Un minut i serà un quart de dues.
No podia faltar la cita cada any amb els pastorets,
els de tota la vida, podríem dir, els pastorets de la Salle,
que representaran els propers dies 1 i 2 de gener,
a partir de les 6, dos quarts de 7 de la tarda,
al Teatre Metropol de Tarragona.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic Lourdes Aleu,
una veterana del teatre aquí a la ciutat de Tarragona
i també molt vinculada de tota la vida amb la companyia La Salle
i amb la representació dels pastorets Lourdes.
Molt bona tarda.
Hola, bona tarda, Yolanda.
Yolanda i auditori.
Gràcies per atendre la nostra trucada,
que havíem quedat amb el Josep Maria Rota.
Rons de darrera hora no ha fet possible que estigui amb nosaltres.
Ho he pogut ser i acudeix la mama.
Les mares sempre salven la situació, eh?
Dintre del que es pugui.
I tant que sí.
El cas és que no podia passar desapercebuda aquesta.
Cita, hi ha moltes persones que ja ho tenen a l'agenda de cada any,
però també ens agrada fer memòria
i recordar que la Salle, més de mig segle,
o mig segle aproximadament, Lourdes,
porteu fent els pastorets?
Més, més, més, perquè jo vaig començar a l'any 52
a fer-ho entre homes i dones,
que abans ja ho feien, la Salle ho feia homes sols.
Sí.
I abans de la guerra, ells també ja en feien.
I després de la guerra també homes sols,
fins que van demanar permís i es va concedir,
llavors ho van fer homes i dones.
Fixa't-hi, i de Verge Maria, i de pastores, i tot, els homes.
Sí, però no parlaven.
Clar, no, ja, ja.
No parlaven els homes.
Ja m'ho penso, eh?
No, llavors reconvertien els papers.
Per exemple, doncs, si es deia jo que sé Ismael,
el primer nom que se m'acudeix ara,
perquè feien uns altres pastorets,
no feien els de Folk i Torres,
doncs, per exemple, doncs deien,
no ho sé, doncs hi havia de ser Judit,
doncs deien això Ismael,
o era, no ho sé, doncs hi canviaven, no?
Un cert transformisme hi havia allà, eh?
Sí.
Déu-n'hi-do.
Els de Folk i Torres,
recordes quan es van començar a representar
Carrec de la Salle?
Els de Folk i Torres, ja dic,
jo els vaig començar a fer els de l'any 52,
la temporada 51-52.
Déu-n'hi-do.
I eren els de Folk i Torres.
El que no recordo, si anys enrere,
perquè, esclar, i llavors jo no ho sé,
de 20 anys, no ho sé, potser 16 anys,
o una cosa així,
ja feien els de Folk i Torres,
perquè abans havien fet l'Estel de Nazaret,
n'havien fet d'altres a la Salle.
Però els de Folk i Torres, jo dic,
segur, des de l'any 51-52, segur.
I des de la dècada dels 50,
del segle passat,
es manté el text íntegre,
tal com es va fer aquella vegada?
En diem els clàssics,
per dir-ho d'alguna manera.
O sigui, ho fem tot,
fem amb el casament de Sant Josep
i la Mare de Déu,
i ho fem tot.
S'ha retallat,
perquè durarien tres hores i tant, no?
I avui en dia la gent
tampoc ja no està ni amb canelleta i tot,
tampoc no està per anar a aguantar tant de text, no?
i retallat, però, doncs, essencialment és el mateix.
I ara què pot durar?
Dues hores i espatx, o no arriba a dues hores?
No arriba a dues hores i mitja,
no arriba a dues hores i tres quarts.
Home, doncs està molt bé,
és una durada correctíssima.
A més, com que hi ha molts acudits,
és molt vistós, hi ha música,
encara que siguin els clàssics,
no són avorrits,
perquè nosaltres tenim, doncs, clientela,
per dir-ho, entre cometes,
de persones grans que no tenen nets
i venen ells sols a veure-ho,
perquè ens semblaria que no són les festes de Nadal
si no anem a veure pastorets.
