Camí de la una del migdia recuperem aspectes tradicionals de la festa
després d'aquest parèntesi que hem dedicat a aquest acte puntual
que té lloc avui a la plaça del Vall de Dames i Vells,
el Dia Internacional de la Pau.
Col·laborar-hi no implica cap esforç,
senzillament deixar un missatge enganxat en aquest mural que s'instal·larà,
que de fet ja s'està instal·lat en aquesta plaça del casc antec
de la ciutat de Tarragona.
Aquesta tarda és un dels moments,
bé, és que parlar d'un dels moments,
hi ha tants moments a la festa que dius ja
com encapçalem la següent entrevista.
Doncs dient que és el Dia del Pregó,
ahir parlàvem amb el pregoner d'enguany, l'Emili Rosales,
que és el Dia de l'Arrencada i de la Baixada de l'Arrencada.
Per què? Doncs perquè ja saben que aquesta tarda,
a partir de les 6, al Saló de Plens,
hi haurà el pregó a càrrec de l'escriptor i editor Emili Rosales,
que després hi haurà l'acompanyament dels massers a la ciutat,
al pregoner, la tronada del pregó de la pirotècnia,
igual el cas és que a partir de dos quarts de vuit
hi ha un dels moments de la festa,
que jo anava a dir els petits, però no només els petits,
que tothom espera, perquè és l'arrencada dels gegants.
Després dels rituals dels tres coets amb davís,
arrenquen les ballarugues dels gegantons negritos,
gegants moros, gegants vells de la ciutat,
i el nano, el caletó del cos del bou,
el gegant vells i nous, nanos del carrer de la marceria,
gegants vells i nous, nanos de Torreforta,
gegants de Sant Pere i Sant Pau,
gegants nanos i bruixa del barri del Port,
el nano del Club Maginet,
els nanos de l'Associació de Veïns Verge del Carme,
els nanos de la Garrotada,
gegants del Serrallo, gegants de la plaça Sant Joan,
gegants i nanos del Col·legi del Sagrat Cor,
gegants i nanos del Col·legi Sant Domènec,
gegants del Miracle,
nanos de la Unió de Sant Pere i Sant Pau,
grellers, gaiters, dolçainers i tabalers,
la banda l'alegria d'en Posta
i la banda de música d'Artajona,
que en parlarem després de la una.
Tots no podien ser-hi.
Tots no podien ser-hi.
Dic que allà els esmentaré perquè ningú se'ns enfadi.
i hem triat alguns d'ells.
És l'Antoni Segura. Bon dia, Antoni.
Bon dia.
En el seu dia també va ser perpetuador de les festes.
Avui ve en qualitat de cap de colla
dels gegants de Torreforta
i portador dels gegants moros.
I ens acompanya l'Alfredo González,
un dels portadors del gegant del Cos del Bou.
Bon dia.
Bon dia.
Jo no he fet números,
però aquí quants nanos i gegants i de tot
es poden ajuntar a la plaça?
No els he comptat mai.
Jo crec que és un dels dies més...
que no li donem importància,
però és un dels dies per mi, eh?
Que si per Sant Tegla n'hi ha gent,
a l'arrencada aquesta també n'hi ha molt de gent
perquè és que no es deixen passar ni per la plaça de la Font.
És que jo no sé com ho feu, eh?
Per ballar.
Per ballar com podem.
Per ballar d'entrada i per passar després, eh?
Efectivament.
Heu comptat mai quants elements de nanos i gegants?
Jo no he comptat mai,
però jo crec que és un dia...
A tots els barris de Tarragona hi ha una parella de gegants
i a tothom s'agrada participar una mica dintre de la festa,
dintre d'aquests actes de Sant Tegla.
I suposo que és un dia bastant maco per reagrupar
totes aquestes colles de geganters
i poder-les fer partícipes d'aquesta festa.
Quan ja abans que sortigués tot això del Drac, l'Àliga...
Abans que el Seguici sortien tots aquests gegants.
Torreforte sempre ha sortit.
Sempre ha sortit.
Quan no hi havia allò del Seguici,
que eren els gegants de Tarragona
i el Baix de Bostons,
les dues colles d'aquests temps
i n'altres sempre sortíem, baixàvem.
I elements més característics de la festa.
Sí, abans el Seguici eren els gegants, més que res.
Gegants dels nanos.
Sí, no hi havia gaire més coses.
I ja està.
Sí, sí.
Quan les festes...
Alguna vegada hem parlat que duraven tres dies,
quatre cosetes, pim-pam, l'acte religiós i ja està.
Els gegants i els altres hi eren.
Els gegants sempre, de tota la vida.
Antoni, quants anys fa que fas de portador dels gegants?
