Uns 6.000 alumnes de les poblacions més pròximes a Tarragona
i a la pròpia ciutat de Tarragona
tindran al llarg d'aquest curs escolar
una informació específica sobre què cal fer
en cas d'un accident químic.
Es tracta d'una iniciativa, d'una campanya informativa
posada en marxa pel Departament d'Educació de la Generalitat,
l'Ajuntament de Tarragona i la Direcció General d'Emergències.
Una campanya que ja s'ha anat fent altres cursos escolars
però que en guany, especialment aquest curs 2005-2006,
arribarà un nombre molt significatiu d'alumnes,
de nois i de noies que estan estudiant.
6.000 alumnes, com dèiem, aproximadament.
Avui parlarem d'aquesta qüestió
i repassarem altres temes relacionats
amb l'actualitat del món de l'ensenyament
amb el director territorial d'Educació de la Generalitat
al Camp de Tarragona, el senyor Josep Maria Pallàs.
Senyor Pallàs, bon dia.
Bon dia.
6.000 alumnes, Déu-n'hi-do.
Al llarg d'aquest curs, aquests alumnes
rebran quin tipus d'informació?
Rebran una xerrada d'onora
i després s'integraran aquests coneixements
en un assaig de simulacre d'evacuació.
La xerrada anirà a càrrec de personal especialitzat.
En la ciutat de Tarragona parlem dels voluntaris
de protecció civil que coordina l'Ajuntament
i en el cas de les poblacions dels municipis
que envolten Tarragona
i que també estan directament afectats pel pla secta,
parlem de tècnics qualificats de la Direcció General d'Emergències.
Els alumnes de quins cursos són?
Tenem aquestes xerrades a tot el ventall de centres educatius.
Bàsicament, ens centrem en els alumnes de cinquè de primària
i en els alumnes de primer d'ESO.
Però també parlem de xerrades específiques per mestres,
per professors, pel personal docent de les llars d'infants,
també pels alumnes i pels mestres d'escoles d'adults,
d'escoles de música, etcètera.
El funcionament de la campanya, en la prèvia,
en l'organització d'aquestes activitats, com ha anat?
Vostès s'han dirigit als centres escolars
o són els centres els que poden demanar justament participar en la campanya
adreçant-se al Departament d'Educació?
Atès el caràcter d'interès general del coneixement de la prevenció,
en el cas del pla secta,
des del Departament ens adrecem als centres
perquè és una qüestió que afecta tots els alumnes
i que, per tant, no podem establir diferències.
Cal que tots els alumnes del camp de Tarragona
directament afectats per la indústria petroquímica
tinguin un coneixement com més exactament millor
de què s'ha de fer en cas d'emergència.
La campanya s'havia fet en anys anteriors,
però potser aquest any li han donat una difusió pública més gran
i també arriben a més alumnes.
Cada cop l'objectiu és arribar a més gent?
La implantació del pla secta avança i millora
i en el marc d'aquesta millora del pla secta
la col·laboració estreta que va desenvolupant
el Departament d'Educació,
la Direcció General d'Emergències
i Protecció Civil de l'Ajuntament
fa un pas qualitatiu molt important aquest any
i estem parlant ja d'un rodatge,
d'uns tècnics que han entrat ja a les escoles
i que entren cada vegada amb més confiança,
d'unes escoles que cada vegada són més conscients
i més sabadores del que s'ha de fer
i de com cal repetir any rere any els coneixements bàsics.
És una qüestió que no n'hi ha prou de fer una xerrada i ja està,
sinó que és com un hortet que s'ha d'anar regant.
I en aquest sentit fem un pas qualitatiu molt important en guany.
Com reben per l'experiència que tenen
pel que els expliquen els tècnics de la Direcció General d'Emergències?
Com reben els alumnes?
Gent tan jove, nens i nenes, en fi,
amb una edat relativament curta,
com reben aquests missatges?
Doncs amb maduresa, amb molt d'interès i amb maduresa.
Tots els tècnics ens comenten que realment
podem tenir l'imatge que la canalla o que la gent jove
són inconscients, però realment tenim un sentit innat
de la consciència del parir
i en aquests casos es reacciona amb una naturalitat
i al mateix temps amb una maduresa sorprenent.
Els simulacres d'emergència sempre es caracteritzen
per un alumnat que d'una manera tranquil·la i eficaç
respon a les indicacions dels mestres.
I tot el que són les xerrades també desenvolupen en els alumnes
una curiositat que es tradueix en moltes preguntes
al final de la xerrada.
Per tant, hem de parlar de molta satisfacció
per part dels que intervenen en les xerrades.
Aquesta activitat pot fer, curiosament, que els alumnes
després això ho parlin en el si de les famílies
i ajudin també, curiosament, a conscienciar els adults
que potser tenen un nivell de conscienciació
sobre el tema del pla secta inferior?
És un element clau i molt important
i, efectivament, aquesta transmissió de coneixements
i d'experiències es dona en moltes famílies.
De fet, les escoles normalment ja informen els pares.
Aquesta setmana farem una xerrada sobre el pla secta.
Per tant, ja hi ha un treball previ
i també es dona aquest treball posterior.
Els alumnes, efectivament, actuen moltes vegades
d'element clau de conscienciació de tot el nucli familiar.
Les xerrades són diferents si es van adreçades a alumnes
o a professors, perquè vostè ha citat professors,
també personal de llars d'infants, de centres d'adults.
Són diferents, m'imagino?
Sí, també hi ha xerrades específiques per professors.
Enguany estan previstes xerrades per a més de 500 docents.
Aquestes xerrades, evidentment, tenen un component tècnic
i un component de control de les masses molt específic.
En canvi, amb l'alumne s'adreça molt a tranquil·litzar-lo
i a saber específicament què ha de fer ell dintre del nucli grup.
És important, també, llançar el missatge,
imagino, senyor Pallà, i sobretot quan estem parlant de centres educatius,
és que, realment, en cas d'un accident químic,
l'important, si això passa en horari lectiu,
és que els professors i els alumnes sàpiguen
que s'han de quedar tancats en el centre, no?,
en contra del que pugui semblar,
aparentment, que calgui fugir o anar cap a casa.
Exacte, en comptes del CAM, els ajudeu-me,
es tracta de la tranquil·litat, el confinament, la seguretat,
fins i tot això serveix de feedback, aquestes xerrades.
És a dir, per una banda, els tècnics expliquen
el que s'ha de fer als mestres,
però, d'altra banda, els mestres expliquen també als tècnics
les múltiples possibilitats didàctiques
i fins i tot lúdiques que pot plantejar una situació d'emergència,
en el sentit, per exemple, que en moltes llars d'infants
ja ha aplicat un protocol
pel qual fins i tot una senzilla cansoneta
serveix amb els alumnes de joc
perquè tots junts puguin evacuar l'aula
d'una manera més ràpida i divertida.
L'element clau és, sobretot amb els nens més petits,
no transmetre angoixa,
sinó que s'ha de transmetre tranquil·litat.
Aleshores, veure amb un tècnic
com en una llar d'infants
s'aplicava una petita cansoneta
d'aquelles que surten tots agafadets
fent un reguitzei, fent una cua
i com així es permetia l'evacuació rapidíssima del centre
doncs li va ajudar a repartir l'idea
per altres llars d'infants.
Per tant, estem parlant d'aquí
d'una simbiosi
i d'un creuament d'interessos molt important.
La campanya va adreçar
de centres d'escoles de Terra una ciutat
però també d'altres municipis, no?
A tots els municipis directament afectats
per la implantació de la petroquímica.
El Morell, Constantí, Vilaseca...
Sembla que en total són 9-10 municipis.
Esperafort, etc.
Els ajuntaments col·laboren amb vostès
amb això o quin és el paper dels ajuntaments?
Si és que en tenen algun.
L'ajuntament que bàsicament col·labora
és l'Ajuntament de Tarragona
que té tota una xarxa de voluntaris
de protecció civil ben organitzada
que compta amb gent molt competent
i amb molts anys de dedicació
i en la resta de municipis
que no tenen aquesta xarxa de protecció civil municipal
comptem amb els tècnics
de la Direcció General d'Emergències.
Això es farà durant tot el curs?
Al llarg del curs aniran per les diferents escoles?
Hem començat a l'octubre
i tenim previst acabar a l'abril, maig.
I la voluntat és continuar-ho,
m'imagino, en cursos posteriors, no?
Efectivament.
A partir d'aquestes experiències,
anar millorant, anar corregint, anar ampliant
i, sobretot, tenir clar
aquella cosa que m'apuntava abans,
que no hem de baixar mai la guàrdia
en la cultura de la prevenció.
Aquesta campanya informativa,
com dèiem, adreçada a uns 6.000 alumnes,
sobre què cal fer en cas d'un accident químic
és una de les qüestions que avui volíem abordar
amb el director territorial d'Educació,
Josep Maria Pallà,
que es presentava a públic la setmana passada,
s'anirà fent al llarg de tot el curs
i segur que en tindrem la possibilitat
de parlar més d'aquesta iniciativa tan interessant.
Però avui també volem repassar altres temes d'actualitat.
No cal dir que continua en primer pla ben candent
tot el tema de l'escola oficial d'idiomes.
Malauradament, senyor Pallà,
sense que, com a mínim, l'opinió pública,
els oients, els ciutadans de Tarraona
tinguin la sensació
que la solució està aquí a la cantonada,
que està aquí al costat.
Seguim amb el tema estancat?
Home, no hi ha elements objectius per tirar coetx,
però jo tampoc ara em permetria ser massa pessimista,
en el sentit que jo tinc ara la primera vegada
sensacions i bones vibracions,
en el sentit que,
sigui per cansament,
sigui per voluntat política,
jo crec que l'Ajuntament de Tarragona
té ganes realment de tancar el tema
i, per tant, jo crec que
podem començar a veure el final de la llum del túnel.
Nosaltres tenim dues opcions damunt de la taula
que es mereixen un estudi seriós,
que són l'opció de l'Institut Martí Franquès
i, sobretot, l'opció de la Chartres.
I observo per les declaracions a la premsa
que des de l'Ajuntament de Tarragona
potser tenen ganes de plantejar també
una d'aquestes opcions com una opció viable
i real atès que des de l'Ajuntament
no se'ns ha ofert cap solar
que realment valgués la pena
de prendre en consideració fins ara.
Deixem, doncs, a poc a poc
i en detall les coses clares.
Els terrenys oferts en els últims mesos
per l'Ajuntament,
primer el dels quatre garrofers
i després el de Joan XXIII,
queden ja totalment descartats
pel Departament d'Educació.
El dels quatre garrofers és un bon solar,
però ara no és de propietat municipal.
Íntegrament de propietat municipal
no sabem quan ho serà.
Nosaltres li hem demanat a l'Ajuntament
que ens ho concretés
per saber si aleshores valdria la pena esperar o no.
Com que no ens han pogut concretar
quan serà municipal,
quan aquell pla parcial encara està molt verd
i, per tant, poden passar anys
fins que no estigui urbanitzada la zona,
el solar estigui qualificat d'equipament educatiu
i es pugui construir-hi,
per tant, amb molt de dolor,
ho he de dir així,
no hem pogut acceptar el solar dels quatre garrofers.
És a dir, és un solar virtual ara mateix
i nosaltres hem de construir edificis
sobre realitats, no sobre virtualitats.
Pel que fa al solar de Joan XXIII,
és un solar que des del 2004
havíem pactat amb l'Ajuntament
que allò seria el solar
per a un col·legi d'Educació Infantil i Primària,
un CEIP.
És un solar gran,
però dels 22.000 metres
més de 12.000 no són construïbles
perquè estan afectats per l'autovia,
per la Nacional 340.
Aleshores, en realitat,
no té 22.000 metres,
sinó que en té 9.000.
Un CEIP necessita 8.000 de metres quadrats.
Per tant, en 1.000 metres quadrats restants
realment es pot posar un allar d'infants.
De fet, nosaltres demanem als ajuntaments
que sempre que es construeixi un CEIP
facin una previsió de solar al costat
per construir un allar d'infants
perquè donem un servei a la població
ben planificat des del 0 fins als 12 anys.
I per tant,
si parlem de 1.000 metres per un allar d'infants
i de 8.000 metres per un CEIP,
doncs l'EOI no hi cap.
El que no podem fer de cap manera
és posar el pati de l'escola
en la zona afectada per l'autovia.
No podem acceptar cap tipus de servitud,
no solament pel perill,
perquè si posem el pati tocant a l'autovia
tenim un perill davant dels camions
amb mercaderies perilloses que passen
i que podrien caure dintre del pati,
sinó sobretot pel fet que n'està afectat
i per tant no es pot construir res,
hipotequem el futur de l'escola.
L'escola cada vegada necessita més qualitat
i això vol dir més espais edificats,
pistes, gimnasos, ampliacions, etc.
Per tant, nosaltres només acceptem solars
que els 8.000 metres siguin íntegrament edificables
perquè una cosa és el que es faci ara
i altra és el que es pugui fer en el dia de demà.
Per tant, a la zona Joan XXIII
sabem que hi ha molt d'espai públic,
li hem demanat a l'Ajuntament
que o ens posi un altre solar
o realment en aquell solar només hi cap el CEIP.
Nosaltres hem demanat, insistitment,
una reunió amb l'Ajuntament
i crec que valdria la pena
que per fi es produeix aquesta reunió
perquè la zona de Joan XXIII és una bona zona
però estrictament aquell solar no dona per tot.
Si hi hagués en aquella zona un altre solar
de 5.000 o 6.000 metres
en podríem parlar amb molta tranquil·litat.
Tampoc no estem tancats a altres zones de Tarragona.
La Vall de la Rebassada també seria una bona zona
per l'escola oficial d'idiomes.
Jo ja sé que fa molts anys que s'arrossega el tema
que aquest Ajuntament està especialment cansat,
que en el seu moment també va fer bones ofertes
i que l'equip anterior del Departament d'Educació
potser no va ser prou hàbil en aquell moment.
Però nosaltres no podem assumir una situació aratada.
Nosaltres portem dos anys
i en aquests dos anys
l'únic que se'ns ha ofert és
els quatre garrofers,
és una oferta virtual,
i Joan XXIII.
A Joan XXIII l'urgència màxima
és ubicar-hi un CEI.
Si hi hagués algun altre solar
l'acceptaríem encantats,
però no s'ha produït encara aquest cas.
Per tant, recuperem, insistint,
en la idea de Martí Franqueso de la Chartres,
que seria una molt bona opció, la de la Chartres,
és un edifici històric,
és propietat de la Generalitat,
és un edifici molt gran,
permet la convivència
d'espais educatius i espais culturals,
permetria la recuperació d'un edifici històric
i de tota una zona
que potser té una mancança important
de serveis i d'equipaments,
ajudaria a revitalitzar una part de la ciutat
que no acaba d'estar connectada amb el centre.
En aquest sentit,
si la EOI anés a la Chartres,
jo crec que, senzillament,
amb la mecanització de les 100 escales,
guanyaríem uns fluxos importants de població
sense necessitat d'incrementar el trànsit.
Per tant, estem parlant d'una oferta,
d'una possibilitat que valdria la pena
que ens asseguéssim i que en parléssim tranquil·lament,
perquè tenim fet un avantprojecte de la Chartres
que ja va costar més de 150.000 euros,
per tant, és un estudi ja molt detallat
de què és el que caldria fer,
i crec que faríem un pas molt important
en el que és la cultura de la rehabilitació
i la recuperació d'edificis històrics.
Sónia Pallas, moltes gràcies i fins la propera.
Gràcies a tu. Bon dia.