logo

Arxiu/ARXIU 2005/ENTREVISTES 2005/


Transcribed podcasts: 1390
Time transcribed: 18d 4h 18m 22s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

A diferència d'altres processos,
nosaltres hem tingut molt interès en que es parli de normalització.
Jo crec que en aquests moments, com vostè diu,
el dia 7 es posa en marxa un reglament molt important
que ha estat fruit d'un consens,
com no havia tingut mai un reglament d'estrangeria,
on els agents socials, sindicats, organitzacions empresarials,
les principals organitzacions no governamentals
han treballat, jo diria, molt seriosament
per incorporar el que des de les seves perspectives
creuen que hauria de ser la resposta d'un reglament l'any 2005,
és a dir, que doni resposta al que és en aquests moments
el mercat de treball i les demandes que tenen aquests diferents sectors.
I per tant, és evident que per posar en marxa aquest reglament
necessitàvem que es normalitzés una situació
que en aquests moments a ningú se li escapa,
que és important,
que és que bastants milers de treballadors
estan en una situació en què necessiten
incorporar-se al mercat de treball
amb drets i deures.
I aquests drets i deures vol dir que han de tenir el seu contracte de treball,
han de tindre la seva corresponent alta a la seguretat social
per contribuir també al nostre sistema de benestar social,
que és una de les vies fonamentals, la cotització,
i han de reunir dos o tres més requisits,
estan padronats des de fa sis mesos,
evidentment, tindre el passaport
i no tindre antecedents penals.
Per tant, aquest també és un punt molt important,
a diferència d'altres regularitzacions, com vostè deia,
que era un procés on els requisits realment...
i a mi m'agrada passar pàgines.
És a dir, jo crec que...
Parlem del present,
però hi va haver processos on realment van ser molt complexes
i realment, des d'aquest punt de vista,
jo crec que si aquest té dues grans característiques,
és la claretat dels seus requisits
i aquest ampli consens que farà possible
que realment estem en les millors condicions de comensal,
com vostè deia el dilluns vinent.
El nou reglament contempla altres aspectes
que ja aniríem abordant en una altra ocasió, probablement.
Dic perquè no pensem que el reglament només observa
aquest aspecte de normalització,
que hi ha altres aspectes que probablement també sigui
molt important abordar més en debat, si li sembla,
perquè ho és interessant, des d'un punt de vista
sobretot pràctic i operatiu,
explicar en què consisteix aquest procés de normalització.
Parlem dels requisits,
perquè no tothom es pot acollir a aquest procés de normalització,
les persones que ho poden fer han d'estar en una situació,
en unes circumstàncies molt particulars.
Sí, fonamentalment es tracta d'una característica
que potser val la pena remarcar,
és que han de ser els empleadors.
És a dir, usem aquest terme que és més ample.
Per no dir empresaris exclusivament.
Exactament, perquè hi ha casos que són els empleadors,
que són els que han de portar aquestes sol·licituds,
que després, si no té inconvenient,
en parlaríem, a les oficines que han desplegat
perquè aquest procés sigui el més tranquil
i el més ordenat possible.
I han de portar el certificat d'empadronament
de la persona amb la que facin el contracte de treball,
per tant, hi ha d'haver un contracte de treball,
certificat d'empadronament en el que es demostri
que aquesta persona porta sis mesos residint
en un municipi de qualsevol lloc de l'estat espanyol,
després, evidentment, el passaport en regla
i que no tingui antecedents penals
ni, evidentment, a l'estat espanyol
ni al seu país d'origen.
Per a aquestes persones, és complicat accedir a aquest certificat?
Perquè, clar, deuen ser gent diferent segons el país.
El certificat, en aquest sentit,
es parla, perquè les coses cal matisar-les,
dels darrers cinc anys.
Per tant, no podem parlar de coses,
en fi, de tota la vida, no?,
d'un període concret.
I després, en el cas que hi ha països
en què el procés no pot ser tan ràpid
i és una mica complexa,
en principi és un requisit
que si la persona presenta el resguard,
conforme ho ha demanat,
encara que en aquell moment no ho presenti,
l'expedient, en fi, estarà en falta de dades
fins que ho pugui presentar.
És l'única salvetat.
Tot el que més és evident que es dona.
I una vegada presentat
i veure que aquests requisits són correctes,
se li dona un mes a l'empleador
perquè doni el treballador d'alta la seguretat social.
Si no ho fes així,
aquesta resolució no seria vàlida.
Per tant, aquella persona no normalitzaria la seva situació.
S'hauria obert el procés, però ell no ho diria.
És evident.
Nosaltres creiem que aquesta és la diferència de més.
Si tenim oportunitat altres vegades del reglament,
aquest és el fet fonamental.
pensi que abans sempre es parlava...
Les paraules a vegades volen dir moltes coses o no,
però en aquest cas es parlava d'oferta de treball.
Ara es parla de contracte.
Contracte en tota regla i alta en la seguretat social.
En tota regla i alta en la seguretat social,
que és evident,
és la manera de donar seriositat a un procés
i en el que realment incideix realment en el mercat laboral
i en el que deia jo anteriorment,
que hi ha un fet fonamental.
