Fins demà!
Només mig minut i seran 3 quarts de 12 del migdia.
Aquí seguim amb tots vostès des del matí de Tarragona Ràdio,
com cada dijous.
Aquesta hora és el moment de la Via T.
La Via T t'escolta, el gran centre comercial
a cel obert de la ciutat de Tarragona.
La nostra unitat mòbil ja està còmodament instal·lada
en un dels establiments de la Via T,
esperant per fer-nos arribar les pistes
perquè vostès encertin de quin establiment es tracta.
Què ho fan a través del 977-24-4767?
Ha estat perfecta perquè tindran un regal del propi establiment.
D'aquí uns moments connectarem amb la nostra unitat mòbil.
Avui, una mica com en l'últim programa,
ens hem desplaçat fins a un establiment
d'aquells coneguts veterans emblemàtics de la ciutat de Tarragona,
que a més abasta un sector que encara no havíem tocat
en aquest espai de la Via T.
Però abans, si m'ho permeten, i de forma excepcional,
abans de donar pas a la unitat mòbil,
volem saludar el senyor Juli Martínez.
És el nou president de la Via T,
estrena el càrrec justament aquesta setmana,
i per això el volíem saludar,
i també que ens expliqui una miqueta les novetats
que aquesta entitat comercial de la ciutat de Tarragona
proposa cara al client aquest estiu.
Senyor Juli Martínez, molt bon dia.
Hola, bon dia. Què tal? Com esteu?
Doncs nerviosos, eh?
Per a veure si els oients encerten l'establiment que visitem avui.
Sí, però jo crec que aquí, a Tarragona,
aquests establissiments,
quasi tots els de la Via T,
són establissiments tots molt coneguts,
i en 3 o 4 preguntetes jo crec que ho acertaran.
I tant, de seguida.
I a més, ara s'emportaran un regal,
si van a les botigues, també,
que és el Rasca Rasca,
que és una de les bolletes que es diu que es treuen a Rasca,
i llavors hi ha un munt de regals,
hi ha més de 3.500 regals,
o sigui que si van a comprar a les botigues de la Via T,
durant el 22 de juny o el 22 de juliol,
tindran aquest obsequi,
i llavors quasi hi ha el 50% que està premiat,
hi ha un munt de regals,
ja t'ho dic, un munt de regals,
o sigui, tot és qüestió de platja,
tovalloles, pales per jugar a la platja,
raquetes per anar,
traxes banyadors,
senyres de platja,
bueno, hi ha un munt de regals.
Vaja, encara un estímul més per visitar els establiments de la Via T,
si no en teníem prou, no?
Tot això ho podran recollir,
o ho podran veure a la guixeta que hi ha aquí de turisme,
a la Rambla Nova,
o sigui, a la casseta que hi ha a la Rambla Nova de turisme,
davant de l'Ajuntament ara que estan fent,
que han posat a l'I9,
doncs hi ha informació turística,
i allí hi ha una noia que ho entengui,
des de les 5 i mitja de la tarda fins a les 8 i mitja de la tarda.
Clar, perquè d'alguna manera,
senyor Martínez, ara que arriba l'estiu,
tot i que la via té els establiments aquests de tota la vida,
els de casa, els de confiança,
ja tenen la seva clientela habitual,
que són la gent que vivim a Tarragona,
altres que venen de fora també habitualment van a fer compres,
però a l'estiu també s'incrementa
amb els visitants que venen de fora, no?
D'aquí també aquesta connexió una miqueta
amb aquests punts d'informació turística.
Exacte, llavors,
és que el més important que tenim les nostres botigues,
és que si tu pots agafar aquí
un polo d'una marca,
uns pantalons d'una altra marca,
o sigui, no has d'anar de la mateixa marca i tal, no?
Que tot el seu respecte,
que tots vulguis anar en una botiga
i puguis anar a la seva marca, no?
