Ens acompanya Elena Virgili,
és la responsable de l'Emeroteca Municipal.
Elena, molt bon dia.
Hola, bon dia.
L'Elena ha vingut acompanyada d'un testimoni
que encara fa oloreta d'impremta
i un altre testimoni que realment són uns documents extraordinaris.
I els ha portat físicament com a prova
d'aquesta feina que ha realitzat
i que s'ha transformat en un llibre titulat
Tarragona sota les bombes,
crònica d'una societat en guerra, 1936-1939.
Aquests textos són del periodista Lluís de Salvador.
Uns textos, una mena de diari,
m'atreviria a dir, d'observació de la realitat,
de la seva realitat,
que ell anava escrivint,
que van desaparèixer, que van tornar a aparèixer.
Totes aquestes dificultats per les quals han passat aquests textos
han sobreviscut a través d'aquest treball d'investigació
i aquest llibre que es presentarà el dia 18 d'octubre.
Jo m'he quedat molt parada d'aquí aquest entusiasme en la presentació
perquè l'Helena ens ha portat l'original,
els documents originals del periodista de Lluís de Salvador.
I clar, els primers ho hem tocat molt poquet
perquè es desfà com aquell qui diu.
Jo no sé com has pogut transcriure...
Hi ha una part que sí,
però hi ha una altra part que realment estan molt fets malbé.
Parlarem del contingut,
però parlem dels papers des del punt de vista material
perquè aquests papers han lletjat molt
i han passat a moltes vicissituds.
Sí, de fet, tota aquesta documentació la va escriure Lluís de Salvador
quan era aquí a Tarragona.
Ell va haver d'exiliar-se l'any 38
i nosaltres suposem pel to que tenen els textos que hi ha dintre
i per algunes referències que no surten
que ho duria escriure abans de la batalla de l'Ebre
i quan ell va deixar el diari de Tarragona,
que ell va ser director del diari,
que va ser el febrer del 38.
Aleshores, duria ser durant uns mesos
que ell es va dedicar a escriure aquesta crònica
amb la idea que algun dia es pogués publicar.
Perquè ell en algun fragment ho diu,
una miqueta per donar una visió
del que estava passant a Tarragona
a les generacions futures.
Aleshores, ell quan es va exiliar
va marxar amb la seva família cap a França
i aquests papers se'ls va endur amb ell.
Una manera molt compromesa,
perquè eren uns papers que el podien comprometre
i en cas que l'haguessin enxampat,
doncs era tot un problema.
Aleshores, se'ls va emportar a França.
Quan els alemanys van invadir França,
ell, per por a possibles represàlies,
el que va fer va ser enterrar-los
i els va enterrar a la vora del riu Garona,
però una revinguda del riu
va inundar els terrenys
i els papers es van malmetre moltíssim.
Aleshores, bé, ell els va guardar.
Suposo que no hauria de fer cap modificació ni res,
perquè no aparenta.
Els tenim aquí i hi ha una part que estan
però molt fets malbé.
Sí, sí.
A trossets, pràcticament.
Estan esmiculats.
Clar, hi ha una part que no l'hem pogut transcriure,
perquè, de fet, és que està il·legible totalment.
És una llàstima,
però hem intentat al màxim,
apurar al màxim,
perquè la veritat és que és molt interessant
anar llegint.
Jo, quan aquests papers ens els va portar a la biblioteca
el fill de Lluís de Salvador,
que ell es va quedar...
va formar la família a França i es va quedar a França
i ja fa gairebé 10 anys
que ens els va portar a la biblioteca.
Dintre d'una caixa,
junt amb altra documentació,
una documentació que és molt interessant
sobre els bombardejos de Tarragona,
però és una còpia de l'original
que ell diu que va deixar a la frontera francesa.
Aleshores, hem transcrit aquesta part de documentació
que és original,
perquè els bombardejos esperem
que algun dia puguin aparèixer,
perquè bé,
de fet estan apareixent molts documents,
aleshores pensem que
en algun arxiu de la frontera francesa
pot ser que estiguin,
ho hem consultat,
però no ens han sabut donar raó d'això,
perquè diu que aquest original
anava amb fotografies i plànols
de tallar tots els bombardejos
que va patir Tarragona.
Fixa't que ahir,
justament una de les notícies que coneixia,
més que havien aparegut els jutjats de Barcelona,
una sèrie de documents també,
inèdits que feien referència
a aquest període de bombardejos
dels afusellaments
i que ara està sortint moltíssima documentació.
