D'aquí a dos minuts serà un quart d'once del matí.
Seguim endavant el matí a Tarragona Ràdio,
en directe amb tots vostès des de les 8 del matí
fins a les quarts d'unes en punt del migdia,
aquí a Tarragona Ràdio.
Per parlar ara de qüestions energètiques,
volem parlar del Pla de l'Energia de Catalunya,
de la proposta, com saben, de la Generalitat,
per avaluar les necessitats energètiques del país fins l'any 2016.
De fet, d'aquest Pla de l'Energia,
en parla l'Observatori Empresarial del mes de juliol
de la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona.
També des de la CETA han demanat un debat a fons
sobre les necessitats energètiques
sense tancar, com dèiem, la porta a la implantació
de centrals nuclears de tercera generació.
Ara en parlarem de tot plegat
i per fer-ho ens acompanya el director del Gabinet d'Estudis
de la CETA, Juan Gallardo.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Parlem, si li sembla, en general, del Pla Energètic,
de l'Energia en general.
De fet, en les nostres comarques som
dels grans productors d'energia de Catalunya.
Això ho hem de tindre claríssim, no?
Però la qüestió nuclear, quan es parla de temes nuclears,
generalment la gent s'espanta.
A veure, hi ha moltes consideracions a fer,
però sí, evidentment, la província de Tarragona,
la nostra demarcació, té una gran experiència
amb la generació d'energia elèctrica
mitjançant la font termonuclear,
el que convencionalment se deien les centrals nuclears.
Això és un fet perquè n'hem tingut quatre en servei,
ara n'hi tenim tres.
Teníem Bandellós 1,
que era de les denominades de primera generació,
de les que es fan fer a Espanya,
a Zorita i a Santa Maria del Garoña,
que són de tecnologia francesa, bàsicament,
són dels anys 60, són les pioneres,
i que hi ha moltes a Europa encara funcionant.
Després es van fer tot el gran procés
de desenvolupament de l'energia nuclear,
que es va planificar i endegar als anys 70,
i que es va concretar als anys 80,
que són les centrals nuclears d'Esco 1,
Esco 2 i Bandellós 2,
que són d'una tipologia anomenada de segona generació,
i aquí es va exaurir, diguéssim, el projecte nuclear.
Als anys 80 va entrar en vigor
el que es va anomenar la moratòria nuclear
a nivell de l'Estat.
La moratòria nuclear no va ser res més
que un procés de, entre cometes,
de salvament de la indústria elèctrica,
de les empreses elèctriques.
Les empreses elèctriques estaven molt endeutades.
Les empreses elèctriques havien finançat
les seves centrals nuclears,
bàsicament amb divises,
hi ha tipus d'interès molt alts,
als anys 70,
i amb les progressives devaluacions de la PZ
es van trobar que tenien que tornar uns préstecs,
que suposaven gairebé el doble del cost del valor
de les centrals nuclears.
Llavors la indústria nuclear va ser en el moment
que la FEC se va deixar de pagar dividendo,
que va tenir el que comprendesse.
Bueno, va ser una situació molt complicada
i es va constatar un excés de capacitat
i el govern, aleshores socialista,
de Felipe González,
va decidir implantar
per un criteri de racionalitat econòmica
la moratòria nuclear.
Però no tenia res a veure en aquell moment
ni en qüestions medioambientals
ni per qüestions de seguretat.
Perquè també,
i això acabo ràpidament aquest marc,
accidents nuclears a Occident,
com a tals,
només hi ha hagut un,
que és el que va tenir lloc als anys 70
a la central nuclear de Harrisburg a Pensilvània,
que es va afondre el nucli
i va quedar contingut per la vasija del reactor.
Txernòbils a Occident no hi ha hagut mai cap.
Hi ha hagut accidents,
s'han cremat transformadors,
hi ha hagut fuites amb sistemes de refrigeració, etc.
