Si no saben aquesta tonada, cosa que adoptem,
perquè, aviam, la lletra no és tan complicada ni és tan llarga,
tindran oportunitat de retindre-li molt bé en la seva memòria aquest diumenge,
tal com els hem explicat en el marc de la festa d'enguany.
A la plaça Verdaguer, diumenge, pràcticament durant tot el dia,
hi haurà un karaoke per cantar la cançó de la queta.
Una activitat que s'emmarca dins de la campanya d'on acorda el català,
una iniciativa de la Secretaria de Política Lingüística
i el Centre de Normalització Lingüística de Tarragona.
Ens acompanya la seva directora, Rosa Maria Ibars, molt bon dia.
Molt bon dia.
Ho vam comentar el mes de juny que una mica aquesta campanya institucional
arreu de Catalunya de la queta feia un parèntesi a l'estiu,
però sembla que amb la tornada a l'anomenada normalitat torna la campanya
i des d'aquí, des de la ciutat de Tarragona, us heu proposat que tots cantem la cançó.
Efectivament, sí, perquè durant l'estiu no és una bona època,
diguéssim que la gent té altres feines, però ara ja, suposo que heu vist la tele,
si heu vist la televisió heu vist que tornen a repetir una altra vegada l'anunci,
vam demanar que es tornés a repetir i a partir d'aquí a fer coses noves
i a seguir amb la campanya, però la campanya no s'acaba ni en guany ni l'any que ve,
us esperem que continuï durant molt de temps.
Són campanyes d'aquelles de corredor de fons, no?
Exacte.
D'anar fent, anar fent, trall de formigueta, fins que tots interioritzem aquest missatge.
Sí, el que passa és que aniran canviant certes coses, aniran apareixent coses noves,
però diguéssim que al fons i els lemes de la campanya, els eslògans,
doncs més o menys es mantindran.
I la queta anirà bellugant, no?
Esperem que sí, sí, sí.
De moment ja belluga força, l'hem fet bellugar des que es va presentar,
des d'aquell moment diguéssim que ha anat funcionant,
i bé, doncs ara preparem coses noves i portem el famós karaoke,
a veure com anirà.
Fa gràcia, eh?
Fa molta gràcia.
Fa molta gràcia i em consta que ja aquí té ganes d'anar a cantar,
algú que tingui allò, doncs, una mica síndrome, Operación Triunfo,
si em permets una miqueta el símil, no sé si és afortunat o no.
Però hi ha d'altres que tenen moltes ganes d'anar a mirar,
que això també passa.
Sí, sí.
És clar, es tracta d'això, de participar per als que vulguin venir a mirar, també.
Com heu organitzat aquest karaoke?
Perquè, aviam, molta gent ja ha fet karaoke, és allò de quan ha sortit,
però hi ha gent que potser no els ha fet mai,
i clar, aquest és un karaoke diferent.
És diferent, fixeu-vos que en aquesta campanya,
diguéssim que les actuacions o les activitats que es fan
no són les normals d'una campanya institucional, com la que és.
I nosaltres vam saber de l'existència d'aquest escenari,
és que no sé com dir-li exactament,
però d'aquest escenari perquè es va fer a Barcelona per Sant Jordi.
Nosaltres vam saber i vam fer la proposta que fos present per Santa Tecla,
perquè pensàvem que és la festa prou important dins del que són les festes de Catalunya,
com per tenir una representació també de l'aqueta.
Ho vam proposar a l'Ajuntament,
juntament amb la Secretaria de Política Lingüística,
que són els propietaris, diguéssim, perquè són ells els que són els impulsors de la campanya,
i van estar d'acord, ho vam poder encabir,
i apa, portem una cosa nova, ho veurem tots aquell dia també com és.
Vull dir, ja ho he vist en fotografies,
ho hem vist, diguéssim, en filmacions, però no ho hem vist mai en directe.
I, per tant, ara esperem a veure com anirà, estem molt il·lusionats.
Per tant, és un escenari físic, un petit escenari,
és a dir, no és allò posar-te en qualsevol lloc de la plaça de Verdaguer,
sinó que està instal·lada.
És un escenari que té la forma de l'aqueta.
Ai, veus, quina gràcia.
Ui, les càmeres fotogràfiques com aniran aquell dia.
Exacte, bé, perquè t'hi eixi allò la boca, els dents, saps?
Tal com és la boqueta aquesta que és la mascota.
I es tracta de posar-se en aquest escenari...
