Dos quarts i cinc minuts d'onze a la matí.
Seguim endavant el matí a Tarragona Ràdio
per parlar d'un llibre que serà presentat avui a Tarragona.
Serà presentat per una persona que és director
de l'Institut Superior de Ciències Religioses a Sant Fructuós,
doctor en Ciències Bíbliques i professor del Nou Testament
a la Facultat de Teologia de Catalunya.
És el teòleg Armand Puig.
Volem parlar d'aquest llibre que es diu
Manel Borràs i Ferrer, una vida al servei de l'Església.
És un llibre editat pel Centre d'Estudis Canongins
i la parròquia de Sant Sebastià.
Ens en parlen els seus autors, d'una banda,
l'arxiver de la diòcesi de Tarragona, Manel Borràs i Ferrer,
perdó, Manel Maria Fuentes, molt bon dia, benvingut.
Bon dia.
I també ens acompanya el filòleg Francesc Roig. Molt bon dia.
Molt bon dia.
Què podem explicar de Manel Borràs i Ferrer?
Bé, de Manel Borràs i Ferrer podem explicar
que al llarg de la seva vida va ser el contrapunt de la figura
del cardenal arquivisbe Vidal i Barraquer.
Això ha fet potser que la seva figura passés pràcticament desapercebuda
i la importància del llibre, creiem els autors,
que és precisament aportar una bibliografia prou interessant
amb el desert que existia fins a aquest moment sobre la seva persona.
Una persona que té un monument passat al coll de l'Illana cap a Montblanc.
Sí. A veure, el bisbe auxiliar del Vidal i Barraquer,
el doctor Borràs, com popularment se'l coneixia,
va ser una figura, com ha dit molt bé el Manel,
que pràcticament va ser l'ombra, o va viure a l'ombra del cardenal.
Aleshores, aquesta circumstància ha facilitat que la seva coneixença
sigui pràcticament mínima.
Fins i tot la Gran Enciclopèdia Catalana no té cap entrada.
I això és ja una mica preocupant,
perquè no és perquè no se n'hagin encarregat el mateix centre d'estudis
i el mateix Ajuntament de la Ganonja ho ha demanat reiterades vegades
i, en canvi, hi ha hagut una mena de silenci còmplice
en la seva, diguem-ne, no entrada
com a biografia destacada en aquest aspecte.
Esperem que, després de la presentació d'aquest llibre,
que té un considerable volum,
no hi haurà motius per desconeixer aquesta figura
que tant el mossèn Manel Fuentes com jo
hem procurat devastar l'amplitud de tota la seva personalitat,
no només aquell aspecte que fins ara era més conegut
que era el seu martiri de sang i de foc
al Coll de l'Illa l'any 36.
Va néixer a la Ganonja i va morir al Coll de l'Illa cremat.
Va ser el final tràgic que va tenir.
Què d'estar creient de la seva personalitat,
justament que és això que diuen
que reflecteixen especialment el llibre?
La intenció del llibre, com ha destacat abans
el senyor Francesc Roig, era no centrar-se únicament
i sobretot en el fet de la seva tràgica mort,
sinó mirar d'enquadrar la seva vida
en el context polític, social i del moment que va viure.
Jo diria que l'important del doctor Borràs
és precisament el fet que és un bon exemple,
una bona imatge del clergue tarragoní
del primer terç del segle XX.
Aquest fet em sembla important remarcar
juntament també amb tota la seva ocupació professional
que va tindre al llarg de la seva vida.
Per una banda, en 1914, va acompanyar el Vidal i Barraquer,
aleshores nomenat bisbe de Solsona a Solsona.
Allà va esdevenir secretari de Cambra i després becari general.
En 1919 va tornar aquí a Tarragona com a secretari de Cambra.
El 23 el van fer becari general i en 1934 el van nomenar bisbe auxiliar del cardenal.
El cardenal, que el va tindre sempre amb un gran apressi,
amb una gran compenetració, va demanar al papa Pius XI,
precisament, que el fessin bisbe amb la condició
que mentre ell fos viu estigués sempre al seu costat
i no el portessin a una altra diòcesi.
De fet, a través del llibre es constata
que, bàsicament, l'activitat pastoral de la diòcesi de Tarragona
entre l'any 19 i l'any 36 va estar en mans del doctor Borràs.
Per tant, és un personatge que creiem força interessant
per dedicar-hi una bona biografia.
A la Canonga, en el seu moment, se li va fer un homenatge.
