Ens acompanyen en Jordi Roure,
que és el cap de Dramàtics de Televisió de Catalunya
i el coordinador dels guions del Departament de Dramàtics,
en Joan Sol.
Bon dia a tots dos, Jordi.
Bon dia.
A veure, m'agradaria que m'expliquessin una miqueta
quin és el treball que es desenvolupa
des del Departament de Dramàtics de Televisió de Catalunya.
En l'exposició que heu fet en les Jornades ni Saga de Ficcions
heu explicat que part de la producció,
part de les sèries que veiem a TV3
són produïdes per la pròpia televisió.
Algunes altres són comproduïdes amb productores,
treballeu conjuntament amb empreses externes, diguéssim.
No sé si seria el fenomen de la subcontractació
que també s'ha traslladat a la tele.
Com ho articuleu, Jordi, aquest sistema de producció?
Bé, cal dir que el nivell o la quantitat
de Dramàtics que es fan ara
és molt i molt superior al que hi va haver en un inici.
Entre altres coses perquè d'inici es feien telenotícies
i documentals,
però no veiem entrar encara amb la ficció.
Llavors el departament de ficció va anar creixent
juntament amb la tele
i arriba un moment que
nosaltres arribem al tope.
El número d'hores de ficció creix
però nosaltres no podem créixer indefinidament.
Per tant, és lògic que hi ha un moment
que nosaltres hem de donar a fora part de la feina
i això també dóna vida a tota la indústria, a tot el sector.
És diferent quan nosaltres paguem una cosa,
és a dir, des de la tele encarreguem una cosa
o acceptem un projecte i el paguem al 100%,
com tu deies, fem coproduccions,
perquè en coproduccions intervenen altres interessats
que també hi aporten diners.
i també hem de compartir continguts, no?
De productores n'han anat sorgint bastantes
en els terres anys, potser la més coneguda
és Terrat, també et trobem a risca,
la productora de la companyia Té de Teatre,
n'han anat sorgint bastantes,
suposo que també a partir d'aquesta ravifalla
que comentàveu de la producció televisiva a Catalunya.
Sí, home, i moltes més,
vull dir, n'has dit algunes,
però no sé, Diagonal,
o...
Jo no vull començar a dir noms perquè n'hi ha moltíssimes.
I jo també recordo que, de totes maneres,
nosaltres ens hem aprofitat molt,
hi ha hagut una col·laboració, diguem, a dues bandes,
entre la gent de teatre,
que Catalunya té una gran tradició,
els grups de teatre,
i Televisió de Catalunya en el seu naixement.
Això ens aporta molt talent.
I molts d'aquests grups de teatre,
en un moment determinat,
s'adapten al gènere de la tele
i es comparteixen, jo diria que,
experiències i professionals.
Llavors, home, jo penso que, també,
si parlem dels orígens de les productores,
hem de parlar també de les productores teatrals
i dels grups teatrals,
com pot ser Dagoll, com pot ser el Tricicle,
com pot ser la Cubana...
i més recentment,
pues, Crampa,
que té de teatre,
que són companyies que s'han adaptat bé en el gènere
i també ens han donat productes
amb una personalitat
diferent a l'oferta de les altres cadenes.
Això és una part,
perquè també hi ha la part d'indústria
que no ve del teatre
i com la que pugui venir del cinema
o la que hem creat nosaltres
des de dintre Televisió de Catalunya
des del que es va fer a Estació d'Enllaç
o abans encara en aquell petit dramàtic
que tenia la vida en un xip,
que es deia La Granja.
És a dir, aquí hi ha tota una història,
una evolució,
una evolució que ha pogut ser
una evolució lògica
i que ha donat el resultat que ha donat.
Espero que la valoració sigui positiva.
A mi el que m'agradaria saber també
és les històries de ficció
que s'expliquen a TV3
una mica d'on sorgeixen.
Són projectes que neixen
del propi departament de dramàtics
que teniu una idea
i aneu a buscar gent perquè la realitzi,
o hi ha gent que us ve de fora a vendre projectes
o bé la combinació dels dos fenòmens, Joan?
Jo diria que és la combinació dels dos.
Potser es dona més
que una productora et vingui a un projecte,
però de vegades hi ha una mica l'encàrrec.
