L'una del migdia, nou minuts, ara els deia que fèiem una petita pausa
i miràvem cap a l'Alguer.
Tenim una visita aquests dies a la ciutat de Tarragona,
més una visita d'aquelles que apliquen la cortesia
fins al punt on s'ha d'aplicar,
perquè no venen amb les mans buides,
venen a mostrar-nos una exposició magnífica de joies de l'Alguer.
No són joies qualsevol, són joies de corall,
que és un dels reclams, també podríem dir,
i un dels signes d'identitat d'aquesta ciutat meravellosa de la Sardenya,
on parlen català, on la cultura catalana està molt arrelada.
Tenim entre nosaltres el Pere Lluís Albau.
Pere Lluís, bon dia.
Bon dia.
Benvingut. El Pere Lluís és periodista, actor, rapsoda.
Jo aniria una mica més enllà, diria que és un activista cultural,
per poder englobar tot allò que representi la inquietud per la llengua,
per la cultura catalana dins d'aquest territori italià,
que és l'Alguer.
Sí, diem que m'agrada fins i tot aquesta identificació.
Tenim entre nosaltres el Franco Simula.
Ho dic bé, Franco?
Franco Simula.
Simula.
He posat l'accent en un lloc incorrecte.
Ell és el regidor de desenvolupament econòmic de l'Alguer,
que també està aquí a la ciutat de Tarragona.
Moltes persones ho saben,
que la ciutat de Tarragona està germanada en diferents ciutats,
i una d'aquestes ciutats és la de l'Alguer.
Ja fa moltes dècades, des de l'any 72,
Tarragona està germanada en altres ciutats,
i l'Alguer també.
Vostès també són de germanar-se molt en altres ciutats.
Recordem a quines altres ciutats està germanat l'Alguer?
L'Alguer, després d'haver-se germanat el 72 amb Tarragona,
al 88, s'ha germanat la ciutat de Palma,
a la Sbalears,
i al 2003,
a un camp al Principat d'Andorra.
L'Alguer è praticamente triat de germanar-se
en ciutats de Parla Catalana,
i ara han sfalta un popola,
una ciutat del País Valencià
i una altra de Catalunya Nord,
per completar el cicle del territori de Parla Catalana.
La llengua catalana, la cultura catalana,
de quina manera en l'actualitat ara està arrelada l'Alguer?
Des d'aquí en parlem molt, no?
Moltes vegades i es parla amb molt d'efecte,
sempre que es parla dels països catalans,
de la cultura catalana en general,
mai es deixa de banda l'Alguer,
com no es deixa de banda la Catalunya Nord
ni tots aquells territoris on la nostra llengua és present.
Ara en l'actualitat, malgrat les dificultats
que ja sabem que tenen moltes llengües
o només el català arreu d'Europa,
quin és el paper i el que significa
la cultura catalana i Catalunya a l'Alguer ara?
De fet, nosaltres som els germans i patits
de llengua catalana.
Després de molts segles de silenci,
l'Alguer, al final del nou senzi,
pràcticament els últims anys del segle apena passat,
ha posat en marxa uns projectes
per introduir el català dins de les escoles públiques.
Vull recordar que a Itàlia les escoles públiques
compten al 95% del total.
Per això, parlar d'escola pública a Itàlia,
de l'introducció del català a l'Alguer,
a l'Alguer és molt important.
Avui nosaltres tenim classes de català
dins l'horari curricular de l'escola primària
i a més tenim una càtedra de català
a l'Università de Sassar,
que és la nostra universitat de referència,
de referiment,
i hi ha una càtedra de català
a l'Università de Cagliar,
que és l'altra universitat
que tenim a l'Illa de Sardegna.
i en guany hem inaugurat una bràssola
que és la costura
que funciona dins d'una escola pública
amb finanziaments de l'Ajuntament de l'Alguer
i de la Generalitat de Catalunya
on la primera lingua és el català,
la segona és l'anglès
i la tercera al final és l'italià.
Llavors, dien que hem fet molts progressos
en aquestes últimes anys
rispetta a ans de silenci
també des d'un punt de vista legislatiu,
perquè la legislació italiana
no permetia,
això no vol dir,
no contemplava més que no permetia.
