D'aquí a 3 minuts, un quart d'11 del matí,
seguim endavant escoltant Paco en la Luna.
L'actuació de Paco en la Luna serà un dels elements de la festa
que fan els veïns del carrer Comte de la ciutat de Tarragona, de la part alta.
Els veïns del carrer Comte faran aquesta festa, aquest dissabte,
hem de dir que són els veïns del carrer Comte i també de la plaça Pallol.
I per parlant ens acompanya un dels portaveus del col·lectiu,
perquè ell, al llarg d'aquests llargs mesos,
perquè han sigut mesos molt llargs de patiment,
d'haver d'estar fora de casa d'un...
En fi, d'haver de viure-ho en un hotel,
doncs ell ha estat un dels portaveus, a Sant Javier Luja.
Javier, molt bon dia.
Bon dia, bon dia.
Dic que no ha estat fàcil, no?
Clar, fan fora de casa, en fi, en un hotel...
No ha estat gens fàcil, són quatre mesos i mig, quasi cinc,
que encara hi ha una persona en un hotel,
que no vam acabar de lligar-ho la setmana passada
perquè pogués arribar a casa,
aquesta setmana suposo que podrà ser,
just per la festa, per la gran festa,
esperem-ho,
però sí, sí, han estat molt durs.
Han estat i estan molt durs,
que ara és, diguem-ne, que les acaballes,
diguem-ho així, i segueixen sent durs.
No s'acaba mai.
Com estan?
O sigui, les obres han acabat ja?
El carrer estan completament acabades?
Com està la situació?
Estan últimant detalls,
o sigui, que si ara hi ha els fustells per allà,
o sigui, que si arreglant panys, portes,
que no encaixen, històries d'aquestes,
i ja s'estan tocant, donant els últims tocs de pintura a les parets,
que no s'acaben de fer blanques de cap de les maneres,
o sigui, estem així, o sigui...
A veure, les obres continuaran,
perquè, pel que sé, ahir estaven muntant una vestida per un cel obert
per arreglar les esquerdes a dins del cel obert,
o sigui, però ja serà més, d'una manera més relaxada, no?
O sigui, a veure, l'important és que la gent pugui tornar a casa,
pugui tornar als tallers,
pugui tornar a entrar dintre de la normalitat.
És al llarg via crucis,
per al que han hagut de passar els veïns del carrer Comte,
aquest prop de trentena, una trentena de veïns
que han hagut de viure quatre mesos pràcticament
amb les manetes a sobre,
perquè, esclar, a vegades són les coses senzilles del dia a dia
on es veu, això, no?
De dir, clar, tu et llegues al matí,
vols canviar la camissa, per exemple, no?
I resulta que la camissa la tens allà.
Coses molt lamentals, no?
A veure, tothom coneix, suposo que la immensa majoria
coneix el que és un hotel,
però, per sort, tothom coneix un hotel
quan se'n va de vacances o d'un viatge.
Llavors és molt bonic,
perquè surts de l'habitació al matí
i no apareixes fins a la nit,
i fantàstic, no?
Ara, quan has de viure en un hotel,
llavors, en una paret de tres o quatre metres,
llavors és dur,
perquè no és la camissa,
és tot,
és els petits records,
les coses quotidianes que t'envolten,
tot això et falta,
o sigui, i ho tens en algun lloc,
no saps on,
però representa que en secta n'adones
que tens la mitja vida escampada
perquè no saps quantes capses,
i això és dur,
sobretot quan ja no és un 15 dies,
no és un mes,
no són dos mesos,
que són quatre.
Algunes de les famílies del carrer Comte
tenen fills,
i també el fet d'haver d'estudiar a l'hotel,
tot el trasbass que això comporta.
Sí, sí,
això els hi ha perjudicat,
evidentment,
o sigui,
la canalla que necessita concentració
en moments vitals dels seus estudis,
ostres,
els hi montes un guirigall com aquest,
evidentment la concentració no la tenen.
Això, per sort,
ja està,
ja fa una part del passat.
Sí, exacte,
per sort.
Per sort.
Parlem d'aquesta festa que fareu dissabte,
una festa que heu anomenat
Sant Agapitobís.
Sí, sí.
A veure,
de fet,
sempre ens hem sentit
molt vinculats
a Cal Agapitob.
Li hem agafat inclús un cert carinyo,
o sigui,
a veure,
que quasi bé reivindiquem
que allò
sigui un centre
neuràlgic del barri,
perquè és que
sempre hem estat
a recer de Cal Agapitob.
