Maite, què tal? Molt bon dia. Hola, bon dia.
Què tenim? Què aporta aquest CD sobre els nuclis de ponent?
Doncs bé, aquest CD segueix la mateixa línia que ja vam iniciar
quan el vam fer el primer, que va ser el de Torreforta,
vam seguir amb bona vista i després vam continuar amb Camp Clar,
i és aportar tota la visió del barri, tota la seva història
i tota la seva realitat social, però no feta a partir de llibres,
és a dir, no feta a la biblioteca, sinó feta parlant amb la gent.
És a dir, la gent encarregada de fer els textos es desplaça,
parla amb les associacions, parla amb la gent que convingui
i els demana la seva col·laboració.
No pretenem mai que siguin uns CDs molt, com si diguéssim,
fets dins d'un despatx, sinó que estan fets dins de les associacions
de veïns i dins de la gent del barri.
No es tracta, per tant, perquè la gent ens entengui,
d'un CD oficialista, amb una relació de dates i fets històrics,
sinó que es tracta d'un CD que recull, en certa manera,
els caràcters populars d'aquest nucli
i en què trobem, per exemple, fotografies dels anys 70, dels anys 60
de fets quotidians i de veïns del barri de cada dia.
Sí, sí, és a dir, el que passa és que tampoc cal oblidar
que nosaltres som el Museu d'Història,
és a dir, que fem una unió entre totes aquestes dates
que recull la gent i que la gent aporta
i les realitats socials i les realitats numèriques
i tota la realitat del barri.
És a dir, nosaltres mai hem defugit de dir
tota la problemàtica que pugui tenir qualsevol barri
o la situació en què està o les manifestacions dels veïns,
però conjuguem el que porten les associacions,
el que porta la gent amb realment un estudi acurat
de la situació actual.
És a dir, hi ha la Tecla Martorell,
que és l'encarregada de parlar amb les associacions,
de fer tots els textos de la part històrica i social,
parla amb tota la gent, però també fa un estudi acurat,
és a dir, fa un buidat d'on convingui,
si de l'Ajuntament d'Urbanisme o de tal.
I en aquest cas, el Roger Casasús,
que ha fet un apartat de població i d'urbanisme,
el que sí que fem és fer un estudi
de la situació actual de la població dels barris.
És a dir, i normalment fem una comparativa
amb Tarragona, és a dir, del global de Tarragona.
Llavors ens donem compte de les possibles diferències,
o no, que hi poden haver entre el barri i la Tarragona ciutat.
La Maite, com en altres ocasions que s'han presentat
aquests CDs d'aquesta sèrie,
ha vingut a l'estudiu de Tarragona Ràdio
amb el seu ordinador portàtil,
perquè és una manera d'anar desenvolupant
una mica pas a pas aquest nou CD.
I si et sembla, Maite, per anar-nos ambientant,
podem desplaçar-nos al segle XIII,
que és una mica quan comença tota aquesta història.
Sí, és a dir,
nosaltres hem fet un buidat,
és a dir, hem recorregut l'arxiu històric
i hem anat a buscar els pergamins de l'any 1231,
que parla de la zona dels Mongons,
és a dir, aquests tres barris estan a la zona dels Mongons.
I aleshores hem partit de tota la informació
que ens donen aquests pergamins,
que és quan fan la donació a Tarragona,
i després dels Capbreus,
és a dir, que és on hi ha totes les finques i tot això.
Si et sembla, ho arrenquem.
Arrenquem i escoltem la narració,
la locució d'aquest pergamin.
El cavaller Pons de Timó
feu donació del poble dels Mongons
als germans Guillem i Ramon de Vilafranca
i a Arnau i Berenguer de l'Hom
amb la finalitat de colonitzar l'indret
i amb la condició de construir-hi una fortalesa.
El castell dels Mongons,
al cim d'un petit turó
de la riba dreta del Francolí,
vetlla pel poble.
Molts feudataris li reserva la història.
Robert de Guiló, Guillem de Cervera,
Guillem Jardí, Guillem Oguet,
Dalmau de Conesa, Arnau Barceló.
El 1391,
el rei Joan I
vengué a l'arcabisbe de Tarragona.
Es tracta, Maite,
d'una mostra
amb la veu de la nostra companya
Núria Cartanyà
i és la lectura d'aquest pergamí,
que és una mica l'inici de la història d'aquests barris.
Sí, sí, és...
Ai, perdó.
Que se'ns torna a parlar la...
Que se'ns torna a posar en marxa.
Ja està solucionat.
Ja està solucionat.
