Tots sabem perfectament que per Sant Jordi es regalen roses i llibres.
Els llibres seran, sens dubte, els protagonistes d'aquests dies,
però com es fa un llibre? Avui ens fem aquesta pregunta.
Quin camí segueix el llibre des que surt de la màquina d'escriure
o l'ordinador dels escriptors fins que arriba als prestatges d'una llibreria?
Per saber-ho hem anat fins a una llibreria,
la Capona, del carrer Gasoma, de la Tarragona,
i també a un editorial, perquè ens ho expliquin.
Hem anat fins a l'editor, el Polígon Francolí.
El seu responsable, l'Alfred Arola, ens explica que el primer que es fa
és parlar amb l'autor per conèixer la intenció del llibre
i quina pot ser, això és molt important, la seva sortida.
I el primer que es fa és parlar amb ella,
a veure quina intenció té de fer el llibre.
Podem diferenciar en dos tipus de llibres,
bàsicament, que segons que seria un llibre literari,
o sigui, literatura, o bé novel·la, poesia, teatre, per exemple,
o bé un altre tipus de llibres, com pot ser un llibre d'història,
un llibre de natura, un llibre d'excursions, un altre tipus de llibres.
A partir d'aquest moment ja es planteja un altre dels dilemes dels editors,
saber si el llibre té qualitat o no.
No hi ha ningú que sàpiga de tots els temes,
a fons, no?
Vull dir, perquè podem tot fer llibres des de cuina,
de guies, de literatura, d'història, d'art,
i lògicament no hi ha ningú.
Llavors nosaltres tenim estructurat,
i nosaltres i la major part d'editorials,
o bé amb uns consells d'experts, com siguéssim,
o bé amb directors de col·leccions,
que és una persona que coneix el tema a fons
i té la confiança perquè ens valori
i ens digui si cap dins la col·lecció o no hi cap, no?
Això sí, són treballs que acaben dins de col·leccions.
Pot ser que ens vingui algú amb un treball que no tinguem cap col·lecció.
Llavors també valorem com un projecte nou
si és interessant o no és interessant.
Cada vegada hi ha més persones que s'atreveixen a escriure.
De vegades amb més encert i d'altres amb no tant.
Els editors han de fer un autèntic esforç de síntesi
per discriminar el que és publicable pel que no ho és.
Hi ha molta gent que es veu capaç de fer un llibre
i jo crec que és lícit,
vull dir, i és bo que la gent s'animi a escriure i escrigui, no?
El que passa és que crec que s'ha de diferenciar
el que és publicable o no publicable.
Una cosa és escriure i l'altra cosa és publicable.
Per publicar un llibre de la vessant no literària
s'ha de ser un especialista.
O sigui, el que no es pot ser és un aficionat
perquè el que es perd és el rigor, no?
I un editorial el que no pot fer és editar coses sense rigor
perquè queden, queden per tota la vida.
Llavors han d'estar molt segurs que hi ha un rigor.
I amb la creació literària potser el tema és més subjectiu,
però indubtablement no tothom, com deia un vell conegut,
tothom que s'enamora pot escriure un poema
i és lícit que l'escrigui,
però el que no pot ser és que perquè escrigui un poema
perquè està enamorat ja es pensi que això s'ha d'editar.
És que inclús pot ser dolem per ell
perquè si aquesta persona esdevé poeta
es donaria compte al llarg del temps
aquell poema primer que va escriure
era un poema molt dolent,
inclús s'esrepentiria que has despublicat, no?
Un dels socis de la llibreria La Capona,
o Ricard, ja ens avança
que no tots els llibres són aptes per sortir per Sant Jordi.
El que passa és que gairebé hi ha els autors
que per Sant Jordi han de treure un llibre.
Hi ha uns quants autors que per Sant Jordi,
i a vegades alguns fins i tot per Nadal,
són èpoques Sant Jordi i Nadal,
han de treure un llibre.
altres que apreten a l'editorial o distribuïdora,
escolta'm, el llibre vull que el tindre
que surti per Sant Jordi.
