D'aquí dos minuts serà un quart d'onze del matí.
El cardenal alemany de 78 anys, Josep Ratzinger,
és des d'ahir a la tarda el nou màxim responsable
de l'Església Catòlica arreu del món, és el nou papa.
Josep Ratzinger és avui, sens dubte,
el protagonista de l'actualitat del dia.
I en aquest matí de dimecres valorarem aquest anomenament
a mossèn Miquel Barberà,
vicari general de l'Arquivisbat de Tarragona.
Amb ell l'havíem convidat justament avui, al matí de Tarragona Ràdio,
per parlar amb el Consell Episcopal,
d'aquest càrrec de vicari general
que continuarà mantenint durant els propers tres anys
el Consell Episcopal,
que és el principal òrgan de govern de l'Arquivisbat de Tarragona.
La coincidència, però, d'aquesta cita que havíem establert
per aquest dimecres fa que justament avui també
haguem de parlar del nou papa,
del nou màxim responsable de l'Església Catòlica arreu del món.
mossèn Miquel Barberà, bon dia.
Bon dia.
Bon dia i benvingut al matí de Tarragona Ràdio.
Avui és obligat a parlar de Ratzinger,
de Benet XVI,
el nou papa que dirigeix ja des d'avui
a l'Església Catòlica arreu del món.
Quina és la primera impressió que li fa el nomenament, mossèn?
La primera impressió ha estat una mica de sorpresa,
perquè, tot i que sortia com amb molt avantatge
segons els mitjans de comunicació,
però hi ha allò que diuen a Roma
que aquí entre papa surt cardenal.
En aquest cas ha sigut que ha entrat papa i ha sortit papa, no?
I la rapidesa també amb què s'ha fet,
en un moment que és especialment delicat,
i també l'opció per una persona gran,
perdó, de 78 anys,
que deu ser una opció que han fet els cardenals,
potser d'un pontificat que,
bé d'entrada es diu de transició.
De tota manera, a veure,
els que tenim ja uns quants anys,
ens mirem totes aquestes coses ja
d'una manera com més freda, més objectiva, no?
Jo recordo l'elecció que es va fer de Joan XXIII,
persones molt enteses,
com llavors algú que m'escolti sabrà qui era el doctor Viladric,
secretari de Vidal i Barraquer,
recordo perfectament que va dir,
bé, han optat per un papa de transició,
un papa gran,
i la transició resulta que va ser
la gran revolució de l'Església al segle XX, no?
Per tant, hi pot haver sorpreses.
Una d'elles ha sigut el nom,
un benet, no esperava,
pensava que el proper papa potser es posarà
Joan XXIV, Joan Pau III,
o Pau VII,
o nom d'aquests més propers, no?
Un benet XVI,
bé, bé, també és una sorpresa.
A vegades també vol dir alguna cosa, no?
De què?
Bé, ell deu veure d'una altra manera
el seu paper de papa.
En Ratzinger, en fi, ha col·laborat,
ha treballat durant els últims anys,
durant molts anys,
amb el papa Joan Pau II,
de fet, va ser ja un dels seus principals
valadors fa 26 anys,
amb l'elecció del papa polonès.
Això vol dir també,
de manera automàtica,
que seguirà una línia
de govern de l'Església catòlica
molt similar, molt continuista,
a la que ha fet Joan Pau II?
Jo crec que està per veure això.
Jo crec que està per veure perquè,
bé, jo precisament tinc
molta experiència, diguem,
d'haver treballat com a segon
o com a tercer
amb altres persones, no?
I en l'Església hi ha sempre
un contingut de fidelitat,
diríem,
que fa que els col·laboradors,
doncs, intentem ser fidels
a la persona que, diguem,
amb la qual col·laborem
i que porta la direcció.
Això no vol dir que quan ell se senti
el responsable de tot el conjunt,
faci exactament el mateix.
No crec que estigui assegurat això.
Jo crec que està per veure.
Fins ara té l'avantatge
de ser un conegut,
per exemple,
en el cas de Carol Boitila,
doncs, tothom va dir qui és, no?
En vez d'enterar-nos,
veure qui era ara és conegut.
Però també té el, diguem,
l'inconvenient
que està molt etiquetat,
precisament perquè està molt conegut, no?
Però està etiquetat
amb una funció del conjunt
que haurà de fer ara.
