És un quart d'una del migdia, seguim amb tots vostès des del matí de Tarragona Ràdio.
El proper dilluns tindrà lloc la festa de l'espectacle Premis Millors en 2004.
D'alguna manera és una festa que tanca la temporada de primavera,
que tanca d'alguna manera també el teatre com a espai físic
sobre un altre espai escènic i musical a la ciutat,
com és el Teatre Auditori del Camp de Mar de Tarragona.
La particularitat d'enguany, Rau, és que és a més a més
el desè aniversari de la remodelació del teatre tarragoní.
Això sempre permet fer la valoració, una mica d'inventari,
fins i tot, de mirar bé què és el que ha passat al teatre
al llarg d'aquests 10 anys.
Un teatre molt ben aprofitat, fins l'últim en racó.
Això ens ho dirà immediatament Jordi Giramé.
Bon dia, Jordi.
Bon dia.
Benvingut. Recordem que el Jordi Giramé és el responsable
de la programació del teatre.
Em deies ara fa un moment que al llarg d'aquests 10 anys,
1.800 espectacles de tota mena,
1.800 activitats diferents, l'han fet al teatre.
Doncs sí, sí, sí.
A vegades això és una dada d'aquestes que sorprèn,
però en tot cas aquí tornar a recordar una cosa que sempre diem,
i que de fet a la publicitat jo crec que queda ben reflectit,
abans no, però ara sí que queda ben reflectit,
que és que el teatre no tan sols són els 8-10 espectacles
per temporada que oferim en abonament,
aquests espectacles més llampants,
els espectacles als quals ofereix l'àrea de cultura de la ciutat,
sinó que també hi ha molts altres espectacles que també s'ofereixen,
però que estan organitzats per entitats de Tarragona.
Des del cicle dimarts musicals que organitza Joventuts Musicals,
i que per tant permet que cada dimarts hi ha un concert
d'alt nivell de música clàssica a la ciutat,
pels socis de joventut,
però també pels no socis de joventut,
per tant obert a tothom.
tenim el cicle d'escolars que organitza Imaginautes,
i per tant són gairebé 2.000 nens cada setmana
que passen pel teatre.
Teatre jove, que ara s'està...
A la mostra de teatre, exactament,
que em sembla que aquest any són 12 o 13 grups de mostra de teatre jove,
per tant, normalment els dimecres i si no també dijous
hi ha teatre jove a la ciutat,
escena a Tarragona,
amb la qual cosa hi ha molts espectacles,
fruit dels convenis amb entitats de la ciutat,
com la Banda, com les Barda en Saire,
i els grups de teatre de la ciutat que no tenen conveni
però que sí que tenen l'oportunitat d'oferir
almenys una vegada a l'any sense cap mena de cost.
El que dèiem, que és un teatre molt aprofitat,
molt aprofitat.
Molt aprofitat, i a més les actes que fan
moltes entitats tarragonines que no tinguin res a veure
amb les arts escèniques però que també troben
en el Metropol un espai idoni al centre de la ciutat
amb una capacitat bona, que són 500 persones,
per fer els seus finals de cursos, els seus actes benèfics...
Clar, tot això també forma part
de l'activitat diària del teatre,
més les exposicions, més els fòrums,
aquestes xerrades i conferències que fem
i que, en certa manera, engloben
o acaben de donar sentit a les programacions que fem.
En fi, molta activitat
i això porta a això que estaves dient tu ara,
que quan fas una mirada retrospectiva,
que jo crec que aquests 10 anys una mica serveixen per això,
fer una certa memòria,
un cert balanç també,
de cara a projectar-nos en el futur,
fer balanç de què han significat aquests 10 anys
de teatre, música i dansa continuada,
de programació estable a la ciutat,
te n'adones que són 1.800 actes
i són gairebé 500.000 persones
que han passat pel teatre durant 10 anys.
Si vostès se'n recorden,
els que són més fidels a aquesta sintonia,
el mes de març, penso que vam fer un programa especial
i va ser el Jordi Giramé,
moltíssimes de les persones que van tenir a veure
amb l'inici d'aquella reobertura del teatre,
moltíssimes de les persones que treballen
darrere i que no es veuen
i la veritat és que va ser
un exercici molt profitós
perquè vam tenir oportunitat
de conèixer molt per dins
com havia anat tot plegat,
com es va anar creant aquest nou teatre,
perquè no deixava de ser un nou teatre.
