Un minut, dos quarts d'una, nosaltres sí que marxem.
Fem un desplaçament en breu, en aquest cas,
fins al cementiri de Tarragona.
Josep Sonyer, amb la unitat mòbil,
l'acompanya de Joan Maria Bertran visitant aquest recinte,
que aquesta hora del migdia no sé ben bé
si hi haurà molta concurrència,
però aquests dies anteriors a la celebració de Tots Sants,
Déu-n'hi-do la quantitat de persones que hi havia.
Josep, bon dia de nou.
Bon dia, Jovanda.
Molta gent?
Doncs sí, de moment sí, però no tanta com altres anys,
ja t'ho dic ara, perquè ara ho s'ho explicarem,
però es veu que aquest any tothom espera última hora.
Si més no, sóc el que han pogut copsar aquí.
Home, hi ha un cap de setmana pel mig,
que això permet que es faci d'una forma més esglaonada.
Això també té a veure, té molt a veure.
Li preguntem a la Montserrat Estivilla,
que de fet és la que té la parada just al costat de les fonts
que hi ha aquí a la plaça, davant mateix del cementiri.
Montserrat, bon dia, com estàs?
Hola, bon dia.
Ara em comentaves que aquest any la gent espera última hora.
O sigui, han començat molt a poquet a poquet
i fa uns 3 o 4 anys va passar el mateix,
que llavors els dies més a propers a Tots Sants
es va vindre molta gent i ho van passar una mica malament.
Avui és el primer dia que esteu aquí o no?
No, ja fa 3 dies que estem aquí.
I com han anat aquests 3 dies?
Doncs ja et dic, molt artificial i llavors molt encàrrec.
Ens ho deixen encarregat, venen i ja no tenen tants nervis,
perquè aquests dies són de nervis, encara que no us sembli.
Montserrat, explica'm, mira, aquests d'aquí són artificials,
això que tens per aquí, aquests poms, i aquests d'allà són naturals,
que llavors feu poms per encàrrec, no?
Ara vist una senyora que venia, encarregàvem un per dilluns.
Quina diferència pot haver entre aquests i aquests?
De preu, eh?
A veure, el que passa és que els artificials,
o els de roba, no cal dir artificials,
els de roba és un preu d'una vegada a l'any,
perquè normalment et dura tot l'any.
I el que fa molta gent és posar, per exemple,
tot l'any artificial i després el dia de tot s'hançat natural,
el 90% de les persones que venen aquí ho fan.
I dius que dura tot l'any aquesta de roba?
O sigui, normalment dura tot l'any.
El que passa és que perd el color una miqueta,
però et dura molt més.
Hi ha diferents tamans?
O només és un tamany únic aquí de...?
Són els poms petiters, poms amb rodó,
aquest any han tingut una variació de boquets amb rodó.
Quan anem a les campanyes,
t'hi diuen, mira, aquest any vindrà això,
i t'ofereixes al client.
Si el fan a mida, si el feu a mida,
clar, depèn de la flor que triï cadascú, no?
Perquè valia molt de triar, no sé, un clavell
o aquest d'aquí, o aquest d'aquí.
Molt bé, jo llavors també pregunto,
sobretot quan és gent gran,
el que ens volen gastar, llavors...
I aquí véns molt a preu per flor.
O sigui, no és un ram fet.
Te diuen, a quan va gladiol,
i llavors, doncs, diu, posa'm en tres, posa'm en quatre.
És diferent de la floristrida de tot l'any.
Aquí és, doncs, a peça,
i tot li has de... peça per peça.
Què es gasta, més o menys?
És a dir, què et demanen?
Per exemple, el clavell.
Set o vuit euros, la dotzana.
Llavors, t'afan mitja dotzanata de clavells
i tres clavells al darrere.
És el típic.
I aquest d'aquí, és que abans no m'ho dir.
Aquest quan surt, més o menys?
Surt més car que la flor de plàstic,
que la flor natural, o no?
No, perquè, a veurem, hi ha un pomp de roses
que surt a sis euros,
amb la seva fulla darrere, el paper i el llaç.