És a dir, tu tens una idea
que t'ha arribat o la generes tu
o et ve de fora
i aleshores la juntes
amb qui et busques qui te la pot fer.
és a dir, no hi ha una fórmula fixa.
De vegades és simplement
tu vols treballar amb un guionista
perquè t'agrada el coneixer,
t'agrada el seu estil, la seva obra
i aleshores el crides i li dius
vull, volem treballar amb tu.
Vull que facis alguna cosa.
Exactament.
I aleshores aquesta persona
et presenta un projecte.
I aleshores, si t'agrada,
que acostuma a passar
perquè hi ha gent realment bona i potent,
doncs aquell projecte tira endavant.
Evidentment, aleshores s'ha iniciat
una fase de desenvolupament d'aquell projecte
fins que s'arriba a emetre.
Que això és un procés molt llarg,
realment des que arriba un projecte
fins que s'emet,
poden passar dos i tres anys tranquil·lament.
I els podeu tenir congelats, també?
Allò, tenir un projecte en reserva,
m'agradaria molt un dia poder fer això
i anar-lo deixant
perquè teniu altres productes
que estan funcionant.
Sí, sí, això es dona.
Pensa que quan una sèrie funciona...
Normalment, quan arrenca una sèrie,
sobretot si és d'aquesta sèrie,
és d'una hora...
No estem parlant ara de telenovel·les.
Telenovel·les, com a mínim,
és tota una temporada
que aniria de setembre a juliol de l'altre any.
Si és una sèrie d'aquestes diàries d'una hora,
doncs aleshores s'acostuma a començar amb 13, 26,
i aleshores s'espera a veure si funciona.
Si la sèrie funciona,
aleshores, evidentment,
s'encarreguen més guions.
El que costa és arrencar una sèrie,
és a dir, és definir aquell món
i després fer-hi tota la inversió inicial,
endecorats, etcètera, etcètera.
Quan tota aquesta arrencada ja s'ha fet
i la sèrie funciona, aleshores, doncs...
Mantenir-la no es tancar, diguéssim.
Exactament, exactament.
I sobretot si després la pots enreposar.
Per tant, quan tens un èxit,
el que fas és intentar
que, bueno, extrauren el màxim sub,
per dir-ho així.
Sí, també hi ha una visió de rentabilitat.
A l'hora de fer una producció televisiva,
també mireu que la inversió que s'hi faci
tingui un rendiment.
Queda evident.
El que passa és que...
A veure, hi ha sèries
que tenen un disseny
i sèries que tenen un altre.
És a dir,
com nosaltres vam pensar
en el cor de la ciutat,
nosaltres sabíem que
arrencàvem una sèrie
que volíem que durés molt de temps.
I això vol dir un disseny determinat.
És a dir, difícilment
ni Saga de Poder
podia anar més enllà del que va anar,
perquè hi havia una trama
que tenia un final.
I a partir d'aquí
això era allargar-la.
Però quan tu, per exemple,
mous un barri
i el protagonista de la sèrie
és el barri,
aquí pots entrar personatges,
pots explicar sempre històries noves,
hi ha gent que se'n pot anar de viatge
i és com la vida.
O sigui, la mateixa sèrie
es converteix en un munt de sèries,
una dins de l'altra,
una a continuació de l'altra
o entre...
mesclades entre elles.
El Jordi Roures
explicava
que a Televisió de Catalunya
el Departament de Dramàtics
intenteu ser bastant pioners
i fer productes
que no s'estiguin fent
en altres cadenes,
fer un producte diferenciat.
Això també ho implica
un cert secret professional
de quan teniu un projecte
no esbombar-lo gaire?
Bé, jo em sembla
que això
és una peculiaritat
de qualsevol negoci.
I aquest també és un negoci.
Sí, sí, clar,
hem de ser prudents
perquè el que us deia
tu mateixa deies,
deies, ostres,
a vegades guardeu
un projecte
que us agrada
i no el podeu fer,
doncs clar,
que el guardem,
no?
I a vegades tenim por
en aquesta espera
que una altra cadena
o un altre autor
s'inspiri
en una cosa semblant,
no?
i per tant aquest projecte
quedaria al calaix.
Doncs sí,
a vegades tenim por
que ens quedi
una bona idea
al calaix.
I per qüestions econòmiques
n'hi queden també
de sèries
al calaix
perquè
jo sé
d'un encàrrec
que vau fer
Sergi Barbel
que es va publicar
hivern.
