Doncs tal com els anunciàvem, volem parlar d'aquest projecte que atdavant té,
un projecte que s'anomena les famílies col·laboradores
i per parlar-ne d'aquest projecte que és dur a terme i que és dur a terme
a la Casa Sant Josep de Tarragona, ens acompanya el seu responsable tècnic
que és Dani Gran. Dani, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Un projecte que fins ara no s'havia fet, no?
Que és que bàsicament aquests nens i nenes d'acollida
puguin anar unes hores al llarg del cap de setmana amb una família.
Sí, ja fa un temps que hem començat amb aquest projecte
i ja estan començant a sortir una mica de resultats sempre positius per ara
i el projecte consisteix principalment en el fet que nens
puguin gaudir de caps de setmana amb una família amb un funcionament normalitzat,
puguin gaudir aquests nens que estan residint en un centre
i que es preveu que estaran molt detents en un centre
perquè la família no pot recuperar o bé la tutelada dels nens
o bé perquè no tenen l'oportunitat de ser acollits o adoptats.
I llavors aquest projecte facilita aquesta integració d'aquests menors
dintre del que és una família normal perquè aprenguin coses noves,
perquè puguin desangoixar-se del fet d'estar vivint en un centre
i puguin viure altres realitats i tenir més oportunitats, principalment.
Al llarg d'aquestes hores que estan amb aquestes famílies acollidores,
s'hi podrien dir famílies acollidores o no?
Més aviat famílies col·laboradores perquè acolleixen el nano dintre del que és el seu nucli familiar
però no és un acolliment complet que seria de temps total, sinó que és parcial.
A més poden ser caps de setmana, que no tots, i en període de vacances.
Està bé que no perdin la seva realitat, que és la d'estar al centre també.
Només és una col·laboració, no és anar a viure amb una família.
És justament, famílies col·laboradores també, una mica el sentit seria una miqueta uns amics col·laboradors,
algú amb qui tenen per passar el cap de setmana i comparteixen coses com qualsevol altre amic.
El que passa és que hi ha un component educatiu darrere de tot això, que és la família,
que col·labora una miqueta amb el procés educatiu del nen,
amb el projecte educatiu que li fa el seu tutor.
Llavors col·labora en diferents coses, que el tutor hi veu importància,
que s'hi poden fixar, que després poden tornar a donar una informació sobre el nano
per poder treballar el seu projecte educatiu.
I a part hi ha aquest component efectiu, que el nano pot compartir amb algú més,
que només amb els educadors del centre, una miqueta la seva vida.
I aprendre sobretot pautes normals de funcionament d'una família normal.
Llavors, clar, això com es fa en temps real?
Dintre del centre no podem proporcionar als nens una vida quotidiana,
com podríem tenir molts dintre de casa, perquè hi ha d'haver una organització,
perquè al centre hi ha bastants nens, 34 en concret.
I llavors, amb una família sí que es poden veure com es comporta aquest nen dintre,
una mica normal i corrent, que també això és el que en parlàvem abans, que es desangoixen.
Vull dir, vivint normal i corrent.
Què és el que valora més aquests nens i nenes de l'experiència?
Doncs ens hem trobat nens que, per exemple, han pogut anar un mateix cap de setmana a Port Aventura
o cuinar algú el diumenge a casa, i hem valorat molt més, per exemple,
a vegades potser el poder cuinar amb la gent de la família,
perquè justament a la casa, per exemple, al centre no poden cuinar, no?
A la cuina hi ha unes cuineres, hi ha uns horaris...
Llavors, a vegades, destaquen coses tan petites i tan quotidianes,
com això, com cuinar una miqueta amb la família que tenen col·laborant,
i que ho destaquen de tot el que han fet el cap de setmana, no?
Fins i tot havent anat a Port Aventura.
Però és algú que no hi tenen accés ells normalment,
i aquestes petites coses són aquests aprenentatges
que també els dotarà de més habilitats per quan tinguin 18 anys
i hagin d'encarar-se una miqueta a la vida, no?
