Ara són tres quarts de dotze del migdia i un minut.
Surtim a l'exterior dels estudis de l'Avinguda Roma.
La nostra unitat mòbil ja fa una estona,
que s'ha tensat fins a l'Ajuntament de la ciutat, a la sala d'actes.
S'ha presentat aquest espectacle dels Joglars,
El Retablo de las Meravilles, que podrem veure el proper mes de març.
Com dèiem, la unitat mòbil amb Joan Maria Bertran i Josep Sunyer
han seguit aquesta roda de premsa.
Josep, bon dia de nou.
Hola, bon dia, Yolanda.
Estàs molt ben acompanyat i ens pots explicar ja coses
d'aquest espectacle, no?
Doncs sí, podem explicar coses.
Estic molt ben acompanyat.
M'acompanya una persona que és un dels actors més veterans dels Joglars.
Si no el que més, ara li demanarem.
Ell és en Jesús, a Geleta.
Jesús, molt bon dia.
Hola, bon dia.
El més veteran dels Joglars, perquè ens sembla que portes 26 anys.
Sí, sóc el més bitllet, sí, sí que sóc el més bitllet, sí.
A més se'n recorda perquè em sembla que és el proper dia 20,
el dia 20 de març, que fas aquests 26 anys,
que era el dia de pagament, no?
Sí, era el dia de pagament a la primera època,
els primers dos o tres anys que vaig entrar a la companyia, sí.
I precisament, molt bé ho dius, que és el diumenge de Rams,
que faré els 26 anys i estarem actuant a Balaguer, al meu poble.
Cobrava-ho el diumenge de Rams.
Sí, sí, sí.
No, no, aquest any coincideix amb el diumenge de Rams,
no sempre ha sigut el diumenge de Rams, el un demà de Sant Josep.
Què podem explicar d'aquest retablo de les meravilles?
És un espectacle que ja porteu tombant per tota la península,
pràcticament.
Veniu ara, crec que de Vigo, no et vaig bé,
i aneu cap a Cuenca, després vindreu a Tarragona.
Sí, sí, entre la Coruña, Vigo i Cuenca,
ha caigut Tarragona, no?
Però a Tarragona, la setmana que ve, sí, estarem aquí.
I què podem explicar?
Podem explicar moltes coses.
El retablo de les meravilles és un entremés clàssic del Cervantes,
és un entremés, això vol dir que és una peça molt curteta,
molt curteta, no?
I, esclar, nosaltres la teníem d'inflar.
Llavors ens vam adonar que el retablo, el Cervantes,
s'havia quedat molt curtet, no?
Al segle XVI, i que si ressuscités i vegués avui,
estic segur que podria quasi firmar aquest retablo que nosaltres fem, no?
Perquè n'hi ha molts de retablos avui.
Nosaltres hem agafat quatre situacions només, no?
La gastronomia, la contemporània, la política i la religió,
però n'hi ha molts més, no?
Potser el retablo més reixit de l'època actual és la televisió, no?
La televisió és un gran retablo de les meravilles,
que poden vendre el que vulguin i pot ser tot fals, no?
Un retablo que així en resum explica com una persona,
diguéssim, no gaire a llum,
se pot arribar als nivells de l'àmbit, no sé, de diferents àmbits,
no? L'àmbit polític, per exemple.
Sí, sí, ben conduït, evidentment.
Molta gent a l'empresa o a l'ajuntament
o amb algun organisme del que sigui,
de qualsevol tipus social,
que diu, però aquest com ha arribat aquí, no?
Com ha arribat aquí?
Com pot ser que aquest tio faci això, no?
O estigui aquí dalt, no?
I això, evidentment, que tothom ja està,
si sent, molt identificat, no?
I qui més qui menys ha sentit o enganyat
o estafat en minúsculers
al davant d'aquestes moltes enganyifes
que hi ha en la societat, no?
Com, per exemple, la gran cuina nova,
que són plats quadrats amb racions homeopàtiques,
i que el metre t'ha d'explicar el que menges
perquè si no ets incapaç de saber
què collons és allò
i que són caríssims, a més a més, clar.
