.
Dos minuts i mitja, seran tres quarts d'udre del migdia.
La via TET, escolta, aquest és l'espai que estrenem aquesta setmana
i que els acompanyarà cada setmana, cada dijous.
Abandonarem la cuina del Francesc Lleodó del restaurant Marló de Tarragona
per entrar directament a tot aquest univers d'establiments
que té la ciutat de Tarragona, aquest gran centre
comercial que s'anomena la via TET.
La via TET, escolta, és un espai que sobretot vol ser un espai participatiu.
Un concurs en el que vostès a través d'un lloc de pistes
han d'endevinar on s'ha aturat la unitat mòbil de Tarragona Ràdio
dins de tot aquest bandall de possibilitats que ens ofereix la via TET.
Unes pistes que anirem donant una línia telefònica
que ja resta oberta al 977 24 47 67
i en el cas d'avui també un convidat a en Rafael Olivier
que és el president de la via TET.
Rafel, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut. Avui és un programa una miqueta, doncs, un espai de presentació.
La dinàmica serà aquesta, la nostra mòbil al carrer, un establiment,
saludar el propietari o propietària i començar a donar tota una sèrie de pistes.
Però avui, com que és el primer dia,
no està malament també fer una mica de memòria
i recordar als nostres oients que aquí a Tarragona tenim un gran centre comercial
que no ens l'acabem, podem agafar des del balcó fins gairebé al serrallo,
com aquell que diu, no, Rafael?
Exacte, exacte.
Ja li diem, és un centre comercial.
Serà per metres de centre comercial?
Exacte. Tenim molt, molt per donar, molts metres per passejar,
per disfrutar i per comprar, evidentment.
I, bueno, avui encetem un nou programa.
Amb aquesta iniciativa el que volem és, evidentment,
donar a conèixer la Via T cada dia més a la ciutat de Tarragona
i, evidentment, donar una oportunitat als nostres associats
que es puguin ells també donar a conèixer a través del vostre mitjà
que tan amablement ens heu ajudat.
Donarem les pistes i la persona que ens truqui...
Aviam, nosaltres anem donant pistes.
Si a la segona pista ja saben de quin establiment es tracta,
doncs ja ens truquen, no cal que s'esperin fins al final.
Que costa una miqueta més, vostès en el moment...
Calla que ja sé on és la mòbil, amb el Josep Sunya i el Joan Maria Bertran.
Està en aquesta botiga, doncs només que ens diguin en quina botiga estan,
tenen un premi que el mateix establiment, doncs molt amablement,
ofereix poca broma, eh?
Que no és un premi qualsevol.
Quan els digui el premi d'avui ja diran, calla, parem atenció.
No el puc dir perquè si dic el premi ja dic una pista.
Per tant, ens esperarem a dir el premi.
Et sembla que saludem els companys de la Unitat Mòbil?
Perfecte, em sembla molt bé.
Em penso que els tenim molt ben instal·lats.
Joan Maria Bertran, Josep Sunyer, bon dia.
Hola, home, bon dia.
Que passa que vosaltres no us podreu comprar res en aquesta botiga on sou, no?
Ah, no?
No, i jo ja he donat la primera pista gratis.
Bé, però podem comprar...
Per vosaltres, dic.
Per la vostra persona.
Per nosaltres no, però per fer un regal sí, per exemple.
Home, per un regal quedaríeu fantàsticament bé.
Sou al carrer Soler?
Al carrer Soler?
Sí.
A prop del mercat?
Sí.
Més pistes de situació?
Vinga, va, que és el primer dia, no ho posem molt difícil.
Mira, des d'aquí una pista bona, va.
Des d'aquí estic veient una mena de llocs on la gent hi dipositen coses
i que aquestes coses poden anar a diferents llocs.
I que tenen segell, aquestes coses.
Davant de les bústies de correus.
Va, sigues generós, no siguis garrepa, eh?