I cantar la cançó.
Agafar el micròfon i cantar la cançó.
Sí, sí, perquè després de l'èxit, això es va fer,
perquè després de l'èxit que va tenir aquesta cançó,
que tothom l'anava cantant, tots els nens la coneixien,
doncs se'ls va acudir que bé, també es podia cantar en públic.
I serà això, pujaran, vull dir, hi haurà un animador,
ja veieu, és una cosa que està organitzada,
és una activitat molt ben organitzada,
i nosaltres el que farem, doncs bé, és donar premis
o donar obsequis a la gent que vulgui participar en aquesta iniciativa.
És a dir, que no s'aniran amb les mans buides,
a banda de la satisfacció de tenir el seu minut de glòria...
Sí, exacte.
A més a més, un regalet, no està malament.
La cançó és la que hem escoltat, no hi ha més lletra,
perquè ningú busqui per internet ni res d'això,
vull dir, només que canti en aquest cante,
parla sense vergonya, parla amb llibertat, etcètera,
amb això n'hi ha prou.
Sí, sí, vull dir que tampoc no cal fer una gran demostració.
La cançó és molt fàcil, tothom la sap,
perquè a més, no era, diguéssim, la intenció d'aquesta campanya
que la gent sabés de memòria la lletra,
però ha estat així i, per tant, aprofitem-ho.
I sobretot aquest missatge de no et facis res parlant català
ni que el parlis malament, al contrari.
Exacte, exacte.
A veure, nosaltres estem molt contents amb aquesta campanya per això,
precisament, perquè em sembla que els slogans que té,
aquests que s'han fet coneguts,
fins i tot un que no forma part de la campanya,
que és aquest famós, i si m'equivoco torno a començar.
Sí, això és un afegit, no?
És un afegit, exacte, perquè no són dels cartells,
diguéssim, pròpiament dels slogans de la campanya.
Doncs bé, el que volem és que la gent el faci,
que ho digui, que ho tinguin present,
perquè es tracta que parlin lliurement,
i d'una manera, diguéssim, distesa.
No com una obligació, no com una cosa imposada,
sinó com una cosa divertida.
Quantes vegades parlant col·loquialment
amb persones que habitualment no tenen el català,
com la seva parla, no m'ha dit,
home, jo ho parlaria, però és que ho parlo tan malament,
és que m'equivoco, és que...
Clar, aquesta és la idea.
Exacte.
No et faci cap recança d'expressar-te en català,
que no passa res, no?
Sí, sí.
Nosaltres, per exemple, per les campanyes que nosaltres fem internes,
el treball que fem des de fa temps,
com la campanya dels voluntaris lingüístics,
per exemple, doncs clar,
el reforç d'aquests lemes, d'aquests eslògans,
és, vaja, genial,
evident, que ens ve pintat, no?
Perquè, precisament, és això,
parles sense vergonya, parles,
ja parlaràs bé,
la qüestió és que comencis a parlar
i la fluïdesa, doncs, ja l'agafaràs
i si t'equivoques tornes a començar...
O t'apuntes a un curs del centre...
Exacte, o t'apuntes a un curs del centre,
que per això hi són, no?
I el que intentem és això,
que tingui aquest aspecte de dir no passa res,
puc parlar en català,
igual que puc parlar en castellà,
en anglès, el que sigui,
però puc parlar també en català
sense que passi absolutament res.
Parlant dels cursos,
esteu encara immersos en matrícules, no?
Sí, sí.
Però aquí que teniu cursos ja plens del tot.
Ja tenim cursos plens,
perquè hi ha una demanda
que cada vegada creix més
i la veritat és que els nostres recursos
no arriben.
Llavors ja vam avisar de dir,
tenim les places que tenim,
estem treballant,
ja ho va comentar l'altre dia també
el president del Consell de Centre,
va comentar que estem treballant
amb certs col·lectius
per veure si podem ampliar
el nombre de cursos,
però, clar, de moment,
dels cursos que oferim aquí a Tarragona,
estic parlant de Tarragona Ciutat,
doncs n'hi ha alguns que ja són plens.
Clar, algú podia pensar
perquè anem parlant molt
des de l'Espai Un Quart de Català
que començarà després de les festes
per ser que tornarà a la ràdio,
moltes vegades amb l'Enric Garriga
hem comentat que els cursos
sobretot per a nou vinguts
de seguida s'omplen,
però, clar, no parlem només
de cursos per a nou vinguts,
els cursos ja d'un cert nivell
de persones que són de parlar català habitualment,
també els teniu pràcticament plens.