És a dir, aquesta és una via per,
si volem mantenir el nostre estat del benestar,
que és la cotització de les persones
amb els seus drets i les seves obligacions.
Parlava fonamentalment de la documentació.
Després, cadascuna d'aquestes persones,
en funció del sector en el qual treballa,
també hi ha diferències.
Sí, hi ha diferències des del punt de vista
que el promig del contracte són sis mesos.
hi ha excepcions, per exemple, en el camp agrícola,
aquests contractes poden ser de tres mesos.
En el cas del servei domèstic,
el tema és una mica més diferent.
En aquest cas,
hi ha una diferència que ha de ser la mateixa persona
a la que vagi a les oficines.
Per tant, hi ha uns matisos.
El que passa és que sí que és important
tenir en compte el promig,
el promig que és per la majoria de contractes
que serà aquests sis mesos.
Potser li pregunto obvietats,
però precisament estem aquí per explicar-te
els detalls d'aquesta normalització.
Un cop parlem d'un contracte de sis mesos,
es tira endavant la normalització d'aquest treballador.
Un cop se li acaba aquell contracte de sis mesos,
en quina situació queda aquella persona?
Aquesta persona quedarà en una situació
com queda qualsevol...
Com qualsevol altre desempleat,
diguem-ne, del propi país d'origen.
Quedarà en la situació que sigui.
És indubtable que això dependrà del temps.
Dicen quan ha drets i deures.
Exacte, quedarà en els mateixos
que comporta el règim d'aquí.
És a dir, si tu en un període de sis mesos
no és suficient com per cobrar de l'atur,
no estaràs en aquesta condició.
Si necessites més temps,
si necessites menys, quedaràs així.
Però és evident que aquest és el primer objectiu.
diguem-ne, el contracte inicial.
Després hi ha d'haver les successives renovacions
fins que puguis tindre,
el que diem nosaltres,
la residència permanent,
que és després d'un període de tres renovacions.
De tres renovacions del contracte laboral.
No, li ho deia perquè justament això de dioma,
doncs es normalitza aquest treballador d'origen estranger
dins de l'àmbit laboral,
diguem-ne que està en la mateixa situació,
el mateix estatus que qualsevol altre treballador del país.
És aquesta la...
Sempre i quan el...
Torno a remarcar-ho,
és a dir, els...
Igual que en aquest país,
és a dir,
si vostè no ha cotitzat un mínim de temps,
no té dret a l'atur.
Si ha cotitzat més temps,
doncs tindrà dret.
És a dir,
en la mateixa situació.
No podem obviar,
senyor Abelló,
que en aquestes circumstàncies
i en altres sempre hi ha aquella picadell,
que aquella cosa
que es pot detectar alguna irregularitat malintencionada.
Això imagino que ho tenen previst,
perquè aviam,
tots ho sabem,
que això passa, no?
És indubtable que estem davant d'un procés
i no cal amagar-ho.
És un procés complex.
I jo crec que precisament
l'objectiu aquest d'arribar a consens
amb el que totes les parts
ja estiguin implicades,
quan parlem d'empleadors,
quan parlem de totes les principals
organitzacions empresarials,
dels principals sindicats,
organitzacions no governamentals,
càritas...
En fi, és un llarg...
Jo sempre poso un exemple
que jo crec que és molt il·lustratiu.
És a dir,
s'han incorporat
treballs de més de 4.000 folis,
que vol dir que hi ha hagut molta gent
que hi ha treballat
per realment fer un reglament
que doni resposta
a les demandes.
Per tant, des d'aquest punt de vista,
és indubtable
que el cos
que té aquest reglament
jo crec que
té una bona arquitectura,
des d'un punt de vista
jurídic i també social.
Ara bé,
tampoc cal ser ingenuos.
I moltes vegades
pot haver persones
que es vulguin
aprofitar
de situacions
de necessitat
dels altres
i per això
nosaltres tenim
tots els dispositius
des de,
indubtablement,
la inspecció de treball,
però tots els mateixos
programes informàtics
de comprovació
que van precisament
en aquesta direcció.
És a dir,
per això els requisits
des d'aquest punt de vista
s'ha intentat
que siguin
el més clars possibles.
A diferència
d'altres processos
que,
escolta,
valien
qüestions diferents
que no eren
els certificats
d'empatronament.
això es presta
a moltes coses
com va passar.
Per tant,
jo crec que
a l'acotar
molt bé
aquests requisits
fa possible
que aquestes situacions
siguin
més difícils
de donar.
En tot cas,
si se'n donen
algunes,
evidentment,
hauran d'actuar
els mecanismes
que ja tenim
preparats
i que són els normals
de l'inspecció
de treball,
fonamentalment.
Han fet un càlcul
aproximat
de les persones
que estan
en una situació
irregular,
que estan treballant
i que es podrien
acollir
aquesta normalització,
aproximat,
evidentment.
Nosaltres,
i ja sé
que vostès
és la seva obligació,
fixar,
és a dir,
jo crec que
és legítim,
fixem
quina data
més o menys hi ha.