Però situacions d'accident
a centrals nuclears
pròpiament per la tecnologia de generació
i per l'activitat de generació
no n'hi ha hagut.
Per tant, una mica va haver-hi una situació de moratòria
derivada d'una qüestió econòmica
i després hi ha hagut alguns països a Europa
que han decidit,
per una qüestió bàsicament política,
de política medioambiental,
no optar per la tecnologia nuclear,
que són Alemanya,
Suècia, bàsicament.
Tornem a incidir amb aquestes centrals
de tercera generació.
Ja se'n parla fins i tot de quarta generació.
Crec que és a l'Argentina
que ja es té un projecte,
de moment sobre la taula,
però és un projecte per crear
les centrals de quarta generació.
De tercera, si no vaig errat,
crec que la Vandellós 2 ho és,
no?
Vandellós 2 i Trillo també, no?
Si no vaig...
A veure, aquestes Vandellós 2 i Trillo
són les més avançades
que es van instal·lar a Espanya
i que estan a cavall entre la segona
i la tercera generació.
Trillo de les més cares,
de costat moltíssim.
Sí, perquè va ser les que van...
A veure, la indústria nuclear,
com qualsevol indústria
de generació elèctrica,
ha anat desenvolupant
un procés de millora progressiva,
que s'ha anat fonamentant,
bàsicament,
la implementació de cada cop
més mesures de seguretat
i major eficiència
en el procés de generació.
La denominació de tercera generació
és un convencionalisme, si es vol.
És un concepte per agrupar
les centrals nucleares
que s'estan desenvolupant
des de finals dels anys 80,
principis dels 90,
i que ara estan,
moltes d'elles,
amb construcció,
amb execució,
amb posada en marxa.
Però, evidentment,
no són homogènies.
Per exemple,
les centrals nucleares
que s'estan posant en marxa
a països com el Japó,
o com a països com a Corea del Sud,
o les que tenen pensades
i implementar als Estats Units,
o els reactors experimentals
que s'estan posant en marxa a França,
o la central nuclear
que està a punt d'entrar en funcionament
els finlandesos,
són les més avançades
en aquest moment
que hi ha al món.
Són les més avançades.
Però, bé,
és una indústria
en procés de desenvolupament.
Val a dir una cosa,
vostè ha mencionat
el tema de cares.
la generació
d'un quilowatt-hora
per una central nuclear,
i això ho van avaluar,
hi ha un estudi molt bo
que van fer els finlandesos.
Els finlandesos són
el darrer país europeu
que de forma oberta
va afrontar aquest debat
per instal·lar
diverses tipologies
de centrals.
Van considerar
cicle combinat,
mitjançant gas natural,
biomassa,
tèrmica convencional
i nuclear.
I els hi va sortir
amb un cost per quilowatt
generat més baix
amb un nivell d'utilització
estimat del voltant del 80%.
Per tant, vol dir
que la generació nuclear
té moltes avantatges
i que és absolutament necessari
obrir un debat.
I per què té avantatges?
Perquè no només ha estat Finlàndia,
perquè Finlàndia
és un país
molt respectuós
amb el medi ambient,
és un país,
com tots vostès saben,
és un país
molt desenvolupat
en aquestes qüestions,
però és que
a Àsia,
tots els països
més avançats d'Àsia,
Japó, Taiguan,
Corea del Sud,
estan apostant
per la generació
nuclear.
A Europa,
el nostre vei
i gran prohibit
d'energètic,
França,
és ja un tòpic
que té més del 60%
de la seva capacitat
de generació elèctrica
per la via nuclear.
Anglaterra no ha renunciat,
Finlàndia
ha tirat cap endavant,
Ucraïna i Rússia
estan refent
tot el seu parc elèctric
mitjançant
centrals nuclears.