Ja ho fa de l'any 70.
L'any 70...
35 anys portant gegants?
35 anys, portant els gegants de Tarragona.
Que els altres, els béns, passaven més el doble que aquests.
Bastant més, eh?
Bastant més.
Que vas que tenen que agafar aire per pujar a la pujada de misericòrdia,
tenes que agafar aire d'endebaix.
Allò va ser, doncs, bueno, una d'allò que jo treballava amb un Gidano.
Allò sí que era, perdona, allò sí que eren gegants, eh?
No els gegants moros d'ara.
Allò sí que érem gegants de veritat.
En quin sentit ho dius, Alfredo?
En el sentit que, no sé, són...
A part de que passaven, són els gegants característics, no?
Ells, hòstia, bé, sortia amb aquells portadors, amb aquelles cares de dir...
Això no hi ha qui ho aguanta.
Després parlant de sacrifici, de dolor i de patiment, Alfredo, eh?
Sí, sí, sí.
És que, a veure, és que la festa és molt bonica veure-la des de fora, no?
Però la gent que estem a dintre patim, no?
Ens agraden perquè volem, no?
Però patim d'una...
Ens agraden les festes i vivim les festes d'una altra manera, no?
A part del patiment, sí, és molt diferent.
Però crec que tu mires els gegants d'abans i els gegants d'ara
i hi ha una diferència abismal, no?
Hi ha una diferència, sí, sí.
I jo crec que aquells seran els gegants.
Clar, jo m'imagino, no, és evident que fins i tot a l'hora de ballar,
de moure's, la cadència i el ritme que es porta és un altre,
en consell del pes, per tant, també això canvia.
Sí, dona, claro, això canvia perquè abans portar-la i ballar-la alhora
no el podíem portar-la, ara sí.
Ara agafes aquests, balles i el portes a l'hora,
perquè pesen menys.
Això s'ha de dir, l'alçada és la mateixa, però pesen molt menys.
Què pesa, Antoni, els que portes tu?
Deu de baixar un 60 i escaig de quilo, no pesen més.
Ah, però això és molta estona, eh?
Sí, dona, però és el que t'estic dit, ballar i portar-los,
que la millor, no sé, poden ser 10 minuts per tindre-la damunt.
Mentre balles i el tornes a portar, doncs això pesa, eh?
Abans agafaves, feies la caminata, paraves i ballaves.
Cada cantonada, doncs, tenies que parar, perquè passaven.
Jo et dic, jo era jove, però a mi la sang m'arribava al cap
i el tenia que deixar perquè no podia més, i ara no.
Ara vas caminant en vent i, bueno, vas ballant, també te canses, no?
Però aneu substituint o us aneu canviant, no?
Sí, sí, sí, ara sí.
Anem dos, sempre anem dos.
Ara venen també xiquets que s'ajuden, xiquets joves que volen portar lents.
Són els dos itenets que se n'engüiden, tinc que parlar d'ells.
Són dos itenets que ahir a la nit estaven, quan jo vaig portar els nanos,
i eren allà l'Ajuntament, pentinal, que com que estaven pentinant el gegant,
i treure la pols, doncs perquè avui estiguin preparats per sortir.
I allò impecables de gala, eh?
I avui, mira, i avui se fa il·lusió de tot això, a mi me fa il·lusió, no?
Clar que sí, home.
Jo, mentre pugui, ho portaré, ara, quan no ho pugui, ja no ho portaré.
No hi falta gent perquè hi hagi relleu, i perquè sempre hi haurà gent per portar els vegades?
Sí, bueno, n'hi ha molta gent que...
Ah, l'Ajuntament és molt jove, avui.
Sí, n'hi ha molta gent que ho vol portar, i ho porten allà una estona,
però quan no, baixa-la baix, que tal, no?
Naltros de vegades sí que tenim, bueno, de vegades, ara tenim un grupet que ja fa molts anys que anem, no?
Però sí que costa trobar gent que vulgui portar els gegants,
però almenys naltros tenim problemes.
Naltros de barri avui tindran problemes, perquè treballen, treballen tardes, un dia de cada dia,
treballen, no poden dir a l'empresa que es deixin sortir més aviat,
i a la meva els podem treure com no els treurem.
Per tant, que hi ha aquesta incertesa...
Naltros, té el seu problema, que la gent tampoc...
Tampoc s'anima.
Els barris, bueno, està passant a Sant Pere i Sant Pau, està passant al Milagre,
a tots aquests gegants, és molt difícil de tindre gent per portar-los.
La gent no s'anima.
En el cas vostre, la cosa...
Sí, bueno, naltros ja fa temps que portem la mateixa gent, sempre.
