Tres minuts i seran tres quarts d'onze del matí.
Seguim en directe a Matí de Tarragona Ràdio
i en aquest moment saludem al cap de la unitat de Geologia i Geofísica
de l'Institut Cartogràfic de Catalunya, Anton Roca.
Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Amb Anton Roca volem parlar d'un sismògraf submarí
que s'està instal·lant aquests dies a la plataforma petroliera Casablanca,
que com vostè sabeu està més o menys a uns 50 quilòmetres
d'aquí de la costa de Tarragona.
L'Anton va ser-hi, vostè va ser-hi ahir, no?
Tinc entès, a les tasques de...
Sí, sí, ahir vaig estar-hi.
I com està, com està tot el procés?
Bé, de fet, el procés d'instal·lar un sismòmetre d'aquestes característiques
al fons del mar no és, va ser, és un procés que té una certa complexitat
i, a més, és la primera vegada que es munta un sismògraf així
d'aquestes característiques a Espanya.
Llavors, vull dir que això intervenen molts factors,
cal que hi hagi dies bons, vull dir que el mar estigui amb les seves condicions òptimes, etcètera.
Bé, ahir el que vàrem fer és que vàrem situar bé el punt allà on s'ha d'instal·lar
i es va començar, doncs, amb totes les operacions d'acord.
Clar, tot aquest procés, el que interven molta gent, hi ha un vaixell,
s'ha d'instal·lar tot un cable per assegurar-se que la instal·lació dels sons és correcte,
s'hi baixa un robot, és a dir, que intervenen molta gent diversa en aquesta operació.
En aquest moment s'està continuant les feines.
La idea és que, si possible, la setmana que ve pugui quedar tot instal·lat,
si no hi ha alguna eventualitat que llavors seria suspendre la campanya
i tornar-ho a fer al cap d'una setmana o dues.
Vostè ja ho ha dit que serà, de fet, l'únic que hi ha a tot l'estat espanyol,
no n'hi ha cap altre, no?
Són aquestes característiques.
Sí, sí, i més encara que aquest sensor...
A veure, s'han instal·lat, s'han fet campanyes de sísmica submarina,
però normalment això s'ha fet amb vaixells i són campanyes temporals,
és a dir, amb uns sensors que simplement es llencen i amb una boia es tenen un període de temps
i es tornen a recuperar amb els registres que estan in situ en el propi sensor.
En aquest cas, el que nosaltres instal·lem és un sensor permanent.
És a dir, la idea és que sigui un equip que estigui contínuament enregistrant
i, a més, enviant el senyal, o sigui, des del sensor per cable s'envia el senyal
de manera en contínu a la plataforma Casablanca i allà hi ha una antena
que ho envia via satèl·lit, el satèl·lit dispassat,
i nosaltres ho rodem aquí a l'Institut Cartogràfic en contínu.
És a dir, serà una estació més de la xarxa sísmica de Catalunya.
Tinc entès que servirà, bé, per detectar la possibilitat de terratrèmols,
però crida l'atenció que també podrà detectar, evidentment,
terratrèmols submarins d'aquests que provoquen ones gegants, els coneguts tsunamis.
Sí, la idea, o sigui, l'objectiu d'aquesta instal·lació,
és a dir, nosaltres això ho teníem programat des de fa bastant temps,
o uns quants anys, l'objectiu és per tenir un punt més
de la xarxa sísmica de Catalunya, però tenir-lo al mar,
és a dir, no sé, de manera bastant contínua,
hi ha sismes de petita magnitud, normalment, al llarg de la costa catalana.
Llavors, tenir un sismòmetre al fons del mar ajudarà a millorar
les determinacions i, diguem-ne, el control, l'observació d'aquesta sismicitat
que passa en aquesta zona marítima.
Pel que fa al tema del tsunami, aquesta estació per si sola
no és un sistema de detecció de tsunamis.
El que sí té és un sensor de pressió,
que detecta també l'ona de pressió que es produeix quan ve un tsunami.
La idea és que en el futur, en una eventual xarxa d'observació de tsunamis
del Mediterrani, aquesta estació seria directament, diguem-ne,
integrable en aquesta xarxa més extensa,
que s'ha de fer, evidentment, a un nivell regional, diguem-ne,
de tot el Mediterrani, de tot el Mediterrani occidental,
no només d'un país.
A banda d'estar connectada, evidentment,
al Institut Cartogràfic de Catalunya,
també permetrà connectar-se o transmetre dades urgent,
en temps real a Portesa Civil?
Sí, bé, de fet, la dia és aquesta,
és del sensor a través de l'antena que hi ha a la plataforma,
bé, en temps real, via satèl·lit,
aquí a l'Institut Cartogràfic de Catalunya,
i aquí a l'Institut s'integra dins del sistema
de localització automàtica de terratrèmols.