El català estava contemplat
dins de la Constitució italiana,
dins de les 12 minories linguístiques italianes
que esparlan a Italia,
però fins al 99
no hi havia una lleia organica
que parlesse espressament del català.
Ara tenim fins i tot aquesta llei
de l'estat italià
i és paradossal
diure que avui,
si el català es pot salvar la llei,
es pot salvar amb una llei de l'estat italià.
M'has de fer recorrer molt camí
a la presència d'una llengua
que sempre ens remet
a un passat
en el qual hi havia aquesta relació tan estreta,
en aquella època,
que hi havia també aquesta mobilitat.
a mi m'encanta sentir-los parlar aquest català
amb l'accent italià.
És diferent,
és com a més enriquidor,
no?
És una manera de...
Quan venen aquí
i no diuen d'on són
i parlen català,
algú els pregunta vostès d'on són?
Sí, normalment.
senten a parlar?
No,
vosaltres quanti ens pregunten
els catalans?
Nosaltres sabem qui...
No,
quanti els catalans ens pregunten
d'on són vosaltres?
Nosaltres diuen
100 catalans.
Perquè és evident
que tenim
un poc de sang catalana.
Perquè la nostra història
parla en català.
La nostra història
és catalana.
Els nostres
astrarols
són catalanes.
El pensament
és també català.
I els Sardènes,
els que estan en Sardènes,
diuen
aquells són catalans
i els Sardènes també
aquells són sardos,
diuen,
aquells que no són d'ellà.
I crec que aquesta cultura
antiga
que els Sardènes
havien hereditat
dels nostres pares,
crec que sigui,
que continua
aquest idioma
que tenen català,
ma tenen també un poc
al salvell,
que és un poc
de cosa catalana.
Perquè els Sardènes,
quan venim
a terra catalana,
és com
entupent la gent
i és
s'ha vist
en què els hem vist
en nosaltres,
tenen uns modos
de fer
com amb nosaltres,
moltes tenen
pensaments
com amb nosaltres
i
moltes coses
són com amb nosaltres.
Jo li deia
precisament
pel coneixement
dels catalans
que viuen
en el territori català
de l'Alguer,
que els diguin
i vostès d'on són?
Perquè no identifiquin
aquesta cultura catalana
a Itàlia.
L'identificació
és sol
en aquest país
que es troba
a la costa nord-occidental
de Sardènia,
que el nom
repite
l'Alguer
i és sol
en aquella
parte,
ma els catalans
han tingut
també
altres
països
onthi ellus
han pogut
depositar
la storia catalana
que és un po'
que la parte sud
de la Sardènia
a Cagliari,
a tota la parte
de l'Eglésia,
ma
qui ha tingut,
qui ha conservat
l'idioma,
la parlare,
la storia,
la cultura
catalana
és resta
sol
la que.
A la scuola,
Sara,
jo que estava
diventat
la meva kipera,
era que
a la scuola
ja de un
calchian,
de la scuola
Sara
s'han començat
a studiare
el català
i jo crec que
això sigui
la continuació
de lo que
s'han estat
els nostres
parlants
i ensignants
del català.
I han anche
usat
no sempre
han hagut
només
per trasmittir
un po'
de cultura,
perquè la cultura
és molt,
ma usat
us creiem
que els
tarragonins
i tots
els catalans
en generàl,
els tarragonins
que havien ja
tingut
que xamistat
feta
del 72,
73
dels anys
dels anys 70
que havien m'ha
scubelta
aquesta meravigliosa
terra
de Tarragona.
Jo crec que
haig de continuar
no només
amb la cultura,
haig de continuar
també amb
relacions
econòmiques
que també
amb
relacions
econòmiques
es poden
instaurar
amistat
i poder
s'ha
confrontar
amb els
pòpuls
que són
a la banda
de l'avant.
On podria haver
aquest punt
de trobada
econòmic,
diguem-ne,
allò per...
En quins aspectes?
En quins sectors?

la qualitat del vi.
Ara els produts
de l'enogastronomia en general,
nosaltres hem presentat
tot allò que és l'enogastronomia
de Sardegna
i principalment de l'Aiguer.
