L'unitat mòbil ja fa una estoneta que està allà i ens hi desplacem fins al Serrallú.
Josep Sonyer, bon dia de nou.
Ui, està enmig de la festa el Josep, ja sento aquí.
Què està passant aquí?
Hola, hola, Jovanda.
Hola, Josep, què passa? Que hi ha aquest ambient, no?
Passa que hi ha ambient de festa aquí.
Déu-n'hi-do, quin ambient, què està passant, què estan fent ara?
Ara mateix estem fent la festa de l'escuma, per batejar-ho d'alguna manera.
Aquí davant mateix de l'església de Sant Pere, estem al costat de la conferència de pescadors.
i estic ja, jo venia aquí en principi a parlar d'armadors, amb els armadors, de l'inici de la veda,
perdó, de l'inici no, del final de la veda i, per tant, de l'inici de la sortida al mar, dels barcos d'arrossegament.
I, de fet, m'acompanyen uns quants armadors.
Tinc en Joan Francesc aquí al costat. Joan Francesc, bon dia.
Bon dia, bon dia.
D'entrada, esteu de festa avui, eh?
Si jo no, avui acabem ja. Avui s'acaba ja la festa del barri,
bueno, de la gofredia que organitza cada any a motiu de Sant Pere.
i també s'acaba, doncs, l'aturada que cada any fem, durant dos mesos, del maig i juny.
Demà, doncs, ja, cal que sigui divendres, que és un mal dia, t'ho he dit abans.
Un mal dia, però, doncs, s'ha d'anar.
S'ha d'anar perquè la gent té ganes, i va a provar-ho tot, que tot funcioni bé, i tal.
Diguem-ho clar, diguem-ho clar, Joan Francesc.
Si demà no sortíssim a la mar, probablement algú altre sortiria diferient.
Ja vam proposar el que es va proposar, a l'inici de Cofredies, però a Cambria es va dir que no.
a l'envella tampoc, i el programa que tenim aquí és Vilanova.
Vilanova, doncs, m'ho hagués centrat, com ja m'ho centrarà igual, doncs, encara més.
Ara no, perquè ara trobarà barques a Tarragona, doncs, potser, doncs, allò...
Però igual, igual, cada any tenim aquesta història, i, no sé, no, l'administració no té nassos de parau.
Durant dos mesos estem preservant un espai, una zona concreta d'aquí a Tarragona,
i ells, doncs, ja es beneficien del preu, del preu del peix durant aquests dos mesos,
perquè, doncs, venen més car, a la província de Parada,
i, a més a més, a l'armada, doncs, el dia 1 no, ja venen aquí.
Llavors, el que sempre em demana és que estiguin dos mesos sense entrar.
Dos mesos per poder-te, doncs, beneficiar una mica tu de la parada que has fet.
Però no sé com s'ho arregla, xiquet, que no hi ha manera de concebir-ho.
Ahir teniu per aquí un dels màxims responsables del Departament d'Agricultura, Ganèria i Pesca.
Estava aquí el director general de Pesca.
No sé si vau tenir alguna impressió o vau poder exposar-li els vostres problemes.
Home, doncs, sí, mira, avui, precisament, ahir vaig veure'l,
i avui ha vingut una noia que es diu Elisabet Capilla,
que és dels Recursos Pesquers d'aquí de la Generalitat, del Departament de Pesca,
i ha vingut a mirar uns inspeccions a bord de les barques,
i ho estàvem comentant, diu, és que al director li han dit,
doncs, que això ho hauria de tindre de solucionar-ho.
I sembla com si parlessin en la paret.
Entri aquí, entri, vull dir que és igual, eh?
Quan hi havia l'altre director, igual.
Mira, jo fa 42 anys que vaig a la mar,
i me'n jubilaré, suposo,
i no aconseguiré que les barques de Vilanova estiguin més dos mesos.
Es va aconseguir els anys 70, últims dels 70, 76, 79, per aquí,
quan llavors el que tenia, diguéssim, pertanyia a la comandància de Marina.
I llavors, sí, el comandant deia dos meus sense entrar,
i no entraven durant dos mesos.
Però ara, en totes les lleis i totes les històries que hi ha,
no es pot aconseguir.
I això fa més mal que...
Fa mal, és lògic.
Tu tens una hora alliparat i tot plantadet,
i que vingui el veí del costat i t'ho foti.
I queda clar que, mentrestant, vosaltres teniu que fer les reparacions de les barques,
heu de gastar un diners, invertir uns diners,
de vegades pintar, en fi,
fent un seguit de reparacions que, clar, es fan mentre no hi ha ingressos,
que això també és un altre tema, no?
Home, clar, nosaltres, a veure, estem habituats a fer-la,
perquè de l'any 62 que fa veda, Tarragona.
Va haver un període de 15 anys seguits que es va fer veda.
Després va haver una parada, està l'any 91,
que no es va... uns 14 anys que no se'n va fer.
Però estem habituats, doncs volent i no es va...
I les persones també descansem, carreguem piles i descansem.
Però, bé, en altres llocs, molt de catalanisme, molta història,
però a l'hora de fer efectiu les peticions nostres,
no podem aconseguir-ho.
Deixa'm parlar amb en Vingueta,
és un altre armador d'aquí, del Port de Tarragona.
Gràcies, Joan Francesc, que vagi bé.
Deixa'm parlar amb en Vingueta i també s'armador.
Vinga, què tal?
Hola.
Vine, vine cap aquí, si no, no ens sentirem,
perquè amb aquesta fresa que hi ha aquí no sentim pràcticament res.