Sí, sí, és a dir,
el que fem és introduir realment tot l'entorn
per entendre una mica on sorgeixen.
Per altres,
delimitar la zona dels Mongons és difícil
perquè ara hi ha part que és terme de Constantí,
és a dir, clar, tot això ha anat canviant molt.
Fent aquest CD,
què és el que més us ha cridat l'atenció?
Tota la gent que ha redactat els textos,
què us han explicat, Maite?
La gent que ha redactat els textos,
quasi sempre,
i això ens passa en tots els nuclis
que anem fent de ponent.
Al començament diuen,
ui, no sé si trobarem prou imatges
per poder fer això,
i al final troben sempre
moltíssima col·laboració amb la gent.
És a dir, la gent s'hi volca.
Pensa que hem arribat a tenir
tantes imatges damunt de la taula
que hem hagut de seleccionar,
digui, unes sí i unes no.
És a dir, tampoc seleccionar,
és a dir, hem anat buscant representacions
de cada d'aixòs.
I sobretot la col·laboració de la gent
i la il·lusió que la gent li fa tenir algo
perquè llavors una cosa
que reuneix la família,
mira-ho, mira, mira, i mira aquesta foto,
i mira qui què diu.
És a dir, i tot això és el que...
La gent que ho fa sempre diu
que s'enriqueix amb això.
Són uns barris, a més a més,
d'un caràcter molt propi,
d'un caràcter eminentment popular,
i que en el moment de la seva creació,
alguns, els més antics,
doncs vaja, van començar un seguit
de reivindicacions per poder millorar
les seves qualitats.
Sí, però clar, és que parlem dels més antics
i estem parlant dels anys 60.
Sí, sí, no, no, clar,
tot ubicat en un context temporal molt...
Sí, i llavors,
sobretot la floresta i el Parc Riu Clà
responen a una realitat social,
és a dir, a un que ve una indústria
molt concreta i ve gent a treballar
i hi ha molta gent que s'ha de viure
en algun lloc, és a dir,
tot això va molt lligat
la gent que ve amb els barris.
Aleshores, clar, és a dir,
l'any 64 l'Helena compra els terrenys
de Mas de l'Orobio
i és quan s'inicia el que ara podem dir
que és el Parc Riu Clà
i la floresta o la construcció del barri
és l'any 1966.
És a dir, que estem parlant
d'un lligam
i d'una problemàtica
que és sempre comú
amb la majoria de barris
que neixen d'aquesta manera
i que neixien en aquests anys.
És a dir, primer s'instal·len,
després s'han de fer els serveis.
És a dir, moltes vegades, clar,
hi ha una manca de serveis
al moment en què la gent ja hi té la vivenda.
Llavors, tot això reporta
una sèrie de reivindicacions socials
i que hi ha tot un moviment veïnals
que són molt importants
i que se'ns repeteix a tots els barris de Ponent.
L'esquema en aquest sentit
és molt semblant.
Escrevarri, el més antic crec que és el de Torreforta,
si no vaig gerrat,
i a partir d'aquí van venint
la resta de nuclis de la zona de Ponent
i sempre amb el mateix esquema.
Primer arriba la gent
fruit d'aquesta immigració
d'altres zones de l'Estat
que venen a treballar majoritàriament.
El que passa és que Torreforta
és gent de Tarragona,
és molta gent de la part alta.
És a dir, molta gent de Tarragona.
Cada barri té,
ni que tingui una característica especial,
sí que el moviment és el mateix.
És a dir, bé s'instal·len
i després ve la segona fase amb els serveis.
I en tot aquest interval
hi ha una sèrie de moviments socials,
moviments, és a dir, reivindicatius.
Com recorden els veïns d'ara d'avui en dia
d'aquests barris,
de la floresta i de part riu clar,
amb tota aquella sèrie,
aquelles mobilitzacions
i aquelles reivindicacions?
Doncs la veritat és que
ahir, quan van fer la roda de premsa,
és a dir, ells ho recordaven
com que tot això els va donar
un sentiment de pertanyença.
És a dir, jo sóc de la floresta,
jo sóc del part riu clar.
Que ara en aquest moment, clar,
els està arribant molta immigració,
és a dir, també això es va diluint-se una mica, no?
Però sí que tenen aquest sentiment de pertanya
i això ho dona al fet
que s'han hagut de ajuntar,
s'han mobilitzat junts i tal,
però ara tenen solucionats,
els serveis els tenen solucionats,
és a dir, tenen...
és una altra vida totalment diferent.
La reivindicació ara potser és més de despatx
i no ens oblidem tampoc que tenim l'Albada.
Això t'anava a preguntar.
