Vosem, Barberà, bon dia.
Bon dia a tots.
Bon dia i benvingut al matí de Tarragona Ràdio. Felicitats.
Gràcies.
Què li sembla aquest diploma de serveis distingits de la ciutat?
Bé, jo més que opinar sobre el diploma,
el que he de manifestar és l'agraïment que ens l'hagin concedit.
Realment estem contents.
I jo dic que no solament el rebem amb alegria,
sinó que amb un reconeixement que penso que l'Ajuntament,
que ens el concedeix, ha sabut fer una cosa
que avui dia n'hi ha que no ho saben fer.
I és una distinció entre nosaltres, que som una entitat religiosa,
i la projecció envers la ciutat.
L'Ajuntament no ens dona el diploma
perquè nosaltres animem celebracions religioses.
Això no ens el dona, ni ens l'ha de donar,
ni nosaltres l'hem de rebre en aquest sentit.
Però, en canvi, això és una activitat que es fa a la ciutat,
que té una projecció cultural, té una projecció ciutadana,
i això penso que és el que interessa,
i nosaltres ho fem molt a gust.
I penso que moltes vegades hem portat la imatge de la ciutat bastant lluny.
I n'estem contents, i ho volem fer.
Fem una mica de memòria, mossèn Barberà.
Com neix i quan, i quina és la seva trajectòria, per tant, l'Escola Cantorum?
Bé, l'Escola Cantorum neix, jo diria, fruit d'anar solucionant dificultats.
De manera que, ho dic sense res, no em sap greu de dir-ho, per dir-ho així,
que no és fruit d'un gran projecte.
Jo mai m'hauria pensat, quan vam començar fa 15 anys, m'haguessin dit,
hi haurà un cor d'un centenar de persones, un orquestra, un grup de joves,
un grup de nens, un grup dels diumenges, jo hauria dit, ni boig.
No, no, això era impensable.
No m'ho pensava, no.
Perdó, el que vam anar fent és anar solucionant dificultats que s'anaven presentant.
Havia arribat un moment, per les raons que siguin,
que la catedral necessitava un suport musical, m'ho van demanar.
Jo havia anat amb el cor a la Luia un temps,
que m'havien demanat que els ajudés en la direcció, en la codirecció, fèiem.
Després vaig ser un dels fundadors i primer director del cor a la Luia.
però, clar, quan me van dir que es necessitava el suport musical a la catedral,
clar, per un capellà no hi ha opció.
Jo havia de deixar les altres coses i anar a la catedral.
I el ben cert és que vaig anar a la catedral,
no recordo bé si van ser dos o tres anys,
que pràcticament feia de tot.
Feia de petit cor, feia de poble, feia les municions,
de tal manera que fins a d'una setmana santa em vaig quedar afònic,
vaig dir, això no pot ser, aquí com no hi hagi un grup de persones jo no puc.
i així vam començar a pensar en què hi hagués un grup de persones.
I el fet és que quan vam obrir i vam demanar
que es formés part qui volgués d'un grup per animar les celebracions de la catedral,
de seguida van començar a venir molta gent,
de manera que no hem hagut de fer mai propaganda allò de dir
falten persones i tal, de seguida van començar a venir, venir, venir, venir.
I per tant és una cosa com aquest diploma de demà que no és un mèrit només personal,
sinó que és un mèrit de tots.
No hem hagut de fer mai propaganda.
Diu, quanta gent són ara?
Ara som al voltant d'un centenar al cor de grans,
perquè quan parlem d'escola Cantorum vol dir cor de grans, de joves i de petits.
Al cor de grans anem al voltant d'un centenar,
després hi ha els joves que deuen ser el grup de joves com una dotzena,
i els nens petits que se'n van cap més de 25.
I després hi ha l'orquestra,
l'orquestra anem al voltant també dels 25, l'orquestra.
Per tant, entre tots passem ben bé de les 150 a 160 persones.
Naturalment que jo no ho podria fer sol, tot això,
sinó que al grup de joves i al grup de nens hi ha una directora,
la senyora Anna Mateu, que és professora de música
i que ho fa molt bé, en el cor també hi ha una subdirectora,
la Junta, som 17 o 18 persones que formem part de la Junta,
això ja n'hi ha que formen un cor amb això sol, amb la Junta sola.
I després també hi ha el grup dels diumenges,
que regularment, doncs unes 25-30 persones, 20-30 persones,
cada diumenge animem, o animen,
si jo no hi puc ser funciona igual,
que la cosa m'alegra moltíssim, animen la missa conventual dels diumenges,
amb un to més senzill, no a veus,
a tres quarts d'onze es fa terça, a les onze s'anima la missa conventual,
fem més gregorià,
perquè nosaltres a la catedral, jo, una de les coses que em fa il·lusió
és que s'hi trobi una mica tothom,
i per tant intentem que hi hagi diferents gèneres musicals,
diferents estils, encara que no sigui estil,
però per entendre'ns des de timbales i trompetes fins a gregorià,
de manera que s'hi trobi una mica tothom,
perquè la catedral és la casa de tots,
i les celebracions permeten,
diguem, amb una deguda proporció,
de fer-hi present moltes coses.
L'activitat ha anat creixent?
Sí, sí.
És a dir, cada cop fan més coses,
com a grups, com a escola, cantorum?
Sí, de manera que tenim sempre activitats,
nosaltres, entre els compromisos que tenim hi ha fixos,
quan comencem per Santa Tecla fins a Corpus,
les grans solemnitats de la catedral ja hem de ser presents,
per tant, sempre Santa Tecla,
la Mare de la Claustria, l'Immaculada, Nadal,
Sant Fructuós, Dimecres de Cendres,
la Semana Santa, en Pasqua,
després Corpus,
i les celebracions extraordinàries,
canvis d'arcabisbe,
diferents coses, no?
Mira, farà deu anys del concili,
vam fer la retransmissió en directe
per televisió de la inauguració i de la cluenda,
això vol dir més de tres hores en directe.
I penso que, vaja,
no penso, sinó que m'ho han dit moltíssim
dels altres bisbats de Catalunya
que vam donar una molt bona imatge des de Tarragona.
Això és ben cert.
Què creu que ha portat l'escola Cantorum?
Què creu que ha portat i aporta l'escola
i l'associació d'amics de la catedral
i l'orquestra d'amics de la catedral
al conjunt de la ciutat?
Sí, al conjunt de la ciutat,
deixant, no de banda,
sinó ara, doncs,
no parlant directament de l'animació
de les celebracions com a tal,
al conjunt de la ciutat,
jo crec que fem una aportació musical
i cultural,
la part musical,
dins el conjunt de música que es fa a la ciutat,
que jo crec que és molt important.
I jo sempre dic que hem de valorar molt
les altres formacions,
que sempre els dic que als cantaris
no critiqueu ningú dels altres,
cadascú fa el que pot,
el seu nivell,
i dins d'aquest conjunt
nosaltres fem una aportació musical
i penso que una de les nostres feines
és de donar a conèixer autors tarragonins
del passat, del passat i del present,
perquè és ben cert que hi ha formacions musicals
que actualment encara existeixen
i que són les de ganes o tal,
però el lloc, el lloc de Tarragona
on fa més anys que s'ha fet música
és a la catedral.
Hi ha una successió de mestres de capella
i d'organistes
de tot el segon mil·lenni
des de la restauració fins ara
hi ha una quantitat immensa
d'una successió constant
de mestres de capella i d'organistes
amb persones de molta categoria.
I a sobrelleria, per exemple,
un Tomàs Robredo,
que va ser 14 anys aquí,
és d'una categoria d'un vitori
o d'un palestrina.
Joan Crisòstram Ripollès, segle XVIII,
fabulós, vull dir, són grans músics.
I si volem anar més enrere,
fins i tot el primer mil·lenni
a Tarragona es feia música a la catedral
i més tal com estava organitzada
la litúrgia en aquell temps,
no eren llocs només de celebracions,
sinó d'una certa creació,
creativitat litúrgica
i per tant també musical.
Per tant aquí a Tarragona
diem que a la catedral s'hi fa música,
suposo que a Sant Fructuós
ja devia cantar les celebracions,
segle III.
Demà, com dèiem,
l'acte es farà a partir de les 8 del vespre
a l'Ajuntament de Tarragona,
és el lliurement del diploma
de serveis distingits
de l'Ajuntament de Tarragona,
hi haurà per tant una part molt institucional,
però també hi haurà una part,
en fi, musical participativa
per part de vostès.
Sí, sí, nosaltres,
bé, també he de dir
que estem molt contents
de compartir aquest diploma
amb els altres senyors Soler Fà
i el senyor Tomàs Olivar
i nosaltres, diguem,
no volem ser sols,
sinó que compartim, diguem,
aquest acte, no?
Aquest acte, no el diploma,
cada un té el seu,
però l'acte sí.
El que nosaltres hi podem aportar
és que jo, evidentment,
hauré de dir unes paraules d'agraïment,
però nosaltres l'agraïment
el volem fer al nostre estil,
que és tocant i cantant.
I per tant no farem un concert,
sinó que direm gràcies,
tocant i cantant.
I això ho volem fer
amb unes peces
que siguin com d'unes persones
emblemàtiques
per la ciutat de Tarragona.
Ja que és l'Ajuntament
que ens concedeix aquest diploma,
nosaltres volem dir gràcies
amb una peça
del senyor Joan Juncar,
recentment traspassat
i que ens fa molta falta,
un vals tipus anglès,
un vals lent,
un vals romàntic,
molt bonic, preciós,
una peça preciosa.
I després farem una peça
que fa anys que vaig començar
i vam fer amb col·laboració
amb la senyora Olga Txirinax
i que l'he acabat ara,
recentment,
després de la gravació
del Compa,
ja no?
Però ho fem
perquè és part d'un poema
de Nadal
de la senyora Olga Txirinax,
és un poema molt bonic,
un poema molt bonic.
I bé,
jo estic content també
i el cor i l'orquestra
els hi agrada,
ho farem amb molta satisfacció.
Això serà demà,
com dèiem,
a partir de les 8 del vespre,
l'acte és operat a tothom,
és a la Casa Gran,
al Palau Consistorial,
al Palau de l'Ajuntament
de Tarragona
i una setmana després,
el dia 22,
vostè rebrà un altre homenatge,
en aquest cas,
de l'Associació de Sant Fructuós.
Sí,
sí,
sí,
jo també interpreto
aquest homenatge
com també dirigit
al cor i a l'orquestra
perquè
nosaltres fem
tot el suport musical
a la representació
de la passió de Sant Fructuós
a l'amfiteatre
i amb l'Associació Cultural
Sant Fructuós
som associacions germanes
i col·laborem
amb molt bona amistat
i molt a gust
i, en fi,
és una cosa molt, molt, molt
de casa, no?
Vostè abans de passada,
en una de les respostes,
citava,
recordava
el Consell Provincial,
fa 10 anys,
farà 10 anys,
justament de l'obertura
del Consell Provincial
terragonense,
era el mes de gener
de l'any 1995,
ha passat, doncs,
un temps considerable,
una perspectiva gairebé històrica,
podríem dir,
que ens dona peu
a poder-ho analitzar
i a poder-ho valorar.
De totes les resolucions
del Consell,
vostè,
mossèn Bical Barberà,
com a vicari general,
quina anàlisi,
quina valoració faria
del compliment
de tot el que es va acordar
al Consell
i com s'han anat complint
o no
les resolucions del Consell?
És molt difícil
de fer una valoració
perquè entraria molt
en una, diguem,
en una percepció
del que fa aquesta valoració, no?
Jo el que puc dir,
per exemple,
com a fets objectius,
és que el nostre Arquivisbat,
perdó,
el nostre Arquivisbat
portem nou anys
treballant en pla pastoral
per aplicar el concili.
Són plans pastorals trienals,
per tant,
però són tres plans pastorals
de tres anys cada un,
s'acaba ara l'actual,
per aplicar el concili.
Això és un fet, no?
Nosaltres,
a l'Arquivisbat de Tarragona,
vam fer una opció
que no és notícia,
no és molt brillant,
i és que el concili
no s'havia d'aplicar
a través d'uns organismes
especials
per a l'aplicació
del concili.
Això donaria,
seria més notícia,
donaria més imatge
d'aplicació del concili,
però
tindria com a conseqüència
que l'aplicació del concili
és com a paral·lel
al que és la vida normal
de la nostra diòcesi.
Nosaltres vam optar
perquè el concili
qui l'ha d'aplicar?
L'ha d'aplicar
el Consell Episcopal,
l'ha d'aplicar
el Consell Presbiteral,
el Consell de Pastoral,
els organismes diocesans,
els enciprestats,
les parròquies,
els moviments,
són els que han d'aplicar
al concili.
Ara,
avaluar cada un d'aquests,
aquests nivells,
què és el que s'ha fet,
és molt difícil,
no?
Però jo penso que
des de l'Arquivisbat
ho hem impulsat,
nosaltres hem animat
a que es faci.
A més,
hi ha una altra cosa,
perquè ha estat motiu
una mica de polèmica,
això de si s'ha aplicat més,
si s'ha aplicat menys,
no i tal.
Jo dic,
no discutim,
perquè el passat
no el canviarem.
Avui som avui,
en la mesura en què
un diu
no l'hem aplicat,
vol dir que almenys
hi té un cert interès,
perquè si un no li interessa
ni es preocupa
de si s'ha aplicat
o no s'ha aplicat.
Si un diu
no s'ha aplicat,
vol dir que hi té
un cert interès,
apliquem-lo.
És molt senzill,
això,
no discutim
del passat.
Ara estem avui,
som avui,
llavors a veure
de quin endavant
apliquem-lo.
Jo crec que és un marc,
un marc pastoral
vàlid,
encara avui dia
pels bisbats de Catalunya,
quan el vam fer
eren vuit,
avui som deu,
però jo crec que és
un marc
vàlid,
encara,
i per tant
aquests deu anys
no els hem de
celebrar,
jo diria,
amb una nostàlgia
del passat
com mirant enrere,
sinó com
per mirar endavant,
perquè tenim
un marc pastoral
que és vàlid,
tenim una eina
pastoral,
perquè el concili
és un mitjà,
no és una finalitat,
tenim una eina pastoral,
el servei de la Unitat Pastoral
de Catalunya,
en la mesura
en què els bisbats
vulguem,
jo crec que
continua sent vàlid.
Una última qüestió,
moció en Miquel Barberà,
han passat quatre mesos
des de l'arribada
del nou arquivisbe,
el doctor Jaume Pujol,
com veu
la seva entrada
a l'arquivisbe?
Com l'avisen
aquests quatre mesos?
En aquests quatre mesos
jo crec que
el senyor
que visbe s'ha guanyat
la simpatia
i diria
el cor
pràcticament
de tothom,
perquè ell personalment
té
una proximitat,
una humanitat,
una manera
d'etectar
les persones
que realment
es guanya,
es guanya,
es guanya
tothom pel cor,
és una persona encantadora,
això
és la veritat.
S'ha guanyat fins i tot
els més crítics,
que van criticar
en aquell moment
la manera
de procedir
amb el nomenament.
Bé,
jo penso
que una cosa
és la manera
de procedir
en el nomenament
i en la manera
de procedir
al nomenament,
jo en aquell moment
era el ministredor
diócesà,
vaig tenir contactes
a alt nivell
que jo no explicaré,
algunes coses
queden
per l'arxiu secret,
però crec que
sobre el nomenament
és legítim
de dir que
no es van seguir
els camins normals
i en aquest sentit
jo crec que no
es dir,
si llavors
ho vam dir
ara diríem
una mentida
si tinguéssim
al contrari,
no es van seguir
els camins normals,
això és ben cert,
és així,
però una altra cosa
és dir que la persona
és una persona
fantàstica,
és una persona
encantadora
de les coses
de la mateixa manera
que és veritat
una cosa
és veritat l'altra.
Seguirà vostè
com a vicari general?
No ho sé,
jo estic
a la seva disposició,
ho he estat,
ja vaig començar
amb càrregues diocesans
amb el cardenal
de Riba i Castro,
per tant ho he estat
al servei
del canal de Riba i Castro,
després el doctor Pont,
el doctor Torrella,
el doctor Martínez Sistac
i ara el doctor
Jaume Pujol,
el que ell digui,
jo soc un servidor
de la diòcesi
per mi,
jo quan sempre dic
que com el dià
que com s'enauguri
a l'amfiteatre,
quan li van dir
tu adores Fructuós,
ell va dir
jo no adoro Fructuós
sinó el mateix Déu
que Fructuós adora,
per tant
no es tracta
aquí d'una espècie
de servilisme
amb l'arcabisme,
sinó de ser fidel
al servei
de l'arcidiòcesi,
que per mi
és el que realment
m'estimo,
el que jo dic
la nostra
venerable
església de Tarragona.
mossèn Miquel Barberà,
vicari general
i director
de l'Escola Cantorum
i de l'Orquestra
dels Amics de la Catedral,
moltes gràcies,
felicitats un altre cop
pel diploma de serveis
distingits
i molta sort
de cara al futur.
Gràcies,
moltes gràcies a vostè.
Gràcies.
Gràcies.