...
Bon dia, em dic Xavier Port,
sóc el director general de l'Associació Química de Tarragona,
una sessió que reuneix de tota la indústria química del voltant.
I el llibre que els recomano, com que ara estem al quart centenari,
és el famoso Don Quixote de la Manxa.
Començar, suposo que molta gent, però no l'havia acabat mai,
i he decidit que aquest any, com que és el quart centenari,
sí faré l'esforç d'acabar-ho.
Jo crec que és un llibre que es llegeix amb molta facilitat,
perquè cadascun dels capítols és com un petit fascicle
de 8-10 pàgines,
i, per tant, el que estem fent és que cada dia, a la tarda,
es llegeix un capítol d'aquestes.
Són històries separades i no és com un llibre d'aquestes d'aventures
que agafes la primera pàgina i has d'arribar al final,
si no et quedes una mica en tensió.
Jo crec que és un llibre que té històries senzilles
i té també un estil que fa gràcia,
una mica la part de l'estil d'escriure,
tot i que és actual, també és antic,
i això jo crec que dona una gràcia al llibre.
A banda d'això, el que m'agrada és també històries de ficció.
En aquest sentit, he llegit diversos llibres de l'Isaac Asimov,
que fins i tot hi ha un, ara no em recordo el nombre exactament,
que jo crec que en aquest sentit,
que es parla una mica d'eleccions,
com que ara aquí en tenim moltes,
i ho fan realment agafant una persona en un sistema electrònic,
ho posen en un lloc aïllat
i ell és el que decideix qui és el president dels Estats Units
o dels Estats Mundials, d'alguna manera.
És un llibre molt interessant en aquest sentit.
Jo crec que l'Asimov, que fins i tot conec moltes històries
i un científic d'aquests és molt engrascador.
Un altre llibre que vaig dir fa temps
és el de Carl Sagan, de l'Univers, també.
Aquest tipus de llibres, diguéssim, científics
i una mica de ciència-ficció.
És una mica el problema que a vegades tenim
la gent que treballa a la indústria,
que parlem potser una mica massa tècnic,
amb paraules una mica de dins,
i la gent de fora em sembla que són una mica
un llenguatge indescriptible,
incomprensible.
recollir a casa en un sillot d'orelles,
que és còmode,
unes orelletes d'aquestes,
i que és tranquil,
una mica retirat de la televisió,
oi, si no, fa massa soroll,
i hi ha una tendència a veure
que, per tant, sigui més tranquil, més aïllat.
No necessàriament, no necessàriament.
En tot cas, a vegades,
alguna cosa de música clàssica,
si hi ha, sí, ho deixo.
Però, quan començo a llegir,
normalment no soc d'aquells
que engeguen o posen una música especial, no.
Si hi ha alguna cosa de música clàssica,
no sé, el Mozart,
sí que ho deixo,
si no, ho fa la lectura, simplement, no.
Hombre, música més alegre, no,
que el diualdi o aquest tipus de música, no.
No tant gent com el Bach o...
Sembla que és una mica més per concentrat, no.
O sigui, ha de ser una música
que es pugui llegir
i al millor temps sentir-la.
Però, si és el que hi ha,
hi ha altre tipus de música
que necessita una mica més de concentració, em sembla.
i em
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!