I ara anem un cop més cap al Palau de Congressos,
establim una nova connexió en el que pràcticament deu ser,
com aquell qui diu, l'acte de clausura d'aquest congrés
intens que s'està celebrant aquests dies a la nostra ciutat.
Estem parlant del Congrés sobre Prevenció i Seguretat
als estadis de futbol.
Tornem amb Quim Pons. Bon dia, Quim, de nou.
Bon dia, Iolanda, des d'aquí, des del Palau Firal
de Congressos de Tarragona, de nou.
Com comentava, s'està celebrant pràcticament l'acte de clausura.
D'un moment estem en el Coffee Break, ara hem parat una mica,
s'ha acabat la taula rodona on han intervingut Javier Clemente,
Tomi Encono, Julio Zendal, Maria Tres Andreu, Jordi Gonzalvo,
som l'ha enviat el nom, i ha estat moderada tota ella.
Per Raül Font acaba d'acabar ara mateix,
han obert un debat realment força interessant
sobre les víctimes de la violència i del racisme,
sobretot Javier Clemente i la senyora Maria Tres Andreu
han establert un diàleg realment força interessant
perquè estàvem allà sobre tot el tema de la violència
i la discriminació, fins i tot que pateixen en alguns partits,
de futbol femení, perquè s'ha centrat en això,
en parlar això de la senyora Maria Tres Andreu.
Precisament amb Maria Tres Andreu hem parlat aquest matí,
abans que comencem la conferència.
Recordem, ella és membre de la UEFA,
d'aquest organisme, el màxim organisme a nivell europeu de futbol,
és presidenta del futbol femení, membre del futbol femení a la UEFA,
i si us sembla bé, escoltarem què ens explicava.
Sí.
Vostè ve aquí com a membre de la UEFA
i com a representant del futbol femení
a parlar de discriminació en el món del futbol.
Sí, indudablement, el títol de la meva ponència és
El futbol és cosa d'homes,
i indudablement estic totalment en contra,
i tinc de convèncer la gent
que el futbol tant és per homes com per dones,
i veritablement en les meves posicions,
espero i desitjo que així sigui possible
el poder connectar amb la gent
i que sàpiguin que la dona també forma part d'aquest món del futbol.
Com és això de ser membre de la UEFA?
És que ens sona molt lluny, això.
Home, pensada que jo porto 25 anys en la federació catalana,
he sigut presidenta del futbol femení
en la federació espanyola durant 18 anys,
i era membre de la UEFA, del comitè de futbol femení,
i tinc l'honor de ser la primera dona espanyola a la UEFA.
Per tant, diguem, home, n'hi ha poques dones,
però ja som unes quantes,
i el gran número estem dintre del comitè de futbol femení.
Jo porto 12 anys i ja tinc el títol honorífic,
perquè he estat més de 12 anys en actiu dintre la UEFA,
he sigut delegada de la UEFA en partits de futbol femení,
en campionats del món, en campionats d'Europa,
i, veritablement, aquí estic representant el futbol,
però és que jo soc molt futbolera,
he jugat durant 12 anys a futbol,
o sigui que domino aquesta parcel·la bastant bé.
Suposo per això que ahir, per exemple,
parlàvem del futbol més modest,
d'aquell futbol regional,
on potser la violència encara es pateix més.
En l'ombra potser no surten els mitjans,
nosaltres potser som els primers culpables de tot això,
però ahir el president de l'Europa, per exemple,
deia que en primera catalana les targetes drogues no acumulen,
que jugadors poden continuar anant a partits
després de fer, doncs, rebre sis targetes drogues consecutives,
cosa que al futbol professional no passa.
Suposo que al futbol femení deu passar una cosa similar,
o està més ben reglat que aquest futbol modest?
Home, el reglament és el mateix,
indudablement el mateix reglament que tenen els homes
el tenen les dones.
Aquí sí que no n'hi ha cap diferència.
Jo et puc dir que en el futbol femení,
com és un esport totalment amateur,
no n'hi ha tanta violència.
Estem parlant de futbol, estem parlant d'un esport de contacte,
i veritablement n'hi ha aquelles entrades
que potser es transformen una mica en violència.
Però jo et puc assegurar que aquesta violència
que actualment veiem en partits de primera divisió masculina,
grans entrades, diguem, inclús grans lesions,
en futbol femení està bastant menys a nivell de lesions.
Que n'hi ha algunes, indudablement,
perquè estem parlant de futbol.
Però no n'hi ha tanta violència,
perquè les noies saben que això és un esport amateur,
que s'ho prenen no com una professió,
sinó com un hobby per elles,
i pensen que realment el que convé és,
a part de participar,
a part que n'hi ha uns punts en litigi,
també que a part del futbol tenen més coses,
i fer una entrada tampoc no l'agrada massa
que se la faci anar una mateixa.
O sigui que n'hi ha,
perquè indudablement n'hi ha,
perquè estem parlant de futbol,
però no tanta violència com estem acostumats a veure
en primera divisió,
que jo a vegades m'esgarrifo,
perquè penso automàticament,
quan veig una entrada en jugadors professionals,
la imatge que estem donant a la base,
al nen petit que comença a futbol.
I això a mi m'ha preocupat bastant.
Diguem, en les categories inferiors,
estem parlant de categories de nens o nenes,
aquesta violència no existeix,
però la imatge que estan fent els professionals,
a mi m'ha preocupat bastant,
perquè és el mirai que molts nens i nenes es poden mirar.
Llavors, això és el que hem d'anar a erradicar
i a suprimir,
i si és necessari madura,
doncs, indudablement,
quasi sigui.
Però és, sobretot,
el futur del nostre futbol passa
perquè aquesta violència cada dia es disminueixi.
Què li falta al futbol femení
per acabar d'esclatar l'estat espanyol?
Perquè d'any hem tingut el fenomen mediàtic,
podríem dir Marigol,
que ha jugat al Barça,
Milen Domínguez ho fan al Rayo Vallecano,
també un altre fenomen.
Ara les Lligues se les continuen portant a l'Atlètica,
em sembla.
Sí, indudablement,
aquest any ha sigut bastant renyida,
perquè han anat a l'Atlètica i al Levante
molt, molt igualats,
i inclús en l'últim partit
es jugava a l'Atlètica,
es jugava a la Lliga al camp del Barça,
i al Levante també anava molt, molt,
diguem,
em sembla que la diferència,
no sé si eren dos o tres punts,
o sigui que si guanyàveu perdíeu un a l'últim partit,
el Barça es ficava a la Copa a la Reina
i l'Atlètic perdia la Lliga,
o sigui que va ser molt, molt emocionant.
L'Atlètica ha fet una tasca molt bona
i ja porta tres anys consecutius portant-se a la Lliga.
Què li falta?
Doncs mira,
jo diria que un partit per la televisió cada diumenge,
això és el que li falta.
Falta portar més fitxatges mediàtics,
perquè llavors automàticament
els medis de comunicació fan cas a aquest esport,
i veritablement falten de què,
i això ho estem aconseguint mica a mica,
diguem que els clubs importants d'Espanya
apostin pel futbol femení.
Tinc el Barcelona, l'Espanyol, el Sabadell,
l'Atlètic, el Rayo Vallecano, el Levante, el Sevilla,
l'Esporting de Gijón,
i això és important pel futbol femení,
que els grans clubs apostin per aquesta categoria,
perquè quan hagi un derbi Barça-Madrid,
indudablement, o un Betis-Sevilla,
llavors seria...
la mateixa rivalitat es transforma en futbol femení
i això és bo pel nostre futbol.
Mica a mica penseu que els anys que porta el masculí
no el portem en femení,
i llavors el que convé és fer una bona base
i jo crec que estem en bon camí,
perquè la selecció espanyola sub-19
ha sigut campionada d'Europa,
ha participat en el campionat del món de sub-19,
quan jo era presidenta per la selecció absoluta
va ser tercera d'Europa.
escolta, això és bo,
s'ha creat la Champions a nivell de futbol femení,
mica en mica jo crec que estem traient bastantes coses.