Actualment hi ha un monument, crec.
És fill il·lustre.
L'any 1980 se'l va anomenar fill il·lustre
i està col·locat a la Galeria de Canongens Il·lustres de l'Ajuntament,
juntament amb altres persones il·lustres de la Canonga.
El que passa és que el doctor Borràs
té la característica d'haver estat un home molt del camp de Tarragona.
i aquesta, és a dir, la característica principal
és que estava plenament inserit com a clerga
en la realitat i en la vivència del camp de Tarragona
com no s'ha tornat a produir després,
perquè amb el Vidal i Barraquer de Cambrils
i ell de la Canonga, pràcticament,
els prelats successius que han vingut a continuació
doncs gairebé han estat tots foranis
o gairebé, si no, foranis del tot
en l'àmbit de països catalans
sí de la pròpia Tarragona, no?
Per tant, aquesta realitat
que, com molt bé comentava mossèn Fuentes
abarca aquest primer terç
bàsicament se centra en la gran transcendència
que va tenir com a home de govern
en la dictadura de Primo de Rivera
i sobretot durant la Segona República
sobretot en el tràmit de relació església-estat
i sobretot també va tenir un paper
diguem-ne destacat en els afers
de la commemoració del 14 d'abril
que van provocar després la dimissió
de l'alcalde de Tarragona al Pere Lloret
etcètera, etcètera
Per tant, en aquestes pàgines
trobarem reflectida la història de Tarragona
però també la història de la diòcesa
i tarragonense
des d'un punt de visc molt ampli
perquè no només és Tarragona
i és el bisbe Borràs
són gairebé també totes les parròquies
que d'una manera o altra tenien un problema
i s'adreçaven primer al vicari general
i després al bisbe auxiliar
perquè els resolgués els problemes
sobretot de caràcter polític
Justament aquí veig un capítol
de la pàgina 189
que es diu
l'anada del doctor Vidal i Barraquer a Solsona
és a dir que en aquest llibre es parla també
de molts fets històrics
importants per Catalunya
pel país
però també per la nostra ciutat
i el camp de Tarragona
que sortim doncs aquí
reflectits en aquest llibre
a través de la història
del doctor Manel Borràs i Ferrer
una vida al servei de l'Espècie
es diu el llibre
que es presenta avui a la tarda
com anirà la presentació?
Crec que...
No, crec no, estic convençut
vindrà una persona
que és de rellevar l'importància
Armand Puig, teòleg
és professor de la Facultat de Teologia
i preverer de l'Espècie de Tarragona
una persona important
Sí
el llibre va tenir una presentació prèvia
a càrrec del doctor Joan Bada Elías
la vam fer a la Canonja
que és el poble d'origen del doctor Borràs
però en aquella ocasió
doncs vam fer el batec
sense tindre la criatura
perquè per problemes d'impremta
i de més
no vam poder presentar-lo amb el llibre
i en aquesta ocasió
el presentem al seminari de Tarragona
avui a les 7
i el presentador és
mossèn Armand Puig
que a banda de la seva vàlua
com abiblista
va ser també rector de l'illa
del poble on va rebre martí
el doctor Borràs
i mentre va sellar
es va preocupar
especialment de la seva figura
això
una cosa i l'altra
fet que ens decidíssim per ell
és també el director
de l'Institut de Ciències Religioses
Sant Fructú
és de l'Institut de Teologia de Tarragona
i ens semblava doncs una persona
adient perquè
ell pogués presentar
aquesta obra
també hem volgut
que fos precisament
el paranim del seminari
pontifici de Tarragona
atès que
la vinculació del seminari
amb la seva
persona
del bisbe Borràs
va tenir una especial
rellevància
i també perquè
l'indret
és poc conegut
sobretot
recentment
en època
diguem-ne
més contemporània
i valdria la pena
que
l'entorn
s'obrís
també a la ciutat
perquè és una de les sales
emblemàtiques
de l'arquitectura
del segle XIX
i per tant
volíem
també
que es conjuminés
una mica
el personatge
el seu entorn
i les circumstàncies
el llibre
també
l'estic folleixant
mentre
hi ha moltes fotografies
de l'època
per exemple
aquí en veig una
que es veu en part
de les caixes
atapeïdes
de documents
de tot el procés
de beatificació
del bisbe Borràs
aquesta és
la seqüència
que
concretament
doncs
l'any
49
es va portar
a terme
amb el procés
de beatificació
per engegar
un procés
precisament
que és
un llarg procés
que encara està
en vies
de
administratives
i
religioses
no?