A veure,
Cal Agapitob,
doncs evidentment,
ja Sant Agapitob com a protector,
i com que no podíem agafar
Sant Agapitob
l'autèntic,
doncs hem agafat
el segon,
el de recanvi,
i per això
l'hem titulat
Sant Agapitobís.
A més a més,
en el carrer
hi ha molts números
d'escales
que porten al vis,
també donen una idea.
Fem una crida
perquè tothom
que vulgui anar a la festa,
hi ha una partit
que està obert a tothom,
és a dir,
que comença a les deu del matí,
serà dissabte,
aquest dissabte.
Sí, sí, sí.
El lloc concretament
serà per allà,
el mateix carrer Comte?
La plaça Pallol.
La plaça Pallol.
Sí.
Llavors,
tothom que s'acosti allà
veurà que aquest dissabte
a les deu del matí
ja comença una cerca vila,
i o pels carrers
més enrotllats
de la ciutat,
i després,
què mirarà passant,
Gb,
perquè passaran moltes coses,
no?
Abans escoltàvem
Paco i la Luna
que actuarà de fet
en un concert solidari
que es farà allà mateix,
un concert...
Sí, sí, sí.
Què més passarà?
Hi ha també...
A veure,
en començament,
al matí,
hi haurà una sardinada,
una sardinada
més o menys popular,
o sigui,
farem pagar
un preu simbòlic,
més que tot
perquè,
doncs,
nosaltres ens ha costat
quatre mesos
aconseguir-ho,
doncs,
què menys que
la gent
s'enrotlli
d'una manera simbòlica,
no?
Llavors,
una cerca vila,
en el transcurs
d'aquesta cerca vila
es homenatgerà
els ballats
del barri,
el senyor Pedro
i la Juana,
que van patir
també
molts mesos
d'hotel
fins que finalment
van aconseguir
permutar-se
un pis
i ara estan
a la segona joventut.
Resulta que
compleixen
les bodes
d'hort
i els oferim
una passejada
per la ciutat
amb una limousina,
llavors l'Ajuntament
em sembla
que els vol
oferir
un ram de flors
i una història més,
o sigui,
això diguem-ne
que és la part emotiva
de la diada,
no?
Després,
vermut,
també,
doncs,
amb jocs
per la canalla,
bé,
i després hi ha
el concert solidari
que deies,
el Paco i la Luna,
la Martírio
Vis,
diguem-ho així,
el Paquetito,
que és un torero
que ve a la plaça
Pallò
a prendre l'alternativa,
ell no ho sap
que no és una plaça
de toros,
però no l'hi direm,
ja el veurà.
En fi,
o sigui,
més o menys
històries
d'aquest estil,
llavors,
fins que finalment
s'acaba
amb la gran
rebel·la popular
amb l'orquestra
Sabor Cubano.
Sabor Cubano,
és a dir,
que acabareu
amb música
de Cuba
per tal
d'acabar bé.
Aquesta rebel·la
serà ja
ben entrada
la matinada,
això és dissabte,
estem parlant de dissabte.
Sí, sí,
estem parlant de dissabte,
dia dos.
I tot plegat
a la plaça
de Pallò.
Veig que hi ha
moltíssima gent
que ha volgut
solidària,
no?
Sí, sí, sí.
A veure,
per sort
hem descobert
que tenim amics,
molts,
que se'ns solidaritzaran
amb nosaltres
d'una manera
o d'una altra
a la mesura
de les seves circumstàncies
i estem molt agraïts
a tothom
i per això
hem volgut fer
una festa
per tothom,
en certa manera.
O sigui,
no per festejar-nos
nosaltres mateixos,
perquè per nosaltres
la gran joia
era estar tranquils
a casa,
sinó per
per oferir
la festa
a tots els ciutadans
de Tarragona
que ens han
recolzat
o senzillament
han pensat
una mica
en nosaltres.
Amb això
n'hi ha prou.
O sigui,
és el que
nosaltres
volem oferir
a la ciutat.
M'imagino
que aquests dies,
aquests dies endarrere,
quan encara estàveu
als hotels
i evidentment
anàveu allà
a veure com anaven
les obres
en el dia a dia,
m'imagino que
molts ciutadans
de Tarragona
devien acostar-se
fins allà
per mostrar
el seu suport,
no?
Sí,
sí,
sí,
sí,
i tant.
Allí ha passat
pràcticament tothom,
uns a mirar
senzillament,
els altres
a preguntar,
els altres
a comprovar
que el que
estaves
escoltant
pels mitjans
era veritat,
ens han
donat
el seu
recolzament,
o sigui,
ha passat
pràcticament
tothom.