Ara han vingut dos o tres xiquets joves, també, que també s'agraeix, no?, de quan en quan.
però, vull dir, naltros tenim un grupet que fa per almenys deu anys ja que portem el mateix grup.
Llavors, ja portem una altra història, no?
Però sí que costa que entri gent.
Hi ha vegades que ha vingut gent, no?, ha portat el gegant i el dia següent ja n'ha tornat a vindre.
Que m'ho he repensat, no?
Sí, sí, és que les nostres peces, podem dir que són de les peces més antigues que surten al Seguisi,
perquè són les originals, són els antics vells de la ciutat i el cap i les mans són originals.
I llavors són gegants que pesen, també.
La geganta nostra pesa 68 quilos, no han pesat mai, però por ahí por ahí el gegant uns deu 9 quilos més.
Jo me'n recordo que els gegants del cos del bou portaven naltros, també, portaven per les festes del cos del bou
i després emparmaven a Sant Magí.
Ahir està portant, per almenys 7 o 8 anys, si no tinc més, és del cos del bou.
Antoni, Alfredo, teniu molta pressa?
No.
Ja us hem fet perdre una miqueta de temps, uns minuts més no faria res.
Us ho dic perquè és gairebé l'una del migdia, jo vull que ens expliqueu més coses.
Molt bé.
Fem un parèntesi per les notícies i continuem.
Anem al vermut i continuem.
Molt bé, doncs de tornada de les notícies, tornem a saludar l'Antoni i l'Alfredo.
Doncs gràcies i bon dia, Anna Giner.
Informació útil, sens dubte, per a totes aquelles persones que utilitzen el transport públic a la ciutat de Tarragona
i que, com és òbvi, aquests dies de festa major i de moltíssima activitat al carrer,
doncs té alguna que altra variació.
Nosaltres continuem, l'Antoni i l'Alfredo han tingut l'amabilitat de quedar-se una estona més amb nosaltres.
Home, tenint en compte la dimensió de l'acta d'aquesta tarda,
havíem de conèixer més coses i amb allò que diuen d'anar, doncs,
perpetuant la festa i mai millor dit, s'ha de recordar.
L'Antoni, abans, començava a explicar-nos com es va trobar en aquesta situació fa 35 anys
de ser portador dels gegants, no estaria malament que ho expliquéssim, Antoni.
Jo treballava amb un gitanu, que ja és mort, per desgràcia, i em va dir, diu,
cony, és que no em trobo bé, em fa malos ronyons a veure si ho pots portar-ho.
Jo no ho havia portat mai, el gegant.
Jo, el que sí, anava amb el marxís de cimbales, que vaig estar.
Bé, i l'hi vaig portar, però a cada sortida li feia malos ronyons.
Quina casualitat, dius.
I ja li vaig dir...
Dius, ui, això...
Ja vaig dir que no hi anava més, perquè la veritat, no, eh, no?
Em fotia un fart jo d'allò per...
Però el gegant d'aleshores, eh, aquell que deies que passava tant.
El gegant, el gegant, no la geganta, el gegant.
I llavors, doncs, bé, vaig dir que no li portava més.
Bé, i un altre gitano se va retirar i l'únic que portava els gegants era jo.
Van vindre a casa al cap de colla, si ho volia portar jo.
Dic jo, o sigui, en la condició que la peça passés al meu nom.
Sí, sí, no hi havia cap problema.
Però el problema va ser l'Ajuntament.
L'Ajuntament va ser el problema entre ells, que, claro, com que això venia de tradició gitana,
com és que un paio portava el gegant.
Havia de portar això que pertanyia a les gitanos una mica.
Clar, de vores va haver-hi el fullon entre ells.
Bueno, va passar.
Jo al cap de colla dius, bueno, tu no t'has de fotre,
que això ho hem de solucionar nosaltres, i ho van solucionar.
I llavors, doncs, ho vaig portar jo sol.
Però ja et dic que va haver-hi els seus problemes també per portar-los.
Però ara que comentaves que hi ha dos joves que ho vam, t'ajuden, i així són gitanos.
Sí, sí, són gitanos.
Per tant, aquesta tradició continua, d'alguna manera, no?
Bueno, resulta que amb un fill, també l'ha portat algun cop,
però no vol portar per raons de treball i tal,
no pot portar, però a mon fill, doncs, sempre he dit,
a més, no li agrada.
Oi, això t'ha d'agradar, eh?
Perquè si no...
No li agrada, clar, no li agrada, allò no ho porta.
I total, el net sí, el net diu que sí,
perquè, bueno, te tinc que dir,
no sé si es planta diu aquí,
que l'any que ve també farem els gantons petits de Tarragona.
Què dius ara?