Llavors, integrat amb totes les altres estacions
de la xarxa sismica de Catalunya,
es fan les determinacions automàtiques
i s'informa de manera automàtica a Protecció Civil.
Evidentment, també a l'administració
i, òbviament, a la ciutadania,
en cas que hi hagués un sisme important.
Hi ha molta activitat sismica,
vostès que treballen constantment amb dades,
de diferents ascensors,
tenim molta activitat que no percebem,
però que, malgrat, tot existeix?
Sí, de fet, sismes no percebuts per la població,
en tenim, diguem-ne,
si fem el recompte anual,
en tenim força més que un cada dia,
és a dir, al llarg de l'any.
El que passa és que són sismes molt petitets,
de molt poca magnitud.
Sismes, ja que pugui percebre la població,
si mirem els últims 20 anys,
doncs ens volem tenir dos, dos, tres a l'any,
de sismes que ja la gent els percep.
Ara, si ens n'hem d'anar...
O sigui, si mirem ja sismes
que d'alguna manera han causat danys importants,
llavors ja ens n'hem d'anar molt més enrere en el temps.
Al segle XX n'hi van haver-hi dos.
Un a l'any 1923,
que l'epicentre es va situar a la Vall d'Aran,
i a l'any 1927,
per la zona del Montseny,
dos sismes d'intensitat moderada
que van causar alguns petits danys en edificis.
I ja si volem anar a sismes,
d'alguna manera ja verdaderament danyins,
ens n'hem d'anar en el segle XV,
que és quan van tenir lloc els sismes del 1427, 28, etc.
Es pot preveure el suficient temps
en te l'acció un sisme?
No, això sí que s'ha de ser absolutament honest i rotund.
És a dir, els sistemes que estem instal·lant,
els estudis de sismologia,
el que ens ajuden és,
a millorar el nostre coneixement
sobre l'ocorrència dels sismes i els seus efectes,
ens permeten avaluar el risc,
de manera que podem posar en marge
mesures de prevenció.
Això sí que és important.
Però, clar, el que és predir un sisme,
és a dir, dir quan, on i de quina magnitud
serà un sisme,
per desgràcia això,
i no només aquí, sinó a nivell mundial,
hem de dir que no, que no es pot fer en aquest moment.
El que passa és que segurament
posem moltes vegades l'èmfasi en això,
en la predicció, no?,
el poder dir quan, on i com serà aquest sisme.
I, en realitat,
les tècniques de prevenció
segurament són més importants.
No sé, és l'exemple que sempre posem, no?
Quan hi ha un sisme de magnitud,
de la mateixa magnitud que passi en el Japó,
allà on la gent està preparada,
les edificacions es fan adequadament,
en el seu nivell de sismicitat, etcètera.
O bé, el mateix sisme,
de la mateixa magnitud,
passa en altres zones,
com, per exemple, recentment,
a Turquia o al nord d'Àfrica,
evidentment els danys són molt superiors
en aquestes zones del Mediterrani
que no passen al Japó,
i és precisament per la manca de previsió,
de prevenció.
És a dir, la predicció de dir
quan serà llorn,
això no ens ho solucionaria gaire cosa.
Per què es produeixen els sismes,
Anton, la roca?
Quin és el detonant?
Què passa sota terra perquè és el sisme?
Sí, la terra,
a nivell global,
la terra no és un cos,
diguem-ne, estàtic
i un cos, diguem-ne, inert,
sinó que,
degut a una sèrie de corrents
de convecció a l'interior de la terra,
en el mantell,
el que tenim són uns...
O sigui,
el que és la superfície de la terra
està dividida
amb el que, diguem-ne,
els geòlegs i els geofísics
anomenem les plaques,
plaques tectòniques.
Llavors,
és com si tinguéssim que tota la terra
amb un puzle,
allà on cada peça del puzle
es mou relativament a les altres.
Llavors,
és a les zones
d'efecció,
d'aquesta col·lisió
entre aquestes peces del puzle,
allà on passen els sismes.
Clar,
evidentment,
hi ha unes zones allà
on aquestes velocitats,
d'alguna manera,
de moviment d'unes plaques
respecte a les altres
és superior,
és allà on es produeixen
més terratrèmols,
seria tota la zona,
diguem-ne,
d'Indonèsia,
seria tot el que és
l'Arc del Pacífic,
etcètera.
Hi ha altres zones,
allà on estem una mica
més allunyats
d'aquestes,
d'aquestes,
d'aquests llimits de plaques,
o bé,
en llimits de plaques
no tan actius,
allà on els sismes
són més moderats,
allà on, diguem-ne,
ni la freqüència de,
la freqüència de terratrèmols
és molt inferior
i la magnitud dels sismes
que també que se'n registren
també és molt menor.
