Ana Domingo, bon dia.
Hola, bon dia.
Dona corda al català, aquest és el títol i la imatge que ja han començat a veure,
jo crec que la immensa majoria de ciutadans, s'expressa amb una boca, no?
Sí, és una boca que camina si li donem corda, no?
Volent simbolitzar aquesta idea que perquè la llengua catalana continuï endavant,
doncs tots plegats hi hem de contribuir donant-hi cordes a dir parlant-la.
Li hem dut donar molta corda?
Home, Déu-n'hi-do, com més n'hi donem millor, no?
Especialment aquí a la zona que som,
perquè les estadístiques ens revelen que la nostra zona
és la que té una situació pel que fa a l'ús habitual de la llengua catalana
més dolenta després de l'àrea metropolitana de Barcelona, diguéssim, no?
No és alarmant, però sí que és significatiu i ho hem de tenir present, no?
Tenim un context sociolingüístic similar al de l'àrea metropolitana,
és un cinturó industrial, igual que allà, això ja era així, doncs, des de fa bastants anys,
i ara, doncs, tenim l'arribada de persones de fora de l'estat,
amb moltes llengües diverses i tot plegat,
i, esclar, això fa que aquestes persones que s'estan escampant molt més pel territori,
que no s'havia escampat la immigració que havia vingut de la resta de l'estat,
perquè particularment va anar a parar això al voltant de zones industrialitzades,
doncs, clar, fa que aquí tinguem poblacions ja d'un cert nivell, diguéssim,
amb una població ja més o menys important,
que tenen una immigració prèvia, per entendre'ns,
que no ha fet el salt, en molts casos, en d'altres sí,
i, esclar, quan aquestes persones arriben,
doncs, es troben moltes vegades que la llengua al carrer,
que ells senten habitualment,
i també per l'hàbit que tenim tots de canviar de llengua,
quan sospitem que no ens entendran, potser,
doncs, llavors, això fa que se senti encara menys el català
del que se sentia fa un temps, no?
Llavors, tot plegat, ens ha semblat que era bo de dir,
bé, pensem-hi una mica,
no hem de deixar d'utilitzar tant la nostra llengua, no?,
perquè tampoc és necessari abandonar la nostra llengua d'aquesta manera, no?
De fet, la campanya està bàsicament adreçada a català no parlants,
perquè no facin aquest acte d'abandonament lingüístic,
i a persones que, podent-lo parlar,
perquè han estat escolaritzades en català i el saben,
habitualment no el parlen per raons diversíssimes, no?
Per tant, el primer que cal dir és que la campanya no està adreçada,
no té com a objectiu donar, conèixer o ensenyar la llengua,
sinó justament que s'utilitzi,
que aquells que coneixen la llengua la utilitzin,
perquè aquest és el principal problema que tenim ara mateix lingüísticament al país.
Sí, a veure, les estadístiques de coneixement,
vaja, els censos ja fa un temps que donen dades de coneixement,
i bé, diguéssim que estem en uns punts molt avançats,
això les dades ho demostren.
Ara hem de tornar a treballar pel coneixement d'aquestes persones
que venen de fora i que no coneixen la nostra llengua,
però, esclar, per molt que l'arribada d'aquestes persones sigui important,
continua sent un percentatge petit de la nostra societat,
i la resta de la societat, en la majoria,
coneix la llengua i molts, molts, molts tenen la capacitat de parlar-la, no?
Però, efectivament, l'ús és el que ens falla i és el que dona vida a una llengua,
no ens enganyem, el que fa que una llengua continuï viva és que s'utilitzi.
Amb una població escolaritzada en català des de fa 20 anys,
els experts en temes lingüístics, en fi, com enteneu,
o com expliqueu que l'ús sigui baix en algunes dades
o algunes xifres oficials de l'Institut d'Estatística de Catalunya
indiquen que, per exemple, l'àrea del Camp de Tarragona
és només la meitat de la població que utilitza habitualment la llengua,
si no m'equivoco.
Sí, sí, a veure, hi ha moltes raons,
i ara aquí podríem fer ciència-ficció, fins i tot, no?,
perquè podem veure moltes coses,
per exemple, a veure, hi ha coses molt evidents,
si una persona, per molt que l'escola aprengui català,
té un context absolutament castellano parlant,
doncs no té ocasió de parlar en català.