Nosaltres.
Déu-n'hi-do.
De vols, clar, ja serà una cosa que, bueno,
a la mió sé que...
És queixa el conseller,
però això és una cosa que ho tirem p'acabat.
Les paraules se les emporta el vent, Antoni.
Això mateix.
Tu no pateixis.
I de vols, però, bueno,
això ja serà qüestió de portar els xiquets més jovenets, no?
Ja veurem a veure el que passa.
L'Alfredo és bastant més jove,
tot i que té una llarga experiència
amb la portada dels gegants, no?
Parlar la joventut, no sé quan vas començar.
A veure, jo fa, ara aquest any,
fa uns 14 o 15 anys que porto els gegants del cos del bou.
Ja vaig començar amb els gegants del miracle,
quan van sortir,
i, bueno, jo i el Jordi Marquès,
ara som dels més antics que portem els gegants del cos del bou.
Ell va entrar primer,
jo vaig entrar l'any següent,
però vull dir, són...
ja una llarga trajectòria.
Teniu bons lumbars, eh?
Perquè, clar,
home, una miqueta d'exercici postural s'ha de fer,
ara que està tan de moda parlar d'això de l'exercici postural,
però, eh?
A veure, és el que diem.
I porteu una bona subjecció aquí als lumbars.
Són joves.
Quina part del cos pateix més?
Si és que en pateix alguna, digui jo.
Jo crec tot,
perquè jo tinc la costum de portar-la amb el cap.
Els hombles, però amb el cap és el que em fa...
fa i ballar el gegant amb el cap.
nosaltres només portem els hombles,
però vull dir, no te fa mal alguna cosa en concret, no?
Quan acaba la festa...
Ah, no, que tu eres el que deies,
que has de patir molt,
si no no xales, no eres el masoquista.
Quan acaba la festa,
llavors ja te comencen a fer mal les cames,
te fa mal les lumbars,
te fa mal els hombles,
te fa mal tot, no?
Vull que tu deus passar...
Sí, sí, però això ja és quan acaba la festa.
Vull dir que durant la festa no te fa mal res.
El que sí vull dir d'allò que no se ho deixem,
que és aquesta nit a les 12 de la nit,
l'any passat ja van sortir entre la plaça de les Cols,
a les 12 de la nit.
Bueno, allò, si no ho veig, no ho crec.
Dius que fa tanta gent a aquestes hores.
Qui t'ho diria 10 anys enrere
que passaria això per la nit?
Claro, jo sempre he tingut la mania
i amb els companys
de baixar els gegants per les escales,
però no s'atreveixen.
No s'atreveixen pujar, pujar,
a lo millor sí, però baixar...
És que baixar és arriscat, eh?
No, és arriscat,
que sempre ha sigut la meva il·lusió
de baixar les escales,
però no m'atreveixo.
M'atreveixo, sí,
però el que passa que t'has d'arriscar molt.
però que te pot tocar,
sempre te toque,
les cames de darrere te toquen a les escales.
Si no, vaja que,
a lo millor no em jubilaré
sense a lo millor de baixar-les, eh?
Que allò s'agafa una miqueta d'allò,
es provau, eh?
De tots els itineraris
que heu de fer en el període de festa,
quins són els moments més complicats
com a geganters, com a portants?
Complicat.
Bé, que a l'entrada va ballar.
Sí, vull dir que tinguis puest
a l'entrada en una plaça
poder ballar
i complicar-te així
a lo millor la baixada de misericòrdia, però...
La baixada, bueno,
la baixada ja és...
Però no és que res perquè pots relliscar
o perquè si te trobes alguna carretilla
dels diables o alguna cosa,
si la trepitges,
això és perillós, la gent...
Ja porteu sabata que s'enganxa bé,
a més a més?
No, porteu les pardenyes.
Les pardenyes, vambes.
Sí, però vull dir,
si vas amb una miqueta de precaució,
nosaltres sempre anem davant.
Mai ho he tingut cap problema vosaltres?
No, no, jo no.
Jo he vist caure,
anava jo amb el gegant
i la gent cridava,
dic, cony que passa,
m'he girat amb el gegant
i era la geganta que va caure.
A tothom estaria...
Jo no recordo que era petit
i veure la geganta de la ciutat
caure al carrer La Nau.
No sé si s'hauria dit tu.
No, va caure un altre.
Aquest va caure
a començar la baixada de Misteriòrdia.
A començar la baixada,
bueno, la capturada del carrer de La Nau.
I l'altre cop al carrer Santana.
Va arribar a caure també.
Jo he vist caure molts de gegants.
Abans vam veure amb una trobada,
com que ahir sembrava allò,
sembrava que fèiem una guerra
de gegants amb l'aire.