Forma part del ritual.
Sí, perquè, esclar, de pastorets n'hi ha molts,
vull dir, bueno, molts, no tants,
però, doncs, bueno, n'hi ha d'altres.
Els més clàssics a Catalunya
sempre han sigut els de Folk i Torres,
els de Duquet i Rovelló, sempre.
S'han fet altres versions,
com altres companyies que fan,
que en diuen pastorets,
bueno, deixem-ho,
estan basats en pastorets,
però no són els pastorets.
Però són adaptacions d'aquells pastorets clàssics.
Però nosaltres fem exactament igual.
Ja dic, l'única, per exemple,
doncs, antigament es feia el que en deien la masia,
que tornava el fill pròdic,
i avui en dia ningú no sabria què vol dir,
un fill pròdic.
També és veritat.
Vull dir, i les dotze de la nit que toca la campana
i l'àvia diu, vinga, que hem d'anar a missa,
vull dir, aquestes coses més carrenclones,
perquè d'alguna manera s'han suprimit.
Però, doncs, el que és essencialment els pastorets
es fan igual, i amb els decorats antics,
amb uns decorats que tenen molta història.
M'enteniu bona part d'aquests decorats, l'Urdes?
Tots.
Déu-n'hi-do, eh?
Els mateixos.
Els que estaven ja,
es feien al Metropol abans de la remodelació,
molt abans, no?
Sí, sí, sí, els mateixos.
I inclús la casa que els feia de Barcelona
va plegar,
perquè, doncs, aquell senyor es va jubilar i tal,
i llavors ens va telefonar i va dir,
mira, me'n queda un estoc, doncs, de tres o quatre,
que primer seran per vosaltres.
I vam anar a Barcelona i els vam comprar,
perquè són de propietat de la salla, aquests,
aquests decorats.
I són de paper tal com eren els primers que es feien,
però tenen molt d'efecte,
i van comprar els últims, doncs,
que són precisament el començament, no?,
quan és l'introducció,
que vol semblar com una masia,
quan l'avi els hi explica,
que això, doncs, és un somni.
I després, doncs, també quan és el bosc nevat,
allò que es posa a nevar,
i ve el dimoni que els vol tirar els polvos màgics a les sopes,
i també uns decorats molt bonics.
El vestuari i la Tretso també és vostre,
i és el de sempre,
el neu renovant i arreglant, lògicament.
Sí, clar, s'ha d'anar arreglant,
perquè els actors i les actrius es fan grans,
i se'ls han d'anar arreglant les túniques.
Clar, però l'Urdes,
aviam, si no canvien de vestuari,
canvien de personatge,
perquè jo ara, és que no em voldria deixar ningú,
però a banda del mateix Josep Maria,
que dirigeix l'obra i també l'interpreta,
hi ha altres actors i actrius veterans
que han fet pastorets tota la vida a Tarragona,
a la Salle.
Hi ha alguns que no ho han deixat de fer mai.
I hi ha també que es van jubilar,
per exemple, jo fa un parell d'anys.
Fa dos anys que no surts, l'Urdes?
No, no, ja vaig dir que ja n'hi havia prou,
és que ja soc molt gran,
ja tampoc no tinc anat per anar pels escenaris.
Jo ajudo, col·laboro molt,
que tinc molta feina, eh?
I no ho sembla.
Ja, ja.
I tinc molta feina.
Mira, sense anar més lluny,
t'he m'enxampat avui per parlar de pastorets.
Bé, és agradable i còmode,
agradable i còmode.
Però doncs no n'hi ha de feina.