Llavors, aquesta és una de les coses que s'han observat, no?,
els nens que van ser escolaritzats en català
i amb uns plans d'immersió molt ben treballats i molt ben elaborats,
que això aquí als barris de Tarragona va ser així,
doncs, esclar, el problema és que,
en sortir de l'aula ja deixaven de fer servir la llengua catalana, no?,
es percep com la llengua que serveix per allò,
per la classe, no?,
llavors, clar, si aquestes persones,
doncs, resulta que a casa seva els seus pares
parlaven habitualment el castellà,
cosa que és natural, no?,
i al carrer, tot el seu entorn era castellano parlant,
doncs, esclar, no trobaven massa l'ocasió.
Hi ha moltes altres coses, eh?, vull dir, veure,
no oblidem que els mitjans de comunicació,
per exemple, encara, diguéssim,
la seva presència més hegemònica és en llengua castellana a Catalunya,
això és així.
Després, jo penso que també hi ha un efecte curiós que,
potser això ho notem els que teníem,
doncs, això, 14 o 15 anys, érem adolescents,
quan es va fer el pas a l'escolarització en català
i es va poder començar a veure i sentir català per la tele,
per la ràdio, els diaris, etcètera.
Per nosaltres, el català era una llengua
que era símbol de modernitat i de progressia,
justament perquè havia estat prohibida i tot això, no?
En canvi, jo crec que ara el que es produeix
és just l'efecte contrari, no?
O sigui, els joves són escolaritzats en català,
veuen que el català és una llengua que funciona
en tots els àmbits culturals, diguéssim, no?
I llavors, a mi em sembla que a vegades,
com que els adolescents, doncs, ja tots hi han passat, no?
La cosa és portar al contrari, no?
Perquè si no, no té cap gràcia.
Doncs bé, d'alguna manera,
jo no penso que és completament inconscient en la majoria dels casos,
però d'alguna manera, doncs, fan la contra, no?
Doncs si el que està establert,
si el que el sistema em dona és el català,
doncs jo he de fer al revés
i penso que el que és modern
i el que, per exemple,
això es veu molt en àmbits d'oci, no?
És a dir, la nit
és en castellà majoritàriament, no?
Llavors, jo crec que aquest efecte també hi és, no?
Vull dir, són molts factors
i després incideix tot plegat, no?
El que dèiem de l'hàbit dels catalanoparlants
a passar-nos el castellà, etcètera.
Però vaja, sempre són,
qüestions complexes, eh?
No hi ha mai una causa.
Per donar resposta, doncs, a aquestes situacions tan diverses,
en la quotidianitat de la vida dels ciutadans,
en què moltes vegades s'utilitza molt més el castellà que el català,
en fi, la campanya, més enllà de la gràcia
que pugui tenir el lema o la imatge de la boca,
què farà? És a dir, en què se centrarà?
En quin tipus d'activitats o de coses i de missatges anirà penetrant?
Sí, a veure, aquesta campanya, com bé dius,
pretén ser una campanya simpàtica, eh?
Bàsicament, no s'ha defugit una mica la imatge excessivament institucional,
que de vegades s'ha donat amb altres campanyes.
Per tant, el que pretén és promoure l'ús del català,
però fent-lo accessible a tothom d'una manera natural, còmode,
sense que hi hagi cap mena de coacció, diguéssim,
com un fet no imposat, sinó quotidià i natural.
Aquest seria un fet a destacar.
L'objectiu, diguéssim, tècnicament parlant,
és promoure els usos interpersonals informals.
És a dir, no volem, en aquest cas, incidir tant en un sector determinat
en què es pot controlar més l'ús,
sinó que el que es pretén és donar el missatge de,
doncs tu, com a persona, quan vas a comprar
o una persona pel carrer et pregunta una cosa
o qualsevol interacció d'aquest estil,
fes-ho en català, vull dir, sense més problema, no?
Per tant, usos interpersonals i informals.
i informals, perdó.
La campanya té tres lemes que definirien una miqueta
els missatges que es volen donar, no?
El primer seria Parla sense vergonya.