Inclús països,
darrerament ha sortit
una notícia molt recent,
Canadà tenia
una de les centrales
nuclears aturades,
Canadà és absolutament
excedentari
amb generació
d'energia elèctrica,
es porta a totes
als Estats Units,
té la potència
de generació
hidroelèctrica
més important
del món,
doncs inclús
per atendre
les seves necessitats
d'exportació
va decidir
posar en marxa
aquesta que tenia aturada,
reformant-la,
refent-la
i ampliant
mitjançant
un programa
d'ampliació
de capacitat
i de millora
operativa.
Per tant,
és un tema
que està viu
i creiem
que en les nostres
contrades
nosaltres creiem
que no hem de renunciar
a aquest debat.
Tot,
però,
no és positiu
si parlem
d'energia,
de generació
d'energia nuclear,
tothom sabrà
que hi ha uns residus
a França
pendents
de tornar
aquí,
que provenen
de la central nuclear
de Bandellós
i que estan
a l'espera
que puguin tornar,
crec que és el 2015,
2009 o 2015,
no ho sé,
crec que el 2015
que recordar,
i que per tant
s'hauran de tractar,
és a dir,
que aquí generen
uns residus radioactius
durant molts anys,
no hem de
tampoc
d'oblidar
que tenim
la central nuclear
de Bandellós
en fase de latència
que s'ha desmantelat
i que està en fase
de latència
i que per tant
hi ha uns residus
allà que també estaran
actius durant molts anys,
aquesta és l'altra part,
l'altra cara de la moneda.
Des de llavors,
a veure,
si tot fos positiu
jo crec que no hi hauria debat,
s'hagués optat directament
per fer-les i andant,
no?
I ja no seria la decisió.
El gran problema
de les centrals nuclears
són els residus,
això és evident.
Llavors,
hi ha diverses polítiques
de tractament.
Hi ha una política
que han seguit,
sobretot els estats
que tenen armament nuclear,
que és recollir
tots els residus
de les seves centrals,
i tractar-los
per fer armament.
Això ho ha fet França,
ho ha fet Anglaterra,
ho ha fet Estats Units,
ho ha fet Rússia,
i ho ha fet Xina,
bàsicament.
Són els països que tenen armament.
Han aprofitat els seus residus
per tractar-ho.
Això és una forma molt simplificada.
Uns altres,
com Espanya,
que no té armament nuclear
i que hem estat signat
al tractat de no proliferació,
el que ho anava portant tot
o portava cap a França
perquè es tractés
amb centres especialitzats
com vostè mateix
ha esmentat abans,
o portava el cementerí nuclear
del Cabril
a la província de Còrdoba,
i llavors
allà quedava depositat.
Li vull fer esment
a una matisació.
O sigui,
el gran problema,
o sigui,
segons el problema dels residus,
però no el dipòsit,
sinó el transport.
El transport és
la fase més perillosa,
perquè es considera
que un cop depositats
poden remandre segurs.
Però és evident
que aquesta és
la gran assignatura pendent.
Què s'està fent
o què s'està suggerint
de forma creixent?
Que les centrals nuclears,
aquestes de nova generació,
aprofitant la fase de construcció,
tinguin habilitats espais
per conservar-los
i que no es tinguin que moure.
O sigui,
de la mateixa manera
que hi ha dipòsits
o elements de contenció
del procés de generació,
s'habilitin dipòsits
o contenidors,
especialment habilitats
per l'emagansamament de residus.
Aquesta seria
la darrera tendència
que s'està implementant.
Però és evidentment
que és el gran punt
feble
d'aquesta tecnologia.
No volia monopolitzar
l'entrevista
parlant únicament
i exclusivament
de tema nuclear,
però és el que dèiem abans,
el començament,
i de fet és el que van recollir
gairebé tots els titulars
de diaris
quan vostès van presentar
les dades
de l'Observatori Empresarial.
I el que sorprèn també,
s'ho estaran preguntant
potser alguns oïns,
és per què els empresaris
aposten per aquesta
energia nuclear?