A partir de sis, ja està 25.
Sí, s'ha 25, eh? I durant tot l'any.
Tot l'any.
La veritat és que sí.
I aquest any, quina és la flor que us demana més?
Hi ha alguna flor que us demana més que altres?
A veurem, jo el que he introduït molt aquest any,
antúrium.
És aquella flor que és plana,
es diu antúrium, vull dir, la gent no la coneix,
però quan la veuen, no la tindré fins al final.
I amb les roses.
Llavors, és una flor d'una mica categoria,
però dura molts de dies.
I aquelles petitones que tens per allà, què són?
Són pumets que fa individuals per dins.
O sigui, dins els nitxos,
per posar-se que posen un jarret i això,
i que concorden amb els rams artificials grossos.
Què pot durar?
Per això molta gent s'ho pregunta.
Què pot durar un ram de flor natural
si el compres avui és divendres, no?
Pot durar fins passat de tots sants o no?
Pot durar, però la flor que és més forta
i que dura més és el gladiol i el clavell.
i les margarides.
Tot l'altre té tres dies o quatre,
per molt fresca sigui.
Llavors ja es comencen a pensar, no?
Ja no fan aquell goig.
O sigui, la flor perd la seva vida
i llavors se va assecant,
però aquesta altra flor que t'he dit és més forta.
I a veure, explica'm una mica què tens per aquí,
perquè jo veig algunes que no sé ni què són,
com aquelles d'allà de color blanc i vermell,
així petitones.
Aquelles són artificials,
però li diem els conillets.
El nom simple és els conillets,
llavors tens gladiols, tens criscentemps,
amb artificial.
Aquest any han fet fins violetes,
violetes, roses,
han fet una variació amb artificial
que no té res que envejar a la flor natural.
Abans em comentaves,
tornem a insistir,
amb el tema del començament,
que la gent aquest any s'espera en l'última hora,
però veieu gent,
perquè vosaltres ja recordo
que l'any passat ja hi ero aquí,
i més en aquell lloc mateix,
més gran,
guanyes més gran, no?
Hem fet una miqueta més allargat,
per comoditat de la gent,
que es puguin posar davant dels taulells
i per nosaltres per treballar més bé.
T'anava a preguntar, Montserrat,
hi ha clientela fixa?
És a dir, hi ha clientela d'aquest any
que ja els coneixes?
La veritat és que sí,
i quan se veiem fent,
hola, senyora Manuela,
com està, és típic,
com ja fa anys que estem,
ja deu fer 8 o 9 anys
que venim a aquesta campanya,
i és molt agradable.
Està portant la cadirata
perquè se senti.
La veritat aquí la fa empatar?
Sí, hi ha una senyora que és típica,
que ve i li diem a nosaltres abuela
perquè és molt gran,
se sent aquí,
para un ratet amb nosaltres
i se porta les seves flors.
És típic.
Està molt bé, eh?
Montserrat, Montserrat Estivill,
també hi ha l'Antònia
per aquí, la teva germana,
la Nerea.
Està entrafegada,
ella està entrafegada sempre.
Montserrat, gràcies,
que vagi bé.
Igualment.
La Montserrat Estivill
d'aquesta parada,
que és de Flor i Art,
que estan aquí,
al costat mateix de la Font,
davant del cementiri,
i com dèiem al començament,
iolanda,
molta concorrència,
tot i que la gent espera
comprar l'última hora, això sí.
Clar, perquè és el que dèiem,
enguany al calendari,
doncs determina
que hi ha aquest cap de setmana
i aquest pont,
doncs moltes gràcies,
en Josep,
ens retrobem d'aquí
una estoneta a la ràdio
i ara canviem radicalment
de tema,
deixem de banda
el que se'ns dubta
és el compliment
amb el ritual de cada any
i nosaltres complirem
el nostre ritual particular
de cada divendres,
que és donar-los
alguna que altra proposta
interessant
per ocupar
el seu temps
de lleure
en contacte
amb la natura.
Gràcies.