Escolta, es van fer moltíssimes coses,
la remodelació va ser molt exhaustiva.
D'això en vam parlar en el seu dia,
avui en tot cas centraríem més
la idea de la festa,
d'aquesta festa que el que fa en definitiva,
jo m'imagino que aquesta és una mica la intenció,
retro-homenatge als mateixos espectadors,
fer-los una part activa
del que és la programació del teatre,
perquè també això us serveix molt a vosaltres
per mirar quines són les tendències
i els gustos del públic tarragoní,
a través d'aquestes votacions.
Sí, sens dubte.
A través de les votacions
i a través també amb això que et deia
les aniversaries,
i sempre aquest dia que donem aquests premis
i que està bé perquè és una manera
que el públic, com tu bé deies,
participa perquè forma part
d'aquesta feina feta
durant aquests deu anys,
començant pels abonats,
que amb la seva fidelitat
i que tenim un gruix d'abonats
molt importants
són els que ens ajuden
a mantenir aquestes programacions vives
i que el teatre continuï sent
una cosa important a la ciutat.
Doncs, com bé deia,
els premis,
com que són de votació popular,
el públic també participa.
Una mica enquesta també, no?
Els serveix una miqueta d'enquesta.
També, també.
De prospecció.
Exactament.
També una mica pels gustos
i tot plegat.
Però el que volia dir
és que en el desè aniversari
també, d'alguna manera,
també és una mena
d'agrair aquesta fidelitat
i de trobar-nos tots plegats, no?
I de fer aquesta cosa
que nosaltres insistim molt
que la fem tots junts, no?
No és només des de la part
dels tècnics
i de la gent vinculada
a les programacions,
sinó que el públic
que té una part molt important.
I esperem que la festa de dilluns,
d'alguna manera o d'altra,
això hi sigui, no?
I crec que pot quedar
una festa molt simpàtica.
S'està treballant
perquè això sigui així.
El Jesús Montlló,
haig de dir que hi està posant
tot de la seva part
perquè ell és conscient.
D'una banda,
és conscient
que bé,
que a ell li toca
fer aquesta commemoració
al desè aniversari
i lliurar els premis
dels millors espectacles d'artistes
del 2004.
Seguint aquesta línia
dels darrers anys
de producció pròpia.
Això a vegades ho diem
i a vegades la gent
potser no sap massa
què vol dir això.
Que és que esclar,
això és un acte
d'una hora i mitja,
dues hores,
que està absolutament pensat
des d'aquí.
És un espectacle dissenyat,
pensat,
realitzat des d'aquí.
Això fa 4 o 5 anys
que ho fem,
que aquesta és la fórmula,
però a més a més
que fa 4 o 5 anys
que comptem amb agents
artístics de la zona,
amb el qual jo crec
que és un repte,
però a la vegada
és un creixement professional
amb això, no?
I recordem doncs que, bé,
la Gala l'han dirigida
des de Trono Villegas,
amb l'Oriol Grau,
el Sergi Girinacs,
la Teresa Valls,
el Ramon Simó,
la Magda Puyo,
dos anys,
el Pere Sagristà,
i aquest any, doncs,
bé, ens va semblar
que apostar per una persona
que, com bé sabeu,
de Tarragona,
que té una trajectòria ascendent
i important,
encara que sigui del món
del cinema
i no sigui de les arts escèniques,
però també ens semblava
que ja que era un any especial
apostar per un gènere
i per una persona diferent, no?
El tenim a l'altre costat
del fil telefònic,
que és el Jesús Montlleó,
en Jesús, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Tu estàs molt acostumat
a pujar a l'escenari
i a rebre premis, eh?
Això, vulguis que no,
dona una experiència.
No, jo penso que amb això
mai s'hi acostuma un, eh?
Vols dir que no?
No ho sé, jo diria que no.
Pots tenir una temporadeta
en què tu pots arribar
a crear una mica i tot,
però vaja, penso que no.
Penso que és una cosa
que sempre es valora
en la seva justa mesura.
Per això estem ficant aquí
tota la carn.
Jo intuïeixo
que la mateixa passió
que poses quan les pel·lícules,
segur que ja has posat
en aquesta gala, no?