És a dir,
per aquest sector empresarial
es parla clarament
d'energia nuclear,
d'apostar
o de no ser tancada
la porta d'energia nuclear
quan potser algú pensarà
que això li correspondria
decidir-ho als científics,
per exemple,
ho posem per cas, no?
A veure,
els empresaris
i nosaltres aquí
avui estem
com a davinet d'estudis,
els empresaris
o sigui,
qualsevol procés
de desenvolupament econòmic
i sobretot
una economia com l'espanyola
que això ho van posar
de manifest
i concretament
de la catalana,
som una economia
fortament intensiva
en energia.
Nosaltres per créixer
necessitem
molta energia
a preu
molt raonable,
a preu raonable
i adequadament modulada,
és a dir,
que la necessitem
allà quan la disposem.
No ens podem refiar
únicament
de fons renovables
en la mesura
que aquestes
no són modulables,
depenent del temps,
de la hidraulicitat,
del vent, etcètera,
són fons complementaris,
però les fons bàsiques
són les centrals tèrmiques,
ja siguin convencionals,
de cicle combinat
o nuclears.
Això és
l'única tecnologia
que hi ha
perquè la hidraulicitat
no la puguem controlar
i l'energia eòlica
és un tema
absolutament complementari
de la mateixa manera
que encara ho és
l'energia solar
que més aviat
pot servir
per donar serveis puntuals
a nivells d'edificació,
de calentar aigua, etcètera.
Per tant,
necessitem energia,
necessitem molta energia
i això és una realitat
insoslajable
que és una de les grans crítiques
que li fem
al Pla d'Energia de Catalunya.
El nostre model
està fonamentat
en els serveis
i el creixement
de la població,
per tant,
en el creixement
de l'edificació
i amb la millora
de la renta
i la millora de la renta
provoca mobilitat
i en la millora
que tenim més mobilitat,
més edificació,
més gent,
necessitem molta més energia.
No la necessitem
per la banda industrial
que seria la gran diferència
amb Alemanya
o amb Holanda
o amb Estats Units
o amb Japó.
Nosaltres,
gran indústria
no en tenim.
Tenim una indústria
relativament petita
per la mida
de l'economia
del nostre país,
però sí que necessitem
molta energia
per la nova gent
que ve,
les noves edificacions,
la quantitat
d'habitatges
que s'estan fent
els nous equipaments públics
i privats,
etcètera.
Per aquesta raó,
per mantenir en marxa
aquest model econòmic
que nosaltres tenim
i que és el model
que ens està esperonant
i que està permetent
aquells nivells d'ocupació,
aquells nivells de benestar
i aquells nivells
de creixement
de l'economia,
necessitem energia barata.
I ja l'hi he esmentat abans,
a hores d'ara,
a hores d'ara,
la font nucléaire
és la que ens proporciona
energia
a un preu més raonable,
tot i tenint en compte
problemes d'emmagatzemament,
etcètera.
D'una altra banda,
és una energia
que ens dona
un elevat nivell
d'autosuficiència.
Vostès mateixos
són testimonis ara
de com està evolucionant
el preu dels hidrocarburs,
no només del petroli,
aviat el gas.
I finalment,
i finalment,
per anar molt ràpid,
nosaltres hem signat
una cosa
que es diu
protocol de Kioto
i el protocol de Kioto
s'ha de complir
perquè l'hem signat.
El protocol de Kioto
fonamenta
que nosaltres hem de
mantenir un nivell
d'emissions.
les centrals nuclears
no emeten
CO2
ni gases
amb efecte hivernacle
cap a l'atmòsfera.
Si nosaltres passem
de l'esnivell d'emissions
que ens marca
el protocol de Kioto,
l'economia espanyola
ha de pagar,
ha de pagar
per aquests d'emissió
i això
és un càrrec
que ha de suportar
les empreses espanyoles
i les empreses catalanes.
Per tant,
hi ha moltes necessitats
que fan
absolutament necessari
obrir el debat nuclear
i això ho creiem
fermament.