Ell tenia, dins el conjunt
del govern de la Santa Seu,
tenia el paper de guardià
de l'ortodoxi
i aquesta era la seva
única i exclusiva dedicació.
I, per tant, tota la imatge
la té a través d'aquest paper
que ha exercit.
Però ara es trobarà com a papa
que no ha de fer només aquest,
sinó que ha de fer
tot el conjunt de papers
de, diguem,
que suposa un govern de l'Església
i veurem com se mou
en aquest conjunt.
Per tant, jo diria
que està per veure això.
no es poden fer uns judicis precipitats.
Aquesta etiqueta que vostè deia
de guàrdia de l'ortodoxia
fa que molts,
alguns sectors de l'Església
arreu,
i també aquí al nostre país,
s'hagin concedrat, en fi,
un pas enrere fins i tot
aquest nomenament,
en el sentit de dir
que és una línia molt continuista,
és una postura,
ho representa Ratzinger,
una postura molt conservadora,
poc oberta,
poc progressista.
Tenint en compte
que vivim en una societat
on ens agrada molt classificar
la gent entre conservadors
i progressistes, segurament,
o entre moderats
i conservadors.
Vostè, què en pensa?
Bé, també hi ha els altres testimonis
que diuen que és una persona
molt dialogant,
molt senzilla,
molt afable.
Bé, és això que dic
que està per veure,
a veure realment
com desenvoluparà
el seu paper.
Jo crec, d'entrada,
que s'ha de fer
un acte de confiança,
diguem,
no solament
els que estem dins
de l'Església
com un acte
de, diguem,
de fidelitat
al que representa
Jesucrist,
no?,
i el que és el
que ens presideix
en la caritat,
sinó fins i tot
com a persona de govern,
almenys allò
que diuen dels 100 dies,
no?,
fer un acte
de confiança
a veure com
es desenvoluparà.
Les reaccions
massa immediates,
jo penso
que a vegades
a mi em sonen
a un cert infantilisme,
un cert infantilisme.
I nosaltres
hem de ser
persones madures,
sabem que tenim
una realitat
molt plural,
no hem de tancar
els ulls,
sabem que la tenim
i està aquí,
i que per tant
hi ha persones
de diferents opinions,
de diferents sensibilitats,
però, diguem,
el fet de mantenir
la comunió entre tots
no és obra
només del Papa,
nosaltres també
ens hem d'esforçar
per mantenir
la comunió
i això
és una mica
obra de tots.
les reaccions
immediates
també
és inevitable
que recordi
una certa experiència
quan van elegir
Pau VI
jo estava a Roma
i vaig ser d'aquests
que es veuen
per les imatges
que corren
pels carrers
cap a la plaça
Sant Pere
i tota aquesta història.
Llavors,
si recordem,
Pau VI
era un cardenal
molt mal vist
a l'estat espanyol,
però molt mal vist
perquè havia fet
algunes declaracions
que no eren gens
favorables al règim
de Franco,
havia demanat
amnistia
en el cas de Grimau,
etcètera,
una sèrie de fets
històries
i el col·legi espanyol
on estàvem nosaltres
tenia molt mala premsa,
l'únic lloc del món
perquè també és un altre cas
d'aquests que va entrar
papa
i va sortir papa,
però a Espanya no
i anant cap a la plaça
de Sant Pere
corrent
hi havia un company
del col·legi,
un estudiant,
amics,
que em deia
si sale Montini
pierdo la fe,
com hi ha
reaccions d'aquestes
de no estar d'acord,
si sale Montini
pierdo la fe
me deia
jo li deia
prepara-te
perquè saldrà Montini
però li deia
amb aquesta mateixa
serenitat
en què ho diem ara
en fi,
des de la perspectiva
catalana,
des de la perspectiva
de Catalunya
fins i tot
des de la perspectiva
de la conferència
episcopal
des de la Tarragorense
quina
creu que pot ser
l'actitud
o en fi
o el govern
de Ratzinger
el pontificat
de Ratzinger
creu que ens pot beneficiar
d'alguna manera
des de la perspectiva
de Tarragona
i del conjunt
de Catalunya?
