.
Soc Pilar Sada, directora del Museu Nacional d'Arqueològia de Tarragona.
Bé, jo havia escollit dos llibres, els darrers que hi he llegit últimament,
que m'han interessat tots dos molt i que penso que podien ser interessants.
Una dona difícil, del John Irving, en la seva traducció al català,
i Plenilunio, d'Antonio Muñoz Molina.
Tots dos m'han interessat per les històries que expliquen.
Penso que són dos llibres que tenen un contingut molt interessant de personatges i d'històries,
al voltant dels quals es desenvolupa una construcció literària que he trobat interessantíssima.
M'ha interessat molt el llenguatge, la manera d'utilitzar-ho,
i penso que en tots dos casos són dues produccions literàries molt interessants.
Una dona difícil ve és la història d'una dona.
D'una dona que comença sent petita i amb una situació familiar complexa,
i després retorna a agafar quan ja és adulta i també té un daltabaix personal greu,
i explicar una mica tot el seu procés i la descoberta dels sentiments,
la manera d'expressar els seus sentiments en tots els aspectes,
amb l'amor, amb el fracàs, amb els dubtes.
Jo penso que és un llibre molt interessant.
Plenilunio, d'Antonio Muñoz Molina.
És una història d'una situació molt dramàtica també,
d'un psicòpata, un personatge que es dedica a forçar dones,
i el personatge que s'enfronta amb un altre personatge interessant,
que és la llei, l'ordre,
i que s'estableix aquesta lluita per cercar aquest personatge que està produint
en una ciutat petita de l'Estat, una situació bastant difícil de relació social,
i la lluita que s'estableix entre aquest personatge que té encomanada,
la recerca d'aquest element que està distorsionant la vida social d'una petita ciutat,
i aquest altre personatge que s'amaga amb totes les seves característiques personal,
d'un personatge atormentat i molt peculiar,
i la descobertat d'aquest personatge,
i totes les relacions que s'estableixen amb les pròpies víctimes,
amb la gent que està relacionada amb els casos que es desenvolupen.
Penso que és un llibre també de molts sentiments,
de moltes relacions humanes, que em sembla que és molt interessant.
M'agraden coses diverses, potser em pot agradar un assaig,
que em pot agradar una novel·la...
M'agraden coses diverses.
Penso que depèn molt del moment i del moment personal en què em trobo,
o dels interessos personals que tinc en aquell moment,
i també molt també, evidentment, del llibre, de la proposta.
No tinc un gènere definit.
Ara en aquests moments tinc dos llibres començats.
Jo vaig de dos en dos, perquè he dit dos llibres i ara també dic dos llibres.
En aquest moment hi ha un llibre que tinc començat
que m'interessava pel llibre i per la persona, per l'escriptor,
que és Escriptura o la vida, de Jorge Semprún,
que tenia moltes ganes de llegir-lo feia temps.
El tenia feia temps, vull dir que no és un llibre recent,
però que tenia moltes ganes de llegir-lo i m'està interessant molt.
I després un altre que és circumstancial,
que és que estem preparant al museu una exposició que es diu Perible Mediterrani,
i també vaig començar a llegir un altre llibre que també tenia fa temps
i que no havia pogut llegir-m'ho, que és Corazón d'Ulisses de Javier Reverte,
que és un perible mediterrani entorn a la cultura grega,
i estic amb aquests llibres.
Planteja des d'un viatge actual per al Mediterrani entorn a aquesta cultura grega
que va ser tan important i que ha estat a la base de les nostres cultures,
i mostrant llocs des de la visió actual,
però relacionant-los amb el passat grec.
I em sembla que és un llibre molt interessant de viatges,
de la seva experiència, uns viatges a partir de la construcció literària,
però que té molt d'interès.
És allò que deia una mica de les circumstàncies.
Estàvem muntant aquesta exposició i em va semblar que aquest llibre
també era interessant llegir-lo.
No tinc un espai precis.
A mi m'agrada llegir en un lloc tranquil.
Si pot ser un lloc obert també m'agrada, en contacte amb la natura.
M'agrada molt llegir al costat del mar,
però al costat del mar en llocs tranquils que no estiguin gaire concorreguts.
Però no tinc un lloc de dir precís.
Si m'interessa el que estic llegint,
puc llegir bastant a qualsevol lloc.
amb això soc bastant, i sobretot des de fa un temps,
m'agrada molt el silenci, o el so ambient, no?
Però m'agrada molt, molt, molt el silenci.
Escorto música, m'agrada estar escoltant música i gaudint de la música,
i quan llegeixo m'agrada intentar sentir, no sé si és això, no?
Però una mica el so de la lectura.
M'agrada fer-me el meu propi so del que estic llegint, no?
I si hi ha silenci, doncs, bueno, estic molt cómoda.
Una música per escoltar, buf, també depèn molt del moment, no?
M'agrada molt la música clàssica, m'agrada molt Mozart,
per poder estar sentint la música, però també m'agrada molt
en un determinat, doncs, la música, doncs, la salsa,
o m'agrada molt el tango, m'agrada també coses de la música actual,
del pop, del rock, vull dir que depèn una mica també de la situació.
El que sí que he de dir és que, darrerament, m'agrada trobar els espais
per escoltar música i només escoltar música, i quan estic fent altres coses,
sigui llegir o sigui altres coses, m'agrada moltíssim el silenci.
Penso que és un tema que possiblement potser no valorem prou
en la nostra societat i que penso que s'hauria de recuperar una miqueta, també.
Però una miqueta, també.
Gràcies.
Gràcies.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.