Estàvem plantats i anàvem caien tots.
Això a valls?
A valls, a la Candelera.
Anavam d'altres sobre el miracle i...
A Camp del Fútbol.
Són el que passa que eren de fibra de vidre
i per això volaven.
Ah, clar, no passaven, no passaven.
Per això volaven.
La geganta la van agafar d'un metro de terra,
eh?
D'un metro de terra la van agafar,
no va arribar a caure a terra.
Sí, sí.
També va caure.
Home, sí que un gegant,
vosaltres que heu vist,
la gent es deu espantar moltíssim, no?
Sembla que...
Pots fer molt de mal.
La gent no li donen importància,
no li donen importància
i en qualsevol moment
pots tindre un tros de peu,
una doblegada de peu,
el que sigui,
t'assega la peça
i avui pecen.
Encara que no de jo,
pecen aquelles peces.
Que te caigui una peça de 50 milions.
A la Canalla li pots fer mal.
No li donen importància.
Per això,
jo me'n recordo abans
que venien sempre a la Guàrdia Urbana,
venien al costat nostre
i la gent l'apartaven.
I a la plaça La Font
sempre hi havia les seves valles
que posaven les valles.
Estem d'acord
que han de participar
la gent amb els gegants.
Però el dia que...
que no sigui el dia
que caigui alguna peça...
Home, jo espero que no.
Creu en els dins.
No s'ha passat mai en altres,
però creu en els dins.
Jo me'n sabria greu
que caigués,
més que res per la peça també.
Pel mal que li pugui fer a algú,
però és una peça molt antiga.
i si caigués...
Quina relació personal
teniu amb el gegant que porteu,
cadascun de vosaltres?
Perquè hi ha una relació personal.
Jo molta.
Jo sempre he portat la lleganta
i mai canviaria la lleganta.
Parles amb ella,
li dius coses.
Home,
vull dir...
No, no, no,
a més que jo ho trobaria molt natural.
És una manera d'aquest diàleg
interior
que deus fer amb la figura.
Jo quan li fiquem les joies
o sobretot jo a la lleganta...
T'estic posant bé, Alfredo.
No, no, cadascú té la seva peça
i li arregla la seva peça,
però jo arreglo per exemple la lleganta
i els que venen amb mi
amb la lleganta també
i quan li fiquen les joies
i tal,
doncs sempre li dius alguna coseta,
vinga va,
que comencen les festes,
no sé què,
que ara disfrutarem més i tal.
Alguna cosa sempre te s'escapa.
L'Antoni sí que té
una relació més estreta.
No, jo,
quan són les festes del barri,
que el coneixem nosaltres les festes,
allí no ballo mai jo.
I molt bé diu,
per què no balles a la dona?
Diu, si no em ballo la lleganta,
diu, la lleganta estàs ballant a Tarragona.
Jo ballo la lleganta,
però la dona no ballo.
Amb això queda fatal, eh?
Doncs mira,
és a dir,
i un crepat d'anys, eh?
Que fa...
I això ho fem.
Aquests dies, clar,
deies,
ho posa a punt,
abans deies que li hem de col·locar les joies,
perquè òbviament són objectes de valor,
són peces delicades,
la roba,
pentinar-la,
abans deies també
que s'està pentinant.
Com arregleu les figures
abans de sortir?
Home,
nosaltres tenim la perruqueria fina,
que és d'allí del barri,
aquesta és la que s'encarrega,
fa 20 anys,
ja que s'encarrega de pentinar la lleganta,
se la pentina al principi de corpus,
li portem al cap,
i li treu tota la perruca,
la renta,
la pentina,
i després li va fer petits retocs,
no?,
per Sant Ballí,
Santa Tegla,
però, bueno,
és allò que deies abans,
no?,
tenim una relació amb la peça que tenim,
no?,
i, no sé,
és que no sé com explicar-t'ho,
perquè tens que estar,
ho tens que vivir,
no?,
és el que dèiem abans,
que això t'ha d'agradar molt,
perquè estar 15 anys,
o estar 35 anys amb algú,
t'ha d'agradar molt.
és que si no t'agradessis,
jo crec que no,
no,
vaig si no fóssim durat 35 anys.
I avui en dia el jovent,
això no ho entenc.
Clar,
jo us ho dic perquè,
quan estan plantats,
abans que comencin les cercaviles,
i comencin a ballar,
una imatge típica,
és la canalla,
sobretot,
que s'acosta,
que vol tocar la robeta,
que vol posar-se a sota,
aquesta és una manera també,
perquè no es perdi,
això no agrada gaire,
als nens o a vosaltres?