Això sí que no m'atreviria
a dir-ho
perquè bé
aquest dematí
he sentit
unes declaracions
d'un que vam ser
companys d'estudis
a Roma també
aquell Montsenyor
González
Agapito
i que deia
que a Ratzinger
no li agradava
que el confonguessin
amb un alemany
prussià
ell sempre diu
que quan deien
és alemany
diu que deia
però de Baviera
que és una mica
diferent
això venia
rant
es veu
d'una conversa
que van tenir
amb ell
que el van presentar
com espanyol
català
i ell va dir
alemany
però jo de Baviera
o sigui
una certa sensibilitat
diferent
podria ser
ara
en aquest camp
jo crec
que és una incògnita
perquè no sabem
com pot actuar
en aquest sentit
jo
el que desitjaria
clar
el que desitjaria
és que sigui favorable
als nostres
interessos
per exemple
desitjaria
una ràpida
aprovació
de la regió
eclesiàstica
que això és una qüestió
que s'ha encallat
una mica
i que encara
es podria desencallar
la impressió
que van treure
els nostres bisbes
en la visita
a l'Ímina
que van estar
parlant llargament
amb Ratzinger
va ser molt bona impressió
d'una cordialitat
d'una proximitat
d'una afabilitat
que van quedar
realment
molt contents
de l'entrevista
en fi
haurem d'esperar
un temps
en qualsevol cas
sorprenent
també la rapidesa
que els cardenals
ho han decidit
tot plegat
i tant
jo crec que hem de reaccionar
ho he dit
en altres ocasions
com a persones madures
ni fílies
ni fòbies
sinó situar-nos correctament
en el lloc
que ens toca
dins l'església
els que som
de dins l'església
i reaccionar
com a persones madures
no amb infantilismes
i per tant
la vida segueix endavant
i nosaltres
hem d'estar treballant
cadascú al seu lloc
amb la responsabilitat
que té
i amb tota la responsabilitat
i endavant
hi haurà una celebració especial
a Tarragona
a la catedral
en fi
pel nomenament
del nou papa
sí
sí
l'anunciarà
el senyor arquebis
jo no m'atreveixo
ara encara
a donar una data
perquè
en aquest moment
sé que ho estan parlant
a l'arquebisbat
però
dins la propera setmana
l'opció
que vam fer ja de seguida
i ho vam comunicar
a tota la diòces
i el senyor arquebis
ho va comunicar
en una reunió
diossessana
de lluny passat
és que
esperem que primer
la facin a Roma
i després
a la propera setmana
ho farem aquí a Tarragona
per tant
dins la propera setmana
un dia
farem una celebració
a la catedral
amb motiu
de l'elecció
de nou papa
tenint en compte
que a Roma
es farà diumenge
vinent
per ja s'ha fet
oficial
doncs a Tarragona
es faria
just la setmana
la setmana que ve
la setmana que ve
en fi
avui havíem de parlar
evidentment
del nou papa
de Benet XVI
de Ratzinger
de Josep Ratzinger
a partir d'ara
el nou dirigent
de l'Església Catòlica
dels més de mil milions
de catòlics
d'arreu del món
volíem valorar
aquest anomenament
a mossèn Miquel Barberà
que d'alguna manera
i per això
l'havíem convidat avui
també
l'han relegit amb ell
com a número dos
si em permet
aquesta expressió
de l'arquibisbat
perquè mossèn Miquel Barberà
és el vicari general
i ho continuarà sent
durant els propers tres anys
en un renovat
Consell Episcopal
que és el principal
òrgan de govern
de l'arquibisbat
exacte
i què faran
en aquests propers tres anys
quins són els seus primers
o principals objectius
nosaltres tenim ara
entre mans
un objectiu molt important
que és el pla pastoral
hem anat treballant
des de fa
ja uns 25 anys
deu fer
en temps de l'arquibis
a Pontigol
que treballem
amb pla pastoral
diocesà
d'alguna manera
uns objectius
unes accions
que ens ajudin
a treballar
de conjunt
després del concíli
provincial
terraconència
ara fa 10 anys
doncs els plans
pastorals
trienals
per tant n'hem fet 3
han estat sempre
amb l'objectiu
d'aplicar
el concíli
provincial
terraconència
i ara
s'acaba
d'aquest trieni
i hem de fer
un pla pastoral nou
i estem treballant
amb això
i el senyor
l'arquibisba