Hi ha alguna relació
entre els sismes
i les zones vulcàniques?
És com ara la Garrotxa,
per exemple?
Bé, en aquest cas,
a veure,
sí,
sí,
hi ha un cert,
hi ha una certa relació,
però no és directe,
és a dir,
allà on tenen lloc
els sismes
és en llocs allà
on hi ha una activitat,
d'alguna manera
d'aquestes plaques
i allà on hi ha,
i moltes vegades
bé associat
amb vulcanisme.
En el cas de la Garrotxa,
concretament,
doncs,
a veure,
no es pot dir
que actualment
el vulcanisme de la Garrotxa
és un vulcanisme
no actiu.
Turístic.
Sí, exactament,
afortunadament
fantàstic,
vull dir,
un paisatge fantàstic
i on
és
recomano tothom
que si no ho coneixen
hi facin
una visita
ben detallada,
però
actualment,
podríem dir
que no és una zona,
que no és una zona,
tampoc sísmicament
és molt activa,
encara que sí,
en el segle XV,
per aquesta zona
hi van haver-hi
uns terratremors importants.
però,
a veure,
tot té una relació
de manera molt global
però ja
de manera detallada
podríem dir
que són fenòmens
en certa manera
independents.
Tornem a
la qüestió
que ens ocupava
al començament,
que hem anat fins a la Garrotxa,
en fi,
hem fet un tom,
però tornem a aquest
sismògraf
submarí
que s'està instal·lant
davant
de la nostra costa
aquí a Tarragona,
uns 50 quilòmetres
a la plataforma
petroliera
de Casablanca.
Quina previsió
tenim des de l'Institut Cartogràfic
de Catalunya?
a quant preu
que aquest sensor
comenci a enviar dades?
A veure,
nosaltres,
els nostres plans
és que
la setmana vinent,
si tot ha anat bé
i no ha sorgit
cap problema,
tindríem ja
el sensor instal·lat
i un registre local
a la plataforma
Casablanca,
allà on no serien
temps reals.
Bé,
el registre
a la plataforma
de Casablanca
sí que serien
temps reals,
però no ens arribarien
encara les dades
aquí a l'Institut Cartogràfic.
ens falta
també habilitar
una sèrie
d'instruments
que hem d'homologar
segons les condicions
de seguretat
de la plataforma,
etcètera,
i esperem que...
A veure,
la nostra idea
és que per allà
al mes de finals d'octubre
realment
el sistema
estigui
plenament operatiu
i donant les dades
en temps real
interconectat
i amb la xarxa sísmica,
és a dir,
que serà
una estació més
de la xarxa
de Catalunya.
Una darrera curiositat
en tot la roca,
d'on ve aquest aparell?
S'ha construït
específicament
per aquí o...?
Sí,
a veure,
aquests aparells
són...
A veure,
hi ha pocs fabricants
en el món,
en aquest cas
és anglès,
és d'una firma,
es diu Coral,
que ve d'Anglaterra.
De fet,
en aquesta instal·lació
hi participa,
a part de la gent
d'aquí
de l'Institut Cartogràfic,
hi ha dos tècnics
també d'aquesta empresa,
a més de tot l'altre personal
que en aquell moment
és el fonamental,
que és empreses
de busseig,
l'empresa
que porta
aquesta espècie
d'aquest
mini submarí,
que és un robot
per veure
que tota l'operació,
que tot queda
així com volem
que quedi
al fons del mar,
amb càmeres,
etcètera.
Però sí,
hi ha també
dos tècnics
d'aquesta casa
anglesa
que estan
en aquest moment
ara en el vagil.
Està bé
a gaire profunditat?
Es fa un cent cinquanta,
cent cinquanta metres
de profunditat.
Anton Roca,
li agraïm molt que així
t'és la trucada
de Tarragona Ràdio
per explicar-nos,
ens ha cridat l'atenció,
la veritat és que ens ha cridat l'atenció,
a més a més,
arrel del tsunami,
que jo m'imagino
que vostès
aquí,
Institut Cartogràfic de Catalunya,
el terme tsunami
ja l'utilitzaven
abans del tsunami
famós.
Nosaltres,
doncs bé,
quan ens ha cridat l'atenció
el fet que es pugui relacionar
amb aquest sismògraf
amb els tsunamis
o la possibilitat de detecció
de sismes de tsunamis
i n'hem volgut
conèixer els detalls
d'aquest projecte
que ja està en marxa
i que serà finalitzat ben aviat.
Ens ha cridat l'atenció
i hem volgut parlar-ne
per això
li agraïm especialment
que hagi pogut atendre
la trucada de Tarragona Ràdio
des de l'Histro Cartogràfic de Catalunya.
En torno a que gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Bon cap de setmana.
Gràcies.
Gràcies.