Que és, bueno, el que fem tots, vull dir, és donar una mica d'eines
perquè després, més endavant, pugui ser autònom
i pugui ser integrat totalment a la societat,
vull dir que pugui comportar-se com una persona normal.
Coses que semblen habituals, com, per exemple,
que un infant pugui anar a dormir una hora determinada
o quedar-se a veure-ho a la tele,
doncs això que és tan quotidià,
aquests infants sovint no ho tenen, no?
O no fan massa estricta, no? Com funciona?
Home, molt estricta no.
El que passa és que el funcionament d'un grup d'infants així molt gran,
doncs, clar, l'atenció no pot ser tan individualitzada
com podria ser en una casa, no?
Llavors, doncs, clar, hi ha d'haver un ordre, hi ha d'haver una organització, no?
I el que no facilita és justament aquesta atenció individualitzada
per cada un dels menors, no?
Que això sí que ho troben en una família individualitzada, no,
però més atenta cap a aquest menor, segur, no?
Perquè hi pot haver un educador per una sèrie de...
per un número d'infants,
llavors l'atenció és totalment diferent.
Que puguis estar en una família,
que et puguis anar a dormir tranquil·lament
quan pensis que te'n pots anar a dormir
i que et puguin acompanyar a dormir
i que el dia següent la mateixa persona fins i tot et pugui despertar.
Tot forma part d'una normalitat
que en un centre, doncs, no es produeix, no?
I això el xaval ho capta i també li dóna molta tranquil·litat.
A més, a les famílies,
no els demanem res de l'altre món.
Simplement no els demanem que tinguin un funcionament normal i corrent.
Que adaptin el seu funcionament al nen, no.
És una miqueta al nen adaptar-se a la seva dinàmica,
que visqui la seva dinàmica normal.
Vull dir, no es demana a una família
que sigui un superman que porti el nen a tot arreu,
sinó que faci la seva vida normal i corrent,
anar al mercat, anar al cinema,
algun dia sortir a dinar,
vull dir, la cosa més corrent i més normal del cap de setmana
i que el nen ho pugui viure en total normalitat.
Quins requisits han de tenir aquestes famílies
per poder ser col·laboradores?
Ara més o menys ja ho deies, no?
Ser normals.
Sí, exacte.
Principalment és ser normals,
que tinguin un lloc normal per viure,
un funcionament normal,
que les famílies quan venen al centre
primer de tot passen per una entrevista informativa
on se'ls expliquen què consisteix el projecte,
llavors ho pensen i més endavant venen
i es fa una petita valoració de la família.
Amb aquesta valoració,
justament el que més es mira
és quina és la seva dinàmica familiar de cap de setmana,
principalment perquè el noi o el nen o la nena
encaixi dintre de l'estil de la família
i després ja es produeixi el que és la col·laboració.
Abans de ser valorada la família
també hi ha una proposta del menor
i llavors es mira d'encaixar una miqueta
tant la família com el menor,
a veure quin menor encaixaria en cada una de les famílies.
I això moltes vegades no passa per tenir una dinàmica diferent
sinó ser normal,
vull dir, és veure quines aficions té cada família,
qui es relaciona amb aquesta família
per intentar que hi hagi nanos de la mateixa edat, etc.
No es demanen grans requisits,
simplement ser una família normal i corrent.
I passar pel centre Sant Josep de Tarragona,
suposo que s'ha de fer una presa de contacte prèvia
i a partir d'aquí analitzareu si aquesta família...
Exacte, primer es fa una entrevista informativa
i a través de l'entrevista informativa
les famílies, quan tenen tota la informació
sobre el que és el projecte,
es pensen si volen tirar endavant o no.
I llavors ja hi ha una entrevista de valoració
del que seria la dinàmica familiar,
on intervenen tots els membres que viuen a la família,
encara que hi hagi nens, a no ser que siguin molt petitets.
I llavors a partir d'aquí,
doncs ja passa la família a una bossa de famílies
on d'allí s'extraura la família
que pensem que sigui més idònia pel nano proposat.
I llavors ja a partir d'aquí
es comença a treballar tant amb el nen com amb la família,
de cara a un acuplement d'aquell nen en la família
de cap de setmana en cap de setmana,
fins que ja s'estableix un calendari normal.
Fins que s'acabi l'interès,
vull dir, tant per una banda com per l'altre,
la col·laboració no és una cosa
que hagi de ser estable per tota la vida,
ni molt menys.
Però bé, sí que els nanos en treuen un profit,
les famílies també,
perquè és una experiència que és bonica,
i que sempre queden com a referents molt positius
les famílies que han atès a un menor,
sempre són referents molt positius de cara al futur,
els nens tenen en consideració aquestes famílies
perquè han sigut, han establert vincles efectius,
doncs macos,
que són persones a qui podran recórrer en algun moment
per preguntar qualsevol cosa,
en cas de dubte,
en cas d'algun moment que no sigui bo pel nano mateix,
ens hem trobat famílies que han donat un cop de mà
a nanos que havien tingut col·laborant.
Entre aquests 34 nens i nenes
que hi ha al centre Sant Josep,
que per cert, deixa'm-ho dir,
va ser acabat davanter,
un centre que ben aviat complirà el centenari,
si no vaig arrat.
Em sembla que 1912, no?
Del 1912 parteix la primera entitat,
com diríem.
Dèiem que en aquest centre
hi ha diferents tipus d'acollida.
Entre aquests 34 nens
n'hi ha d'acolliment familiar simple,
de curta durada, llarga durada o indefinit.
El centre forma part d'una fundació,
que és la Fundació Casa Sant Josep,
on hi ha diferents serveis.
Un d'ells és el Centre Residencial d'Acció Educativa,
el CRAE, Casa Sant Josep,
que és on es fa aquest projecte que estàvem parlant ara.
Llavors hi ha altres seccions,
com pot ser acolliments familiars,
que és una altra modalitat d'acolliment,
però aquesta modalitat d'acolliment
ja és prendre el nen tota la setmana a casa,
ja implica una valoració
per part dels tècnics d'aquest servei
molt més precisa
i és un altre nivell de col·laboració,
ja se'n diu acolliment,
aquest ja és més institucional.
El nostre és a partir d'una autorització
que emet la Generalitat
i el nen forma part del centre en tot moment
i té el recolzament del centre
i dels seus educadors en tot moment aquest projecte.
Els acolliments ja formen part
d'un altre nivell diferent de col·laboració,
es podria dir.
És quan ja realment les famílies
acolleixen aquell nen
durant totes les hores a casa seva
i ja s'impliquen directament
en el seu projecte educatiu.
Amb aquestes famílies col·laboradores
és més un nivell de col·laboració
en aquest projecte educatiu,
més que assumir-lo,
aquest projecte educatiu,
assumir el nen a casa.
És col·laborar durant el cap de setmana.
Llavors són dos tipus
d'acolliment diferent,
un fins i tot està regulat
per llei,
que és l'acolliment familiar,
i la col·laboració,
no, la col·laboració ja és més,
és a un nivell inferior,
d'intervenció dintre el projecte educatiu del nen,
però també molt important.
O sigui, col·labora
i complementa molt
la gran feina que es fa des del centre
i que realitza el seu tothom
mitjançant el projecte educatiu
de cadascú dels nens.
Si algú dels que ens escolta
està interessat en ser
família col·laboradora,
on es pot adreçar?
Sant Josep?
Es pot adreçar directament, sí.
Com un telèfon de contacte?
Al centre,
al CRAE Casa Sant Josep,
al centre residencial,
que és el 977-24-15-19.
Allí pot trucar
i pot preguntar
per aquest servei
i se'ls hi farà
una entrevista informativa
i a partir d'aquí comença el procés
si volen ser família col·laboradora.
977-24-15-19.
Dani Gran,
gràcies per acompanyar-nos
al matí de Tarragona Ràdio
i que aprovi l'experiència.
Gràcies a vosaltres.