I després ens presentem a què
per nosaltres és l'or de l'Aiguer,
que és l'ocural. L'ocural, que és el que
podrem veure. Sabem que
a les madones
agrada molt i sabem que
també
quan venen a l'Aiguer van a buscar
que és molt famós, el Coral de l'Aiguer.
És famós i som
els primers al món que tenen una particularitat.
Hi ha una història
molt important, molt gran
de queixa del Coral
que és també
momentos
de fàcino, com diguem-ne.
És una
cosa particular.
I també la història vella
parla
d'objectes
que es donaven a la Madonna
al símbol
de l'Ajuntament
i de l'Aiguer
contempla
la rama de Coral,
contempla
les quatre barres
de les corals
catalanes,
contempla
la mar
i la rama de Coral.
I això és...
el Coral
és nat
amb l'Aiguer.
I les joies
que nosaltres
anem a presentar
no són aquelles joies
normales,
però són
un producte
d'allò que és
els artigans,
els artigans...
Per febres,
perquè venen molts mestres
i són unes coses
molt, molt, molt
particulars.
Havíem fet
aquesta triada
d'objectes particulars
i per presentar
per la primera vegada
així molts,
la primera vegada
en Anquia Tarragona,
que inaugurem
aquesta tarda
a les 8 de la tarda
a la Casa Castellarnau.
Una matèria primera
tan singular
com el Coral
posat en les mans
dels artesans
i orfebres
algaresos
doncs deuen fer
una combinació
magnífica.
És això, és això.
I la gastronomia
que deia vostè.
També aquesta tarda.
A més a més
també faran
una degustació
les persones
que existeixin, no?
Exactament,
exactament.
I és això
que nosaltres
podem...
No sóc...
L'eslògan
que hem fet
en Guant
és
no sóc cultura,
mà també
totes les altres
peculiaritats
del nostre territori.
Que també això és cultura.
I quina és la proposta
gastronòmica
a grans trets
que es fa des de l'Alguer?
Jo penso que sigui
una sorpresa
aquells que vingaran
amb uns trobats
per tarda.
Doncs sí, quasi que sí.
Que se sorprenguin
que vinguin
i així serà la manera
també que també
vostè comentava
que podria ser
una bona via
d'establir
unes relacions econòmiques
des d'aquest punt de vista
en el terreny
de la gastronomia, no?
Un altre canal
per poder treure
més,
diguem així,
més amistat
amb la gent
que coneix l'Alguer
i que volguaria
conèixer
aquest país
que és petit
i que té
45 i 50.000 habitants
que està
de l'altra part
de la mar
i que té
el cor
que pensa
també en català,
el cor i el salvei
que pensa en català.
El Franco
ha posat aquí
damunt la taula
un llibre
que és magnífic
amb unes fotografies
i el Pere diu
això és la Polinèsia
però que
hem fet com un muntatge.
És que realment
la costa,
les platges,
el cel,
el color del mar,
que té l'Alguer,
escolteu,
qui no ho ha vist
és que...
No té res d'enviar.
Res.
I qui no ho ha vist
fins i tot
se sorprèn.
Ah, l'Alguer, allà, sí.
Però, perdona,
estem parlant
d'un territori
realment privilegiable,
amb un clima fantàstic,
a més,
que és un focus de turisme.
Sí, encara estem...
Encara estem...
Consiguem guardar
unes costes íntegres,
encara
consiguem
allargar
fins i tot
la temporada
turística
en manera
que no hi hagi
massa
concentració
als mesos
d'estiu.
Jo és que, perdona,
Pere,
veig quilòmetres
en les fotos
sense ni una casa,
ni un hotel,
ni un apartament.
Sí, bé,
jo faig un exemple.
Estic conservant
aquest territori així.
Sembla estrany, no?
Faig un exemple.
De l'Alguer,
el país més proper,
el país de platja,
de mar,
més proper a l'Alguer
és Bosa,
que és a 45 quilòmetres
de l'Alguer.
Hi ha una carretera
de 45 quilòmetres
on l'última casa
és
a la sortida
de l'Alguer
i la successiva
és a l'entrada
del poble de Bosa.
Doncs és una carretera
de 45 quilòmetres
que passa
a Vora de la Mar
i no hi ha una casa.