I jo per mi, segons quin tipus llibre,
és un error, o crec que és un error,
perquè d'entre tanta novetat,
segons quin tipus llibre queda diluït.
T'arriba un llibre d'un autor
que no és massa conegut,
i n'arriba en tants,
que vull dir, jo m'imagino la gent,
jo m'imagino la gent de, no ho sé,
normal, que llegeixen els diaris,
o estan una miqueta al dia,
o sent la ràdio,
o es preocupen una miqueta per les novetats.
l'edifici que ha de ser és estar al dia,
perquè nosaltres, com a professionals,
no ho podem estar de cap manera.
Arriba una quantitat de llibres,
una quantitat d'allò que és que fa ser rifar.
Tornem ara a l'editorial,
on l'Alfred ens explica
que ja estan a punt de signar el contracte
amb l'autor.
Abans, però, cal parlar de les condicions.
Quan es decideix que llibres el publicarem,
el primer que s'ha de fer és el contracte amb l'autor.
El contracte d'autor acostuma a ser
un 10% del preu de venda al públic
va cap a l'autor.
Això és a priori.
Després poden haver-hi molts pactes,
per posar un exemple,
si és un llibre que interessa molt
en un ajuntament d'un poble petit,
perquè és la història d'aquell poble
i aquell llibre, segurament,
perquè el destinatari no és molta gent,
doncs, potser els costos de producció
són molt alts
i el possible mercat és molt petit,
però també és molt lícit
que a l'Ajuntament l'interessi publical.
Llavors, hi ha una aportació, per exemple,
a l'Ajuntament
o possibles compres d'altres llocs.
Cada llibre és singular,
però, en principi,
l'autor va destinat un 10%
del predament del públic.
Llavors, es fa el contracte
i, en cop està firmat el contracte,
entra en tot el procés editorial.
Entrem ja de ple, doncs,
en el procés editorial,
on, després de comprovar la correcció,
el llibre torna l'altre cop a l'autor
per fer-hi retocs.
De correcions, per cert,
se'n poden arribar a fer fins a 5.
No habitualment, però, se'n fan dues.
Primer que res, abans que res, sobretot,
s'ha de fer una correcció
ben feta.
Quan està corregit,
se li torna a passar a l'autor.
Ell fa les anotacions
que creu pertinent,
perquè sempre queden coses
que, un cop,
quan se revisen,
se canvien.
Quan s'han canviat,
se torna a fer una altra correcció.
Sempre es fan dues correcions
dels textos.
I s'ho podrien fer 5,
perquè, a vegades,
també s'escapa alguna cosa.
Però, nosaltres,
en principi fem dues correcions.
Un cop està el text polit,
passa al procés
de maquetació del llibre.
El procés de maquetació del llibre
té dues parts importants.
Una, que és la coberta,
que la portada
és clau en l'edició d'un llibre,
perquè pot ser que sigui
un llibre molt bo,
però, com s'editen tants llibres
i les llibries tenen
tanta quantitat de títols,
si la portada no té
un cert atractiu,
pot passar totalment
desapercebut,
i, lògicament,
la portada i el títol,
sobretot,
són molt importants.
O sigui,
un bon llibre
es pot desgraciar
per un bon títol,
per un mal títol,
o, inclús,
un bon títol
pot ajudar
a vendre
un llibre
no tan bon
i una bona portada
el mateix.
Llavors,
es dissenya la portada,
si està dins una col·lecció
amb la línia
de la col·lecció,
si està fora de la col·lecció,
doncs els creatius
fan una portada
i una proposta de portada.
aquesta proposta de portada
se l'ha d'ensenyar a l'autor,
a nosaltres particularment
ens agrada
que l'autor li agradi,
o sigui,
que estiguem a gust
tots plegats,
i després
és el procés
de maquetació
del llibre,
que és maquetat.
Si és un llibre
on no hi ha imatges,
és qüestió
de col·locar bé
la tipografia
i que s'aguanti,
que quedi
ben compensat,
no?