Per tant
aquí
el mossèn Manel Fuentes
coneix més bé
perquè com que ha estat
molt proper
a aquesta realitat
quan va ser a Roma
ens ho pot explicar
una mica millor
a veure
una mica
l'origen del llibre
en principi
va lligat
indirectament
amb aquest procés
el procés
es va iniciar
es va tancar
a l'any 59
però
hi mancava
una biografia
quan
se'ns va proposar
la idea
que la va proposar
mossèn Marcelí Robert
ja difunt
rector de la canonja
aleshores
jo
l'hi vaig presentar
potser
pel fet
de ser
historiador
i
que
volia
treballar
amb una biografia
que
es fonament
és com hem comentat
avant
sobre documentació
la idea
evidentment
al senyor
francès roig
li va semblar
bé
i el llibre
l'hem fet
ben bé
sobre una gran part
de documentació
inèdita
i abundant
hi ha un apèndix
documental
molt
jo penso que
força interessant
sobretot a l'època
especialment
de la dictadura
prima de Rivera
i
la república
teníem una intenció
una cosa
és
la consideració
o la valoració religiosa
que es pot fer
de la mort
del bisbe Borràs
i una altra cosa
és
per una banda
els fets
que el van portar
a la mort
i també
la seva vida
la seva actuació
i
la societat
i el moment
en què va viure
el llibre
el que intenta
és això
és a dir
intenta
presentar
i intentar dir
que va ser
un home concret
que va viure
en un temps
que es va desenvolupar
d'una manera determinada
que va ser víctima
d'unes circumstàncies
i d'un període
històric
per tant
no l'allunyem
de la realitat
el presentem
crec jo
amb tota
la realitat
que va viure
i això
pot ser
un suport
per la causa
de beatificació
però independentment
de la causa
crec que
era necessari
que una figura
rellevant
com ell
d'aquesta època
doncs
mereixés
un acostament
bibliogràfic
sí
i després
un altre punt
que la metodologia
que hem utilitzat
per treballar
i oferir
aquest llibre
als lectors
és una metodologia
de plantejament
obert
vol dir que
no ens hem tancat
cap dels interrogants
que encara puguin quedar
per respondre
i amb la voluntat
que tot és susceptible
de revisió
perquè en el tema
de les investigacions
mai tens
ni pots tenir
la pretensió
que ho has acabat
trobant tot
per tant
hi ha encara
uns quants interrogants
quins són
aquests interrogants?
doncs
per exemple
la troballa
explícita
d'exhumació
definitiva
del seu cos
que sabem
que és
la majoria
de l'illa
però que no està
detectat
fins al dia d'avui
sí
després de la guerra
l'any 39
i posteriorment
aquesta part
l'ha estudiat més
el senyor Roig
es van fer
diverses cates
per mirar
de descobrir
les despulles
però no
no va ser possible
aquest és un dels elements
que cal
que caldria
poder recuperar
hem tocat també
amb molt de tacte
i delicadesa
tots els processos
d'expedients
dels que van intervenir
en la mort
del bisbe Borràs
que va ser
doncs
un escamot revolucionari
de Bimbudí
i aleshores
esclar
coneixem perfectament
les persones
som conscients
de la repercussió
que pot tenir
en les famílies
actuals
i per tant
hem estat molt curosos
a l'hora de tractar
aquest tema
que és certament delicat
òbviament
té noms i condoms
sí
sí
veig una fotografia
del gos
de doctor Manel Borràs
era un home
molt afeccionat
a la cassera
vull dir
perquè
fins i tot
va fer fotografiar
el seu gos
sí
a veure
cal explicar
a l'hora del gos
el doctor Borràs
i Ferrer
com el mateix
cardenal
i Vidal
i Barraquei
com molts clergues
una de les aficions
més o menys
lícites
que tenien
en aquell moment
era el de la cassera
els agradava molt
de totes maneres
el gos aquest
és dintre d'un àlbum
familiar
que més
endavant
hi ha una fotografia
d'ell
quan tenia
crec que era
vuit anys
és el gos
que tenia ell
quan era petit
sens dubte
el seu amor
pels animals
i pels gossos
doncs
queda ben demostrat
perquè ja de petit
conservava una fotografia
del gos
nosaltres el vam col·locar
per una banda
per reflectir
aquest amor
i també una mica
certament
com a signe
del seu valor
afici a la cassera
que val a dir