Nosaltres aquesta documentació
sempre és això,
que pensem que potser trobarem l'original
perquè també està en molt males condicions,
però era detalladíssim tots els bombardejos,
l'hora,
en quina direcció entraven els avions,
quins avions eren,
els morts que van haver ferits,
fins i tot el ninxul
on estan enterrats els cementiri,
o sigui que això per la història local
és importantíssim.
I ell, a més a més,
sobretot en els primers bombardejos,
doncs,
degut a la indignació del que estava passant,
explica molt bé,
molt detallat
i de com s'organitzava la ciutat també, no?
Aquesta documentació té una part manuscrita,
té una altra part mecanografiada.
la part mecanografiada encara,
la part manuscrita,
clar,
amb l'efecte de l'aigua al pas del temps,
encara l'ha fet més malbé.
Aquesta ha potser estat la part més dificultosa, no?,
per intentar, doncs,
esbrinar el que deia l'autor.
Ho hem hagut de fer una mica per etapes.
Un primer intent,
després,
quan ja li vas agafant una miqueta la lletra
i així, doncs,
pots anar refent algun tros,
alguna cosa que no entenies,
perquè, clar,
si està escrit en bolígraf encara,
però el que estava escrit en llapis,
doncs,
molt difícil, no?
Però hem pogut anar refent bastant.
Quan no era illegible,
o faltava justament el tros,
doncs,
el que hem fet ha sigut posar
parèntesis i punts suspensius
perquè s'entengui que hi havia un fragment,
perquè quan ja vas llegint i dius,
aquí no lliga,
dius, bueno,
doncs,
hi ha un fragment que ha estat impossible de llegir, no?
Helena,
tu ja has fet altres treballs d'investigació,
tens publicats en diferents llibres,
sola,
en col·laboració amb altres historiadors.
En aquest cas concret,
perquè, clar,
aquests papers arriben a l'hemeroteca l'any 94.
Sí.
Per què i en quin moment decideixes tirar endavant?
Un projecte molt atractiu per a l'hora de dir,
bé,
sé on m'hi poso,
però no sé com sortiré.
A veure,
jo,
de fet,
aquests papers,
la primera persona que els va consultar
va ser l'historiador Jordi Piqué,
que aleshores ell estava fent la seva tesi doctoral
sobre la Guerra Civil,
i quan em van arribar els papers,
doncs enseguida vaig dir-li,
home, mira,
ens ha arribat això,
pot ser interessant,
no?
I ell els va consultar.
En fet,
els ha utilitzat a la seva tesi,
no?
Després,
es va fer una miscel·lània de la Guerra Civil,
deu fer quatre anys o així,
al Cercle d'Estudis Guillem Oliver,
i tant l'historiador Joan Gisbert com jo van fer un article cadascú referit
en aquesta documentació,
però jo pensava que encara s'havia de fer més,
perquè una cosa és que un historiador interpreti uns escrits d'una altra persona
i l'altre és que tothom ho pugui llegir.
L'única manera de...
És aquell esperit que expressava el mateix autor,
no?
Deixo això perquè les generacions venidores que sàpiguen el que va passar.
Sí, sí,
fins i tot en una carta que ell va enviar des de França a l'impresor,
el Josep Pau Virgili,
ho deia,
no?
Que l'únic que ell esperava era que algun dia això pogués veure la llum,
no?
Llavors jo per mi,
com que tot això ho havia anat treballant en aquest article,
doncs pensava que això seria molt interessant que la gent ho pogués llegir,
no?
I perquè de fet era el seu esperit,
a més com a periodista tenia molt,
bueno,
una ploma molt bé,
un estil literari,
un estil literari molt fàcil i molt llegible,
no?
Aleshores fa,
bueno,
un parell d'anys o així que vaig veure que Cossetània havia tret una col·lecció
que és la memòria del segle XX,
em vaig posar en contacte amb el Josep Maria Figueres,
que és el director de la col·lecció,
i em va dir que sí que encantats,
que podia tirar-ho endavant,
aleshores bé,
Cossetània també enseguida ho va facilitar,
i el que vaig fer llavors va ser començar a transcriure la documentació.
El fill de Lluís de Salvador, Ramon Salvador,
que va fer donació dels documents,
ja ha llegit el llibre,
ja el té a les mans.
El té,
li vaig enviar a França,
molt content,
perquè...
Clar,
i també té la memòria històrica d'allò que li podia explicar el seu pare,
no?
Que segur que se'n recorda d'algunes coses,
i si contrasta una mica,
no?
De fet, ells,
Lluís de Salvador,
quan va arribar a França,
va...
A veure,
es va dedicar a tot completament diferent
al que havia estat fent aquí,
doncs,
no?