Quan està,
si hi ha imatges,
és un procés
molt més llarg
perquè s'ha d'escanejar
les imatges,
s'ha de fer
el tractament del color
i s'ha d'equilibrar
molt més,
Per cert,
quina mena de llibres
arriben a les llibreries
per Sant Jordi?
Tornem a escoltar
el Ricard de la Capona
que ens ho explicarà.
La editorial distribuïdora,
suposo que la seva
companyia de logística,
que és la que porta els paquets,
doncs els treu del magatzem,
arriben a la llibreria.
A la llibreria
arriben normalment
unes novetats,
desgràcia,
més de les que voldríem
i segons qui,
doncs ja les està bé,
però jo crec que s'ha dit
a masses llibres,
i sembla que per Sant Jordi
el món s'acabi,
que tot s'acaba per Sant Jordi
i quan el mes de maig,
el mes de juny,
tots els altres mesos
funcionen,
la llibreria sempre està oberta.
A partir d'aquí
arriben els paquets
de novetats
de les editorials
i distribuïdores,
amb una quantitat
més o menys assignada
de novetats segons,
segons les distribuïdores
creuen que el llibre
té un impacte,
o ha de tenir un impacte
als mitjans de comunicació,
o ha de ser un autor
d'aquest que ja té
normalment una gran venda,
llavors fan un saber de novetat.
especial o amb les quantitats
assignades segons ells creuen.
Sobre el saber de novetat
que rep la llibreria,
veus llibres que arriben,
alguns ja veu
que n'han arribat masses,
altres veus que n'han arribat pocs
i llavors fas ja una,
o un altre comanda,
o reforces més algun títol
que creus que s'ha de vendre
més aquests dies,
de Sant Jordi sobretot,
o èpoques normals.
Reforces una miqueta els títols
que creus que s'han de vendre més.
Però passa poques vegades,
normalment arriben més
del que penses que s'han de vendre.
Tornem al procés d'elaboració.
Des dels temps en què s'escrevia
gravant amb un punxó,
pintant damunt pedra
o sobre tauletes de fang,
amb canyes i pincells,
ja ha plogut molt.
Després van arribar els papirs
i després encara va arribar
la pell de vedell,
de cabra o d'ovella.
Finalment els àrebs
van introduir el paper
inventat pels xinesos.
Per cert,
el primer paper d'Europa
es va fer al País Valencià
l'any 1009.
Avui, si us hi fixeu,
veureu que cada llibre
està fet d'un tipus diferent de paper.
Fins i tot es pot triar.
L'Alfred ens explicava
que és un procés
per escollir el paper
en funció d'uns paràmetres
i el que també és molt important
és la tipografia.
La tipografia també
i la forma d'imprimir
les pàgines d'aquests llibres.
Escoltem l'Alfred Arola.
El 99,9% dels llibres
s'imprimeixen en aquestes màquines
d'Obset
i és una cosa
bastant recent.
No fa molts anys
es feien en tipografia
que suposo que la gent
recorda les lletres de plom
que s'anaven muntant
i era un muntatge de llibre
molt més complex que l'Obset.
Avui en dia es fa pràcticament
tot amb Obset
llevat d'algun llibre
potser de bibliòfil
un llibre, una edició especial
que es vol fer en tipografia
i tingui l'heràcia de l'antic
o un fascímil
que és una reproducció
d'un llibre antic
es pot fer en tipografia
però bàsicament és tot un Obset
tant a l'interior
com a les cobertes.
Pot haver-hi dos tipus
de màquines d'Obset
que són les màquines planes
com aquestes que nosaltres treballem
que imprimeixen full per full
o pot haver-hi les rotatives
les rotatives
en lloc d'imprimir full per full
són unes bobines de paper
que avassem tot el paper
contínuament
i després quan està imprès
ja es talla el paper.
Ja tenim el llibre
més o menys
en procés d'acabar-se de fer
o més o menys acabat
ara ve una de les parts més incertes
la seva distribució.