No agrada gaire,
no, no,
els nens,
a mi m'és igual,
jo a la meva filla se fica a dintre i tot,
però perquè el porto,
en canvi els nanos,
li xeca la fardella no.
És possible que s'apropi,
i és el mateix,
no sé amb qui ho comentàvem,
que el típic i el clàssic,
els nens petitets,
petitets,
petitets,
és que els nanos els facin por al començament.
Jo he vist pocs nanos de curta edat que els agradin,
nens,
em refereixo que els agradin als nanos.
I als gegants passa el mateix,
veus els crios que s'apropen,
toquen el gegant i tal,
però una vegada s'aixeca el gegant,
diu,
això ja no és el que és.
Segur que us sentiu com orgullosos,
quan s'agosta,
mica d'altra,
que bonica.
Li xequen la fardella,
perquè allò que ho mirin els crios,
passa, passa,
no, no,
i se'n va corrents.
Això moltes vegades amb els crios,
quan estan plantats,
va,
se li xequen la fardella i tal.
Agrada, agrada molt.
I escolteu això de ballar la música,
pacteu repertòria amb les bandes,
com va el tema?
Tenim un petit problema,
segons que és grup de galles.
Ara parlarem amb un grup de música,
ja veurem què dieu.
Tenim uns petits problemes,
perquè hi ha,
aquí a Tarragona tenim grups de galles molt bons,
no tenim res que envidia els de fora,
però, clar,
nosaltres a l'hora de ballar,
doncs s'agraden peces que puguis ballar,
jo no te diré el Joan Petit quan balla,
però vull dir,
peces de ball,
i aquí a Tarragona,
clar,
hi ha grups,
ja t'ha dit,
bons,
que toquen peces meravilloses,
però que hi ha vegades
que no es poden ballar amb un gegant al carrer.
Per això ho pacteu prèviament?
No, no, no.
I aquí no seria la solució
que quedéssiu un dia tots plegats
i impactar el repertori.
Dic jo, eh,
que jo no som ningú.
Nosaltres ja li diem als tècnics
que venen de l'Ajuntament
que a veure què passen les gralles,
perquè les gralles jo estic molt...
és que no toquen peces
per ballar els gegants,
que toquin peces
per ballar els gegants
després amb ells en un concert
que toquin aquestes peces,
que és el que hem de fer,
però si sembla que anem morts,
perquè no sabem ballar...
o alguna cosa així com a més animada...
Que es puguin ballar,
hi ha passos dobles que es poden ballar,
hi ha malls que...
Que costen,
però n'hi ha passos dobles
de cercaviles,
que és el que han de fer
per fer ballar els gegants.
Però és que portem...
Sant Magí ja se van queixar,
Sant Magí.
i a Santa Tecla
no vindran aquests de...
Bueno, no sé d'on venen de fora.
Clar, que si aquests venen...
I toquen la música tradició d'ells,
no nostres, sinó d'ells.
A nosaltres hi ha vegades
que segons quines peces es toquen
quan sortim del gegant
i dic escolta,
aquesta no la toquis més
perquè és que no sabia com ballar...
I clar, no queda bé,
tu veus un gegant
que no sap agafar el ritme de la música
i escrius, no?
Però la gent gran entén,
i diu, hòstia, mira aquest com balla.
A nosaltres quan te toco un passo doble
allò és que els gegants se'ls fan volar.
Hola, i et deus sentir allò,
et deus pujar l'energia.
Sí, sí, sí.
És que no és el mateix,
t'apessa més el gegant
quan no balles que quan balles.
Quan estàs ballant no t'apessa tant el gegant.
Però quan vas amb professor, per exemple,
allò és un calvari.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic
un dels músics d'una de les bandes
convidades de la festa major tarragonina.
És el Ricardo,
director de la banda música d'Artajona.
Ricardo, buenos días.
Buenos días.
Gracias por atender nuestra llamada.
Esta tarde ya estaréis aquí en Tarragona
y a punto para acompañar
todos estos elementos de la fiesta,
els gegants, no?
Sí, señor.
Nosotros vamos,
la banda música d'Artajona,
vamos para acompañar al lleó.
¿Para acompañar al lleó?
Al lleó, sí, señora.
Pero esta tarde estaréis tocando también.
A las siete y cuarto de la tarde hacemos la bajada,
me parece que es desde el Ayuntamiento
y hacemos una bajada tocando Lamparito Roca
con la otra banda,
me parece que es de Ampuria,
me parece que...
La Alegría de Amposta.
O de Amposta, sí, señora.
Que es también banda veterana en la fiesta mayor.
Muy bien.
Ricardo, dinos un poco
qué tipo de repertorio preparáis
cuando venís a fiestas como la de Tarragona.