O aquests quadres i aquestes escultures
que són tan cares
perquè alguna entitat financera
ha decidit que aquell artista és molt bo
i, per tant, allò val milions i milions,
que ningú s'ho pot comprar,
ni aquests quadres ni aquestes escultures, no?
I llavors tothom diu,
ah, és que jo no m'hi entenc,
però deu ser molt bo perquè això és molt car.
i és així de fàcil.
Per exemple, parlem d'un cas concret de...
Som, perquè crec que a prop de 40 personatges
sou 8 actors,
un d'aquests seria en Ferran Adrià.
Sí, un és el Ferran Adrià,
amb el retablo de la gastronomia,
en el retablo de la política,
doncs, ràpidament s'identifica
el Felipe González i l'Aznar,
i en el retablo de la religió
s'identifica el monsenyor José María Escriva,
Escriva al Bas,
que és com es deia de debò,
no els cognoms que es va comprar,
però, en fi,
que va fundar una secta catòlica
i que per això, doncs,
la religió dona molt peu
a aquests retablos, no?
A creure en una cosa,
en una entelequia,
si estàs ben conduït,
doncs tindràs més o menys creients, no?
I en el retablo de l'art contemporani
no ens fiquem amb el tapis,
aquesta vegada,
que la gent ens diu,
clar, com que sempre us fiquem...
No, tampoc és veritat,
ens hem posat,
em sembla que amb dos o tres espectacles
només han sortit, no?
Però identifica qualsevol artista
o qualsevol d'aquests arts contemporanis
que he dit abans.
Per cert,
a Calafella hi podeu anar tranquil·lament
o encara no?
No, no, encara no,
encara estem declarats persones no grates,
però, bueno,
mentre no tinguin teatre,
tampoc hi anirem.
Parles més de retablos,
o de les meravelles,
perquè també hi haurà una pantalla gegant,
al fons hi ha una pantalla gegant.
Aquí s'hi pot veure.
El que passa és que la pantalla electrònica
d'alta definició,
que va amb leds
i que va amb ordenadors,
o sigui,
que no és una pantalla de vídeo,
com es pensa l'ogent,
o el retroprojector,
no, no, no,
és una pantalla que està viva,
per dir-ho d'aquesta manera.
El que passa és que no es veu,
tot tapada amb una tela dibuixada,
pintada,
i que el que passa és que apareix més endavant
per donar aquests talons de fons
dels diferents situacions dels retablos.
fa 43 anys el públic dels jugulars era pràcticament semi-clandestí,
no, diversitari,
però avui en dia suposo que l'aventall ja és molt més ampli, no?
Sí, sí, és molt ampli,
i a mi encara em sorprèn avui,
després de 26 anys, no,
de la companyia com la gent molt jove,
gent d'instituts i de col·legis,
el callat i el que els hi agradem,
que no acabo d'entendre això,
aquest fenomen de com agradem la gent tan jove,
i també és molt curiós que els últims anys
la gent gran i molt gran que ens ve a veure, no?
Bé, avui dia també la gent gran està a tot arreu, no?
Són els famosos valls i excursions
que te'ls trobes per a tot arreu, no?
Però és curiós això, aquest públic tan ampli d'edats,
la relació bona amb el públic
i la relació amb el tripartit com va?
Bé, bé, bé, suposem, suposem que bé,
suposem que ens troben el veto de TV3,
això que no correspon tant a ells,
però sí, home, vam tenir el gran gesto
de la consellera de Cultura
que va venir a l'estrena mundial de l'espectacle a Sevilla
i era, usant un llenguatge molt cervantino,
va dir, quan li van preguntar per què ha vingut,
li va dir, para desfacer rentuertos, no?
O sigui, molt Quixote.
I no, sí, evidentment que s'ha arreglat,
no sols a veure amb nosaltres,
sinó, em sembla, amb les altres companyies
que també érem els nens dolents
de l'anterior govern de la Generalitat,
doncs que ara sembla ser que ens miraran d'una altra manera.
Com ho veieu tot plegat?
Des de Rupit, des de Pruit, no?
Perquè és on teniu la cúpula.
Home, prometia ser molt divertit, això del tripartit,
la veritat sigui dita, no?
Ara ens divertirem, no?
A veure, un per l'altre, a veure què passarà aquí, no?
Però, esclar, és que avui dia, ja fa anys, també,
que els polítics ja tots van a el mateix, no?
Van al 0,001 de diferències econòmiques amb l'altre partit, no?
Vull dir, una mica s'han acabat els grans debats ideològics,
les grans ideologies ja no mouen,
ara ho mou tot l'economia, no?
Això és una mica trist, també, no?
I per això també ho veus a tots els altres països del món
que els partits de dretes o d'esquerres tradicionals
doncs cada vegada s'assemblen més,
tots van al centre, que diuen, no?
I això és, bueno, però a veure què hi farem.
Són administradors, s'han convertit tots en administradors.
Això, si us tornem al teatre,
després de 23 anys al Joglar
i molt més anys amb altres companyies,
què diries que porta el teatre a nivell personal?
És una bona arma per vèncer, per exemple, la timidesa?
Evidentment, clar que sí, perquè jo soc molt tímid.
Jo per això, segurament que, bueno, de fet,
jo pensava que em dedicava al teatre perquè era molt tímid.
Després, ara ja soc una mica més adult
i ja tinc el convenciment que el que passa
és que som debils mentals, els actors, no?
I llavors que no tenim caràcter
i llavors el busquem a través dels personatges que fem, no?
Perquè, clar, el teatre,
jo estic segur que el teatre és el segon ofici més antic del món.
El primer va ser els caçadors.
Els caçadors?
Els caçadors.
El primer van ser els caçadors.
I el segon, jo diria que van ser els actors, ja.
El segon ofici més...
Perquè el que un va imitar el veí,
o com menjava aquella cuixa,
o com van matar en aquell lloc,
el veí de la cova del costat,
doncs aquell ja va ser el primer actor, per mi, no?
I després ja ràpidament ja li van donar un caire religiós i esotèric
i llavors ja aquí ja va ser el boom, no?
Fins que els grecs ho van...
Dei, això s'ha de regular, no?
I els grecs ho van regular una mica, això del teatre.
Però...
No, no.
Però, de fet, jo igual que vaig començar als 11 anys com un hobby
i encara continuo siguent,
o sigui, jo em considero un aficionat al teatre,
a fer-lo, eh?
Perquè a veure'l cada vegada m'agrada menys, el teatre.
I encara no sé què faré quan sigui gran.
No es faci política.
No, no, no.
I ara, no me'n guardo.
No, no.
El Rotablo de las Maravillas,
cinco variciones sobre un tema de Cervantes,
3, 4, 5 i 6 de març, aquí a Tarragón, al Teatre Matropol,
una obra on es pot comprovar com els instints més bàsics
des de l'època dels romans.
A l'actualitat no han canviat substancialment,
som més o menys els de sempre.
Que va, que va.
Mira, si ara poguéssim agafar un romano d'aquests
que corrien per aquí, en aquests llocs de Tarragón,
i li canviem les faldilletes per uns texans,
li canviem els extercios per uns euros,
i estic segon que en una setmana està tan pitjor per aquí
fotent-se un cafè al raconet i allò ho sigui.
Això s'ha d'estat omplar, gràcies.
Gràcies a tu.
Molt bé, Josep, ens hem fet una...
Si ja teníem ganes d'anar-hi,
després d'aquesta presentació de l'obra,
ja les ganes, bé, han pujat encara i tot, eh?
Les crítiques, a més a més, són molt bones, eh?
M'estam mirant i les crítiques són boníssimes.
Home, són els Joclars, és Cervantes,
i és tota l'actualitat, que no és poca,
com a argument per plantejar aquestes 5 variacions
sobre un tema de Cervantes,
el retablo de las maravillas.
Gràcies, naturalment, al Jesús Agelet,
i moltes gràcies, Josep, fins després.
Fins ara, fins ara.
Adeu-siau.