Però a la mi no t'acabes fer el pes de...
dius, és que en aquest pantalón
no m'acaba d'agradar en aquesta jaqueta
o una altra combinació, no?
I el bo que té, per exemple,
les botigues de roba nostra
és que toquem totes les marques,
no tenim una marca sola,
sinó que tenim totes les marques
i de tots els preus,
o sigui que...
I de molta qualitat,
llavors això és el més important.
I en totes les botigues de les nostres
som el mateix.
A part que també tenim marques de prestigi
i que són cadenes molt importants.
Però vull dir, també,
això és molt important
que la gent sàpiga,
els que s'estan escoltant,
que és molt important poder remenar.
A les nostres botigues es pot remenar molt,
m'enténs?
I al consell, no?
Al consell professional.
Al professional de dir,
escolta, mira,
això potser anirà més bé així,
et quedarà més bé aixà
i parlar, generalment,
sempre parles directament amb el que és l'amo, no?
I llavors això també és important.
Però ja et dic,
també és important les cadenes,
les grans cadenes,
però les petites botigues
tenen aquest avantatge
sobre les grans cadenes.
Clar, senyor Martínez,
això sí parlem de tèxtil,
però recordem
que la via té,
doncs,
això pluga moltíssims establiments,
també d'hostaleria,
de restauració,
professionals,
no només...
l'he dit perquè, com que ara estem...
Sí, era un exemple,
en l'època,
en l'època
que d'aquí quatre dies
entrem ja amb les rebaixes
i el que és la rebaixes
és de tèxtil,
d'aquí a l'època.
Clar, sí, sí.
A més que ara he parlat d'aquest tema
perquè després hi ha les altres,
tot el que tenim,
que són 200 botigues al centre de Tarragona
que són les de tota la vida,
de més qualitat
i el més bon servei,
que és el més important que hi ha,
qualitat i bon servei.
És el centre comercial,
a ser l'obert de la ciutat de Tarragona,
a bastar pràcticament
tota la nostra zona urbana.
Per cert,
el tema del rasca-rasca
que vostè ja ens comentava,
quan comença a aplicar-se
a les botigues de la Via T?
Ja està, ja està.
Ja està en marxa.
Ja podeu vindre aquí a comprar
i a més, a més,
com que quasi totes les nostres botigues
ja sabeu que té imatge condicionat,
pràcticament totes té imatge condicionat,
a part de poder passejar
una miqueta per els nostres carrers
i passejar i prendre alguna cosa
i xafarrejar
i veure que Tarragona està molt bonica
i està preciosa,
també podeu entrar en una botiga
i xafarrejar una miqueta,
mirar alguna coseta,
algun objecte de regal
pel dia d'aquí,
no sé,
d'aquí un mes o dos mesos
que heu de fer un regal,
però ja podeu començar a mirar
perquè tenim moltes botigues
també de regals
que són precioses
i ara és el moment també
de poder entrar
perquè es pot passejar per dintre
i us informaran
i l'únic que es pugui passejar
comprant, no?
I de tant en tant
aneu entrant a les botigues
sense cap compromís
i aneu mirant
i així es refresqueu, eh?
Molt bé.
Senyor Juli Martínez,
president de la Via T,
encantada de saludar-lo.
Continuarem parlant,
però ara,
si ens permet,
ja quedarem un altre dia
perquè ens espera
la unitat mòbil.
Molt bé, molt bé.
Bon estiu i gràcies.
Gràcies.
Adéu-siau, bon dia.
Doncs era en Juli Martínez,
el nou president
de la Via T,
que ha intervingut
també en aquest espai
apuntant-nos
a aquesta novetat,
el Rasca Rasca,
que trobaran tots els clients
dels establiments
associats a la Via T.
Un d'aquests establiments
el trobem també
al centre de la ciutat
de Tarragona.
és un establiment
emblemàtic,
embaterà,
conegut absolutament
de tothom.