I està d'acord
amb vostès
en la mateixa
d'uniesa
esparxat
el ministre
de l'Industria
de Turisme
i Comerç
José Montilla
que va admetre
ahir mateix
que Espanya
no pot presentir
l'energia nuclear
en el moment actual
si es vol garantir
el suministrament elèctric
i assegurar
que seria
una insensatesa
o ha dit així
literalment
proposar el contrari.
També hi ha científics
que van defensar
en el seu moment
la nova proliferació
d'energia nuclear
i que ara també
s'han decantat
pel sí.
amb tot
també hi ha
un col·lectiu
de científics
que està totalment
en contra
és a dir
que està una mica
la comunitat
dividida.
És un gran debat
a veure
el senyor Montilla
si algú té
és que és molt sensat
és una de les persones
potser més sensates
d'aquest govern
el senyor Montilla
el que està dient
realment
no des de ficar-ne noves
jo dedueixo
o infereixo
d'aquestes declaracions
que ha fet
és no avançar
amb els processos
de tancament
jo els hi explicaré
un tema
breu un moment
sisplau
breu un moment
que se'ns acabarà el tema
o sigui
espanyoles no han parat
de créixer la seva capacitat
de producció
això
és un element
que s'ha mantingut
per tant
la pedra de toc
la clau de volta
del sistema energètic
espanyol
a nivell de generació
segueixen sent encara
les energies
les centrals nuclears
per tant
el senyor Montilla
el que està apostant
és per mantenir
aquesta situació
atès
que no podem prescindir-ne
d'aquest afon
segurament la confederació
i a més
a través de l'observatori
impassarial
d'aquest mes de juliol
també s'han referit
a altres qüestions
a nivell energètic
suposo que també hem parlat
de les energies renovables
és a dir que no tot passa
pel tema nuclear
l'energia renovable
també
les energies renovables
en general
també
signifiquen una important aposta
de cara a un futur immediat
i de fet ja estan actualment
generant bona part
de l'energia del país
dic bona part
una petita part
de l'energia del país
sí
a veure
hi ha un denominador
comú
amb tots aquests plantejaments
la reducció
de la dependència
dels combustibles fòssils
del carbó
que és
un dels altres
combustibles essenciats
per generar energia elèctrica
només pel port de Tarragona
cada any
es mouen més de 3 milions
de tones de carbó
que van cremar-se
cap a la central tèrmica
d'Andorra de Teruel
i cap a la central
tèrmica d'Alcúdia
i que alimenten també
les centrals de cercs
a Catalunya
per tant
hem de reduir
la dependència
com sigui
la dependència del carbó
perquè això sí que contamina
i és palpable
la seva contaminació
i dels hidrocarbuls
del fuel
i del
bàsicament del fuel
que es crema
a les centrals
tèrmiques
que s'han tingut
inclús
que posant servei
que està ben planificada
la seva eliminació
perquè aquestes sí
que són velles
aquestes sí que són velles
però aquesta qüestió
és absolutament necessari
no només disposada
o sigui
la font nuclear
seria la base
del sistema
però l'energia renovable
ha de ser cada cop
més important
en la mesura
que s'emporta
energia neta
energia neta
sense emissions
sense contaminació ambiental
ja
el cert
potser
algun element
pot tenir contaminació
de tipus acústic
o visual
etcètera
perquè són plantejaments
menors
però hem d'ampliar
el vano
hem d'ampliar
el ventall
d'energies disponibles
per mantenir
el nostre nivell
de benestar
i el progrés
de la nostra economia
i hem de suportar
els costos
i les externalitats
que suposa
mantenir
un sistema elèctric
cada cop
és més eficient
però evidentment
hem de mantenir-ne
un part de generació
lo suficientment
ampli
i profund
i diversificat
per mantenir
el nostre nivell
de benestar
i el creixement econòmic
són dos quarts