Pues el Roto es el primer año que vamos a Tarragona,
vamos como consecuencia de que este año
se ha hecho una obra nueva para acompañar al lleó,
que no había, por lo visto,
no tenía música específica,
entonces la ha hecho un compañero mío
y ha hecho la armonización,
entonces vamos la banda de música de Cartagona
a acompañar al lleó
y vamos a tocar esa marcha nueva,
que la estrenaremos,
me parece que es mañana,
en un concierto que hay en el Bermú,
pero para acompañar al lleó,
pues paso dobles, marchas,
cosas típicas para acompañar
a un gigante
o algo de la profesión de ahí, de Tarragona.
A los llegants de Tarragona,
ahora nos lo acaban de decir
que tenemos dos representantes, dos portadores.
Les gusta que la cosa tenga mucho ritmo, ¿eh, Ricardo?
Que tenga mucho ritmo, ya he estado oyendo, ya he estado oyendo, ya.
O sea, que yo esta tarde diría
que tenéis que dar mucha caña
porque tienen muchas ganas de bailar.
Pues que no se preocupen,
que sí es por eso aquí,
la gente que somos de Navarra,
estamos acostumbrados a este tipo de fiestas
y a dar mucho ambiente y mucha caña.
Y mucho movimiento allí, ¿eh?
Allí sois de mucho movimiento.
Eso, pues eso es lo que...
Hombre, me imagino que cuando el Ayuntamiento de Tarragona
nos llama a nosotros a alguna banda de Navarra
o como también van los grupos de gaiteros de Tudela y tal,
quiere decir que quiere que llevemos la música de aquí,
pues porque seguro que es marchosa,
que tiene alegría,
que es importante para bailar con los gigantes,
con los dragones, etcétera.
Y entonces eso, la música popular de aquí de Navarra
pues puede acompañar muy bien, yo creo,
que a la fiesta de Tarragona.
Yo no sé si Antonio y Alfredo
te quieren comentar algo de esto que decíamos ahora.
No, nosotros estuvimos el año pasado
bajaron unos de Navarra.
No sé si seríais vosotros que llevan, ¿no?
No, esta es la primera vez que viven.
Ah, la primera vez.
La banda de Cusica de Tarragona es la primera vez.
Y esta gente sí que nos hacían bailar bien.
Pues es que...
Porque se lo decíamos nosotros, ¿no?
Sí, pero además esto es hablarlo.
O sea, nosotros vamos de aquí de Navarra,
vamos con un repertorio, pero vamos,
y de oye, pues que queremos este tipo de cosas.
Pues se habla en un momento
y en ese momento se soluciona, vamos.
Sí, sí, así eran los del año pasado.
Pues nada, pues nosotros haremos igual o parecido.
Ah, vale.
Hablando se entiende la gente.
Efectivamente.
Además esto de la música,
a todo el mundo le gusta lo mismo.
O sea, que no vamos a hacer cosas raras.
O sea, todo el mundo sabe bailar pasodobles,
sabe bailar marchas, sabe bailar...
O sea, que es que está todo inventado, ¿eh?
Más o menos.
Ricardo, vosotros sí que os habéis inventado
o compuesto, mejor dicho, esta marcha para el Lleó.
¿Conoces la figura del Lleó?
¿La habéis visto?
Yo no la he visto.
Yo estuve tocando,
porque yo estuve tocando hace tres o cuatro años,
he estado dos veces,
pero me suena que yo estuve con los gigantes
o no me acuerdo muy bien,
pero no me acuerdo cómo se ha dado.
De todas formas, el que ha compuesto la obra,
yo simplemente he armonizado para banda,
el que ha compuesto la obra
sí que lleva cuatro, cinco, seis o siete años yendo.
Entonces, lo que ha compuesto
lo ha compuesto expresamente para el Lleó.
Le voy a decir que la entrada es un poco despacio,
porque es cuando nosotros hemos pensado
como que es cuando se levanta el Lleón y tal.
Nada, pues son ocho o veinte compases
y luego ya es pasacalles o paso doble, perdón,
y venga, bien de caña y a bailar y lo que sea.
Vaya que las fiestas de Tarragona ya las conoces, pues.
Yo sí, yo he estado dos años,
pero te digo que igual he estado hace seis o siete,
o sea que este año, a ver,
además antes las llevaba,
antes cuantas veces,
las otras dos veces estabas ido tocando,
este año ya dirigiendo.
Ya dirigiendo.
Que cambia, cambia un poco,
cambia un poco,
porque tocando estás más tranquilo,
bueno, entonces toca,
pero ya dirigiendo,
sobre todo si tienes conciertos,
como tenemos dos conciertos,
el concierto del Bermú,
de la mañana del jueves a las doce,
que hace la entrada de los...