L'Albada, possiblement,
és un barri que neix molt més tard
i que s'allunya una mica
d'aquest esquema que hem anat descrivint.
Sí, sí, l'Albada, és a dir,
és un barri que sorgeix entre la floresta i part riu clar,
en una zona,
i aleshores sorgeix per iniciativa privada
i els primers blocs se van entregar
el 25 de juny de l'any 2002,
és a dir, que, com aquell que hi diu ahir, no?
Llavors, clar, tant la seva estructura urbanística
com la seva història i el seu tarannà
és diferent.
És a dir, dir que tots els barris,
sembla que pel sol fet d'estar imponent
siguin molt reivindicatius,
és a dir, el fet sorgeix diferent,
no té d'una problemàtica dels serveis,
és a dir, és molt...
El barri de l'Albada
segueix a l'esquema nou d'avui en dia, no?
Primer es construeixen els carrers,
l'enllumenat obregat,
i després és quan s'hi posen l'esquema.
Clar, perquè, per exemple,
és a dir, hi ha barris,
com per exemple va ser a Popà Riu,
clar, que quan se'ls hi va posant l'enllumenat,
clar, se suposa que l'Ajuntament
els hi havia que cobrar contribucions especials,
que després no els hi va cobrar,
és a dir, que els hi ve posterior,
aquí no, aquí ja anem,
ja estem al segle XXI.
Bueno, ja és diferent.
Aquest CD,
on recull aquests testimonis personals,
aquestes fotografies,
què en destacaries,
aquestes vivències personals, Maite?
Doncs jo el que en destacaria,
i que a mi m'ha sobtat,
és molt el sentiment d'apertanyança.
És a dir, el fet que el de Riu Clà,
diu, jo soc del parc Riu Clà,
i ara també ho estem veient,
amb el de la floresta.
És a dir, aquests dies que ens ve Canalla
a fer visites a la Tarragona Moderna,
ahir hi havia dels nens de la floresta
i deien, no, no, jo soc de la floresta.
És a dir, és un d'això,
i després que tenen uns nuclis d'unió,
és a dir, tenen el seu centre,
és a dir, uns llocs on se reuneixen,
es coneixen tots,
és a dir, són barris,
és a dir, el de par Riu Clà té 500 habitants,
ara no sé el número exacte,
la floresta, mil i molt poc,
i l'Albada, per d'altres,
ha estat difícil de comptabilitzar,
perquè, clar, com que és molt nou,
hi ha gent que s'hi ha traslladat a viure,
i encara no s'ha fet el canvi al pedro municipal.
Però, bueno, hem treballat com hem pogut.
Però sí, jo destacaria aquest sentiment,
i després que han sigut barris,
com tots, és a dir,
que han hagut de lluitar
per estar on estan,
i que actualment se senten orgullosos.
Ells et diuen,
és que naltros vam fer això,
vam fer allò,
i quan demanes imatges,
tothom té imatges
de les seves reivindicacions
o retalls de diari.
Deies ara que les reivindicacions,
avui en dia, d'aquests barris,
d'aquests nuclis,
són reivindicacions de despatx.
Creus que ara,
totes aquestes reivindicacions,
ja les han completat,
o què?
Jo això no t'ho sabria dir.
És a dir, la veritat és que no sé
què contestar, també, això.
És a dir, això,
la gent que ha treballat els textos
i que ha treballat amb ells,
potser t'ho podria dir millor,
però les associacions ahir van estar
i realment estaven satisfetes.
I estaven contentes d'estar
totes tres sentades juntes.
És a dir, quatre,
perquè al Parc Riuclà
n'hi ha dues d'associacions.
És a dir,
que el fet d'estar
les quatre associacions
sentades a la mateixa taula,
això per ells també...
Perquè a vegades hi ha aquest arrens,
aquest d'això dels barris.
Aquest és el quart CD
d'aquesta sèrie
sobre els nuclis de Ponent,
però abans de començar l'entrevista,
la Maite ens alertava,
no es tracta de l'últim.
No,
per acabar la zona de Ponent
ens falta l'altre costat de carretera,
com si diguéssim.
És a dir,
que hi ha el riu Clar,
pròpiament dit,
hi ha Icomar,
ara no tinc la llista,
però no segueixo
perquè no me'n voldria deixar cap.
I llavors aquest és l'últim.
Ja ens en tenim,
l'altra marge de la carretera.
L'altra marge de la carretera, sí.
I aquest serà el que tancarà
a tots els nuclis de Ponent.
I nosaltres ens sentim molt orgullosos
d'aquests CD's.