Sí, sí, ho vam comentar
que són els cursos aquests per a nou vinguts,
que diem, eh?,
de persones nou vingudes
que arriben i que volen conèixer,
almenys conèixer la llengua
i entendre-la, etcètera.
Un primer contacte, no?
Exacte, un primer contacte amb la llengua.
Plens, planíssims,
tenim llistes d'espera, etcètera.
Però és que els cursos més alts,
diguéssim,
els que ara s'anomenen
de nivell de suficiència...
Que al C de tota la vida,
com aquell que diu, no?
Exacte, al nivell C de tota la vida,
Déu-n'hi-do,
doncs també la gent que s'hi apunta.
I ara ja penso que
tenir el títol per treballar,
perquè la gent que el necessitava
per treballar,
em sembla que ja fa molt de temps
que el tenen, no?
En queden, però no tants,
sinó que hi ha gent
que li agrada estudiar,
hi ha una part de gent
que li agrada estudiar,
tenir coneixements
i que volen escriure bé,
per exemple,
que també és important.
Clar, va canviant el perfil
perquè no oblidem
que el nivell de suficiència
amb el sistema educatiu arreglat
ja surts, diguem-ne,
amb el mateix lot del batxillerat.
Sí.
Per tant, hi ha molta gent
que és que vol perfeccionar
la seva escriptura,
el seu vocabulari.
Es tracta d'això,
precisament,
de perfeccionar.
Diguéssim que poden fer
un text senzill,
normal i el farien bé,
però que encara
es troben amb dificultats
a l'hora, per exemple,
de fer una carta molt formal
o de fer un escrit
d'un document
que sigui una mica més formal.
I clar,
volen perfeccionar,
volen fer sense faltes.
És normal, no?
Em sembla bé.
Hi ha de ser així.
I per tant,
són aquesta gent
els que volen perfeccionar
i aprendre,
aprendre bé la seva llengua.
Aquests dies són dies
d'informació i de matriculació
tot el mes de setembre.
Imagino que hi ha
tota una sèrie de dates,
de terminis,
en tot cas,
que s'acostin al centre.
Sí, sí,
perquè estem matriculant
fins al 21 de setembre.
Estem fent matrícula
i a partir del dia 16,
ara som només al matí,
però a partir del dia 16
també som a la tarda.
I per tant,
que vinguin
i els informarem
perquè de vegades
no tenim places aquí,
però potser
en algun altre lloc
sí que encara queden places,
perquè ja sabeu
que nosaltres
no som només a Tarragona
sinó que som en altres llocs
i anar distribuint
una mica la gent.
Molt bé.
Doncs tornem ràpidament
ja per acabar
a aquest karaoke
per cantar la cançó
de la Keta.
Aquí diu sí,
la de l'anunci
de la tele,
insistim,
que no cal buscar
lletres més llargues
ni cap cosa d'aquestes.
A les 11.30
fins a les 2
al matí.
Al matí, exacte.
Aquí a la plaça Verdaguer.
I a la tarda
hi serem
de dos quarts
de sis a les set
i després
de vuit a nou
del vespre.
No hi ha limit
d'edat ni res,
qui vulgui.
No, no, no, no,
que no tinguin vergonya,
que vinguin
i que tal com diu
l'Emma
allò parla sense vergonya
doncs en aquest cas
seria canta sense vergonya.
Això ja és més difícil, eh Rosa?
Sí, sí.
Parlar, parles,
però cantar ja requereix
doncs un altre...
Però vaja,
penso que serà divertit
i que és una cosa diferent
i que també donarà
una mica d'empenta
la campanya aquesta
del Dona Cor del Català
a Tarragona.
Que no sé si també heu vist
que comencen a haver-hi
també un escampall
de cartells
perquè també coincidint
amb les festes
també hem volgut
que hi hagi
recordar els lemes
de la campanya
doncs a través dels cartells.
Tu ja estàs apuntada, no?
Per cantar, dic.
Jo estic apuntada
per treballar.
Per treballar, bé.
Sí.
Ja deixaràs anar
alguna cançoneta,
m'imagino.
Sí.
Rosa Maria Ibarz,
directora del Centre
de Normalització Lingüística
de Tarragona,
gràcies per venir avui
i bona festa major.
Moltes gràcies
i bones festes
per tothom.
Adéu-siau.
Adéu.
Gràcies.
Gràcies.