Però doncs n'hi ha d'altres,
per exemple, doncs el que feia el meu company,
el Daniel Ribes,
que feia el paper de Jeremies, del Tartamut,
es vam jubilar tots dos,
perquè que fa molts, molts, molts anys que feia en parella,
es vam jubilar tots dos.
Però doncs aquest any el noi que substituïa,
que feia el Jeremies,
que era un noiet jove,
ha anat a estudiar a fora
i aquests dies doncs no hi era
i no vam trobar ningú
i ell, doncs vinga, faig la reentré,
que en diuen.
Tornarem altra vegada només per aquests dies,
doncs per salvar l'obra.
I altres que es van jubilar, diguem.
No, que et deia que tots coneixem a Tarragona.
Bé, diem joves que ja no són tan joves com nosaltres,
però que van començar molt petits fent pastorets
i que encara continuen.
Sí, molts.
Hi ha persones que potser porten 25-30 anys fent pastorets.
El mateix Josep Maria Toset,
que és el que fa de Novelló.
La Montse Tomàs.
Penso que fa la Montse Tomàs.
També fa molts anys.
Sí, la Montse Tomàs.
molts n'hi ha.
Bueno, qui tal, el Daniel Ribas.
Però han canviat el paper, no?
Hi ha personatge, lògicament.
No, el que fa el Llucet,
que és el Josep Maria Toset.
El Josep Maria Toset.
No, la Montse Tomàs, tampoc.
Continuen fent els mateixos.
Fan els mateixos.
Perquè, esclar, són papers itemporals.
O sigui, no tenen edat, aquests papers.
És veritat.
És a dir, potser poden ser una parelleta jove que poden ser una parella gran.
I a més, l'obra aquesta tampoc té gaire importància a l'edat, ni el físic dintre d'uns cànons normals, no?
Clar.
A casa teva tothom ha fet pastorets?
De la família actual, sí.
I de la família passada, el meu marit, el cel sigui, ens vam conèixer precisament fent pastorets.
És a dir, que tenia jo, que d'anar, no sé, 15 o 16 anys, o 14, o no recordo, m'han anat molt adolescent.
Doncs ens vam conèixer i em vam continuar sempre.
I em fa el meu fill, fa la meva filla, que fa la Mar de Déu, la Rosaura.
Em fan els meus nets, el Pau, Pau Sanchís i el Mar Rota.
Es fan de pastorets.
I aquest any, bueno, el meu net, el Pau, ja va debutar fent de nens Jesús, que tenia 3 mesos.
És que t'ho anem a dir, perquè jo recordo que algun any havíem parlat que la teva filla, doncs, feia de Verge Maria.
La teva filla continua fent de Mare de Déu.
I a més, clar, va coincidir que la Mare de Déu tenia el fill autèntic allà a l'escenari.
Ja se'n recordo d'algun any que havíem parlat i es va donar aquesta circumstància.
I aquest any hi ha un nebot.
Ah, també.
Aquest any hi ha un nebot que fa de nens Jesús, que el seu pare, bueno, aquest és un fill de nebot,
o sigui, el seu pare, doncs, que era el fill de la meva germana,
doncs, també havia fet de fúria, havia fet de pastor, i el seu germà també.
O sigui que sempre hem col·laborat tota la família.
A banda d'aquí esten i saga hi ha altres actors i actrius,
alguns els has mentat, d'altres no, perquè fora impossible,
la continuïtat i el futur dels pastorets de les atlles també és que garantida.
Sí, sí, sí, la família Tosent mateix, aquest any surten tots.
Ah, també, veus?
O sigui, debuta la nena, que fa un paper d'una pastora que té unes frases molt boniques,
debuta també el seu fill, que em penso que fa una fúria,
després hi ha un noi que es diu Jordi Poveda, que també fa molts anys que actua amb nosaltres,
i tenia una nena, doncs, que no, encara no parlava, no parlava, actuant, eh?
Sí, sí.
Quan diem no parlava, volem dir que la nena no parlés, que no tenia paper.