Bé, de fet, mira, escolta,
mire, voldria començar
a disculpar-me davant del Jordi
i vosaltres,
que havia d'estar aquí
a la ràdio aquest matí
i estem tenint
una conversa telefònica.
Precisament per això,
perquè m'he ficat
dins d'un ordinador
a preparar unes coses
de la gala
i quan m'he d'acord
estic al 6 metres de Tarragona
i, vaja,
estava tan capticat
amb el tema
que ni tan sols
he recordat
que havia de venir cap aquí.
Jesús,
és la primera creueta
que et posem,
mai ens havies fallat,
per això et perdonem.
No, no,
però en el meu descàrrec
us diré
que estic completament,
com aquell que diu,
les 24 hores
amb aquesta responsabilitat
que d'una manera amable,
per dir-ho així,
em pesa bastant,
d'organitzar un acte
d'alguna manera
per encàrrec
aquí d'Arragona
i en el qual d'alguna manera
també hem de celebrar
aquests 10 anys,
no és un aniversari qualsevol
i llavors m'agradaria molt,
de fet la meva intenció
és que aquesta gala,
aquesta festa de l'espectacle,
doncs,
sigui una gala
per recordar,
que hi hagi elements
que bé,
que com bé he dit
del joc,
són un home del teatre,
per tant,
hi ha moltíssim de feedback
i moltíssim de simbiosi
i d'ajuda per a part ells
que són gent que sí
que són gent del teatre,
però ens ho farem tot
i jo el que estic citant
és la part
que és un problema
absolutament nou
que pots tenir
al respecte de l'espectacle
a l'espectacle.
Perdem absolutament
la veu del Jesús,
en tot cas,
Lluís,
si et sembla,
pengem el telèfon,
mirem de restablir
aquesta comunicació,
aviam si és possible,
perquè disurtadament
no arribem amb la claretat
que desitgeríem
les paraules del Jesús Montlló.
Mirem de restablir
aquesta comunicació,
aviam si pot ser
més correcta
d'aquí uns 100 minuts.
Jo no sé fins a quin punt
el Jesús ens pot explicar
alguna cosa de la gala,
però ja saben vostès
que això de les gales
es faci allà on es faci
sempre es manté en secret
fins a l'últim moment,
a més,
un dels atractius
d'aquest tipus d'espectacles,
però en principi
jo imagino
que poc o molt
una representació
de l'Star System català
i tindrem com cada any,
no?,
perquè això també
agrada molt als espectadors.
Sí,
jo crec que
té dos atractius diferents.
D'una banda,
com bé dèiem,
els premis,
jo crec que aquest any
hi ha un llistat
de nominats
realment molt important.
Cada any ha estat així,
però aquest any
quan fas un repàs
dius
Déu-n'hi-do,
no?,
les possibilitats
de les persones
que guanyin els premis
i això sempre li dona
un atractiu
i un punt de glamour
especial a la nit.
Però a la vegada
sempre el creador,
en aquest cas el director,
reserva aquesta part
de sorpreses
perquè és una gala
de producció pròpia
i per tant
hi ha d'haver
una mica de tot,
un pulsim d'humor,
un pulsim de no sé què,
un pulsim de no sé quantos
i això
sempre els creadors
són una mica gelosos.
Tot i així jo crec que si l'estireu
us donarà com a mínim
algunes pinzellades,
alguns detalls, no?
Com que
l'hem de fer per telèfon,
ens deu alguna cosa,
Jesús,
que podem explicar de la gala?
Ara em penso que et sentiré millor.
Em rebeu bé ara?
Ara millor.
Ai, és que et perdí a mi?
Quina llàstima.
Per ara et sentim bé.
Doncs bé, mira,
t'avançaré que a la gala
hi ha tot un,
per dir-ho així,
un desplegament
electrònic,
per dir-ho així,
bastant important,
que és a diferència
d'altres vegades.
Juguem amb l'element audiovisual
bastant més
que altres coses,
perquè és on jo
em sento també més còmode
i com puc veure
ara mateix
en aquesta petita
col·lecció telefònica
no es poden fallar.
Per això estem intentant
que tot quedi molt
digadet
perquè no hi hagi
cap mena de...
que les zones no ens fallin
i que les electres no ens fallin
i que els condensadors
no ens fallin, no?