Que és el primer dia, Josep.
Davant de les bústies de correus.
Vinga, va, diguem-ne.
Vols creure que ja tenim una primera trucada?
Una botiga o un establiment que està davant de les bústies de correus.
I una primera trucada?
Doncs saludem aquesta primera persona.
Bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlem?
Dora Rioja.
Què tal, Dora?
Ai, que m'agrada aquest concurs.
Ai, que t'agrada aquest concurs.
Molt, molt, molt.
Mira, em sembla perfecte.
Clar, que no endivini, però vull dir que m'agrada aquest moviment.
Mira, si no ho endevines, nosaltres igualment t'agrairem la teva participació per crear ambients, saps, Dora?
I esperem que no sigui l'última vegada que participis.
Aquí no se pot fer cap pregunta a nosaltres, no?
Aviam, no.
Com pista.
No, en principi les pistes.
De moment hem dit que som al carrer Soler, a prop del mercat, davant de les bústies de correus.
I que, aviam, nosaltres no tenim perjudicis de camina,
però, en principi, el Josep i el Joan Maria no podrien vestir-se o posar-se allò que venen en aquesta botiga.
Si volen, sí, eh?
Però diguem-ne que no és normal.
Penso que no és habitual.
Pot ser que s'ha xivit, eh?
No, no, però podia haver estat perfectament, però no és el cas.
No és el cas.
Ai, però t'has aproximat molt, eh, Dora?
Ja ho sé, ja ho sé.
Truca'ns un altre dia.
Gràcies, adéu-siau.
No, perquè en aquest establiment que ha dit la Dora, els senyors també poden trobar coses per duells, eh?
Exacte, exacte, exacte.
Mira, té la seva cosa, eh?
Que tenim una altra trucada.
Em penso que la persona que és titular d'aquest establiment encara no n'hem saludat.
En tot cas, donem pas a aquesta trucada i la saludem immediatament.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlem?
Amb l'Encarna.
Què tal, l'Encarna?
Bé.
De quina zona de Tarragona ens truques?
De l'Avinguda Catalunya.
Tu ets allò habitual, compradora del comerç, d'aquell que diem de tota la vida, tot i que siguin establiments nous?
Sí, jo he comprat en aquesta tendeta i no me n'enrecordo del nom.
Ai.
Jo et puc dir la situació que està i tot, vull dir que entrant a Masquerra ja hi ha el mostrador petitet.
I tant.
Però l'únic que passa és que no me n'enrecordo del nom.
I ara quan he dit això, he anat a buscar el de les bossetes que tinc i no...
I tens... Aviam, la botiga ara té un nom, però abans hi tenia un altre.
No, jo només el conec ara, de fa dues temporades.
Una de les pistes és que anteriorment es deia División de Marc.
Ja t'ho dic, no t'ho sé dir, però jo he comprat a la tenda i no me n'enrecordo.
Te podria dir la situació, els trobadors i tot.
Però bé, deixo l'oportunitat amb una altra persona.
Encarna, moltíssimes gràcies.
A tu.
Truca'ns un altre dia.
Vale, d'acord.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu-siau, adéu-siau.
Ai, ai, ai, que ens ho posen molt difícils.
I com que som bona gent aquí a la ràdio, ens sap greu, saps?
Però dius, no, el primer dia fem-ho allò bé.
Donem alguna pista que, per exemple, pot arribar amb la veu de la seu titular.
Josep, estàs molt ben acompanyat, no?
Doncs la veritat és que sí que...
De la propietària de la botiga, a més a més.
Estic molt ben acompanyat.
No direm el nom, eh?
No, perquè...
Home, sí o no?
No sé, no sé.
El nom de la botiga és un nom compost que, a més a més, té una rima.
Rima, el nom, eh?
El nom de la botiga és rima.
No ho direm qui és.
Rima sonant o consonant?
Però, escoltem la veu de la propietària.