que a partir
de l'any 19
quan es va instal·lar aquí
com que era
el que sempre estava
doncs
diguem-ne
de torn
el peu del canó
doncs
va deixar
a poc a poc
la cassera
per altres afers
però
és un detall simpàtic
i per això
ens va semblar
interessant
al costat
de grans fotografies
posar la fotografia
del seu gos
quan ell tenia
vuit o nou anys
també ens agradaria dir
que
malgrat
que és un llibre
llargament treballat
llargament treballat
perquè
com molt bé
ha comentat
mossèn Manel
la seva idea
neix
pràcticament
a finals
de la dècada
dels vuitanta
a finals
de la dècada
dels vuitanta
neix
la necessitat
i gairebé
l'obligació
que ens van posar
ell i jo
de fer aquest llibre
després
les circumstàncies
personals
de cadascú
han fet
que
ho anéssim a l'entín
anéssim a l'entín
i mai trobàvem el dia
per acabar-lo de fer
fins que
doncs
des de fa dos anys
pràcticament
i sobretot
des de fa un any
i vam posar ja
la directa
i posar la directa
vol dir
entrar a fons
en aspectes
que cada vegada
que hi entraves
en sortien més de nous
vull dir
no era qüestió
d'investigar una cosa
sinó que
en investigaves una
i en sortien cinc
i això
se'ns ha anat
complicant
de tal manera
que ha donat
un volum
de 600 pàgines
que
s'ha fet
en coedició
del centre d'estudis
que en un gins
Pons de Castellbí
en la seva col·lecció
com a número 21
de la seva col·lecció
el Porxo
i també coeditat
per la parròquia
de Sant Sebastià
aprofitant un fons
prou beatificació
del bisbe Borràs
i això
ha facilitat
aquesta edició
que ha fet
Gràfiques Gabriel Giver
de Tarragona
és a dir
que estan especialment
satisfets
després de tant
de temps de treball
i de recerca
de buscar informació
de ser expeditiu
perquè imagino
que clar
entre tanta informació
s'ha de ser molt selectiu
i escollir ben bé
aquella que vol
un que sortir
i evidentment
descartar-ne
d'altres informacions
més que selectius
hem procurat ser
el màxim
d'objectius possibles
amb la documentació
que trobàvem
i que hem ofert
o que oferim
als lectors
amb la clara intenció
que un altre
dels llibres
punters
de finals
concretament
del 69
que va ser
el cardenal
de la Pau
el Vidal i Barraquer
fet per mossèn Ramon
Montanyola
clar
ens donava una visió
que en aquells moments
era la que tocava
una visió amable
una visió del cardenal
fins i tot
catalanista
etcètera
etcètera
aquí reflectim
amb la documentació
que
la llengua
que utilitzaven
no era sempre
la llengua catalana
que
les realitats
polítiques
i obligacions
d'un
comportaven
les exigències
de govern
de l'altre
i per tant
és l'altra cara
de la moneda
que quedava
per veure
per tant
en aquests moments
sí que podem
tenir
i tenim
la satisfacció
de dir
que som els dos primers
autors
que hem posat
a l'abast
del lector
curiós
en aquest aspecte
la biografia
al màxim
de completa
possible
d'un dels grans
personatges
de la diòcesi
Tarragonense
fins a l'any
1936
sí
jo
fent una notació
amb això
que he dit
de la llengua
que
sembla curiosa
i que hem intentat
de posar
amb el context
del moment
evidentment
ells dos
el cardenal
Vidal i Barraquer
i el bisbe Borràs
parlaven entre ells
evidentment
en català
tanmateix
quan de vegades
com que el cardenal
sovint estava malalt
i era a Barcelona
o era fora
ell li enviava
cartes
notes
explicant-li
habitualment
pràcticament
sempre
es feien en castellà
i
amb alguna
catalanada
però de vegades
en la mateixa carta
a la banda
del darrere
el doctor Borràs
escrivia
amb un dels ajudants
que havia anat
amb el cardenal
i en canvi
el fragment de carta
que escrivia
l'ajudant
la feia en català
jo crec que això
és fruit
per una banda
d'aquesta
diglòsia del país
pel fet també
que els dos
el cardenal i ell
tenien
una formació jurídica
i per tant
quan
diguem
que s'escrivien
l'un a l'altre
podríem dir
d'acord
amb la funció
que tenien
ho feien
en castellà
això és interessant
per comprendre
una mica
la situació
del país
malgrat això
una de les acusacions