Penseu que, per exemple,
universitats i tal
ens el demanen
i l'utilitzen per treballs europeus,
per demanar...
I ens ho diuen.
L'altre dia vam rebre una carta
de l'Autònoma de Barcelona.
És a dir,
que això ens vol dir
que estem fent una feia ben feta.
Demostra dues coses.
D'una banda,
l'interès des del museu
i des de la ciutat de Tarragona
per recuperar
i per recopilar
quina és la història
d'aquestes ciutats.
I es pot fer també
amb la via còmoda
que seria, entre cometes,
fer un llibre,
però es fa una aposta ambiciosa
i aprofitant tots els mitjans
i tots els recursos
que es disposen avui en dia.
Clar,
és que en un llibre
no podríem posar 400 imatges.
És a dir,
bueno,
seria un llibre
molt pesat
i molt...
Hi ha preu,
hi ha preu de col·leccionista.
Preu de col·leccionista.
És a dir,
aquí hi ha més de 70 planes de text
i hi ha 400 i escaig d'imatges.
Això és molt difícil.
En hores de feina,
quan suposo que heu hagut d'anar
a Corcoll durant molta estona.
Bé,
nosaltres no fem només això.
És a dir,
amb això ja hem estat treballant,
doncs potser ja hem estat
8 mesos treballant-hi,
però no dedicant-nos només a això.
És a dir,
compartint,
perquè ja saps que l'àrea de patrimoni,
si algú tenim,
és la diversitat.
Doncs,
Maite Martorell,
no sé si destacaries
alguna última cosa
abans de posar
a punt i final
a aquesta entrevista.
Sí,
és a dir,
el fet que aquests barris
tenen alguns serveis
que no es tenen
dintre el barri,
que han de recórrer amb altres,
com el Cap de la Granja
o la Parròquia de Torreforte,
és a dir,
alguns barris extents,
cosa que el CD
també es pot veure.
I aleshores,
hi ha tot un apartat
que nosaltres sempre posem
amb tots els CD's,
que és com veuen
els barris els nens.
És a dir,
s'agafa la canalla
de les escoles
o dels esplais
i se'ls diu
feu-nos un dibuix
i fan uns dibuixos
molt agraïts
que també afegim
sempre als CD's
i destacar
perquè és una part
molt agradable.
És una visió
complement
o no complement
dels de Riz?
És una visió
que uns semblen
una mica tunejats.
Uns altres són molt...
És a dir,
clar,
és que hi ha canalla petiteta
i ens dibuixen
les seves flors.
És a dir,
hi ha visió
de tota mena
i és molt agradable
perquè jo crec
que és molt real.
Doncs vaja,
sense cap mena dubte,
veure la visió
d'un nen
que més quotidià
que veure com veu
el nen
al seu barri,
al seu entorn,
als seus carrers,
doncs aquest segurament
és un dels mèrits
d'aquest CD
de sobre els nuclis
de ponent.
Maite Martoré,
responsable d'informàtica
del Museu d'Història,
moltes gràcies
per acompanyar-nos
una vegada més,
un CD més.
Ja t'emplaceu
que quan hi hagi
enllestit
el cinquè d'aquesta sèrie.
Després,
no sé si en vindran més,
si teniu ja
altres projectes.
Ara ja estem treballant
i hi portem
un parell de mesos
amb la segona part
de la Rambla.
Vam fer un primer CD
de la Rambla
i ara en fem una altra
que li diríem
la Rambla
com
des del mar al riu.
És a dir,
tota la zona nova
turístics,
la situació social
i política
de cada moment,
de cada projecte.
És a dir,
un altre enfoc
de la Rambla.
Amb aquest sí que ja
hi estem treballant.
I després tenim aquest
i ens plantegem
a veure si
podem fer també un
sobre la maqueta
que el dia 30
es presentarà.
Una maqueta.
Però aquest fins a final d'any, eh?
Aquest fins a final d'any
ja veurem una maqueta
que tindrà lloc,
que es presentarà
el proper 30 de novembre
a les voltes del Pallol
i que en principi
Maite,
quedarà ubicada
allí permanentment.
Queda ubicada allí.
i això ho porto
tots els meus companys,
però sí.
Una maqueta
que, vaja,
nosaltres intentarem
en certa manera
avançar-los
en primícia
en un programa especial
que dura a terme
a Tarragona Ràdio,
al matí de Tarragona Ràdio,
el proper dimecres
d'aquí sis dies
amb motiu
del cinquè aniversari
de la declaració
de Tarragona
com a ciutat patrimoni
de la humanitat.
Maite Martori,
com deia,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos.
A vosaltres.
Gràcies.
Gràcies.