Doncs aquest any també fa l'Àngel de l'Anunciació, o sigui, són pare i filla,
i, bueno, així mateix molts.
Lourdes, com viuen els més jovenets, els que s'integren a fer pastorets per primera vegada,
que ja tenen allò, doncs, una miqueta que ho poden expressar-ho?
Com viuen aquests dies previs i com viuen el fet de pujar a un escenari?
Amb molta il·lusió, a tots els hi fa molta il·lusió i no els hi fa vergonya.
I no els hi fa vergonya i ho fan molt bé, tots.
Hi ha una petitona també, que és l'Alba Verdolet,
aquella nena també, que ja fa també, té ara set anys o vuit,
també des dels tres o quatre anys també que surt,
i els ensajos es porten bé, molt bé, ho viuen tots amb molta il·lusió.
Clar, en total, de quantes persones estem parlant,
no només a l'escenari, sinó que els que esteu darrere, davant, movent fills?
No ho sé, no ho sé, no ho sé comptant mai, però una seixentena, prou.
Clar, és el que t'anava a dir, que a banda de ser una obra coral,
que hi surten molts personatges per preparar-ho tot.
Sí, perquè després també hi ha, per exemple, que no té importància, però sí que en té.
Per exemple, la família Guerra, que és l'Antonio,
i que sempre ha fet el jetzè, doncs aquest any ja va dir que també es jubilava,
doncs ja no ho faria, doncs bé, no ho fa una altra persona,
però doncs la seva filla va sortir, que també feia d'Angelet de l'Anunciació,
i ara és la que ens acompanya al piano, quan canten els coblets, els pastors.
O sigui, que aquesta noia no surt donant la cara,
però també té un paper bonic al darrere, doncs tocant el piano.
Molt bé, Lourdes, jo m'imagino que he il·lusionada, com sempre,
de veure aquesta representació.
Per cert, tu seus al pati de butaques, ho mires a entrebambalines...
No, no puc.
Ara que no surt, dic, no sé com la Lourdes deu contemplar els pastorets.
Alguna miqueta m'agrada anar quan pugen el taló, que diem,
per veure l'efecte, i després de dir, doncs, per exemple,
aquell taló correu-lo més cap aquí,
o pujar una mica el llum, no ho sé, algun detall que veiem, alguna cosa, no?
Però normalment sempre m'estic amb la gent, doncs, ajudant i col·laborant,
i ajudant a vestir, etcètera.
I amb nervis.
Sí.
No podem faltar, eh?
Això sí, això sí.
I que no faltin.
Lourdes Aleu, recordem que els pastorets es representaran el dia 1 i 2 de genès,
dos dies únics, eh?, per engaudir-ne d'aquesta representació.
Sí, sí.
A dos quarts de set de la tarda.
I les persones que hi vulguin anar, que s'afanyin,
perquè ahir ho comentàvem amb la noia de les entrades,
i dic, què, com va això?
Perquè dic, teniu, doncs, uns encàrrecs per fer.
Ui, les entrades que volen aquests senyors,
ja no hi són, ja està els tres pisos, ja queden ja molt sueltes.
Doncs cal que s'afanyin, eh?
Si a algú li interessa, n'hi ha, d'entrades, n'hi ha.
N'hi ha, però que faci enviar.
Però doncs que s'espevilin.
Molt bé, recordem que són preus més que assequibles, 6 euros,
als adults 4 euros, als nens i nenes menors de 12 anys.
I després també els socis de la salle, que també hi tenen un descompte,
i els envien unes paperetes també en descompte,
o sigui que hi ha moltes facilitats.
L'Urdes Aleu, com sempre ha estat un plaer conversar amb tu.
Moltíssimes gràcies per atendre la nostra trucada
i bona entrada d'any.
Sempre que us convingui a la vostra disposició.
Moltíssimes gràcies, bon dia.
Adéu-siau, adéu.