ja està també
molt il·lusionat
hem iniciat
ja una consulta
a totes les parròquies
i arxiprestats
i hem rebut
ja molts sugeriments
n'hem començat
a parlar
amb el consell episcopal
i l'ítel que seguirà
serà tractar-ne
amb el col·legi
d'arxiprestos
després el consell
diocesà
de pastoral
després el consell
presbiteral
i finalment
doncs tindrem
el pla
pels propers 3 anys
Els membres
del consell episcopal
van prendre possessió
del càrrec
la setmana passada
l'arquibisba
el doctor
Jaume Pujol
Balcells
va fer els nomenaments
fa pocs dies
d'alguna manera
confirmant la continuïtat
de mossèn Miquel Barberà
com a vicari general
se sent per tant
confirmat també
amb aquesta nova etapa
que es va obrir fa uns mesos
amb l'arribada
del nou arquibisba
de Tarragona
Sí, sí
jo estic content
de la confiança
el senyor arquibisba
ha fet aquests nomenaments
prèvia consulta
això potser és un aspecte
que no se sap gaire
no és que ell
els hagi fet així
sense parlar-ne amb ningú
sinó que ha fet consulta
formal
confidencial
i ha rebut moltes respostes
segons ens ha dit
dels preveres
els diakes
els lais del Consell
Diocesà de Pastoral
els lais que treballen
a la casa
els organismes diocesans
els seminaristes
els religiosos
i religioses
per tant
és una amplíssima consulta
ell és confidencial
per tant
els resultats
els sap ell
però ell el que m'ha dit
és que hi ha hagut
un ampli
un amplíssim suport
en aquesta consulta
la qual cosa
em dóna
una satisfacció
diríem
perquè també és normal
que una persona
que fa tants anys
que està treballant
en un lloc així
doncs hi hagi
un desgast
ho trobaria normal
per tant
bé
doncs estic content
de la confiança
i espero respondre
la confiança
del senyor arquebisba
i de les altres persones
que m'han proposat
mossèn Miquel Barberà
porta 34 anys
al Consell Episcopal
en diferents càrrecs
és la persona
que deu saber més
de l'arquebisbat
de Tarragona
segur
no ho sé
si sóc el que sé més
almenys el que hi ha estat
o coneix totes les interioritats
hi ha estat més anys
l'altre dia
deia
un primer amic
diuen
que es pensen
que
quan se fan grans
tenen més experiència
i el que fan
és que tenen més anys
ara potser sí
de fet he vist passar
tots els arcabismes
durant 34 anys
tots els arcabismes
tots els vicaris
tots els secretaris
diguem
sóc l'únic
que
bé
que hi ha estat
aquest temps allí
no és cap mèrit personal
ni ho heu buscat
jo estic ben tranquil
sempre he tingut
com a
com a
actitud personal
jo sempre dic
allò de l'Evangeli
vine vine
marxa
marxa
per tant
bé
aquí estic
disposat a treballar
ara que parlàvem
de l'actor
l'arcabisbe
del doctor
Jaume Pujol
ara fa set mesos
que va arribar
a Tarragona
el seu nomenament
i ho vam parlar
amb el mateix
mossèn Miquel Barberà
en el primer moment
va provocar
una certa inquietud
sobretot per la manera
en què s'havia produït
en aquests set mesos
mossèn Barberà
creu que
justament l'arcabisbe
s'ha guanyat
la confiança
d'aquells sectors
de l'església de Tarragona
que potser
el van mirar
amb una certa
desconfiança
al principi
jo crec que sí
jo crec que sí
realment
el senyor arcabisbe
és una excel·lent persona
un tracte delicadíssim
afable
respectuós
jo sí
ho considero
no sé com dir-ho
una persona
realment admirable
i crec que s'ha guanyat
la confiança
de totes les persones
que tracta
l'ambient
el nostre arcabisbat
ha canviat
també hem de ser sincers
dient que
no hi va haver
queixes de la seva persona
de la forma del nomenament
de la forma del nomenament
i jo quan
quan ho vaig dir
també ara
quan som a una certa distància
ja es pot dir
jo sabia també
que el senyor Nunci
també m'havia dit
que estava d'acord
en que
ell hauria preferit
que no s'hagués fet
aquell procediment
extraordinari
per tant
a veure
tenia una certa seguretat
que el que deia
no era un disbarat
no?