d'onze del matí
parlant
de qüestions
de l'observatori
empresarial
del mes de juliol
de la conferència
empresarial
de la província
de Tarragona
estem parlant
amb Juan Gallardo
el director
de l'observatori
qüestions
referint-se
a l'energia nuclear
que ens ha ocupat
com ja era previsible
bona part
de la zona
que hem estat parlant
però també
de l'energia eòlica
tinguent en compte
que les nostres comarques
som
ho han dit
tot al començament
i ho reiterem
perquè és cert
un dels grans
productors d'energia
en tots els nivells
a nivell de Catalunya
és a dir
que produïm
bona part
de l'energia
que es consumeix
a Catalunya
la produïm
i ho diem
en un mes d'agost
un mes en el que és habitual
que el consum
es dispari moltíssim
i que això
comporti problemes
a vostès
des del sector empresarial
òbviament els preocupa
que no pugui
que pugui haver
apagades
aquest mes d'agost
Evidentment
perquè vostès saben
que el primer
damnificat
en un procés
de
detalls
d'electricitat
són les
les empreses
perquè han de
se'ls talla
el subministrament
per poder
subministrar-li
a les llars
i així
estan redactats
molts dels contractes
de subministrament
i així
està plantejat
el tema
hi ha un altre element
que també s'esmenta
el que passa
és que és un tema
molt llarg
que és el tema
de la distribució
o sigui
les línies
d'alta tensió
les línies
d'alta tensió
és una de les grans
assinatures pendents
i és un dels grans
debats
que també
saber
ficar sobre la taula
i és evident
a veure
la línia de Bescanó
per exemple
a les comarques de Girona
és una mostra evident
d'aquest debat
tan aferrissat
que hi ha
quan es parla
de les infraestructures
no només de producció
de generació
sinó també de distribució
però és que
vostè mateix ho ha dit
a vegades
a vegades per què?
per l'increment
del consum
per l'increment
de la demanda
o sigui
vostè només
ha d'anar mirant
els blocs de pisos
la quantitat
d'aparells
d'aire condicionat
i hi ha
un fet més evident
cada cop
un electrodomèstic
unitàriament
o un aparell
d'aire condicionat
una televisió
un ordinador
gasta menys
en electricitat
unitàriament
és més eficient
però com l'expansió
d'aquests estris
és tan important
la demanda
no para de créixer
i això no només
ens passa
amb el tema
de l'energia elèctrica
sinó també
amb l'energia global
o sigui
cada cop
hi ha més cotxes
circulant pel carrer
cada cop
hi ha cotxes
més eficients
des del punt de vista
unitari
no podem comparar
per exemple
un cotxe
de l'any 2000
amb un cotxe
de l'any 70
o compari vostè
el consum
i les prestacions
de cada vehicle
i veurà
que no té res a veure
però evidentment
cada cop
hi ha més cotxes
el parc de l'automòvil
tindrà de deixar créixer
i això és un consum
energètic creixent
per tant
aquest fet
l'hem d'abordar
amb una perspectiva
d'intentar mantenir
el nostre vell de bestestat
i el creixement econòmic
i això és el que ens preocupa
als empresaris
obviament inquietuds
del sector empresarial
doncs
de les que
n'hem parlat
i que
probablement
en tornem a parlar
aquest mes d'agost
perquè és previsible
dic previsible
fixi-s'hi
entre cometes
que hagi apagades
ahir hi va haver
força llamps
i força pari elèctric
i quan
un té la impressió
és així
que quan cauen
quatre gotes
hi ha problemes
de subministrament elèctric
tenim aquesta impressió
si més no
és el que ens demostra
cada cop que arriba
l'agost
i que passa el mateix
sí
a veure
malauradament
a veure
hi ha unes
hi ha unes situacions
molt determinades
que afecten
a indrets


a Tarragona ràdio
i que tingui
ha fet vacances
vostè ja
encara no
doncs que
com faci vacances
que vagi molt bé
que aprovin
moltíssimes gràcies