Joan Massagué, molt bon dia.
Bon dia.
Com va anar aquest encàrrec?
Bé, doncs això va sortir en el mes de desembre.
Stanislas, que és una persona que conec ja fa uns 8-9 anys,
i una persona amb la que jo ha col·laborat ja algunes vegades,
em va proposar, doncs això, escriure alguna cosa sobre el Quijote,
ja que ell este any tenia una sèrie de corsets en Castellalamanxa,
amb motiu del 400 aniversari de la creació del Quijote.
I, bé, doncs jo no li conèixer de dir a ningú que no,
doncs en principi li vaig dir, bé, veure què puc fer.
I així no va sortir la idea.
En principi vaig fer un tema que és el número 5 de l'obra,
el quint tema de l'obra, que és la Soberiana i Alta Senyora.
És la carta que li escriu don Quijote a Dulcinea,
una carta molt romàntica, molt desesperada en alguns moments.
li vaig fer aquest tema i li va agradar tant el que va sentir,
doncs que al final ha acabat siguent una suite de sistemes tot a dedicar al Quijote.
És a dir, que el començament havia de ser una petita peça, no?
Sí, i és això perquè, a més, el treball era doble,
perquè no me donava textos, és a dir,
els textos es tenia que treure jo.
amb la qual cosa, jo que era una d'aixes persones de tants espanyols
que no s'havia llegit el Quijote,
doncs m'ha hagut d'empollar part a part important del Quijote, no?
Tota sencera l'ha hagut de llegir, o no?
No, de la primera part, pràcticament la primera part, no tota.
A partir d'aquí, a partir d'aquesta lectura de part del Quijote,
com es composa la peça?
És a dir, com s'escollen els fragments?
Són tots del llibre?
De tot el que més m'interessava, n'hi ha textos
que són exclusius del llibre,
però n'hi ha textos que són meus,
és a dir, de tot el que jo he llegit
per poder composar i donar continuïtat
a unes determinades idees,
a mesura que anava llegint, anava quedant-me les idees,
o en paraules, o en alguna frase en complet,
sobretot el sextemps,
és la lletra meva, que és la cançó del Buen Escudero,
que és la que tanca l'obra,
està referida a Sancho,
en la qual no tenia,
no tenia, dins del que jo anava llegint,
no me donava continuïtat
per poder presentar a aquesta persona.
Llavors, el que ha fet és,
a mesura que anava llegint,
anava quedant-me les idees,
i així el que faig en aquest últim temps
és presentar la figura de Sancho,
es presenta,
es presenta a ell,
presenta,
o mos explica la seua relació en el Quijote,
el per què segueix el Quijote,
parla d'algunes de les aventures del Quijote,
i acaba l'obra,
doncs,
dient que,
aunque critica el Quijote,
i aunque pensa que el seu amo está loco,
al final diu que,
com el seu Quijote,
que no n'hi ha ningú.
I així n'ha acabat l'obra.
L'obra acaba així,
però anem al començament,
i parlem concretament,
si et sembla,
d'una d'aquestes sis parts.
Sí.
Crec que n'hi ha una
que està composada per piano.
Efectivament,
és el quart,
el quart moviment,
és una composició de soles para piano,
en la qual també jo faig
una xocoteta de trilogia,
seguint també el discurs del llibre,
en el qual el piano es posa
unes situacions que són vivides per el Quijote,
per exemple,
i la titula
Quatre escenes de l'ingeniós Hidalgo d'on Quijote.
Així utilitza,
per a cada temps,
utilitza noms i excepcions
per les quals es coneix el Quijote.
La primera seria això,
Quatre escenes de l'ingeniós Hidalgo d'on Quijote
i després ja el primer temps
és Danza de l'Armado Caballero,
que és en el moment
que ell és armat caballero.
Tot això,
seguís la secuència natural del llibre,
o sigui,
en el moment que ell és armat caballero,
faig una dança.
A continuació,
enllace,
els temes són sense solució de continuïtat,
són quatre temes,
que s'enllacen un,
sen a tres,
excepte del tercer al quart,
després de la batalla de Smolinos,
ara ho explicaré,
en el quart,
ahí sí,
ja n'hi ha un descans
i entra ja la meditació final
després de la batalla.
Llavors,
quan te dia,
el primer temps és
la dança de l'Armado Caballero,
sense solució de continuïtat
i a modo d'uns acordes
en forma impressionista,
que fan l'efecte de campanes,
és com si ella i Xirat de la Posada
després de ser armat caballero,
sonen com un,
ja et dic,
el piano fa uns efectes de campana
i llavors comença
el que és la marxa
del caballero andante.
És una marxa lenta,
que a mesura se va avivant el ritme,
perquè a mesura
que ell va avistant els molins,
cada vegada,
i el ritme del caball al principi
és ranqueant,
després,
a través d'una harmonia més consistent,
se va veient
que se va animant la cosa,
no?
Llavors,
va avistant els molins
i aplega la batalla.
Llavors,
es desarrolla també,
és batalla de los molinos,
el tercer temps,
s'intenta describir
la batalla que hi manté,
la batalla dura molt més
del que dura en el llibre,
que la primera,
se'n va aterre,
però,
bueno,
intenta,
a través de la música descriptiva,
definir
eixa batalla
que hi manté,
no?