Ja estem parlant
de l'Alguer
que és la tercera
ciutat de Sardegna,
tot i sumat.
No és un publet,
és una patita
ciutat
de 45.000 habitants.
Doncs és una ciutat
que té una seva
realitat turística,
que té un seu moviment turístic
i que té un seu aeroport
de fa més de 65 anys.
És una ciutat
viva
i amb tot això
però
ha aconseguit
conservar
les seves costeres.
A voi
és clar,
la situació
no és més com podia ser
30-40 anys fa,
però encara avui
es poden trobar
plagies
completament lliures,
no dic al mes d'agost
i de juliol,
però segur que
la temporada
que ha ja
pràcticament
començat
ara,
al mes d'abril,
amb dies de sol
que vosaltres
coneixeu molt bé
perquè tenim
un clima
molt semblant,
si no igual,
nosaltres ara
tenim la possibilitat
d'oferir
a l'Alguer
una situació
turística
que recorda
molt
els mars
del sud
i d'altres
i d'altres
indrets
i que
no
semblarien
a la Mediterrània.
Déu-n'hi-do,
si podríem
explicar coses
de l'Alguer
i del que no hi ha
dubte és que
hi hem d'anar,
però mentre hi anem
avui tenim oportunitat
d'acostar-nos
a una manifestació
artística
com és
aquesta de les joies
a la gastronomia
però també
a la poesia,
perquè farem
un recital
aquest despre,
no?
Sí, aquesta tarda
farem un recital,
ara la situació
no és ideal
després del que ha
passat
les últimes 48 hores
però
la vida continua
i també nosaltres
adatant-nos
a la situació
farem
el recital
de poesies
a l'inauguració
de la mostra.
Vullia dir
un'última cosa
que la proposta
que fem
en aquests dies
és una proposta
concreta
que ve de l'Alguer
un'offerta
que es fa
a Tarragona
que probablement
l'Alguer
no havia mai
fet avanç.
han trenta
i picudans
d'agerminament
d'enqués
la primera
volta
que l'Aggiuntament
es presenta
l'Aggiuntament
de l'Alguer
es presenta
a Tarragona
una proposta
concreta
la proposta
de l'artesania
del cural
que, de l'Alguer
ha dit
ha dit
en manera
enfatica
és una realitat
histórica
la del cural
a l'Alguer
fins i tot
l'ascut
que tenim
des del 1355
porta
una rama
de cural
avui
l'artesania
del cural

de la nostra
gastronomia
els nostres vins
els nostres productes
de la terra
que són formatges
embotits
no dic res més
perquè
que hi vagin
aquest vespre
i la proposta
de poder
finalment
interlocuir
també
en manera
econòmica
amb una
ciutat
germana
com Tarragona
no tenim més temps
arriben les notícies
de totes maneres
el que no hi ha dubte
és que després
de més de 30 anys
de germanament
l'acte d'avui
no s'ho pensin
significa un pas
més enllà
creant aquest vincle
a més de treballar
plegats
no des del punt de vista
emocional
podríem dir
no des del punt de vista
d'intercanvi
un punt de vista
més material
a través d'aquestes relacions
que esperem que siguin
doncs
molt riques
en els propers anys
endavant Franco
que volies afegir
alguna cosa més
no volia dir
solamente
que cada dia
la Ryanair
de Girona
escollegara
a Maravion
de Girona
a laiguer
direto
40 minutos
de avión
el preu
es de
lo costa
aquellos aéreos
que costan
30, 35
y a vegades
menti tot
aquesta és
una altra proposta
que de Girona
a laiguer
cada dia
pot sortir
una poca
amb poca preu
que ens hem de preparar
les vacances
i em penso que alguns
ens decantarem
cap a determinats territoris
moltes gràcies
per l'hospitalitat
ha estat un plaer
de veritat
que sí
Franco Simula
que és el regidor
de desenvolupament econòmic
de l'Alguer
i Pere Lluís
Albau
volíem que recités
però el rellotge
ens ha empaitat
aquest vespre
anirem a sentir
les poesies
de diferents autors
moltíssimes gràcies
benvinguts
sabem que coneixeu
Tarragona
que heu estat
fins i tot en festes
i esperem que aquesta estada
sigui molt agradable
adeu-siau
Gràcies