No, mireu,
em vaig pensar
que
quan vam buscar a mi
volia que l'entrenar
i el tarannà
que es donarà
a la gala
serà un tarannà
de joc
entre el que és
la imatge real
i la imatge virtual, no?
L'escenari,
la canixa escènica
per mi
s'ha convertit
en un quadre,
en un quadre
cinematogràfic,
en un pla
i dins d'aquest pla
hi jugo amb altres plans, no?
Hi ha tota una
tota una instal·lació,
hem buscat
col·laboracions
de la mateixa manera
que l'Ajuntament de Tarragona
en aquesta qüestió
de producció pròpia
em va venir a buscar
a mi
que sóc de Tarragona
i que desenvolupo
la meva activitat
aquí a Tarragona
jo
en el meu torn
he fet el mateix
també vull dir
que tota la gent
que està vinculada
a aquesta gala
aquella nit
és gent que
penso jo
que tenen una trajectòria
tant o possiblement
més ascendent
que la meva
i que
d'alguna manera
és aquesta
aquesta
sinergia necessària
que es crea
entre la gent
d'una mateixa ciutat
per portar endavant
un projecte
que espero
que no tingui res
d'amater
i llavors
he barallat això
a la gent
com a més professional
amb
les dues escoles
que tenim aquí a Tarragona
per dir-ho així
que s'estan dedicant
al tema
de l'audiovisual
que són
la URB
que m'estan realitzant
un petit vídeo
i després
la universitat laboral
l'antiga universitat laboral
el diàlpera Martell
que el seu departament
de producció
d'espectacles
i comunicació audiovisual
m'estan ajudant
de manera
molt
generosa
per dir-ho així
i amb moltíssims
mitjans tècnics
i humans
perquè això
es tira endavant
estem comptant
amb gent
que està començant
amb molta il·lusió
i amb gent
que segueix amb molta il·lusió
però ja amb una carrera
a les seves esquenes
per tant
hi ha hagut un interès notable
i jo m'atreviria a dir
que és gairebé necessari
d'apostar
per la gent
que fa coses
a la ciutat
vull dir que
això és un top
però és que no cal anar fora
és que realment
no cal anar fora
la meva història
n'és paradigmàtica
jo quan vaig arribar
aquí a Tarragona
a mitjans del 99
2000
vam estar en la pel·lícula
a mitjans del 99
i vaig venir aquí
precisament
a la regidoria de cultura
i els vaig proposar
una col·laboració
amb el tema
del primer curtmetratge
que com bé saps
és el que va anar al Goya
doncs
no és que no em volguessin ajudar
és que no hi havia els mecanismes
per dir-ho així
d'alguna manera
per destinar recursos
a gent
que des d'aquí
doncs d'alguna manera
doncs creava
no?
Aquella situació
més alguna altra
va provocar
en la regidoria
va provocar
un procés de reflexió
que penso
que en aquests últims 5 anys
ha passat
de procés de reflexió
a realitat absoluta
no?
Ara per ara
hi ha molts tarragónics
que estan creant coses
i que s'han vist afavorits
tant col·lectius
com artistes individuals
s'han vist afavorits
per aquesta mena d'ajuts
o de col·laboracions
de la regidoria de cultura
per tant
bueno
penso que sí
que en 5 anys
s'ha millorat moltíssim
tot és millorable
és clar que sí
tot s'ha de tirar endavant
l'autocompleent
és dolenta
per suposat legal
no serà autocompleent
però sí que jo penso
que hi ha motius de celebració
o sigui
això sí que ho vull deixar ben clar
doncs
com que som molt bona gent
tampoc no t'apretarem
perquè diguis més coses
jo crec que
hi ha prous elements
i arguments
per sentir-nos atrets
per aquesta festa
Jesús
deixem que tornis
al teu ordinador
molt bé
desitgem moltíssima
sort o moltíssima merda
com es diu
en el món de l'espectacle
Jordi
em penso que et vol dir
alguna cosa
no bueno
saludar-te
però bé
com que ens saludem
cada 10 minuts
gairebé aquests últims
aquests darrers dies
sou parella de fet
temporal no?
sí
nosaltres dos
hi ha altra gent
que està col·laborant
el Juan Palavallé
el Juan Anton Baixeres
tot l'equip de cultura
doncs està
amb el Jesús
i a més amb tots els col·laboradors
del Jesús
vull dir que
jo crec que portem temps
treballant en equip
i tot plegat
no jo només comentava Jesús
que potser sí que voldria la pena
comentar que a la gala
hi ha 3 parts
no?