Aquest lema està adreçat a aquestes persones
que, podent parlar en català, no ho fan habitualment
i una mica la idea és dir
no passa absolutament res
si no parles el català perfecte,
si t'equivoques, si...
De fet, la cançó ho diu, no?
Parlo sense vergonya, parlo amb llibertat
i si m'equivoco, torno a començar.
No passa res, vull dir,
qualsevol que ha intentat aprendre una llengua que no és la seva
sap que, a veure,
dius uns desbarats que els que et senten
doncs moltes vegades fan un tipus de riure, no?
Però bé, això no ha de ser un problema
perquè és normal que passi això.
Després hi ha dos lemes més
que estan adreçats als català no parlants.
Un és parla amb llibertat
i l'altre és, per començar, parla en català.
Parla amb llibertat en el sentit de dir
moltes vegades això,
els catalans ens autocoaccionem
d'una manera inconscient, sovint,
i tendim a fer aquest canvi de llengua
quan, a veure, no hi ha res que ens ho impedeixi, no?
D'una banda, això.
I per començar, parla en català.
Té una mica aquesta idea de dir
nosaltres som model.
És a dir, si tu que ets català no parlant
comences una conversa en castellà,
què ha de pensar la persona que no és català no parlant?
No se li passarà pel cap
que el que és natural és parlar en català, no?
Perquè si nosaltres mateixos fem aquesta renúncia,
llavors la idea és aquesta, no?
Doncs no et deixis portar per aquestes inèrcies
sovint inconscients
i intenta donar ser-te un model de comportament lingüístic, no?
Llavors, doncs hi ha això.
El que es farà és la campanya publicitària pròpiament dita
que durarà tres setmanes, que va començar ahir,
que hi ha anuncis a la televisió,
ja s'ha vist,
hi haurà, doncs, premsa escrita,
internet, ràdio,
tots els mitjans de comunicació,
tanques publicitàries, etcètera.
i després es preveu que durant tot l'any
es vagin fent actuacions diverses.
Hi ha actuacions previstes de mobilització popular,
didàctiques, de sensibilització en general,
de creació d'opinió, etcètera.
Concretament, l'actuació prevista ja més concretada
que tenim fins ara
és el concurs per donar nom a la mascota,
que ja hi ha qui li ha donat,
ja hi ha alguns diaris que alguns articulistes ja l'han batejat,
però bé, es farà un concurs,
i llavors probablement pels vols de Sant Jordi
es farà un acte de bateig de la mascota
i probablement s'intentarà organitzar
un acte de recorguines
de persones donant corda a una joguina.
Llavors bé, aquesta està concretada,
d'altres s'aniran concretant
i la filosofia, diguéssim,
és sobretot arribar al més a prop possible de la ciutadania.
De fet, és una campanya que es va presentar el dilluns
a Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona i Tortosa,
alhora, amb aquesta voluntat
d'acostar-nos a tothom del territori.
Doncs això, al fil del que comentem,
d'acostar-nos al territori,
coses concretes que es poden fer
o que tindria la voluntat
de la Secretaria de Política Lingüística
de fer, doncs això,
a la mateixa ciutat de Tarragona
o en les comarques del camp?
Doncs, a veure, d'una banda,
nosaltres pensarem actuacions pròpies, diguéssim,
per tirar endavant,
perquè hi hagi presència d'aquesta campanya.
Tenim a la nostra disposició,
a part d'una gran quantitat de boques petites,
d'aquestes que corren,
tenim la possibilitat de portar
un corpori que se'n diu que és una boca
que hi va una persona a dins
i que camina,
que el dia de la presentació
va sortir a la televisió,
que era a la roda de premsa de Barcelona.
I llavors, això el que voldríem
és integrar-ho en actes propis
d'entitats tarragonines.
Se m'acut, doncs,
als centres de normalització lingüística,
com a cas clar,
perquè està molt vinculat a aquesta feina,
fan cada any unes cluendes de cursos,
que és un acte, doncs,
semilúdic, diguéssim, no?
Hi ha un lliurement de certificats
i alhora, doncs,
hi ha algun...
A vegades és una conferència,
a vegades és algun altre tipus d'actuació.
Llavors, doncs, bé,
afegir la campanya a aquests actes.