Escolta'm, el Joan Francesc ja ens explicava
que això de les vedes, que no tothom...
En fi, que no tothom és igual de respectuós quan es fa la veda,
que hi ha altres conferènies que entren.
En fi, que és un problema.
A veure, si és veritat això, perquè, per exemple,
nosaltres estan parats,
i ara s'ha donat el cas que els veïns,
que la nova i d'aquí, que no estan parats,
com per exemple Sancada de la Ràpida,
s'ha donat el cas que estan entrant aquí.
No sé d'ells, s'ha de veure igual qui són.
El motiu és que ara nosaltres l'armarem,
o s'anirem a la mar,
i aquesta gent tindran tant de dret com ara naltros.
Quan naltros hem estat tots els meus parats,
i no es respectaran res.
I aquesta gent, doncs,
hem de mirar, doncs, que, bueno,
hem tingut tots els meus,
tots els peixetes que hem anat a comprar allà,
i ara que entren aquí, no?
O sigui, que això trobo que si naltros fem la veda,
trobo que tindran tant de dret,
però almenys un temps,
per naltros, treu el benefici.
Doncs d'aquesta manera el traurà tothom.
Si la veda fos obligatòria per tot el litoral mediterrani,
seria potser la solució?
Ells va parlar d'això,
que hi havia el màxim responsable de pesca.
Sí.
Sí, jo trobo que serà la solució,
la millor solució que hi hauria.
Perquè, bueno, si tothom fem veda,
sabrem que tothom, la parcel·la, cadascú,
no caldrà vindre a la casa del veí,
perquè no m'entenguis, no?
I doncs, ja d'aquesta manera,
si ells ho tenen escurat, vindran cap aquí.
I nosaltres estem fent això
per regenerar el peix
i aquesta gent, doncs, no respectaran res
i vindran el que voldran
i faran el que voldran.
Perquè demà, ja ens ho comentava també el teu company Armador,
demà és un mal dia per sortir a la mar, no?
Sí, però, home,
es té a començar, no?
Es té a dir-ho,
i si nosaltres no començarem,
vindran ells encara més, no?
Trobo que és mal dia,
però, bueno,
ja hem fet els dos mesos, no?
I es té a començar, dic jo.
Com està?
Com es suporten aquests dos mesos?
Com es porten aquests dos mesos?
Es portarem millor si la cosa estigues més tranquil·la,
perquè, bueno,
doncs, ara,
tal com està això del patrol
i tot això,
doncs,
s'ha afectat bastant
i el peix també no és...
home, a veure, no ho sé,
ja començarem, ja ho veurem, no?
Però baix.
La gamba també, per exemple,
que és un desprut d'estrella,
no n'hi ha tanta com abans, no?
No,
sembla que...
que m'ha faltat...
M'ha faltat...
Bueno...
Jo no ho sé,
jo t'ho pregunto,
no ho sé,
m'imagino que...
Home,
va fotre una gran baixada,
que no s'encafava el cap,
i ara estem esperant,
veure què passa.
Doncs,
demà sortiran a la mar
els pescadors
de l'encerclament de Tarragona,
de l'arrossegament,
ja...
Jo no sé gaire d'això,
de l'arrossegament,
sortireu a la mar,
sortireu demà divendres
i s'haurà acabat aquesta veda
i amb una sensació,
de vegades,
que us ho posen difícil
per continuar?
Home,
una miqueta,
una miqueta...
No,
home,
és que s'ho fiqui difícil,
és que està una miqueta fotut,
doncs,
perquè hi ha una miqueta de crisi,
doncs,
els gastos
s'han augmentat moltíssim
i...
i a veure,
a veure,
és que...
fent la veda per això,
perquè tinguem més pesquera,
més d'allòs
i a veure si...
a veure si podem fer un més bé,
no?
Per això es fa durant tot l'any,
doncs,
pot estar millor.
Pensem que...
no ho sé,
no ho trobarem,
encara.
Vinguet,
que tingueu molta sort
demà a la sortida a la mar
i que vagi molt bé.
Val,
vinga,
gràcies.
I des d'aquí,
en fi,
explicar-vos que
hi ha aquestes dues realitats,
d'una banda els pescadors
que es preparen per sortir demà a la mar
i de l'altra,
la festa del barri del Serrallo
de Sant Pere,
que es continua visquent.
Ahir,
evidentment,
era un dia de rebella important,
per aquí,
en fi,
ja cueix encara la ressaca.
que se sent molt d'ambient,
eh?
Ara,
mira,
ara és el moment
en què s'ho passen més bé
els petits,
els més menuts,
perquè estan tots per aquí
en banyador,
en una festa de l'escuma,
està pràcticament la plaça
aquesta de Sant Pere,
plena d'escuma.
Ara ja no en tiren,
però s'ha acabat.
I amb la calor que fa,
no?
Imagina't,
tu,
doncs,
tant a la canalla per aquí
amb el banyador
i anaven jugant.
Us ho podeu imaginar
passant-ho bé
i amb aquesta música
de fons.
I suposo que al llarg del dia,
doncs,
aquí,
al Serrallo,
hi haurà moltes més activitats,
doncs,
que acabaran de viure
aquesta festa,
la festa d'aquest barri
i Tarragudinos,
que es viu aquesta setmana
amb molta intensitat.
Doncs,
moltíssimes gràcies,
en Josep Sunyer,
ara estan fent
aquesta festa de l'escuma.
D'aquí no res,
doncs,
com que és la una,
serà l'hora del vermut,
la festa continuarà
i acabarà,
com ha d'acabar,
una bona festa,
amb una bona traca
al punt de la mitjanit.