Sí,
bé,
no,
la veritat és que
jo porto uns
quants anys
aquí,
aquest projecte
jo crec que
venia d'abans
i penso que
el recordo
perquè m'estàs parlant
d'un projecte...
Era una sèrie
de misteri
que a més està editada,
ara diria l'editorial,
no sé si és columna,
però està editada
com és una obra
del Sergi Barbel
i per donar més detalls
a la biblioteca de Tarragona
hi és.
Aquí és on la vaig agafar jo.
No, no, no,
el recordo perfectament
però et vull dir
que fa temps
el que...
O sigui que
a vegades
quan una sèrie
no va endavant
és no només
per una cosa.
Què pot passar?
És a dir,
nosaltres tenim
la sèrie del Sergi
era una sèrie
el que nosaltres
en diem
una sèrie de culta.
Una sèrie de culta
vol dir que
és una sèrie
que té
una audiència
molt interessada
en aquell tema
però una audiència limitada
i això també
és un problema
per nosaltres
perquè
un dramàtic nostre
sigui un èxit
ha de tenir
bastant d'audiència
diguem-ho així,
no?
Llorenci
només hi interessa
una franja d'edat
o no
és perillós.
Pot ser
que en algun moment
patís aquesta influència
també que es valorés
el preu
i jo crec
que la vaig agradar
aquesta sèrie
és a dir
jo vaig arribar
estava en el calaix
i és probable
que en alguna
de les direccions
que hem tingut
doncs
semblés això
una sèrie cara
i que anava
a un públic
molt fraccionat
i no familiar
però bé
aquestes coses
a vegades
queden en el calaix
projectes interessants
i aquest clarament
és un projecte interessant.
Això ho mireu molt
en els guions
que puguin ser interessants
per un públic ampli
com a coordinador
de guions
és pare
de la teva feina
aquesta Joan?
Sí, sí, sí
aquest és un criteri
de valoració
sobretot quan arriben
projectes nous
de les productores
una cosa
que sol passar
és que
t'envien projectes
adreçats
a un públic
molt específic
per exemple
una sèrie per joves
o una sèrie
per gent gran
nosaltres n'hem rebut
uns quants
de projectes
pensats
per la gent gran
una sèrie
que passa
per exemple
en un balneari
o en una residència
però aleshores
era el que explicàvem
a les jornades
que una sèrie
adreçada
a un públic
molt específic
no és rendible
perquè les sèries
són cares de fer
i la manera
d'amortitzar-les
és que te les vegi
un públic
el més ampli
possible
passaria això
amb gent gran
passaria també
amb gent jove
nosaltres tenim
la teoria
que
tant la gent gran
com la gent jove
es miren
plats bruts
i es miren
qualsevol sèrie
que els faci gràcia
i que els entretingui
per tant
allò sèries
pensades específicament
per un públic
concret
bones sèries
hem de fer
bones sèries
parlàveu
durant la vostra intervenció
també
d'un projecte
que teniu
de fer una sèrie
de policia
que la catalana
d'això
se'n pot parlar
ja
sí no?
perquè aneu
esmentat alguna cosa
jo adueixo
que d'això
sí que se'n pot parlar
tu ja saps
que sempre
intentem
dir el que tenim
en el moment
que ens interessa
vendre'ho
perquè això
tingui una repercussió
però bueno va
això es pot dir?
t'ho dic a tu
no
hem preparat
hi ha una sèrie
que l'ha fet
en aquest cas
ha sigut una
una productora
que ha tingut l'encàrrec
de fer aquesta sèrie
que
tracta aquest tema
no?
que és una
una sèrie
policial
amb un
alt
ritme
i amb unes
trames
diguem
d'acció
ja n'hi ha guions
aquesta sèrie
Joan?
sí sí
vull dir
està gravada
com que està gravada?
si és un projecte
més immediat
del que jo em pensava
sí sí
és un projecte
molt immediat
la sèrie està feta
i ara està en fase
de postproducció
i té data d'estrena
aproximada o no?