Sí, mañana, mañana.
Mañana estaremos nosotros también,
retransmitiendo vuestra entrada,
la vuestra edad de todos los músicos de la fiesta.
Pues ahí estaremos,
entonces tocaremos cosas agradables,
pues ya que es un concierto del Bermú,
pues cosas agradables de escuchar,
nada de música de banda y clásica,
nada, venga,
todo de escuchar
y que la gente se lo pase bien.
y luego la mitad del concierto ese
sí que lo hacemos a medias
con los gaiteros de Tudela.
Entonces haremos banda y gaita
y es cuando estrenaremos la obra del GEO.
¿Esto será mañana?
Mañana a las doce.
Magnífico, pues ahí estaremos,
lo podremos retransmitir en directo como...
Oye, como dirían los buenos,
estreno mundial.
Estreno mundial exclusiva, ¿eh?
Estreno mundial en exclusiva,
la banda de música de Artajona
y los gaiteros de Tudela
interpretando el GEO
en una cerca vila.
Pues Ricardo, esta tarde
busca Antonio y Alfredo
pactar las músicas
porque os veo muy bien dispuestos a todos
y de eso se trata.
Muy bien.
De pasarlo muy bien
y nos encantará
que estéis aquí en Tarragona
y que nos acompañéis
en esta fiesta mayor.
Aquí estoy yo,
terminando de trabajar
que salimos ahora
y en cuanto salga de trabajar a las dos
ya estamos para allá.
Pues tenéis un ratito de carretera.
Nada, nada.
Ricardo, oficial de gui-director
de la banda música
d'Artajona de Navarra,
una de las bandas
que estará aquí
en la ciudad de Tarragona.
Muchísimas gracias, Ricardo.
Buen viaje.
Gracias a vosotros.
Hasta la tarde.
Adiós.
Adiós.
Pinta bé, eh?
Sí, sí.
Pinta bé.
Aquesta banda ja és vostra,
com aquell que diu, eh?
Sí, bueno,
això ben sempre...
Us poseu allà al costat...
Ha sigut una cosa
que sempre ho hem dit.
A veure,
perquè el Gió,
tot això,
porten les bandes
aquestes
i porten un ritme
sempre de passodobles
i tal,
per ballar.
I en altres,
no es canvia en un any
que vingui
una xaranga d'aquestes
al costat nostre,
per fer ballar els gegants.
i clar,
perquè moltes vegades
es fan...
perquè no venen
la banda aquí,
en altres i tal.
Sempre se porten
aquests països de...
No sé...
Són les interioritats
del segis
i que també s'han d'explicar,
però jo subratllaria
el que deia l'Alfredo
parlant,
la gent s'entén.
És qüestió que diu,
ep,
és el que t'he deia abans,
que els gragers
d'aquí a Tarragona,
Déu-n'hi-do, eh?
Però clar,
és el que dius,
quan sortim,
per exemple,
a la nit
a la baixada de l'Àliga
amb els gegants,
se'n fiquen
una banda de música,
no?
Es nota,
es nota la diferència.
És la vostra
vegada energètica particular,
la música,
és el que necessiteu.
Sí, perquè se nota
aquella diferència,
dius, hòstia,
quin pas doble
i escolta les trompedes,
els trombons i tot,
i és diferent,
però bueno,
vull dir que
tampoc es desmereixer
el treball
que fan els gragers,
no?
Senyors músics
de la festa,
una miqueta més
de marxeta
perquè si ells,
els portadors,
s'ho passen bé,
és que ens ho passem bé tots.
perquè la gent balla
i s'hi diverteix
en el compàs nostre
i tothom
quan estàs ballant,
vinga,
allò de les Parmes,
que comencen a fer
la gent Parmes,
i vinga,
allò te don més,
encara més ànims
per continuar ballant.
Doncs l'emparitor roca,
com sonarà oficialment,
nosaltres també
hem fet
la nostra primera
emparitor roca
del matí de Tarragona Ràdio
que ens ha acompanyat
de fons,
ja pràcticament
en la recta final
del matí de Tarragona Ràdio.
Antoni Segura,
cap de colla
dels gegants de Torreforta,
portador dels gegants Moros,
Alfredo González,
un dels portadors
dels gegants
del cos del Bou.
Moltíssimes gràcies,
de veritat,
no només per venir aquí,
sinó per aquesta tasca
que feu,
que ja sabem
que ho feu de gust,
però que us l'agraïm
igualment.
Bona festa major.
Molt bona festa major
a tots els altres.
Adéu-siau.
Moltes gràcies.
Adéu-siau.
Gràcies.
Gràcies.