Vull dir,
ell va voler mantenir-se fidel als ideals,
fins i tot es veu que li van oferir algun càrrec
que la Generalitat Republicana,
però ell va voler ser fidel tant,
tant,
que va començar de nou
i no va voler beneficiar-se de res,
no?
Aleshores,
va treballar en una granja,
en una protectora d'animals,
vull dir que van haver de passar milions,
però ell mantenia...
Un home onés,
no?
Un home onés i fidel a les seves conviccions
i els seus principis
i en aquest sentit
el que elogiava també l'Helena
abans que ho comentàvem
doncs era aquesta neutralitat ben entesa
que a l'hora de fer la crònica
d'allò que vivia
doncs em va saber mantenir
en un moment en què
ser neutral,
no neutral en el sentit de no implicar-se
sobretot amb els que patien la guerra
que era la població civil,
sinó que era molt difícil
mantenir aquest distanciament
que permetés donar una visió
bastant real del que estava passant.
Sí, sí,
perquè fa el relat de fets
molt importants per la història de Tarragona
i ell no està mai
ni a favor d'uns ni dels altres.
Més aviat diu
bé, va passar això
però també hem de tenir en compte
que això potser
va passar per un altre motiu
doncs, no?
Hi ha molts detalls,
hi ha molta part de vida quotidiana
dels preus dels productes,
de les cues que s'havien de fer
pel racionament,
l'especulació
i una altra part
que és més de la vida política
i social de la ciutat.
Bé, curiosament a l'atzar
he obert una pàgina
que deies això
que diu
els moniatos a 5 pessetes al quilo
ous a dues pessetes
a 50 cada un,
les arrengades a 0,80,
després hi ha la campanya
contra els especuladors,
hi ha preus,
hi ha, però, fixa't,
dels preus del peix,
els incendis de la campsa,
episodis que
algunes persones
d'una certa edat
deuen recordar, no?
I altres episodis
que altres historiadors
han recollit
des d'una perspectiva diferent, no?
Des d'un punt de partida diferent
que no pas uns documents.
has estat absolutament
fidel
al document
transcrit,
és a dir,
que el que podem trobar són
aquest plec de papers
fets malbé,
és el que trobem
en aquest llibre,
íntegrament?
L'únic que hem fet
ha sigut,
perquè de fet,
ell, com us deia,
escrivia molt bé
i no hem tingut
que fer cap modificació,
diguéssim.
L'únic,
en alguns casos,
ordenar una miqueta
perquè ell,
a vegades,
ja ho posava,
intercalar a la pàgina tal,
no?
I en algun cas
hem intercalat
alguna altra cosa
per poder fer
els dos grans blocs,
que eren
la vida política i social
i la vida quotidiana.
No sé si seria
també un dels objectius,
però bé,
de tota manera,
romanen el temps
molts personatges oblidats,
moltes persones
que van ser importants,
no per càrrecs
que ocupessin,
que van fer una feina
d'una manera una mica anònima,
també és una mica
reconeixement, no?
A professionals
com a Lluís de Salvador.
Jo, en els agraïments,
doncs, poso,
que és com un...
Bueno, en els agraïments,
penso que és un homenatge
tant a ell
com a tota la gent
que van lluitar
i que lluiten
per les llibertats,
perquè, de fet,
ell era un home de pau,
un home que estava
enamorat de Tarragona,
que feia de tot
per la cultura de la ciutat
i gens conegut,
perquè el fet
que marxés
i no tornés fins a...
Ell va tornar
a Barcelona
als anys 60
i després va vindre
cap a Tarragona
i va viure a Sant Salvador,
però,
com que mai més
es va dedicar
a res relacionat
amb la vida pública,
doncs, bueno,
va quedar una miqueta
oblidat, no?
I penso que
era una miqueta
un deure que teníem
des de la biblioteca,
doncs,
de donar-ho a conèixer,
no?
Això.
Tu que ets coneixedora
d'aquest període
a través de la teva feina
i també des del punt de vista
d'interès personal,
has descobert alguna cosa
o has vist alguna...
Mira, això no ho sabia
o que t'hagi cridat l'atenció.
dins del capítol
de l'anècdota, eh?
Sí, sí.
Que no és el més important,
sens dubte.
No, però
jo he llegit
moltes coses
que, de veritat,
allò que coneixes
més o menys,
per exemple,
la construcció de refugis,
doncs,
com s'organitzava la gent
a nivell particular
per construir refugis
a qualsevol lloc
que veiessin
que podia ser possible,
doncs,
amagar-se,
doncs,
no?
I una miqueta,
doncs,
tota la part política
de la rivalitat
entre CNT
i la UGT,
que ell ho tracta
d'una manera
que, bueno,
és molt entenedora,
no?