Mira, mira.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
No em diguis el teu nom, eh?
No, no, no el diré.
Hem sentit una clienta teva, ara.
Digue'm, digue'm.
Que hem sentit una clienta d'aquesta botiga, l'Encarna,
que diu que és clienta que ha comprat,
però no se'n recordava del nom de la botiga,
però segur que sabia el nom de la propietària.
Una clienta que ha trucat al concurs,
que es diu Encarna,
i que no se'n recordava el nom de la botiga.
Ah, doncs...
Jo me'n recordo de més d'una, Encarna.
I diu que fins i tot ens ha dit on estava el taulell,
els emprovadors...
Ho ha descrit tot, eh?
El taulell, la situació, com està tot,
el que tens aquí al costat.
Vaja, vaja, molt bé.
Digue'm, una cosa, Josep, pregunta...
És que no sé si la...
No ens escolta, no ens escolta.
No ens escolta, llàstima.
Hem de pensar-hi que ens porti un retorn a la convidada
perquè ens pugui escoltar.
Se l'està posant ara mateix i ens podrà escoltar.
Perfecte.
No ens dirà el nom, però, perquè si ens dirà el nom...
No, no, el nom de moment no.
No, perquè és que si diem el seu nom,
diem una mica el nom de la botiga.
Bon dia, senyora, propietària de la botiga,
de moment ho direm així.
Bon dia, bon dia.
Bon dia.
De quines edats podríem parlar
les clientes que puguin venir a la teva botiga?
Buf, moltes edats.
Podria ser a partir de 25 a 65, mira.
Tenim una...
Aquesta és una altra pista,
però tenim una altra trucada, donem pas.
Bon dia.
No, no, Jolanda, jo vull dir si se pot tornar a trucar o no.
Doncs seria un altre dia, en tot cas, eh,
per donar opció a altres oients.
Segurament la Dora, que ha trucat abans,
diu calla, que ara ja me'n recordo.
I després sí que haigut.
Doncs un altre dia, Dora, d'acord?
Gràcies.
Gràcies, adéu.
977-24-4767,
al telèfon de Tarragona Ràdio.
Aviam, ens podries explicar una miqueta
quin tipus de productes,
o una aproximació,
als productes que podem trobar a la teva botiga?
Bé, doncs mira,
ja és moda de dona jove,
hi ha esport, tipus taxar,
després hi ha molt fil,
també hi ha cases italianes de vestir,
una mica de tot per a la dona jove
que vol anar una mica maca i no d'uniforme.
És evident que parlem de roba i de complements
per a dona.
Tenim una altra trucada endavant.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia, Jolanda.
Amb qui parlem?
Sí, en Núria.
Núria, què tal, com estàs?
Sí, bé, ho tinc molt fàcil,
perquè sóc clienta de la botiga.
Què dius ara?
Com es diu la botiga?
Mercè Ferrer.
Mercè Ferrer, sí senyora.
Molt bé, molt bé.
Mercè, ara sí que et podem saludar
en condicions i com persones educades.
Mercè, bon dia.
Hola, bon dia.
La Núria és clienta teva?
Sí, sí, a més li he conegut amb la veu.
Li has conegut la veu?
Sí.
Núria, saps què et regala la Mercè?
No, no ho sé.
Una samarreta de disseny?
Home, me fa molta il·lusió.
Que pots triar i un val de descompte del 20%.
Molt bé, molt bé.
Tu que ets clienta, és fantàstic.
Sí, sí, fabulós, fabulós.
Que bé, doncs escolta, Núria,
si ets tan amable, no pengis el telèfon
que el Lluís des del control
t'agafarà les teves dades, nom i cognoms.
Sí.
I doncs jo imagino que amb la Mercè
us heu de posar d'acord a la botiga,
no, Mercè, que ho faci així?
Sí, sí.
Que vingui a la botiga perquè, a més...