Jo crec que
en aquest procés
jo no vull parlar
de dates
abans que s'acabi.
Jo crec que
precisament
un procés
d'aquestes característiques
que té
molta complexitat
i no se'ns
escapa a ningú.
El que
nosaltres hem fet
fonamentalment
és posar
els mecanismes
que creiem
que donen
abastament
resposta
o poden donar
resposta
a aquesta situació.
De xifres
en parlarem
quan acabi
el procés
i el que hem fet
en aquesta fase
fonamentalment
és
molts convenis
de col·laboració
des del Ministeri
de Treball
i Afers Socials
en moltes
d'aquestes
organitzacions
que no els hi parlava
per tal
que puguin
donar informació
a totes les persones
interessades
aquí han entrat
les federacions
de municipis
les comunitats
autònomes
etcètera
per tant
hi ha molts
col·lectius
i moltes
diguéssim
oficines
des d'aquest punt
de vista
que donen informació
a part de totes
les pàgines
webs
del Ministeri
jo crec que
són unes pàgines
molt didàctiques
i després
el que hem fet
sobretot
és
descentralitzar
el procés
de presentació
de sol·licituds
des d'aquest punt
de vista
era indubtable
que a diferència
també d'altres
processos
on tot se concentrava
la subdelegació
del govern
el que hem pensat
que s'havia de fer
tot el contrari
és a dir
que
en el territori
de la circunscripció
de Tarragona
de la província
de Tarragona
hi hagués
dues oficines
fora de la delegació
una precisament
molt a prop
d'aquí
de l'Avinguda
de Roma
de l'Institut
Nacional
de la Seguretat Social
de l'INSS
un altre
a l'Institut Social
de la Marina
al carrer
Francesc Bastos
un altre
de la Tresoreria
Reus
i un altre
a Sant Carles
de la Ràpida
a l'Institut Social
de la Marina
de les Terres de l'Ebre
per tal
i a més en horari
de tarda
perquè
per una raó molt clara
perquè
a part
que en principi
molts col·lectius
i moltes persones
segurament
els hi és més
fàcil
perquè tots
aquests funcionaris
i persones
que tenim contractades
per participar
en aquest
per treballar
amb aquest procés
es dediquin
només unes hores
determinades
amb aquest procés
i no hi hagi
interferència
d'altres processos
i a més a més
ho fem
amb
cita prèvia
és a dir
perquè
sigui
el procés
el més
ordenat
possible
que jo crec
que es tracta
d'això
a partir
d'un
telèfon
des del dia 1
ja es pot demanar
cita prèvia
i per tant
nosaltres farem
un procés
realment
tranquil
en molta intensitat
quan parlo
de tranquil
des del punt de vista
ordenat
tranquil gens
vull dir
en molta intensitat
perquè es tracta d'això
que en un període
de 3 mesos
donem resposta
a una situació
heredada
i que realment
des del nostre punt de vista
aquesta societat
aquesta situació
difícilment
podia aguantar
i abans
li preguntava
per algunes
xifres
més concretes
és tot especular
com vostè
ve deia
fins que no s'acabi
el procés
no es poden donar
unes xifres
objectives
de tot el procés
hi ha entitats
que treballen
en temes d'immigració
que apunten
que una tercera part
aproximadament
de les persones
que estan en aquesta situació
no normalitzada
doncs justament
podrien normalitzar
la seva situació
laboral
una tercera part
aproximadament
s'apuntava
des del sindicat
UGT
per exemple
tot és especular
evidentment
perquè no parlem
sobre xifres reals
donada a la situació
de la immigració
primer no parlem
de xifres reals
i després
que en aquest procés
intervenen
tots els agents socials
i per tant
des d'aquest punt de vista
jo també estic convençut
que
els empleadors
en el sentit més ample
no només
com parlem
d'empresaris
també tenen
majoritàriament
i jo crec que
nosaltres aquests dies
també hem fet aquest esforç
de parlar
amb tots ells
i amb diferents col·lectius
per tal de
de copsar la situació
i de
de donar informació
també estan molt interessats
en aquest procés
perquè al final
a veure
la nostra societat
no pot
tornar
a unes relacions
laborals
com hi podia haver
fa 50 o 60 anys
és a dir
les relacions laborals
són les que hi ha
i es basen
en el contracte laboral
i en les cotitzacions
a la seguretat social
i amb uns drets
i amb uns deures
jo crec que
avui dia
tothom
està interessat
majoritàriament
en aquesta
línia
per tant
parlar de
percentatges
jo sincerament
el dia d'avui
per la meva part
per la responsabilitat
que tinc
crec que seria
poc prudent
jo crec que
la nostra obligació
precisament
en aquestes dates
és
informar
de com està la situació
de les possibilitats
que hi ha
dels mecanismes
i dispositius
que tenim
que jo crec
que estan
bastant
molt ben elaborats
i que
podem donar
resposta
en aquesta situació
i estic convençut
que
que anem
amb una bona línia
perquè
aquesta situació
que tenim ara
jo crec que no
no interessa ningú
ni
evidentment
els immigrants
ni els empresaris
ni a la societat
en general
que no
et
es