Com es fa això?
És a dir,
com es defineix una batalla
a través de la música?
Bueno,
doncs en la imaginació
de cadascú,
no?
Això és,
cadascú,
doncs,
en un intent
d'intentar,
l'obra,
en general,
és una obra
d'un estil,
diguem,
romàntic,
no?
Molt romàntic,
diries,
una visió molt romàntica,
per a mi,
del Quixote,
de lo que jo ha llegit
i de la meva interpretació,
però, bueno,
a l'hora de,
a vegades,
d'intentar plasmar
ixe romànticisme,
també ha utilitzat
elements descriptius
de situació,
no?
Doncs això seria una manera
de describir
eixa situació.
Tu,
quan has sentit
música de pel·lícules,
doncs has vist,
estàs veient una tormenta
o estàs veient
el que un riu
es desborda,
estàs veient un terremoto
i la música,
doncs un poc això,
el fet d'haver estudiat
també composició de música
en pel·lícules,
també m'ha val
per a utilitzar
elements descriptius,
no?
Per exemple,
també te podria parlar
del tercer temps,
en el qual,
en les coples
de Don Quixote,
a Dulcinea,
doncs,
utilitza uns elements
polirritmics
en el piano,
ja que ell està
en el bosc
cantant a la naturalesa,
a la seva Dulcinea,
en el que fa efecte
que estan trencant-se rametes
que va aixafant rametes,
no?
de terra,
o que estan caiguent
gotetes d'aigua,
o sigui,
això és música descriptiva,
no?
Estic descrivint una situació,
aixina se busca cada un,
escolta,
la visió,
és la moa visió
de la batalla,
espero que ho pugueu,
tingueu la sort
de poder escoltar,
que decideu si vos pareix
o no vos pareix.
El quart moviment
ja seria
la meditació
de l'Hidalgo Manchego,
en la qual,
doncs,
ahir ja n'hi ha,
diguem,
que és una melodia
molt tranquil·la,
la qual és,
diguem,
la reflexió
després de la batalla.
Hi ha un moment
en què el piano
descriu
el caminat
que ens hi ha de Rocinante.
Sí,
sí,
bueno,
este es el segon
temps de l'obra,
este,
diguem,
que está en clave
un poc humorística,
un poc no,
diria que está,
és la nota humorística,
no?
Em va causar
molta sensació,
no?
al llegirlo,
perquè és un,
és una copla,
que está,
un soneto,
vamos,
un soneto,
pero després,
a medida que ara vallachínse,
el perqué
de este soneto,
és a dir,
Rocinante,
creía que era
el bisnet
de Babieca,
y se creía
lo que no era,
no?
Entonces,
se manté un diálogo
en el soneto
en el cual
él mentalmente
está parlante
en el seu bisabuelo
que era
Rocinante,
no?
Y bueno,
la veritat és que el text
es fantàstic,
es fantàstic,
me va a agradar molt,
i bueno,
el vaig plasmar
d'una manera,
però sempre pensant
que el que camina,
el que pensa,
és Rocinante,
entonces li vaig ficar
en un ritme,
ja ho fiqued
en la partitura antes,
produciendo l'efecto
d'andar cansino,
no?
Pum,
cha-cha,
pum,
una cosa així,
eh?
Entonces,
pues,
ahí se manté
un diálogo
en el cual
el cantant
té que intentar
fer dos personatges,
uno,
el del caball
del Sid,
Babieca,
y l'altre,
el del pobre
Rocinante,
no?
Cándole tan caball.
Cándole tan caball.
Molts ullens
estaran preguntant
quan podran
escoltar
aquesta peça
aquí a Tarragona.
Pues,
això és una pregunta,
una molt bona pregunta,
jo no ho sé,
si se podrà
escoltar o no,
lo cert
és que, bueno,
intentaré
que se puga escoltar,
a mi m'agradaria,
me faria molta il·lusió,
ja que se va fer,
s'estrenar este mes
en Castilla-la Manxa
i en altres concerts
que se faran
possiblement
dins de l'estat espanyol,
pues,
m'agradaria
que uno d'aixòs
fos a Tarragona.
Per lo menos
vaig a intentar-ho,
tinc que tindre,
ara mantindre
una entrevista
ja demanat,
jo dic,
ara demanat
una entrevista
a l'Ajuntament,
pues,
veure si se podria portar
i, bueno,
encarrega este tema
i, bueno,
me faria molta il·lusió,
la veritat.
Hem de dir
que aquesta suite
en un lugar
de la Manxa
es podrà escoltar
l'Expressió Universal
del Japó.
Bueno,
és una idea
que el director general
de Turisme
en el Ministeri
en Madrid
s'ha plantejat
la possibilitat,
no està totalment decidit,
ja que l'expo
ha començat ja,
però, bueno,
el fet
que després de dues setmanes
que s'ha exposat la idea
no s'hagués dit
encara,
no s'hagués dit
que sí
ni que no,
és una manera
de pensar
que seria possible.
Jo me'n sé
que confiem
en poder escoltar-la
ben aviat
aquí a Tarragona,
a la nostra ciutat,
aquesta peça
i, en fi,
de gent que vagi molt bé,
que tingui molt d'èxit.
Moltes gràcies.