També ja hem començat a rebre alguna petició
perquè també és bo
i esperem que vagi passant,
que ens vinguin propostes de fora, no?
Un sector que pensem que hem de tenir present
és tot el sector de l'ensenyament,
joves i canalla,
perquè són també destinataris de la campanya.
De fet, els destinataris principals,
que això no ho hem comentat,
són la generació que en diem de relleu,
de 25 a 45 anys,
perquè és la generació que més influeix en la societat,
la generació que ocupa espais de poder, diguéssim,
en el món socioeconòmic,
que pot influir en els més grans i en els més joves,
que transmet la llengua als fills.
Aquests serien els primers destinataris
i els segons, l'altre gran bloc,
són aquests joves, justament,
de l'àrea metropolitana de Barcelona
i del camp de Tarragona,
perquè són aquests que són capaços de parlar
i sovint no ho fan, no?
Llavors, bé, doncs, el sector jove,
clarament, és molt interessant
i a través dels centres d'ensenyament
intentarem també accedir-hi
i qualsevol, bé, això ho hem d'anar acabant de perfilar,
però, vaja, qualsevol entitat, juvenil, organització, associació, etc.,
estem absolutament oberts
i mirarem d'anar-hi treballant, sí.
Per tant, el sector dels joves
en determinades zones geogràfiques del camp de Tarragona
seran objectiu preferent de la campanya?
Sí, sí, sí, i tant.
Perquè la realitat, les xifres...
Sí, sí, ens demostren que ho necessiten.
que la situació és preocupant, dolenta...
No, jo tampoc...
A veure, no hem de ser tremendistes, no?
El que passa que quan veus números, no?
Sembla que la cosa fa com més afecte, no?
Jo penso que estem en condicions de...
de donar...
És a dir, el català, amb una empenta,
pot fer el tom, diguéssim, no?
És a dir, si aconseguim que determinats sectors socials
es passin al català,
jo crec que llavors ja la cosa va més rodada, no?
Però això ho hem d'aconseguir.
I mentre no ho aconseguim, diguéssim,
no podem baixar la guàrdia, eh?
És a dir, jo no diria que hem de ser alarmistes
ni que hem d'estar preocupats d'una manera obsessiva,
però sí que no ens ho hem de deixar de banda
perquè és un tema que, vaja,
és que té una importància capdalt, no?
En aquest país, la llengua, doncs bé,
almenys per molts de nosaltres que la tenim com a pròpia,
doncs ens doldria molt, no?
Que deixar-ho perdre
i, per tant, doncs no hem de deixar-ho de banda
sinó treballar-hi amb decisió.
Una última qüestió pràctica
i el fill també del que comentàvem
de la possibilitat de que entitats, centres educatius,
en fi, s'interessin per participar activament en la campanya.
Hi ha alguna fórmula per adreçar-se justament a vosaltres
d'una manera pràctica i directa
perquè qualsevol entitat o ciutadà fins i tot particular
que ens estigui escoltant
i que, en fi, a partir del que hagi vist
a través de la televisió de la premsa en les últimes hores,
aquesta gran mascota, la gran boca,
i amb aquest lema de donar corda al català,
vulgui participar o tingui alguna idea per fer activitats,
com es pot adreçar a vosaltres?
Doncs la via més pràctica avui dia és internet,
a la pàgina web de la llengua catalana que té la Generalitat,
que només cal entrar a Generalitat, anar a presidència,
i a la pàgina inicial de presidència
ja hi ha l'apartat de llengua catalana,
i per descomptat surt com a nou,
amb l'avís de la boca allí menjant-se text a la primera pàgina,
doncs, anant allí, ens pot enviar un missatge
i fer-nos qualsevol tipus de petició o suggeriment,
i si no, doncs, a veure, el telèfon o que ens vinguin a veure,
ja ens han vingut algunes persones a buscar
les boquetes saltadores aquestes, aquests dos dies,
i som, aquí a Tarragona, som a la delegació del govern,
al carrer Sant Francesc número 3,
i si ens volen telefonar, doncs, és el 977 23 65 59.
Molt bé, per tant, boquetes també en doneu?
Sí, sí, sí.
Poques petites també en doneu?
Sí, sí, sí, en tenim, en tenim allà per donar, sí, sí.
Molt bé.
Gràcies.