TARRAGONA RÀDIO
Tarragona m'esborrona, Constantí em fa patir.
Tarragona m'esborrona, Constantí em fa patir.
Escolten la cançó, m'imagino que tots sabreu de quin poble us estic parlant.
Anem avui fins a la vila de Constantí.
Tarragona m'esborrona, Constantí em fa patir.
La fundació de la vila data de molt antic,
encara que el primer lloc que fou vestit dins el terme municipal,
al segle I, fou la vila romana de Centelles.
Les primeres construccions del Constantí antic daten del segle XIII.
A Espàrac de la Barca fou l'iniciador d'obres importants,
com ara el castell, l'església i les muralles.
La vila estava dividida entre la vila de Dalt i la vila de Baix,
on edificaven els habitants de Constantí.
Amb l'explosió demogràfica de finals del segle XIII i començaments del segle XIV,
es van iniciar les primeres edificacions particulars a la vila de Dalt.
Les primeres notícies dels carrers daten del segle XVI
i entre els segles XVII i XVIII van aparèixer noms de carrers
que encara perviuen actualment.
A finals del segle XIX, la vila es va dividir en nou districtes municipals,
cadascun dels quals comprenia diversos carrers i indrets.
Per parlar de tot això i molt més,
avui tenim amb nosaltres la regidora de festes de Constantí,
l'Antònia Martorell,
que ara ens explica com són les festes del poble.
Jo me suposo que són bastant engrascadores.
Volem que la gent participi bastant.
Hem volgut integrar,
hem volgut portar-ho a la plaça de l'Ajuntament
perquè ens sembla que és més la festa major del poble,
a pesar que també hi ha molts actes
que els fem allà baix a les escoles velles,
que queden una mica més apartats.
I com en tots els pobles i tots els barris,
el programa de festes recull una sèrie d'actes
que destaquen per sobre dels altres.
En aquest cas,
en guany Constantí ha apostat fort pels espectacles musicals.
em sembla que el més important per nosaltres és sobretot l'elèctrica d'arma,
també l'orquesta Volcán, per la gent que és més balladora.
Hi ha un acte també bastant important,
que és la Fundació Antoni Manero,
que, segons tinc entès, atreu moltíssima gent.
I després hi ha una bastant emblemàtica,
que és l'última, que és l'anís nostàlgica,
que és Santi Carrulla,
i aleshores també hi ha un grup a bé i rotllat,
que es diu que aquests toquen molt de música de dítels.
I la novetat d'enguany ve de la mà
d'una de les tradicions més genuïnes de Catalunya.
Parlo de les sardanes.
Escoltem què ens explica l'Antònia Martorell
d'aquesta novetat sardanística.
A la sardana, enguany, es vol fer l'estrena aquí a Constantí
d'una sardana que va fer el senyor Tomàs Quilvimembrado.
Doncs aquest senyor Tomàs Quilvimembrado
va donar, doncs, la...
Hi ha una cançó que es diu per Constantí.
Perdó, no és una cançó, és una sardana.
I la volem estrenar ara per la Festa Major
al migdia, el dia 1 d'agost,
quan fem, doncs, la ballada de sardana.
La nostra protagonista del dia
és nascuda a Constantí.
Per tant, recorda molt bé les festes majors
que ella vivia de petita.
Aquí va un recull de records ben nostàlgics.
Bé, el que més recorda
de les festes a Constantí
és el ball que es feia a la nit,
a la pista d'estiu.
Llavors, és la pista d'estiu del casino.
I, no ho sé, sempre és la missa,
és el que sempre anàvem,
les sardanes davant de la plaça,
que això és una cosa tradicional
que també es feia sempre.
Bé, i després, doncs, això,
només a la nit es feia a la ball de tarda
i al ball de nit, que és el que es feia llavors,
és el que més recordo.
Perquè d'activitat així tipus extres o coses així
no me'n recordo ben bé.
I una de les claus per descobrir com és un poble
i com són els seus veïns i veïnes
és descobrint la seva gastronomia.
Quins seran els plats més característics de Constantí?
A veure, de menjars,
a vegades ho hem parlat,
hi havia un menjar que li deien el mandongo,
però això, clar, això pràcticament era per l'hivern,
no pas per l'estiu, perquè era quan feia fred
i llavors hi posava molta grassa
i molta cosa d'aquesta, molta sang i així.
Plat típic, típic, Constantí, no.
A veure, es fan molts canelons
i després també són molt bones
o eren molt bones.
Hi havia un forc a les que hi ha boníssimes,
les coques de ceba i pebrot,
però aquesta botiga ja va plegar,
es va judilar la senyora mestressa ja fa uns anys
i la de Sant Sebastià també les fa bastant bones,
perquè a vegades al dematí no comprem
i estan boníssimes,
però doncs no és menjar típic, típic d'aquí,
però bé, se fa bastant.
Anem ja amb la pregunta estrella d'alt embalat.
Per què els de fora de Constantí hem d'apropar-nos
aquest cap de setmana al poble de Constantí
per descobrir les seves festes majors?
Perquè penso que a l'anill de la fresca estaran,
penso que molt bé,
i sobretot l'orquestra volcant,
la cadarna, vull dir, poden pujar
i s'ho poden passar molt bé.
Anem ara amb dues preguntes curtes
a la nostra protagonista del dia.
La primera és que ens digui una dita típica
de la festa major de Constantí.
Per Sant Feliu, l'Avellana surt al miu.
I la segona és que ens proposi un eslògan
que serveixi per promocionar les festes de Constantí.
Un eslògan, doncs, no ho sé,
vine a Constantí, trobaràs amics,
tu passaràs bé i ballaràs molt bé.
I amb aquestes mini preguntes
que li hem fet a l'Antònia Martorell,
comencem a acomiadar-nos des de l'embalat.
Abans, però, escoltem com ens convida
a les festes de Constantí.
Doncs mira, si s'ho volen passar una miqueta bé,
volen estar una miqueta frescos,
veniu a Constantí, que allí ho rebrem bé,
i podreu passar unes esponetes, doncs, a la fresca,
i ballant, i passant-ho bé.
I ara sí, us diem fins demà des de l'embalat,
i us recomanem que comenceu a apuntar ja a les festes de Constantí
com a destí turístic pel proper cap de setmana.
Bones festes a tots,
i fins demà.
de l'embalat de l'esponetari.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!