativa
és estar obert
totalment
a la ciutat
no hi ha cap problema
el Joan abans de començar
la conversa
deia
és que a Tarragona
hi ha gent molt bona
sí
és que això és cert
jo això ho repeteixo
moltes vegades
i ho continuaré
dient sempre
és a dir
a vegades a Tarragona
li falta reivindicar
els creadors
de la pròpia ciutat
és a dir
hi ha gent boníssima
en tots els àmbits
de culturals
i suposo que en altres àmbits
jo amb els culturals
que són els que jo conec
jo sé que hi ha molta gent
que està fent coses
que està treballant
que està creant
que està incidint
però que moltes vegades
falta una projecció
i falta
que els mateixos
ens creguem
que realment
aquí ja n'hi ha gent molt bona
i existeix
per tant la culpa
no és dels de fora
només
som nosaltres mateixos
que tampoc no creiem
són una miqueta
allò que ens agrada
més el de fora
moltes vegades
sí
i a vegades pensem
que perquè venen de Barcelona
perquè venen de Madrid
o perquè venen de París
són millors
que els que estem aquí
i això no és cert
vull dir
no és cert
perquè si comparem
i n'hi ha
i n'hi ha possibilitats
de comparar-ho
moltes vegades
trobem coses magnífiques
aquí
però magnífiques
de primera qualitat
segur que aquí
d'aquestes aules també sortirà
gent
com a mínim
que li posaran molta passió
i moltes ganes
al fet teatral
des dels grups més joves
fins als adults
el termini d'inscripció
és obert
quan es tancarà?
nosaltres
hem obert
la inscripció aquest dilluns
i la tanquem
el dia 14 d'octubre
fins al 14 d'octubre
hi ha possibilitats
d'apuntar-se
als tallers
i estem tots els dies
de 7 a 8 i mitja
al hall
del teatre
al magatzem
estem personalment
allà per explicar
a la gent
algun dubte
o que puguin fer
les consultes
que creguin convenient
per tant
no només per fer
la inscripció
sinó per preguntar
i per dir
escolta
què és el que és
què deixa de ser
perquè quan algú
aposti
per fer aquesta activitat
sàpiga
on va
i el que li espera
i ens pugui
conèixer personalment
Joan Pasqual
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos avui
que tot vagi molt bé
i de ben segur
que continuarem parlant
aquesta temporada
de tots aquests projectes
que teniu
molt bé
moltes gràcies a vosaltres
Adéu-siau