Vaja,
jo no m'hi jugaria res,
que no soc de joguesques,
però jo crec que tots
hem anat a aquest establiment,
alguna vegada,
o moltes,
però alguna vegada
segur que ja hem entrat.
Salutem els companys
de la unitat mòbil,
primer que tot.
Joan Maria Bertran,
Josep Sunyer,
bon dia.
Hola, bon dia,
allò han de...
Per on comencen?
Dien que sou al centre,
bastant centre.
Sí, molt a prop de...
Carrer perpendicular
a la Rambla.
Efectivament.
Avui estic generosa.
A part d'un monument.
I deixa'm dir
als oients,
primer que tot,
que si saben
de quin establiment
es tracta,
ens han de dir
el nom exacte
de l'establiment.
No val dir
sí,
aquell que hi ha allà
al costat de...
No.
El nom,
anava a dir el cognom,
però el cognom no cal,
perquè és una paraula només.
El cognom,
mira,
el cognom a més a més
té relació
amb els propietaris.
Home, esclar.
A més,
és d'aquells negocis familiars,
que va de generació en generació.
Què més podríem dir?
Podríem dir
que hi ha moltíssimes coses,
que hi ha moltíssimes coses
i també podríem dir
que avui,
amb el sol que fa,
no és pas massa bon dia
per anar a treballar
a piqui-pala.
No, no, no.
Home,
ni que ens faltés un tornillo.
Imagina't-ho.
És que, no,
per cert,
arriben ben anivellats
els sons,
avui o no?
Aquesta pista
una mica improvisada
crec que tothom
ja sàpiga
de quin establiment es tracta.
A veure, a veure,
que truquin, que truquin.
977-24-47-67.
Senten el...
El so de fons
és que estan despatxant,
la gent,
estan despatxant.
I jo crec que té una cadència
molt particular
aquest establiment de Tarragona.
Negoci familiar
al centre de Tarragona,
un carrer perpendicular,
com per anar a fer castells.
Imagina't-ho.
Aquí el costat mateix,
per cert,
el monument dels castells.
I això amb la calor que fa...
Però sempre...
Mira,
si vinguéssim de nit
ens hi veuríem prou bé aquí,
també, eh?
Sí, home.
I sempre podem comprar coses
que podem fer servir a l'exterior,
però també a l'interior de les cases.
Efectivament,
que van amb piles...
Em penso que hi ha algú
que sap la resposta
una sola oportunitat
i amb les pistes
que hem donat fins ara
i ens han de dir
el nom exacte
de l'establiment.
Josep,
saludo aquesta persona
que ens truca.
Bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlem?
Con Dora.
Dora, què tal?
Molt bé,
però no ho sé, no ho sé.
Doncs si no saps
què hem de fer.
A veure,
jo diria la ferreteria Anguela.
Tu diries la ferreteria Anguela?
S'ha d'anar amb més seguretat
per aquesta vida.
Digues la ferreteria Anguela,
Dora.
La ferreteria Anguela.
La ferreteria Anguela.
Sí, senyora.
El padre Palau, no?
El padre Palau.
Si se sap l'adreça i tot.
Ah, sí.
Molt bé, molt bé, molt bé.
has sentit, Josep?
Dora, no marxis.
No, no, marxo, no.
Perquè em penso que el Josep
ens ha de presentar
algú de la ferreteria Anguela,
no?
Ah, molt bé.
El Josep, que el tenim aquí.
Jo diria que sí que el tenim,
no, el Josep?
Som aquí, som aquí.
No et sentíem.
Estem escoltant atentament
el que ens explicava la Dora.
Efectivament,
para Palau.
És el que arregla que continua,
que segueixix així en anglès.
Estem al número 4
i ens acompanya el senyor Ramon Anguela,
que és el fundador
d'aquesta ferreteria Anguela.
de la senyora Anguela.
Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Mira que la primera
l'han encertada, eh?
La primera.
Sí, sí, bueno,
i precisament crec que és una senyora
que està molt al corrent de tot això.
Dies enrere vaig llegir el diari
en el qual és una persona
que fa molts anys
que està pendent dels concursos
i pràcticament es ratlla amb tot.
I precisament li vaig dir
a la meva senyora
i dic, escolta,
a veure si per casualitat
vindrà la Dora allà a la botiga
perquè també és amiga de la meva senyora.
Aviam, avui la cosa
entre veterans, eh?
Sí, sí,
i resulta que ha sigut la Dora,
Vols saludar el senyor Fernando Anguela?
Ai, sí, sí.
Doncs vinga, vosaltres mateixos, eh?
Ja els veurem quan vagi
per recollir el que em dongui, no?
Però, bueno,
que m'ha fet gràcia això del diari.
Sí, sí, escolta,
vaig llegir el diari
i precisament ho vaig dir a Maria Rosa
i dic que igual serà la Dora
la que vindrà a recollir el premi.
Ah, doncs mira.
Ets la concursant de Tarragona, eh, Dora?
Jo crec que sí, eh?
T'haurien de fer un diploma
en una cosa que m'ha concursat.
No està bé que ho digui jo
però no vegis el rebombori
que s'ha format
amb l'entrevista del diari.
Ah, mira.
Oi, del meu.
Ets famosa?
Mira, en aquest aspecte sí.
Ets famosa?
Sí.
Molt bé, Dora,
gràcies per participar.
Jo, pel que he sentit
el senyor Fernando Anguela
i la seva dona li ha fet il·lusió
que siguis tu precisament
un altre veterana
en aquest cas en matèria de concursos
i en tot cas
passes per la ferritaria Anguela
i t'obsequiaran
amb un detall.
Gràcies per participar, Dora.
Com aixec, sí.
Gràcies, bon dia.
Adéu, si jo, bon dia.
Adéu, adéu.
Josep, deixem que conversis
uns minuts amb el senyor Anguela.
Sí, perquè m'agradaria
intentar explicar,
tenim poca estona,
però, vaja,
quantes plantes hi ha aquí
a la ferritaria?
Perquè em sembla que això
és gran, eh?
Bueno, tenim la planta sòtano
que la vam habilitar
ara fa poc temps,
qüestió d'un any i mig.
Tenim la planta tradicional
de tota la vida
i després tenim la primera planta
on tenim les oficines.
Es pot entrar per dos cantons, eh?
Perquè jo abans he anat
a l'altre costat.
Si hi ha dues portes,
no per entrar?
Sí, sí, podem entrar,
bueno, no,
per la botiga,
si entra solament per una porta,
és la que tenim també d'accés
que fa com si fos depredor,
però es pot entrar a la botiga
per les dues portes perfectament.
El material de ferritaria
ha canviat moltíssim,
o de...
Quant fa que són aquí
a Tarragona ciutat?
Bueno, nosaltres estem aquí
a Tarragona
des de l'abril de 1967.
Lògicament,
les ferritaries de l'any 1967
eren unes ferritaries
molt tradicionals,
unes ferritaries que, bueno,
a base de taulells,
personal darrere del taulell,
ara posen mig metre
de tela metàl·lica,
ara posen 100 grams de puntes
i, clar,
això a base del temps
s'ha hagut d'anar suprimint
perquè l'amador
resoldre molt cara
i, bueno,
i s'ha de mirar la forma
de despatxar el públic
el més aviat possible
i el millor possible.
Jo no sé si el senyor Enguila
m'escolta.
Perfectament, perfectament.
Senyor Enguila,
sap a mi que em crida l'atenció
sempre de la seva ferreteria
que no és només allò
de comprar la peça del professional
com vostè bé diu,
que ja sap el que vol
i el que necessita,
sinó quan anem a comprar
persones inexpertes,
escolti,
necessito alguna cosa
per fer allò
i aleshores
la persona que està allà
és la que ens diu,
doncs,
potser li convé això,
no?