Aquesta festa
servirà una mica
allà per
tancar
ferides,
diguem-ho així,
de tot aquest
patiment,
d'aquest temps?
Sí,
bueno,
sí,
pot ser per
tancar ferides,
ara,
no m'ho plantejo
d'aquesta manera
perquè les ferides
no es tancen així
tan alegrament,
evidentment,
tots ho sabem això,
però sí
per donar
un
caire festiu
a un
gran problema
que,
a veure,
un cop,
el problema
l'hem tingut igual,
o sigui,
les coses són clares,
el problema
l'hem tingut igual
i el tindríem,
o el seguirem tenint,
si aquest problema
persistís
en les nostres
ments,
com que volem
que aquest problema
serveixi per alguna
cosa positiva,
com a mínim
fem la festa
perquè això
esdevingui
un acabament
més o menys
positiu
i si això
qualla
per altres anys,
doncs fantàstic.
A veure,
no sé com
ni de quina manera,
però intentarem
que l'any que ve
continuï,
com molts altres
barris de la ciutat,
que a veure,
diguem-ne que som
un subbarri,
però és igual.
O sigui,
aquesta festa
tindrà continuïtat,
eh?
Tenim interès
en que s'hi tingui
continuïtat.
No hem parlat
del sopar,
ja hem de dir
que estan convidats,
o sigui,
que no t'ho vam
estar convidat,
eh?
Diguem-ho que...
No,
és per estricte
invitació.
Estricte invitació,
però més o menys
hi faran cap
unes 180 persones
entre diferents,
en fi,
periodistes,
personalitats,
amics,
coneguts...
A veure,
aquí estàvem obligats
a agrair
a la gent
que ens ha ajudat,
que ens ha suportat,
com vosaltres,
en realitat,
que ens han rellat
ens heu suportat
bastant.
No diria
que nosaltres
ens hem utilitzat
perquè tampoc
ha estat una mica així,
o sigui,
però sí,
o sigui,
és com una mostra
d'agraïment
cap a tota aquesta gent
que ens ha ajudat
moltíssim
en els seus moments
més difícils,
almenys
preguntant-nos
i explicant
el que ens passava
en realitat.
Evidentment,
també hi haurà
polítics,
els que han estat
a la negociació,
els que no han estat
però ens han
recolzat
també
d'una manera o altra,
amb la mesura que sigui,
és igual,
i tot
l'ampli
ventall
de gent
que
d'una manera o altra
ens ha ajudat
en aquests mesos,
ens ajuda
a muntar la festa,
o sigui,
tot.
Hi ha una mica
el terreny
personal,
si em permet,
Xavier,
l'activitat artística
com ha desenvolupat
enmig d'aquest
enrenou,
és a dir,
un poc continuar creant
enmig d'aquest
daltabaix?
No,
ja t'ho dic clarament,
no.
No,
a veure,
possiblement
altres dirien
el contrari,
però jo no,
o sigui,
pensa que aquest matí
a les 8 del matí
ja m'han cridat
per a veure si podia,
doncs,
a veure,
el fotògraf,
el Pep Escoda,
està de viatge
i li han de netejar
la casa
i resulta
que el que està
de retén
al carrer
soc jo.
Evidentment,
amb totes aquestes històries,
més les coses personals
i tot això,
doncs,
se'm fa difícil,
se m'ha fet difícil
durant 4 mesos
poder concentrar-me
en la meva feina
i ho he notat molt.
A veure,
diguem-ne que la meva feina
és una feina molt solitària,
no necessito
ni grans sorolls
ni altres històries
i, bé,
ha estat,
aquests 4 mesos
ha estat una vida
molt diferent
de tot el que necessitava.
Confiem,
doncs,
que això canviï
i que es pugui fer
un gran retrat
d'aquesta festa
que es farà dissabte,
la festa de Sant Agapit,
ho visc,
al carrer del Comte
i que es desenvoluparà
entre el carrer del Comte
i la plaça del Pallol
aquí a Tarragona
dissabte,
doncs,
per commemorar,
crec que ja una mica
s'ha posat al punt i final
aquests mesos de patiment
dels veïns
d'aquesta part de la ciutat.
Xavier Lucia,
gràcies per acompanyar-nos
i explicar-nos-ho.
Gràcies a vosaltres.
I que vagi bé,
bona festa.
I esteu tots invitats.
Moltes gràcies.
Gràcies.