De fet, hi ha dues parts
molt importants
una és la distribució
perquè lògicament
el que és interessant
és que el llibre arribi
al màxim llocs possibles
i això els editors
quasi cap editor s'ho fa
a no ser que siguin editorials
molt grans
que tenen la seva pròpia distribuïdora
o sigui, s'amunten la distribució
a ells mateixos.
Els editors normals
ja parlo de grans també
treballen per distribuïdores
distribuïdores
són empreses
que es dediquen
exclusivament
a la distribució del llibre
tenen els grans magatzems
i el que fan
és l'explicar comercials
van visitant les llibreries
els presenten
les novetats que porten
de diferents editorials
llavors els llibreters
atenent
el taranà de la llibreria
i les característiques
d'espai
i d'especialització
de la llibreria
compren els llibres
que ells creuen
El més habitual
d'arribar als llibres
són a través
de les editorials
de distribuïdores
les més grans
envien molt més llibres
perquè fan
molta més produccions
i les més petites
són més modestes
envien menys llibres
però el canal
normal i corrent
són les editorials
que es fan
elles mateixes
les distribucions
o les distribuïdores
que tenen editorials
en distribució
amb molta menys
petita quantitat
són aquell autor
que es fa ell mateix
el llibre
llavors t'ha fet
a la botiga
i t'ofereix
el seu producte
sobretot
autors locals
aquests que fan
algun llibre de poesia
o aquests que fan
algun llibre
alguna novel·la
que s'autoediten
però això és molt minoritària
és molt petit
i com funcionarà
un llibre
és una cosa
que no saps mai
del cert
Alfred Arola
com funcionarà
un llibre
és
una incògnita
bastant
bastant gran
jo recordo
davant d'un telèditorial
vaig anar a veure
un editor amic
que coneixia
i li vaig preguntar
explica'm una miqueta
com funcionen
els llibres
i em va dir
mira
jo de cada 10 llibres
que faig
un me funciona
molt bé
quatre o cinc
me funcionen
quatre o cinc més
si vés seguit
no els vés fet
perquè ha funcionat
bastant justet
i un o dos
són un desastre
si em va dir
si sapigués
quins són
els que no funcionen
a priori
però lògicament
només faria
els que no funcionen
però no ho sé
mai
i sempre m'equivoco
jo t'asseguro
que a nosaltres
ens passa el mateix
però exactament
el mateix
o sigui
és molt difícil
saber si un llibre
funcionarà
o no funcionarà
això no vol dir
que uns llibres
d'una col·lecció
determinada
o que siguin
diversos volums
si saps que
el primer que ha funcionat
ja saps que els altres
més o menys
comptes respiraran
i com en qualsevol altre
producte del mercat
els llibres
també tenen
un temps de vida
o un temps
de caducitat
aviam
normalment els llibres
quan t'arriben
a no ser
que siguin aquests
que quasi bé
són molt pocs
els tornes quasi bé
directament
els hi dones
un temps de vida
si el llibre
no funciona
si el llibre no funciona
no es ven
o no es ven
les editorials
i els distribuidors
i nosaltres
pensem que s'han de vendre
doncs
fas una devolució
si per exemple
posem un títol
arribant 10 ejemplars
i durant un mes
i mig
dos mesos
no té una venda
d'aquest llibre
doncs potser
t'en quedaràs un
o t'en quedaràs dos
però la resta
si no s'ha venut
la tornaràs a l'editorial
a vegades
tornes tots
perquè doncs
hi ha d'arribar unes novetats
que quasi bé
has d'ocupar l'espai
que té l'altre llibre
funciona així
llavors si al mes
li dones més temps
i a cap de més temps
aquest llibre
no s'ha tornat a vendre
llavors evidentment
has de tornar-lo
i fins a quin punt
la diada de Sant Jordi
és un referent
purament comercial?