Que vingui, m'he de la conegut.
I pot triar la samarreta, a més a més, no?
Molt bé.
La pot triar, no, Mercè,
la samarreta aquesta de disseny exclusiu que regala?
Sí, sí, sí.
Sí, en pot triar moltes, entre moltes.
Núria, gràcies per participar, eh?
Enhorabona.
Adéu-siau.
Mercè, doncs està bé que vinguin clientes noves,
que us coneguin,
però també és una satisfacció donar aquest obsequi
a una clienta habitual, no?
Sí, i tant, home, s'ho mereixen.
Què es porta aquesta temporada, Mercè?
Què veurem?
Doncs mira, molt de fil.
Què tens aquí a la botiga?
Tinc molt de fil, colors molt pistacho,
color blau cel, rosa, salmó,
molta samarreta, molta fantasia,
com les que li regalaré a la Núria.
Molt bé.
I mira, molt pantalón, de tot, com cada estiu.
I ara que comença aquesta caloreta
que ha vingut de manera una mica sobtada,
jo m'imagino que ens hem tret l'abric.
Ja s'ha començat a animar.
I comença a haver-hi una mica de moviment, no?
Les senyores ja volen ensenyar la roba.
Ara ja es treuen a l'abric.
Molt bé.
Mercè Ferrer.
En realitat és Mercè García Ferrer.
Sí.
El nom de la botiga és Mercè Ferrer.
Gràcies per deixar-nos visitar el teu establiment.
I ha estat un plaer que hagis estrenat
aquest concurs de la Via Teta Escolta.
No ha durat gaire perquè l'han encertat de seguida.
Això és una bona cosa, eh?
Sí, sí.
Això vol dir que el teu establiment,
al centre de la ciutat,
al carrer Soler, concretament a prop del mercat,
doncs és prou conegut.
Tenim aquí el Rafel que et vol dir alguna cosa.
Mercè, jo et vaig veure ahir
que vam tenir la sopada al comerç de Tarragona,
no et vaig poder saludar,
però que sàpigues que et felicito,
inclús pel regal,
i espero aquesta iniciativa,
que t'hagin conegut i vist el teu lema,
m'ha agradat moltíssim,
i que hagi sigut la primera,
doncs ens ha fet molta il·lusió a tots, eh?
Doncs moltes gràcies, a mi també.
El lema que estamentava el Rafel
es vesteix elegant, però informal.
Qui conegui la Mercè ja ho sap,
que ella també va sempre així,
doncs una miqueta fent publicitat
del seu propi establiment, no?
Doncs sí.
Que això és molt interessant.
Mercè, moltíssimes gràcies,
i també per la teva generositat
a l'hora d'oferir aquest obsequi
als oients del matí de Tarragona Ràdio.
Fins la propera, molt bon dia.
Fins la propera, bon dia.
Gràcies, Josep.
Ens retrobem d'aquí una mitjoreta
des d'un escenari diferent,
des de la Facultat de Jurídiques, d'acord?
Doncs anirem cap allà,
però abans deixem dir-te
que hi ha uns pantalons
que potser m'anirien bé, eh?
Vaig a provar-me'ls.
I és que si no t'has tallat allò on va,
no està tranquil.
Doncs escolta, marca't un detall
i porta'ns algun regalet a les senyores, eh?
Vinga, fins ara.
Pagat per la teva butxaca, eh?
Hi ha uns vestits molt monos, eh?
Molt macos.
I en porten uns quants.
Adéu, Josep.
Fins després.
Déu-n'hi-do, eh, Rafel?
Molt bé, molt bé.
Fa il·lusió, no?
Que siguin a més els oients
que siguin clients també.
Molt bonic, molt il·lusionant.
La veritat és que és molt fresc.
La primera, la senyora Dora,
la primera trucada que hem tingut,
que et digui ja el primer programa.
Jo vull tornar a participar.
Vull tornar a participar.
I m'agrada molt.
Només haver començat el programa,
la veritat és que ens ha fet molta il·lusió
a tots plegats, no?
S'ha de lluitar,
s'ha de treballar força
i s'han de renovar sempre els establiments
de la ciutat de Tarragona
amb iniciatives, no?
Aquesta idea de conjunt de la VIA-T.
Ahir precisament ens parlava,
hem comentat que hem de fer
el sopar del comerç,
una mica la festa del comerç de Tarragona
i evidentment una de les coses
que feia palès el president de la federació
era això,
l'estar al darrere, l'estar al dia,
l'estar constantment evolucionant,
l'estar preparat pels canvis,
per tot el que ens arriba.
I evidentment aquesta iniciativa
que hem començat avui plegats,
la veritat és que ens il·lusiona molt.
Primer, perquè ja és la VIA-T en general,
però concretament tots els establiments
que estan a dintre
que poden participar.
I això evidentment fa molta il·lusió
a nosaltres com a organitzadors,
però sobretot a les botigues
que poden participar, no?
I a més, amb les col·laboracions
que ens presten,
amb el regal i els descomptes,
evidentment això s'engaudeix
tota la ciutat
i esperem que tiri endavant.
Una mica la idea
a través d'aquests espais
també és allò de
la VIA-T,
que no sigui només un eslògan,
que sigui allò un referent molt clar
a la gent de Tarragona
quan anem a comprar.
El programa és participatiu
i és molt dinàmic
i és el que volem amb el comerç,
que sigui participatiu.
Ella deia,
què ofereixes?
Doncs la Mercè evidentment
està preparada per ajudar,
per inclús assessorar
de què és el que es pot portar
i una mica és un reflex d'aquest programa.
S'ha de participar,
que hi hagi una entesa
entre el botiguer i el client que va,
que és que va definitiva
al valor afegit
que hi podem donar
amb els nostres comerços.
Llavors moltes vegades ho hem dit
i no descobrim res nou,
que evidentment hi ha ofertes comercials
que poden tenir els seus atractius,
però cada cop més
hi ha un sector de compradors,
de consumidors,
que volem que ens parlin,
que ens expliquin les coses,
que ens contestin
aquells dubtes que tenim.
I això és el que fa
a la distància curta del comerç.
Això és el que fa
que no és una cosa,
no ets un número més
quan vas a la botiga,
sinó com hem vist ara el cas.
Jo soc client allà,
això és de fidelitzar el client,
és el que pretenem tots
i això és molt bonic,
perquè hi ha una mica amistat,
coneixes el caràcter
o pots conèixer
com és aquella persona
i evidentment la pots ajudar molt
a l'hora d'escollir
perquè se senti bé
i perquè se senti
i se'n vagi satisfeta.
Un dels motius
de convidar avui al Rafael
era també parlar una miqueta
d'iniciatives,
de fer una mica d'anàlisi
del comerç,
però escolta,
el joc al concurs
ens ha menjat gaire bé el temps,
la qual cosa és molt positiva.
Ha anat perfecta,
ha anat perfecta.
I bé,
en tindrem ocasió
d'anar parlant
i comentant iniciatives
cara a aquest estiu,
cara al bon temps.
Recordem,
parlàvem del tema dels premis,
ja hem vist que
per a mostra un botó
i mai millor dit
que el premi
és una samarreta de disseny,
el premi que ha portat
la Mercè Garcia,
una samarreta de disseny exclusiu
a escollir per la guanyadora,
en aquest cas la Núria,
i un val de descompte
del 20%
per la compra
que realitzi
aquesta persona
que no està gens malament.
La Via Té t'escolta
tornarà el proper dijous
aquí al matí
de Tarragona Ràdio.
Rafael Olivier,
president de la Via Té,
gràcies per venir.
Gràcies a vosaltres.
I seguirem en contacte.
Evidentment.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu.