El matí de Tarragona Ràdio, la ruta amagada.
Ara passen set minuts i mig de dos quarts de deu del matí
i iniciem aquest recorregut per la ruta amagada al matí de Tarragona Ràdio.
Com que les previsions apuntaven, però ja hem triat visitar un lloc sota cobert,
tot i que el lloc que visitem avui té espais naturals magnífics que podem aprofitar.
A veure, ja saben que és molt senzill, anem facilitant tota una sèrie de pistes
que estan amagades en quatre objectes, quatre regals, el barret de Tarragona Ràdio,
les xancletes per la platja, la bossa per portar tot allò que cal
i el portar CDs en cadascun d'aquests regals i amagada una pista a mesura
que anem eliminant pistes, també eliminem regals.
Esperem no eliminar-ne gaires i que a través del 977-24-47-67
endevinin el destí que hem triat avui.
Pistes, algunes d'elles ens situen primer que tot geogràficament en el lloc.
Aviam, potser amb una pista, si vostès ja han estat en aquest lloc
que visitem avui, l'encertaran de seguida.
Si no n'estan mai, potser els hi caldrà alguna més,
però no pateixin, que tenim pistes i regals, tenim el telèfon
i jo crec que no els hi costarà gaire.
No perdem temps i molt ràpidament aportem ja la primera dada,
les primeres informacions que els poden ajudar a esbrinar.
On anem avui a la ruta amagada?
Mirin, si ahir visitàvem a l'interior de les comarques de Tarragona,
avui ens desplacem fins a les comarques gironines,
a la costa concretament, al Baix Empordà,
i visitem un municipi, per anar a un lloc concret,
no val que em diguin el municipi només,
és un lloc que està en aquest municipi,
però primer m'han de dir on anem.
Visitem un municipi, com dèiem,
que està a 240 quilòmetres de Tarragona,
hem de sortir d'ureta.
Un autèntic, autèntic poble mariner.
De fet, el mestre Ortega Monasterio
va dedicar una habanera al canó de la vila.
Primera pista que els situarà, sens dubte,
si coneixen el territori una miqueta geogràficament,
el lloc que visitem avui.
Després arribaran més pistes que poden donar idea
del lloc, de l'espai físic al qual hi anem.
Visitem, doncs, a l'interior de les comarques de Tarragona.
Per cert, que ara ens estàvem jugant al barret,
no ho havia dit, però al barret és el que ens jugàvem
en la primera pista.
Visitem l'interior de les comarques de Tarragona.
Ahir, avui ens desplacem fins a les comarques gironines,
a la costa, al Baix Ampordai.
Visitem un municipi que està a 240 quilòmetres de Tarragona,
una autèntica vila marinera.
Marinera, el mestre Ortega Monasterio
va dedicar una habanera al canó de la vila.
Insisteixo, abans de donar pas a aquesta primera trucada,
que em penso que ja ha arribat,
que m'han de dir el lloc exacte que visitem.
No em serveix que em diguin la localitat.
Sí, aquell lloc que mostren el lloc.
No, el lloc exacte.
Anem a un lloc exacte que està en aquesta localitat.
No em serveix el nom del poble només.
A veure, donem pas a aquesta primera trucada.
Bon dia.
Ui, s'ha tallat la comunicació.
Potser han dit, calla, que jo pensava
que era que anàvem a aquest lloc
i no a un espai concret.
Els dèiem ara fa un moment
que com que el dia es presentava una miqueta a núvol,
tot en què insistim,
nosaltres veiem el sol aquí a la ciutat de Tarragona.
La previsió diu que encara pot ploure.
Hem dit, calla, que triarem un lloc sota cobert
i, si fa bo, si es campa,
podem visitar llocs magnífics en aquesta mateixa vila.
Nosaltres visitem un lloc sota cobert,
és a dir, un museu.
Un museu que està en una vila marinera del Baix Empordà
a la qual el mestre Ortega Monasterio
va dedicar-li una venera al canó d'aquesta vila.
Hem perdut el barret?
Sí? No hi ha cap trucada?
Llàstima, perdem el barret.
Anem a jugar-nos ara al portaceves?
Va, eh?
I direm que si es campa,
després de visitar aquest museu
que està en aquesta vila marinera del Baix Empordà,
podem passejar per la Cala Salguer,
per la platja del Castell,
per la platja de la Fosca.
El barret ja l'hem perdut, eh?
A veure si podem conservar les xancletes,
la bossa i el portaceves.
Donem pas a aquesta trucada. Bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlem?
Parles amb el Vicenç Aldade.
Què tal, Vicenç?
Doncs bé, mira, escoltant-se.
I què tal? On som avui?
Avui som a Palamós.
I què visitarem a Palamós?
Doncs podríem visitar el Museu Cau de la Costa Brava.
El Museu Cau de la Costa Brava podríem visitar?
Sí, em penso que sí.
Sí, no? I com es diu aquest museu?
Museu Cau de la Costa Brava, no sé com se diu.
És el Museu Cau de la Costa Brava,
o també conegut com a Museu de la...
d'allò del tema que tracta?
De la Costa Brava.
De què tracta aquest museu, Vicenç?
És un museu amb porta gòtica recentista.
M'està mirant una enciclopèdia i m'ha de dir que ens ensenyen en aquest museu.
Què hi ha dins d'aquest museu?
Ho estic mirant a Catalunya, estic mirant, sí.
Què hi ha dins d'aquest museu, Vicenç?
Va, que ho esminarem al final.
Què hi ha dins?
Les coleccions de coquilles, monedes i pintures modernos catalanes.
Doncs no és aquest el museu, tal com està concebut.
Jo em sap greu.
Aviam, és hereu del Museu Cau de la Costa Brava.
Però no és el Museu Cau de la Costa Brava, avui en l'actualitat.
Però és hereu, eh?
Es va crear l'any 1920, el que vostè diu.
I aquest, l'any 1989,
doncs l'Ajuntament va destinar una casa,
la Casa Montaner, com a seu d'aquest museu,
que no és d'això, de monedes, sinó que és d'altra cosa.
Però diguem de què és l'origen, eh?
Ui, s'ha aproximat moltíssim, Vicenç.
A més, ens ha donat informació, eh?
Gràcies per trucar-nos.
Adéu-siau, bon dia.
L'esperem un altre dia.
Saps greu, eh?
Adéu, Vicenç, gràcies.
Adéu, adéu-siau.
El Vicenç pràcticament havia entrat, eh?
És un hereu, és hereu del Museu Cau de la Costa Brava.
Però és el Museu de Palamós, evidentment.
També ens ha endevinat el Vicenç perfectament el lloc que visitàvem.
A veure, el Vicenç ha deixat el terreny, allò magnífic,
dues pistes que hem cremat avui,
el barret, el portaceders.
Ens juguem les xancletes.
Encara poden guanyar les xancletes del matí de Tarragona Ràdio
i la bossa, eh?
Aquesta bossa de bandolera amb molts compartiments.
I una darrera pista, jo espero que sigui una darrera pista.
Encara en podem donar dues més.
Jo espero que sigui una darrera pista.
Aquesta altra pista diu que,
de forma monogràfica, aquest museu hereu del cau de la Costa Brava,
que deia el Vicenç,
vol vetllar per la recuperació i conservació del patrimoni pesquer de la Costa Brava.
Amb aquesta pista ens estem jugant les xancletes.
A veure, recapitulem.
Som a la localitat de Palamós, al Baix Empordà.
A la localitat de Palamós,
per cert, l'habanera d'Ortega Menesterio es titula el Canó de Palamós.
A la localitat de Palamós hi ha moltes meravelles naturals.
És una vila autènticament marinera.
És una vila que té un museu,
un museu que el que vol,
de forma monogràfica,
per tant, ara aquí ja traurem altres, diguem-ne,
altres elements que formaven part d'aquell museu cau de la Costa Brava,
de forma monogràfica,
vol vetllar per la recuperació i conservació del patrimoni pesquer de la Costa Brava.
Més fàcil i impossible,
perquè només que em canviïn alguna parauleta,
ja amb aquesta pista pràcticament està fet.
Vol vetllar de forma monogràfica
per la recuperació i conservació del patrimoni pesquer de la Costa Brava.
És un museu, com li explicava també el Vicenç,
que és hereu del cau de la Costa Brava,
que es va crear l'any 1920,
però l'Ajuntament de la Vila
va destinar la Casa Montaner com a seu d'aquest museu
que vol això, vetllar per un sector molt concret.
Per això es diu Museu de...
Sospito que és d'aquelles respostes
que lamentaria molt que no arribés per part dels oients,
però que quan es diu
clar, home, no podia ser d'una altra manera.
Moltes vegades allò tan senzill és allò que no veiem.
A veure si hi ha més sort...
Però m'han de dir el nom exacte, eh?
Després que no...
Ai, és que jo he dit, ja s'assembla.
No, no, és que m'han de dir el nom exacte.
És a dir, que sí,
vostès busquen informació,
que busquin el nom d'aquest museu.
Donem pas a una nova trucada.
Aviam si hi ha una miqueta més de sort.
Bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlem?
Amb Sandra de Vallver.
Què tal, Sandra?
Mira, anem a provar sort.
Molt animada, no la veig, eh?
És que, i per almenys és participar.
I tant que sí.
I entre tots anem aprenent moltes coses del territori, eh?
Que d'això es tracta també.
Sandra, on creu vostè que som?
Al Museu de la Pesca.
Al Museu de la Pesca de Palamós, efectivament, eh?
I tant que sí.
Un museu que, entre altres coses,
ens enremet a altres temps més favorables de la Mediterrània, eh?
Aquesta Mediterrània tan malmesa que tenim.
Al Museu de la Pesca de Palamós
ens permet recórrer la història,
però també el present de la nostra Mediterrània.
Sandra, és aquí la Sandra?
Sí.
Sandra, enhorabona, eh?
No, jo per almenys he volgut participar
per les pistes que han anat donant.
Això no ho conec.
No ho coneixes?
No, però...
Doncs val la pena, eh?
No, que sí, que sí.
Mira, Sandra, doncs participant, participant,
però has guanyat dos premis.
T'agraïm molt la teva participació.
Tens les xancletes de Tarragona Ràdio i la bossa, eh?
Doncs gràcies.
Gràcies a tu per trucar-nos.
I si vols saber més coses,
no t'apartis de la sintonia, el telèfon sí, naturalment,
però de la sintonia no,
perquè tenim ja a l'altre costat del fil telefònic
Miquel Martí,
que és el director del Museu de la Pesca de Palamós.
Sandra, gràcies.
I recorda que pots venir a buscar els teus regals
aquí a Tarragona Ràdio,
entre les 11 i la 1 del migdia,
l'Avinguda Roma.
Gràcies, Sandra.
Bon dia.
Adéu-siau.
Doncs la Sandra ja ràpidament imaginem
que ha anat a escoltar
aquesta conversa que volem mantenir tot seguit
amb Miquel Martí.
Bon dia, Miquel.
Hola, molt bon dia.
Gràcies per atendre la nostra trucada.
Hem tingut la participació d'un dels oients
que deia que som al Museu Cau de la Costa Brava,
creat a començament del segle passat.
No era el cas.
Diguem-ne que aquest és l'origen,
podríem dir,
l'avi o el pare del Museu de la Pesca, no?
Això mateix, l'avi.
L'avi, ja,
perquè Déu n'hi do,
ha passat gairebé un segle.
Ara per ara,
al Museu de la Pesca,
jo ho comentava,
una mica entusiasta,
que no només és un espai
per remetre'ns a un passat d'un sector
i d'una mar una mica malmesa,
sinó que el que vol,
imagino,
és aprofundir molt, no?,
en els valors del sector de la pesca i del mar.
Sí, efectivament.
Nosaltres sempre diem que la pesca té un passat,
té una tradició,
té unes arrels,
la té a la Costa Brava
i igual com la té a tota la costa mediterrània,
però també és una activitat que té un present
i nosaltres també volem que tingui un futur.
I en aquest sentit,
l'exposició permanent recull aquest passat,
també aquest present,
i també desitja un futur per a aquesta activitat
que, bueno,
que per nosaltres representa un patrimoni important,
un patrimoni natural
i un patrimoni social
i també un patrimoni cultural, esclar.
Si li sembla, Miquel,
comencem parlant de l'espai físic del museu,
que si no vaig errar d'estar ubicat a la Casa Montaner
com a seu principal, no?
Sí, la Casa Montaner
és el lloc on l'Ajuntament,
al seu moment,
va decidir que ubicaria el museu.
L'únic que passa és que està allunyada
del port i de la mar, no?
I aquí hi concentrem, és la seu,
però hi concentrem més les activitats més restringides,
el públic, podríem dir,
l'administració,
la documentació,
la conservació, la restauració,
hi ha una sala de consulta,
hi ha tot l'espai més,
reservat pels especialistes,
mentre que tenim a la zona del port,
al moll pesquer,
pròpiament,
l'espai de difusió,
el mòdul d'exposició permanent,
podríem dir.
I quin és el contingut d'aquesta exposició permanent?
Doncs,
comencem
amb el present, precisament,
mostrant el que per avui,
per nosaltres,
representa el món de la pesca.
Expliquem,
a través d'un muntatge audiovisual,
que està preparat en cinc idiomes,
doncs,
aquests patrimonis
que aglutina la pesca.
Parlem de la riquesa marina
i de les espècies
que conformen el recurs marí.
Després parlem de,
diguem,
del que és l'ofici,
d'un ofici especial,
molt antic,
però molt diferent també
a qualsevol ofici d'enterra.
Parlem també,
doncs,
de,
del que significa,
des de la perspectiva econòmica,
l'activitat pesquera,
que és una activitat estratègica,
important,
especialment,
en les zones del litoral.
I, finalment,
doncs,
fem una crida a la gent
perquè aquest món,
que cal conèixer,
també té molts reptes
i cal, doncs,
que la societat en general,
doncs,
hi participi.
I, a partir d'aquí,
fem un repàs,
museogràficament,
lliure,
aquest primer està temporitzat
a través de la durada
d'aquesta explicació,
d'aquest muntatge audiovisual
i escenogràfic,
i dic,
a partir d'aquesta introducció,
fem un recorregut lliure
que parlem del que és pesca,
perquè hi ha moltes espècies,
però no totes tenen interès comercial,
d'on es pesca,
perquè hi ha molta mar,
però no es pesca a qualsevol banda,
per entendre's, no?
Del qui és qui,
amb la idea que el pescador
és el protagonista de la nostra història,
però no és l'únic actor,
i també, doncs,
com es pescava abans,
com es pesca ara,
i acaba tot plegat
en aquest apartat de Píleg,
aquest apartat que parlem del futur,
en el que, evidentment,
no podem explicar
ni ensenyar res,
perquè el futur no el sap ningú,
però sí que el podem desitjar,
no?
i aquest és el nostre desig,
que l'activitat pesquera,
que ens permet menjar peix fresc de la costa,
doncs, continuï,
perquè també permet guanyar-se la vida als pescadors,
i altra gent que no és pescador,
però també se la guanya de forma derivada
per aquesta activitat,
i ens permet, doncs,
també tenir un bagatge cultural superior
que val la pena, doncs,
tenir en consideració.
Tinc entès, Miquel,
que ara, durant el mes d'agost,
feu,
convoqueu tot un seguit
d'activitats adreçades a la família,
que passen des d'una excursió amb Bela Llatina,
la ruta marítima Josep Pla,
la ruta dels pirates,
tallers adreçats a la família,
relacionats amb el món mariner,
també, no?
Sí, la veritat és que sempre hem pensat
que l'activitat del museu
no pot limitar-se a les seves parets,
i que, més enllà de l'exposició permanent,
que és el nostre signe d'identitat,
doncs, hem de generar activitats
de dinamització cultural,
d'aproximació d'aquesta tradició marinera a la gent,
i, evidentment, a l'estiu,
en un context turístic com el que estem,
doncs, és una bona època
com per assajar tots aquests tallers,
i visites i excursions que organitzem.
D'aquí, potser, destacaria...
Han fet moltes, eh?
Han fet moltes.
I la veritat és que...
És que mirem de no parar
i de ser prou dinàmics.
Però destacaria, per un costat,
totes les que estan vinculades
a l'embarcació de Bela Llatina Rafael,
que és una embarcació del 1915,
amb la qual, doncs,
a través d'un conveni de col·laboració,
generem tota una sèrie d'activitats
d'entre les quals potser destaca
aquesta, la ruta marítima Josep Pla,
que venim fent des de l'any 97
i que té molt d'èxit
perquè permet a la gent, doncs,
participar en el que és la maniobra d'un vaixell,
però que navega a la manera tradicional,
a la Bela i a la Bela Llatina.
I això fa, doncs,
que hagis de canviar per força el xic
quan els ritmes són diferents,
quan l'esforç físic és un altre
i quan, sobretot, es demana a la gent,
als tripulants,
que participin realment
de lo que és cadascuna de les maniobres que es fan.
I després tenim també uns tallers familiars
que tenen, la veritat,
molt d'èxit.
Un de nusos mariners,
perquè la gent, doncs,
pugui aprendre, doncs,
aquells nusos més bàsics
que els pescadors utilitzen
de forma habitual
i que poden servir, doncs,
igual per amarrar una embarcació
com per,
això, assegurar un ferro
o lligar dos caps que s'han trencat.
I al costat d'aquest taller
n'hi ha un altre
que, sobretot,
atreu els petits,
que és un taller de pesca amb canya.
A partir d'aquest taller
que desenvolupen dos pescadors,
doncs, aquí a Palamós,
que malauradament van tenir accidents
i ja no poden anar a pescar,
doncs, pretenem també
transmetre tots els valors
del que és el respecte a les espècies,
del que és el respecte als pescadors,
als espais portuaris,
que a vegades, doncs,
anem a pescar,
però oblidem coses per allà a sobre
i, sobretot,
el que volem transmetre és això,
la manera de fer
que sigui correcta
i que sigui, sobretot,
respectuosa
amb l'entorn
i amb els companys.
Aquí, al matí de Tarragona,
ràdio, des d'aquesta ruta amagada
hem visitat altres museus
de les comarques jorínies.
La setmana passada,
sense anar més lluny,
vam anar al Museu del Cinema,
també hem estat el de la
Joguina de Figueres,
i ens explicaven que,
juntament,
amb el que vostè dirigeix,
el de la pesca,
estan fent
una exposició temporal
dedicada a Jules Verne.
Sí, efectivament.
En el nostre cas,
la mirada que fa
el Museu de la Pesca
és una mirada
de l'autor,
del novel·lista francès,
des de la perspectiva més
marítima i marinera.
En Jules Verne
sempre va
posar com a escenari
la mar,
la costa,
els ports,
les illes,
i va posar també
com a protagonista
de les seves històries
i novel·les,
doncs,
mariners,
navegants,
pescadors,
també,
i els va convertir
en petits herois
de les seves històries
i nosaltres
li devem alguna cosa,
no?
I aquest petit homenatge
que hem decidit
de muntar,
doncs,
aquests tres museus,
en el cas del Museu de la Pesca,
té a veure,
doncs,
amb això,
amb els arpons,
amb els animals marins
rars i exòtics,
i estranys,
amb les illes,
amb els naufragis,
amb la navegació,
amb els aparells,
amb la tecnologia,
en fi,
amb tota una sèrie,
diguem,
d'objectes
que formen part
d'aquest imaginari
de Jules Verne
dedicat a la mar.
Doncs,
avui ha estat un plaer
de veritat
desplaçar-nos,
ni que sigui,
a través del telèfon,
amb aquesta ruta amagada
fins al Museu de la Pesca.
M'ha agafat
a la costa tarragonina
i pujant,
pujant,
pujant,
ens hem aturat
a Palamós.
Miquel Martí,
director del Museu de la Pesca
de Palamós,
gràcies per atendre
la nostra trucada.
Molt bon dia.
Molt bon dia
i moltes gràcies a vosaltres.
Adéu-siau.
Una visita interessant,
sens dubte,
240 quilòmetres
de Tarragona
a Palamós
al Museu de la Pesca.
N'hem parlat
amb el Miquel Martí,
el seu director,
i la Sandra Ballver,
ha estat
la guanyadora
d'avui.
Dos minuts i mig,
les 10 del matí,
arribarem a aquest punt horari
amb l'agenda
d'activitats del dia.
Gràcies.