Sant Jordi
és el dia
el dia
pels editors
el dia
pels llibreters
el dia
pels escriptors
el dia
per molta gent
Sant Jordi
és
a veure
hi ha dues campanyes
fortes a l'any
que és Sant Jordi
i Nadal
la diferència
d'una a l'altra
és que
Nadal
és una campanya
que dura un mes
o sigui
una campanya
més tranquil·la
i que pots
tens temps
de respirar
i d'aparrir-la
i funcionar
més pausadament
Sant Jordi
és la bomba
és preparar-ho tot
t'has jugat
totes les cartes
en un dia
si fa mal temps
doncs lògicament
és importantíssim
si fa un dia
com esperem que sigui
aquest any
de primavera
radiant
amb un dissabte
que la gent
pugui anar a passejar
sense deneguits
de feina
ni res
doncs
les expectatives
són molt bones
no?
Depèn de cada llibreria
hi ha llibreries
més petites
o més de petites poblacions
petits pobles
que jo crec
que li haurà de presentar
doncs
un bon
un mes i mig
dos mesos
de venda
del que és
de la seva venda normal
però en llibreries
contra més grans
fa la llibreria
menys important
és el tant percent
de vendes
per nosaltres
evidentment
podíem dir
que la venda
de Sant Jordi
de botiga
i parada
perquè és important
també desdoblar
la parada
perquè si no
amb la botiga
no donen més
l'abast
hi ha una capacitat
límit
i d'aquí
ja no pots passar
jo diria que pot representar
sobre uns 15 dies
de 12-15 dies
de vendes
d'un mes
mitjanament bo
no més
no més
contra la llibreria
és més gran
representa menys
i contra més petita
molt més
vull dir
va en proporció
del tamany
de la llibreria
i quina és
la recompensa
podríem dir
d'un llibreter
o d'un editor
els escoltem
en aquest ordre
primer
l'Alfred Arola
i després
el Ricard de la Capona
la quantitat
de mons
diferents
i de personatges
diferents
que s'arriben
a conèixer
o sigui
quan un editor
aporta un treball
allò li ha costat
molt de fer
són moltes hores
treballades
molt d'esforç
intel·lectual
molta paciència
un treball
de moltes gràcies
de recerca
o un treball
de creació literària
important
ells venen
amb la seva criatura
esperant
que hi hagi
una possibilitat
edital
i lògicament
s'obren molt
perquè
les seves
sensacions
estan a flor de pell
per mi això
és una experiència
molt enriquidora
perquè
entres
en contacte
amb un seguit
de mons
molt diferents
entre ells
i veus
la gent
que realment
està treballant
aquests mons
i que t'estan portant
fruits
de la seva recerca
o la seva creació
jo crec que això
és apassionant
almenys per mi
i el que et fa
t'estimula
perquè puguis anar
editant
i puguis anar
jugant-te-la
contínuament
crec que és una vessant
important
també això
que la idea de la llibreria
des de portes on fora
que a vegades
algú em parla
de les classes comentaris
jo sempre he tingut
jo sempre he tingut il·lusió
de muntar una llibreria
perquè m'ha agradat molt
el món del llibre
que no té res a veure
amb el que la gent
es pensa
amb el que realment passa
perquè la fenya diària
és que quasi bé
has de fer esforços
partint de temps
per llegir llibres
perquè cada vegada
et porta més fenya
i més
i més
la fenya
no de la que t'agradaria
que seria agafar els llibres
i començar a mirar
i pujar dalt els clients
i estar molt d'estona
amb ells recomanant llibres
sinó la fenya diària
d'entrar paquets
com una mercancia
d'obrir paquets
fitxar-los
tornar-los
catalogar-los
etc.
això és diari
constant constant
és un dels negocis
una cosa sí que és certa
és un dels negocis
que no estàs mai
braços creuats
sempre tens fenya
vull dir que
te passen les hores
que no te n'enteres
però la idea
que es té la gent
de portes cap fora
és d'un
d'un negoci romàntic
i tal
i no t'ha d'acabar amb la realitat
i pobre de tu
i pobre de tu
que no et comportis
com una empresa
amb tots els ets i us
de les empreses
allò de
de fer funcionar
el negoci
si ho vols portar romànticament
avui en dia
pares gràcies
no es pot
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies