Molt ràpidament, camí de les 12 del migdia,
se'ns acumulen les paraules, les connexions,
l'activitat en aquesta hora del matí de Tarragona Ràdio,
perquè encara abans de les 12 hem de fer el concurs d'actualitat.
Ens desplacem fins a la plaça de la Font.
Aquest matí ja han començat les tasques de vestiment
de la bota del Carnaval.
Fins a la plaça s'ha desplaçat la unitat mòbil del matí
amb Joan Maria Bertrani i Josep Sunyer.
Bon dia, Josep.
Bon dia, Jolanda.
Sí, sí, estem a la plaça de la Font.
Jo estic ara mateix...
Podria tocar pràcticament la bota.
La tinc al costat mateix.
Doncs si podries, toca-la.
Jo ho podria tocar.
Doncs toca, toca.
Sents el soroll de fusta, no?
A veure?
No, espera, espera.
Altre cop, eh?
Altre cop, un segon, segon, a veure.
No ho he sentit, no?
Sento un soroll de fusta, fusta, no sé què dir-te, eh?
No és que no és ben fusta, fusta.
Però no m'ho preguntis a mi,
li preguntarem al Pere Estadella.
Ell és un dels responsables de l'associació
que estan fent aquesta bota del Carnaval,
l'associació de figures festives catalanes.
Pere Estadella, bon dia.
Hola, bon dia, què tal?
Jo ara deia que ben bé fusta no és això, no?
Doncs mira, l'estructura interna de la bota és de fusta.
L'estructura que hi ha per fora és un cartró,
és de cartró.
El que passa que enguany va disfressada,
és un amenatge a la premsa.
Tant negatiu com positiu.
Si veniu a veure la bota,
veureu que té uns simbolismes,
que són unes màscares posades,
amb un cantó que està fet amb els retalls de diaris d'economia.
Treu la llengua, és la ironia,
és una cosa irònica,
l'economia és molt irònica.
Per l'altre cantó hi ha una persona que se l'empassa,
estan les necrològiques,
llavors és un individu que també s'empassa la necrològica.
Tot això amb la premsa,
vull dir que la premsa té la part positiva i la part negativa.
Hi ha una part que només està feta amb fotografies de fútbol,
perquè sembla que és el que domini amb nosaltres,
que sigui el fútbol,
i això també a vegades l'accés de fútbol
comporta la ira, la ràbia i altres estats.
I per l'altre cantó tenim les tires còmiques de diferents diaris,
parlem de diferents diaris,
molts diaris diferents,
tot ple de tires còmiques
i és un personatge que és un bufó
i que aleshores porta un nes vermell
i està feta l'idea bufonesca.
Serà aquest l'acabat?
És a dir, es podrà veure tal qual?
O s'ha de pintar encara?
Com en diràs?
No, no, és així, és un acabat.
És un retall de diaris, de fotografies,
una composició també basant-se una mica també en una idea estètica,
però és al final, tal com està ara,
és com es veurà i com es cremarà.
I com es cremarà?
Anava a dir, quina llàstima, no?, que es cremi.
Bé, sí, després d'un grapat d'anys per un cantó,
sí, és una llàstima que es cremi,
perquè és una feina feta durant un parell de mesos
i aleshores, clar, veure la cremada en una nit,
però clar, la cremada és espectacular, és impressionant.
Vosaltres també heu fet el Ninot i la Ninota,
que tenim aquí al darrere,
que ara es presentaran així a grans temps en 30 segons
que podíem dir d'aquest Ninot i la Ninota.
El Ninot i la Ninota, mira, presento la Jordina Ros,
que és la meva companya,
i ella et parlarà dels Ninots i la Ninota.
Jordina, bon dia.
Bon dia, bon dia a tothom.
Bueno, enguany la Ninota i la Ninot i el Ninot
cada any van disfressats una mica
seguint les comparses del rei i la reina.
Ens besem una mica amb el seu vestuari.
Enguany hem fet només els colors,
no hem volgut fer el vestuari tal com anirà,
i els hem fet una mica més àsters.
Si veieu, no porten ni plumes ni lentejueles.
El per què?
Perquè aquest any, amb les penúries que hem passat
i amb totes les desgràcies que han passat,
els Ninots han decidit que de dol no estaran,
perquè és festa i és Carnaval i ells són els reis del Carnaval.
Però una mica conservadors en aquest moment
volen expressar una mica que estan dolguts.
però a la carrera s'apujaran i s'ho passarà molt bé.
I també es cremaran.
Jordina, no te'n vagis molt lluny.
En tornem a parlar més àmpliament d'aquest Ninot i Ninota,
que ara tot just es presenten. Gràcies.
De res.
Ara en parlarem altre cop, Iolanda.
Si vols, després a la 1 en podem parlar d'aquest Ninot i Ninota.
Sí, perquè de fet s'ha de presentar d'aquí d'una estoneta,
uns minuts, com que nosaltres aquí també farem
el nostre Carnaval particular.
Si et sembla, després de la 1 reculls tota la informació
i en parlem. Gràcies, Josep. Fins d'aquí una estona.
Fins ara.
Doncs deixem el tema del Carnaval
i tornarem al llarg del matí de Tarragona Ràdio
perquè quan ens aparen 4 minuts i mig de les 12
és el moment de jugar al concurs d'actualitat.