i que una mica
els assistents
tot i que l'alliurement
comença a dos quarts de 10
els assistents
estan convocats
a 3 quarts de 9
amb una mena d'acte previ
o performance
no sé si ho vols acabar
de comentar tu
aquestes 3 parts
potser sí no?
que és interessant
que la gent
orientar-los una mica
a veure
jo recomano a la gent
que ha d'assistir
a la gala
doncs això
que aparegui
aquests 3 quarts d'hora abans
perquè a l'entrada
del cinema
els volem provocar
una sèrie d'emocions
un estat
per dir-ho així
emocional
de cara ja
afrontar
el que és l'espectacle
en si
que és asseguts a platea
i de tota manera
a tota aquella gent
que tampoc sigui
que aquella nit
no pretengui venir
o no hagi aconseguit entrada
perquè això també sembla
que va bastant buscat
per venir a la festa
també us diré
que a la part exterior
del teatre
doncs hi haurà
una espècie d'un display
que penso que pot ser
bastant interessant
a nivell visual
que és una manera
també de cridar l'atenció
sobre el que succeirà
aquella nit
volem jugar
en aquesta primera part
una miqueta
al glamour
a tot el que succei
al paper coixer
del món del teatre
del món del cinema
tota la part
més amable
llavors al vestíbul
volem crear
tota una situació
una mica contradictòria
amb això
després
ja dins del teatre
volem
d'alguna manera
salpar
en aquest anau
que és el Teatre Metropol
cap a
des d'aquest
desè aniversari
cap al centenari
com a mínim que diu
i finalment
la tercera
i última part
és doncs una
és un
no volem que sigui
un refrigerier al pati
volem que sigui
una sorpresa
que si em permetreu
aquesta no la treballaré
perquè penso
que és
penso que és molt interessant
es farà com tradicionalment
el refrigeri
que es fa
en el pati
però aquest cop
penso que tindrà
un tint
un color diferent
que penso que el públic
agrairà moltíssim
sobretot
aquell públic
que assisteix
assíduament al Teatre Metropol
i coneix bé
la seva història
la recomanació
la recomanació fonamental
com bé apuntaves
anar tres quarts d'hora abans
exacte
sí sí
que no s'ho perdin
això és importantíssim
exacte
sí
perquè hi ha tot un acte
un acte
del qual
se'n derivaran
conseqüències
posteriors
a dins de la sala
per tant
és interessant
que el públic
hi aparegui
i participi
i sobretot
que vingui
amb aquest esperit
de
bé
de participar
amablement
sense acrituds
ni males
estrugues
al contrari
és un acte
per dir així
d'interacció
i de col·laboració
entre
el que és el teatre
entre aquella barrell invisible
que és la quarta paret
la traspassem
entre la gent del teatre
i el públic
que assisteix a veure la funció
que al final cap
és això
una funció
molt bé
Jesús
doncs gràcies
per atendre la nostra trucada
que acabis de treballar bé
els últims detalls
i que sigui tot un èxit
molt bé
així esperem
adeu-siau
molt bon dia
adeu-siau
adeu-siau
com deies abans
en Jordi
moltíssims noms
i espectacles
nominats
no sé si allò
podem dir-los tots
o què et sembla
respecte
al que són els nominats
millors
2004
fem una referència
potser aquests
que criden més l'atenció
posem per a casa
el millor espectacle
de música
doncs tenim
dos concerts
que es van oferir
al Camp de Mar
l'any passat
com són el de
Carriños Brown
el de Dulce Pontes
i llavors
dos concerts
un que es va celebrar
al Metropol
que és la Glenn Miller
Tribut
amb la The Blue Paradise
Big Band
i un concert
que vam fer
al Palau de Congressos
que és el gran concert
de Cap d'Any
a càrrec
de l'Estraus Festival
Orquestra
que difícil votar això
sí
una mica difícil
els altres no ho sé
però aquest
aquest és difícil
i de fet hi ha hagut algú
que m'ha comentat
o algun promotor
de la música clàssica
potser hauríem de començar
a pensar
en distingir
dues categories
de música pop
o música moderna
i una altra
de música
més clàssica
i allò que dèiem