que a vegades hi ha gent
que vol ser més papistes
que el papa
si el dret canònic
diu unes coses
i no s'han fet
doncs nosaltres
tenim la
la santa llibertat
i la maduresa
de dir que no s'han fet
ara contra la persona
no vam dir res
i la persona
ens ha sorprès
moltíssim
perquè
ja dic
que és una excel·lent persona
amb la qual
es treballa moltíssim bé
i crec que
el nostre
que ha visbat
no dic ja farà
perquè en set mesos
ja ha fet un munt de coses
un munt de coses
coses que teníem
encallades
projectes
ha revisat
la retribució
al clargat
ha revisat
les aportacions
d'ofrenes
i taxes
a motius
de celebracions
i actes
administratius
que es fan
a l'església
un pla de rectories
un estudi
ja d'immobles
i podríem anar
allargant la llista
pel pla pastoral
que ja ho he dit
com a més important
en set mesos
s'han fet
ja algunes coses
i s'ha començat
a posar fil
a l'agulla
amb unes altres
que anem a un ritme
jo diria
bastant accelerat
entre les coses
a les que podem parlar
ja per acabar
aquesta conversa
és sobre les obres
de restauració
de la catedral
a propòsit
justament
d'una reunió
que van tenir
fa pocs dies
el mateix
senyor arcabisbe
i vostè
com a vicari
general
amb la consellera
de cultura
Caterina Mieres
en una visita
aquí a Tarragona
com estan les ajudes
de la Generalitat
i del Govern Central
i com està
tot el procés
de restauració
de les obres
de restauració
que des de fa anys
s'estan realitzant
en diferents fases
a la catedral
sí
les obres
que s'estan fent
jo crec que són
molt importants
jo dic que són
les obres
més importants
que s'han fet
després d'haver fet
la catedral
i s'ha acabat
un quinqueni
i ara s'hauria
de renovar
el conveni
per aquesta renovació
hi estan
ja compromesos
l'Ajuntament
la Diputació
i l'Arcabisbat
queda
la resposta
de la Generalitat
en aquesta entrevista
van dir
el senyor Arcabisba
que dins de poques setmanes
donarien la resposta
per tant
esperem
i no podem avançar
quina serà
ja informarem
en tot cas
de la que sigui
després queda
l'altra
qüestió
que és el pla
director general
amb el Govern Central
el Govern Central
amb els anteriors
governs
s'han fet
dues etapes
ja acabades
restaurades
una façana
el campanar
etc.
i ara
la tercera fase
que són taulades
i la façana
oest
aquesta fase
estava ja
aprovada
aprovada
amb pressupost
i a punt
ja de
adjudicar
les obres
i ens han
promès
que el Govern
mantindrà
els seus compromisos
per tant
aquesta tercera fase
està assegurada
amb això
arribaríem
completaríem
l'exterior
de la catedral
la quarta fase
que estava prevista
seria d'entrar
ja a dins
i restaurar
i restaurar
a dins
encara que
algunes capelles
s'han fet
però el que és
l'interior de la catedral
aquesta és la que no sabem
com quedarà
i la tercera fase
és a dir
que seria bàsicament
a taulades
deia
i la façana oest
i la quarta fase
que aquesta sí que seria
molt més endavant
la quarta seria
entrar a dins
la catedral
i restaurar
si algú
recorda
que la catedral
des de dins
o si no
ho pot anar a veure
veurà
si entra
i mira
el simbori
que per dintre
està restaurant
veurà
el color de la pedra
veurà
com
si tota la catedral
de dins
fos com el simbori
la nostra ja ho és preciosa
la catedral nostra
és preciosa
però a més a més
si pogués estar
amb tot aquell color de pedra
perquè ara és un pintat gris
el que es veu
en fi
històricament
doncs mira
ha sigut d'aquesta manera
però si realment
es pogués veure
de dintre tota la pedra
com es veu la del simbori
la nostra catedral
que ja és molt maca
seria encara molt més
en fi doncs
parlant
i anunciant aquestes obres
tot i que aquesta tercera fase
clar
encara no té un calendari
imagino
no?
mossèn Barberà
no
el calendari
no el tenim
però diuen
que el compromís és ferm
que tot està ja lligat
però podríem començar
aquest any
o principis de l'any que ve
suposo que començar
aquest any
suposo
doncs en fi
amb aquest anunci
de més obres
de restauració
en les diferents fases
que s'estan fent
a la catedral de Tarragona
acabem aquesta conversa
avui amb mossèn Miquel Barberà
com a vicari general
de l'Arquivisbat de Tarragona
mossèn Barberà
moltes gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
a vosaltres
i a tots els oients
bon dia
bon dia
gràcies
gràcies