Per anar tanquant ja l'entrevista a Maria Tres Andreu,
m'agradaria que m'expliqués què es pot fer des de les administracions,
ja que vostè és membre de la UEFA,
per intentar disminuir, acabar,
tancar d'una vegada per totes aquesta xenofobia,
aquesta violència que de vegades es viu en els estadis de futbol.
Home, realment és difícil,
és difícil perquè la nostra societat,
diguem, això no és exclusivament del futbol,
diguem, aquí estem en un congrés
que es parla de violència en el futbol,
però jo diria que la violència està al carrer,
la discriminació està al carrer,
i ara una paraula molt nova que acaba de néixer,
perquè som un país obert a la migració,
és el racisme.
Llavors això no exclusivament és del futbol,
és de la mateixa societat.
Des de la UEFA, diguem,
a nivell masculí ho estan fent unes sancions bastant dures,
que els mateixos clubs són conscients
que si n'hi ha alguna incidència,
alguna violència dins d'un estadi a nivell de partits de Champions,
són sancionats i són sancionats en una forta quantitat.
Jo diria que no són de les entitats esportives
la competència, la xenofòbia,
jo crec que és més del govern espanyol
i del govern europeu i del govern mundial,
diguem, que va fent i radiquin aquesta violència,
perquè el que no es pot fer és que uns degenerats,
entre cometes, diguem,
va fent un partit de futbol per fer violència,
i potser igual ni són aficionats al futbol.
Van allà perquè la seva pròpia mentalitat
és transformar-lo en violència
i abafen grans situacions de grans masses
on es poden expressar i on ho tenen més possibilitats.
Però jo crec que això és un debat més a nivell polític global
en tota la societat espanyola, europea i mundial
que no en una parcel·la de futbol,
que n'hi ha perquè nosaltres estem en el món del futbol
i ens preocupa.
Però jo crec que si erradiquem aquesta violència dels carrers,
diguem, és que, cuidado,
estem veient que n'hi ha violència domèstica,
n'hi ha violència, diguem,
que estan matant a joves
pel simple fet d'estar en un grup d'amics al carrer,
això és preocupant.
I tot això va, si erradiquem això,
indudablement, erradiquem la violència en el futbol.
Molt bé, moltes gràcies i que vagi tot molt bé.
Vale, gràcies a vosaltres.
Era Maria Teresa Andreu,
una membra de la UEFA de Futbol Femení,
que ha ficat el toc, podríem dir,
de distinció en aquest congrés,
com ens comentaven alguns dels conferencians,
d'alguns que ha estat a les conferències,
un congrés marcat per la molta presència d'homes,
sobretot, en totes les taules,
i Maria Teresa Andreu ha ficat el toc femení en aquestes taules.
Un congrés que hem de dir que avui, en aquest darrer dia,
ha vingut marcat per les absències.
L'absència de Joan Laporta,
que havia de realitzar una conferència a les 12 del migdia,
la conferència ha estat sospesa
perquè el president del futbol club Barcelona ha trucat
sobre un quart de deu del matí
i ha anunciat que no vindria en aquest congrés,
i l'absència també d'Àngel Maria Villar,
que havia dit que vindria a la clausura oficial d'aquest congrés,
al costat de Rafael Blanco, el director general
de la Secretaria Superior d'Esports de l'Estat
i Àngel Maria Villar, tampoc estarà present en aquest congrés.
Així, doncs, amb el congrés marcat per les absències,
i a hores d'ara encara amb aquest coffee break
en el qual ens anem a apuntar ràpidament,
tornarem en els serveis informatius d'aquesta casa
per posar-vos cinc cèntims
de com han anat les conclusions del congrés,
en Josep Maria Andreu i Jordi Roche han de participar,
i sobretot de l'acta de clausura,
on, com comentàvem, participarà Rafael Blanco
i Francesc Ricomà i Raúl Font, entre d'altres.
Doncs gràcies, Quim Pons.
Aviam, distinció, no sé, reflexions importants i interessants,
sens dubte, les que ens ha deixat Maria Teresa.
Gràcies, Quim.
Com deies, en el marc de l'informatiu
Tarragona Actualitat,
incidirem un cop més en aquest congrés.
Ara fem una petita pausa
i obrim el temps dedicat a la natura i a l'aventura.
Gràcies.
Gràcies.