Aquest assessorament
més enllà de la venda
el que probablement
valora molt el client.
Sí, sí, no,
això és per descomptat,
no?
Les botigues,
tant les ferreteries
com les altres botigues,
diguéssim,
tradicionals,
doncs,
juguem,
per dir d'alguna manera,
amb l'avantatge
que tenim la majoria
de nosaltres
un personal especialitzat
que moltes vegades
doncs,
les persones,
els clients venen aquí
a comprar
algun producte
i amb el consell
del personal
que nosaltres tenim aquí
acaba,
doncs,
comprant un altre
perquè,
doncs,
entén que li anirà millor
per la feina
que ell té a fer.
Potser l'agafem
una mica desprevingut
però en el terreny
de l'anècdota
vostè recorda
d'alguna estri,
alguna cosa
que els hagin demanat
alguna vegada
d'allò més estrany
o alguna anècdota
en aquest sentit?
Així de sobte,
potser...
Sí, no,
bueno,
no sé,
per exemple,
ja que m'agafa
desprevinguda
però sí,
hi ha vegades
que
em fa gràcia
perquè
hi ha productes
al mercat
que estan reconeguts
no per l'objecte
en si mateix
sinó que
per la marca
que s'han traduït,
no?
Per exemple,
tenim tax
al mercat
per fixar,
per fer fixacions,
no?
I, bueno,
en tenim un,
hauré de dir la marca,
encara que hagi de fer
una mica de propaganda,
però hauré de dir la marca
que se'n diu
Speed
i resulta
que la gent
hi ha vegades
que venen aquí
i diuen
escolta,
necessito
uns espirrocs,
o sigui,
unes paraules estranyes
que nosaltres
hem d'entendre
el que verdaderament
vol la persona,
no?
Però, vamos,
com que ja
portem tants anys
d'experiència
moltes vegades
només insinuant alguna cosa,
doncs ja entenem
que és el que li en vol,
no?
Ja van de seguida
allò
a buscar la cosa
i intenten expressar-se
i després la feina
és vostès
per intentar interpretar
a veure què necessitem
exactament.
Sí, sí, sí,
molt, molt, molt,
molt, molt.
Moltes vegades
venen senyores,
oi,
que es posen
les mà del bolso,
treuen un diari
embolicat
allí amb una coseta
dintre
que, bueno,
que elles
no se sabrien
explicar què és,
però, bueno,
desompliquen el paperet
i treuen d'allí
un producte
que, escolti,
mira,
vull una frontisa
com aquesta.
Vale,
doncs ja està.
Amb el model a la mà,
no tenim cap problema,
li servem la frontisa
i punto.
Déu-n'hi-do.
Josep,
vols afegir alguna coseta més?
Doncs que és un lloc
perfecte per vindre
i fer-te el taller,
el taller mida,
és a dir,
que tens de tot,
hi ha tot tipus d'eines,
hi ha llanternes,
hi ha una col·lecció
de llanternes
que, vull dir,
que n'hi ha per tots els gustos,
també,
en fi,
pales de tot,
de tot,
metres de totes les mides.
És a dir,
m'estàs dient
que avui també compraràs.
Home,
mira,
escolta,
hi ha coses
que entren bé
pels ulls aquí,
hi ha coses que entren bé
pels ulls.
Doncs sortirà firat,
també,
el Josep,
avui.
Gràcies,
Josep,
gràcies,
Joan Maria Bertran
i, sobretot,
moltes gràcies
al senyor Fernando Anguela,
propietari de la ferreteria
industrial Anguela.
Moltes gràcies
i bona rebella de Sant Joan.
Moltes gràcies a vostès.
Adéu-sia,
bon dia.
Adéu-sia.
Gràcies.