que Franco farà
i per la qual
Vidal i Barraquer
no podrà tornar
i morirà
a l'exili
l'any 43
serà precisament
per considerar-lo
separatista
no era pas
aquest el fet
sinó
que el cardenal Vidal
ajuntament
amb els bisbes
de Catalunya
es va preocupar
que es mantingués
la llengua
perquè era l'eina
pastoral
per arribar
a la gent
aleshores
jo crec
que ells
distingien
una cosa
de l'altra
un dels altres
grans capítols
com a eixos
del llibre
importants
que el lector
trobarà
serà
aquesta
controvertida
diguem-ne
relació
que va existir
entre el cardenal
Isidre Gomà
i el cardenal
Vidal
i Barraquer
un
diguem-ne
en una situació
però no només
en l'època franquista
sinó anterior
nosaltres
el que hem intentat
és trobar
els orígens
d'aquesta relació
que ve de lluny
i que per tant
s'engendra
en situacions
fins ara
pràcticament
desconegudes
i que expliquen
precisament
aquesta relació
posterior
un vinculat
amb el franquisme
i l'altre
pràcticament
a l'exili
bàsicament per això
ens podíem veure
o hi havia altres motius
altres raons
jo diria que
veure
com acostuma a passar
en moltes coses
penseu que
aquí
al seminari
de Tarragona
es trobaran
el cardenal Vidal
com a seminarista
es trobarà
el cardenal Gomà
es trobarà
el bisbe Borràs
i es trobarà
el bisbe Cartanyà
que serà bisbe de Girona
uns personatges
que durant
la república
la guerra civil
i el primer franquisme
seran
absolutament
absolutament
claus
a veure
les primeres
distàncies
que s'establiran
entre ells
són purament
distàncies humanes
com acostuma a passar
amb la major part
de les coses
arriba un moment
que per problemes
de relació
purament humana
les persones
es distancien
i després
quan es troben
amb altres situacions
de molt més gruix
aquella distància
humana
no els permet
potser
d'acostar-se
com
caldria
voldria dir
només una cosa
malgrat la distància
que hi haurà
entre els dos
a partir del moment
que el cardenal
el Gomà
que mor
l'any 40
Franco
li segresta
una carta pastoral
en què ell era
una mica crític
amb el govern
perquè
tota la correspondència
que hi ha
demostra
que tant
Vidal
com el mateix
Gomà
són contràries
a la falange
que consideren
que és d'inspiració
i per tant
que treu
adeu
i posa
la raça
i l'estat
en el seu lloc
l'acostament
en aquest sentit
és cada vegada
més gran
de vegades
la gent mor
potser
abans del que li toca
si el cardenal
Vidal
no hagués mort
el 43
i Gomà
no hagués mort
el 40
probablement
Franco
hauria tingut
problemes
amb Gomà
perquè Gomà
i Vidal
tenen una cosa
en comú
que a mi
m'agrada remarcar
encara que les posicions
no siguin exactes
l'un i l'altre
creuen
que han de defensar
l'Església
i per altra banda
un i l'altre
són partidaris
especialment Gomà
que el govern de Franco
sigui un govern de catòlics
tots els informes
que s'envien a Roma
des de l'any
des de l'any 37
i 38
es manifesta
el desacord
amb el tipus de govern
que primer és falangista
i després
altres connotacions
però no el consideren catòlic
serà interessant
d'escoltar
aquests i altres arguments
avui la presentació
serà a les 7 de la tarda
recordem el lloc
Francesc Roig
serà aquí a Tarragona
sí
el peranim del seminari
pontifici de Tarragona
que és a la part alta
de la ciutat
sí
carrer Sant Pau
Manel Borràs
Manel Borràs
i Ferrer
una vida al servei
de l'Església
de mossèn
Manel Fuentes
i Francesc Roig
un llibre
del que també serà interessant
sentir-ne parlar
a Hermana Puig
que serà el teòleg
que farà la presentació
un home
que per exemple
ha parlat
de la història
d'on comença
la història
i on acaba
la llegenda
a l'entorn de Jesús
de Nazaret
serà per tant
també interessant
poder escoltar
la veu
d'aquest teòleg
avui
a la presentació
que es farà
a les 7 de la tarda
mossèn Manel Fuentes
gràcies per explicar-nos-ho
gràcies a tu
i també a Francesc Roig
per vindre aquí als estudis
molt amables
i que baixi molt bé
aquest llibre
Manel Borràs
i Ferrer
una vida al servei
de l'Església