encara no
encara no
no es pot tenir
tot
s'ha de dir
que aquesta sèrie
l'hem fet
amb coproducció
per tant
es farà públic
en el seu moment
amb tots els
els coproductors
que ens hi hem abocat
i per tant
i tota la gent
que ha arriscat
amb ella
i sobretot
perquè està l'autor
que ja podem dir
és una sèrie
que ha fet
la productora
del Francesc Bellmunt
amb una feina
amb un treball
que fins ara
el que hem vist
és excel·lent
una última curiositat
teniu quantificat
més o menys
quantes propostes
de guions
us poden arribar
quantes propostes
de sèrie
us poden arribar
al cap d'un any
a Televisió de Catalunya
doncs
la veritat és
que no m'he entretingut
mai a comptar-les
però
no ho sé Jordi
quantes podrien ser
potser
la veritat és
que no en tinc
no en tinc ni idea
però
no sé
damunt la teva taula
damunt de la meva taula
i a dins de l'armari
que tenim al davant
hi ha un grapat
de projectes
i si comptem
les TV Movies
ja
les TV Movies
poden ser
projectes de TV Movies
jo què sé
poden ser
més de 100 guions
l'any segur
moltes idees
i difícil
suposo
donar sortida
en totes
esclar
evidentment
en el cas
de les TV Movies
dels telefilms
de les pel·lícules
per televisió
nosaltres
hi participem
només
en un petit
tant per cent
si era sobre
el 20-25%
màxim
en alguns casos
una mica més
això què vol dir
que la productora
ha d'aconseguir
la resta del finançament
i aleshores
aixecar aquestes
aquestes produccions
costa
perquè s'han d'associar
han de buscar
d'altres socis
i és un procés lent
i algunes
es queden pel camí
tot i que
el projecte
que ens hagin pogut presentar
doncs ens agrada
i està bé
i que puguem
en un moment donat
abocar-hi una mica més
de diners
perquè el projecte
s'ho val
és clar
si la productora
no aconsegueix
la resta del finançament
doncs malauradament
aquell projecte
aquella pel·lícula
aquell guió
de quedar
al calaix
però ja et dic
això és un procés
molt lent
de vegades
projectes
que tu ja ni te'n recordaves
mira resulta
que un dia
tornen a treure el cap
i finalment
han aconseguit
per exemple
recordo com ens va arribar
Vendel Pla
ens va arribar
uns 3 anys
abans
d'arrencar el projecte
que després
vam arrencar ràpidament
i va arribar
com un projecte
per ser una telenovela
per anar
abans
de l'informatiu
però fixa't tu
que després
vam intentar
ens agradava molt
la idea
de Vendel Pla
i inclús vam intentar
trobar altres socis
a la forta
perquè això fos
una coproducció
i una sèrie setmanal
ells van refer
aquest projecte
el vam convertir
en una sèrie setmanal
i no va funcionar
és d'aquests projectes
que diem
que t'agraden
i queden al calaix
però queden al calaix
i tu hi tens
un ull a sobre
i
com vam buscar
una altra possibilitat
que va ser
veient
que en algunes
televisions
de la forta
tenien
una telenovela
després
de l'informatiu
i llavors
vam dir
si fem això
les sitcoms
i els projectes
de nou format
els hi quedaran
molt poc espai
perquè aquesta hora
després de l'informatiu
és una hora molt bona
que ens van molt bé
aquestes coses
i a més crec
que ens donen identitat
a la cadena
i el director
i el cap de programes
la cap de programes
vam valorar
que no era bo
i llavors va sorgir
la idea
per què no dos dies
com les miniseries
que fem dos dies seguits
i ostres
em van dir
i tu tindries un projecte
i vaig dir
ja el tinc
i vaig trucant
al Joan
era un projecte
que feia
un any i pico
que estava en el Calaix
i li vaig dir
escolta ara
tornem a recuperar
una telenovel·la
però amb dos episodis
i a veure
presenta'm aquest
retol que aquest projecte
a veure si és viable
i en pocs dies
ho vam tenir
ho vam tirar endavant
i ha estat un èxit
històries que van i venen
a la televisió
Televisió de Catalunya
moltes gràcies a en Jordi Roura
cap de Dramàtics de TV3
i també al Joan Sol
que és el coordinador
dels guions
però a veure
no s'ha explicat
una miqueta
com funciona
tot l'entrellat
d'aquest departament
de TV3
i de com sorgeixen
les televisions
que veiem aquí
les sèries de televisió
que veiem a Catalunya
gràcies a tots dos
a vosaltres
gràcies