I en coses que,
de la manera
que està explicat,
doncs,
o recordes coses
que millor explicaven
els pares,
els avis,
no?
I veus que sí,
que realment ell
ho descriu
tal com tu
ho havies mig sentit,
no?
Hi ha un capítol,
l'Azzarec,
en llibres és amplí,
diu, per exemple,
casos curiosos
ocasionats pels bombardejos,
o, per exemple,
no sé,
és que, clar,
hi ha n'hi ha tants,
arribada d'evacuats
a Tarragona.
Aquest és curiós
perquè ell,
una de les coses
que li impressiona
és el fet
que primer
els evacuats
que arriben a Tarragona
parlen en castellà.
Tots els refugiats
doncs parlaven en castellà
i veure l'Àram la Vella
com desfilava
tota la gent
doncs amb el poc
que tenien carregat
a l'esquena
l'impressionava,
però el que més
li va impactar
va ser quan aquesta gent
començaven a parlar
en català,
on representava
que el front
estava cada vegada
més a prop,
no?
I aquesta cosa...
Era la mesura
de la proximitat.
Sí, sí,
primer parlaven en castellà
i venien d'unes regions
però a mesura
que la cosa
ja s'acostava
doncs deia
ostres,
ara ja parlen en català,
no?
I després penso
que és en el que
ell se va trobar,
que va haver d'agafar
les quatre coses
que tenia
i anar-se'n cap a França,
no?
Vull dir que
és una miqueta
el procés
de com va anar
que al final
quan ja
estaven molt a prop
de Tarragona
ell va haver de marxar,
no?
Jo faig la idea
que aquí té un home
valent,
capaç d'escriure
capítols
que es titulaven
per exemple
les requises
i els seus abusos
o l'amor
de Francesc Ixar
proselitisme
que acabem
enverinar
de rivalitat
aviam,
no ens enganyem,
no era fàcil
en un moment
en què
havies de prendre partit
evidentment
per un bàndol
a un altre
doncs expressar-se
per escrit
d'aquesta manera
tot i que fos
un diari personal,
no?
Sí, sí
però de fet
ell ho feia
amb la idea
d'això,
de poder-ho publicar
suposo que
com molta gent
que va viure
aquell període
pensaven que
s'acabaria
i s'acabaria bé
doncs, no?
I llavors això
hauria vist la llum
i després
també entre
la documentació
que ens han donat
hi havia uns escrits
que ja són
fets posteriorment
i tenen que
en el pròleg
doncs
n'he tret uns fragments
perquè ja es denota
la seva ràbia
de com va acabar
la situació
doncs, no?
Però aquí
el que transcrivim
en aquest llibre
és íntegrament
el que ell va escriure
en aquesta mena
de crònica
de la societat
de Tarragona
de l'època.
No en el cas de Tarragona
però en general
tu com a historiador
ho saps?
que sembla
que continua
i d'una forma
doncs
molt intensa
i molt àmplia
la investigació
sobre la guerra civil
la postguerra
la dictadura
cada cop sorgeixen
fons noves
mirades noves
i cada cop
potser més acurades
no?
És allò
del distanciament
del temps
a l'hora
de fer història
és ara quan podem
començar
a mirar enrere
amb una certa perspectiva.
Sí, perquè moltes vegades
la gent que estan fent
treballs ara
és gent que no ho va viure
i té una visió diferent
de qui ho va viure.
No està mediatitzada
de cap manera.
Aleshores, hi ha molta
m'he trobat amb gent
que diuen un altre llibre
sobre la guerra civil
o un altre llibre
sobre franquisme
però de fet
a veure
s'ha de conèixer
és un passat
que hi és
i que s'ha de conèixer
i a vegades
això pot impedir
que torni a passar.
Aquest llibre
aquest llibre
de Lluís de Salvador
que ha convertit
en llibre
l'Helena Virgili
val a dir
que hem fet un cop
no l'hem llegit
íntegrament
però és una publicació
per a tothom
no és una publicació
ni per experts
ni per historiadors
ni per investigadors
és una lectura
senzilla
no per això
poc elaborada
però senzilla
planera
s'entén perfectament
i que realment
ens pot donar
una visió molt real
de com va ser
aquell període
a Tarragona Ciutat
entre el 1936
i 1939
el presentareu
el dia 18 d'octubre
sí
a la sala d'actes
de l'Ajuntament
fa la presentació
el Jordi Piqué
i bé
esperem
que vagi molt bé
perquè de fet
jo penso
que val la pena
de llegir
molt recomanable
de veritat que sí
Helena Virgili
moltes gràcies
a vosaltres
i enhorabona
per aquest treball
bon dia
moltes gràcies