abans dels 10 anys
jo crec que és un bon moment
també per fer
algunes reflexions
de coses
que per inèrcia
per dinàmica
i aquesta és la nostra voluntat
no sé si ho aconseguirem
però una mica
el nostre repte
el nostre interès
seria això
no un punt i a part
sinó un punt i seguit
però fer un punt
en aquests 10 anys
i no sé
per exemple
a nivell d'interpretació
teatral femenina
tenim 3 pesos pesats
igual que la masculina
l'Àngels Guanyalons
la Mirabel Verdú
la Rosa Maria Sardà
i la Rosa Renom
el millor interpretació
teatral masculina
difícil també
molt difícil
molt difícil
perquè són 4 grans
interpretacions
el Ramon Madaula
Macostet
el Lluís Soler
per la seva interpretació
de Maria Rosa
Maria Rosa
el Juan Echanove
per El Precio
i Josep Maria Pou
per El rei Lear
i la millor direcció teatral
el Lluís Pasqual
per Guit
l'Àngel Alonso
per Maria Rosa
el Sabor d'Otàvora
per Imàgines Andaluces
per Carmina Burana
Calixte Vieto
per El rei Lear
i el millor espectacle teatral
bé
menys una diferència
són gairebé els de la direcció
teatral
tenim el Vuit
de Maria Rosa
les Imàgines Andaluzes
i el Precio
jo crec que són noms
molt importants
i espectacles
molt importants
hi haurà noms coneguts
el que passa
que estan per confirmar
o és una de les parts
sorpresa
que es manté fins al final
no
els 10 anys
sempre intentem
sobretot
perquè això agrada molt
al públic
això agrada molt
al públic
després el refrigeri
aquest que esmentava
el Tessus
que serà particular
poder parlar
amb aquest actriu
amb aquella altra
alguns són fidels
i venen gairebé cada any
és una especial tirada
a venir de Tarragona
tot i que també
aquest desaniversari
hem hagut d'acotar
una mica el tema
perquè tampoc
no voldríem perdre'ns
tot i que és un punt
molt important
el del glamour
al final també és una festa
de tots els de Tarragona
és a dir
en aquest sentit
com dèiem abans
el públic
la gent de teatre
de Tarragona
els periodistes
de Tarragona
en fi
tota la gent
que forma part
d'aquest sector
i d'aquest món
al voltant d'això
llavors
bé
tampoc no voldríem
causar aquesta sensació
del glamour
però el glamour
evidentment
això com tu dius
hi serà
estem en aquests moments
la gent està confirmant
per tant
tampoc t'avanço
massa cosa
però
però sí que te l'asseguro
que hi serà aquest glamour
per tant
de cara al públic
que ho sàpiga
doncs
no faltarà
cap element
dimarts
dilluns al vespre
doncs es dirà
quines han estat
quines són
i quines són
les millors del 2004
segons el criteri
del públic
que en definitiva
és el criteri
que importa al final
perquè és
per qui es fan
els espectacles
els premiats
sempre valoren molt això
valoren molt
que el premi
els fa molta il·lusió
que sigui del públic
els fan il·lusió
tots els premis
però els del públic
especialment
els hi fa
molta il·lusió
això t'ho puc constatar
perquè
home
els actors són actors
i poden
interpretar
però
ho diuen molt de veritat
durant aquesta experiència
aquests deu anys
doncs també
pel teatre
metropol
i per totes les persones
que hi treballen
aviam
el Jordi Giramé
diguem-ne
que posa la veu
però com ell
insisteix molt
hi ha moltíssima gent
que treballa al metropol
i aquest any
doncs especialment
s'ha de recordar
totes aquestes persones
que vostès no veuen
quan van al teatre
però que si no hi fossin
fora impossible
aquest miracle de l'espectacle
que us celebreu
molt bé
amb el públic
internament
com sigui
d'alguna manera
es tanca la temporada
de primavera
i d'aquí no res
ens retrobarem
Jordi
per tant
parlant del teatre auditori
del camp de mar
d'aquí no res
i del fet 2005 ja
d'aquí no res
haurem de parlar
sí sí
molta activitat
i us hi esperem
ja sé que t'aixeques
molt d'hora
però espero que puguis
fer un esforç
moltíssimes gràcies Jordi
molt bon dia
adeu-siau