Continuem al matí de Tarragona Ràdio.
Aquest dimecres i dijous, com ja hem anat explicant al llarg del matí,
Tarragona acollirà unes jornades de debat a l'entorn dels arxius portuaris.
Responsables de diferents arxius de Port de l'estat espanyol
participaran en aquesta trobada coordinada
per la cap de l'arxiu del Port de Tarragona, la Colla Escoda,
i precisament ens acompanya la cap de l'arxiu del Port de Tarragona,
la senyora Colla Escoda.
Senyora Escoda, què tal? Molt bon dia.
Molt bon dia.
En què consisteix exactament aquesta segona edició
de les jornades tècniques d'arxius portuaris?
Com va dir, és la segona edició.
Potser primer el que podíem fer és remuntar-nos una mica
a l'origen d'aquestes jornades.
Que va tenir lloc a Uelva.
A Uelva, l'any passat, el novembre del 2004,
van tenir lloc les primeres jornades tècniques d'arxius portuaris.
Era la primera vegada que els responsables dels arxius dels ports
ens reuníem per posar en comú un seguit de temes
que més o menys ens afecten a tots.
Llavors, bàsicament, amb aquella trobada
es va analitzar l'esborrany d'un reglament
del sistema d'arxius de ports de l'Estat
i de les autoritats portuàries.
Aquest també va donar uns dos dies
i el reglament aquest es va aprovar per tots els assistents.
I llavors ara aquest reglament està en fase d'aprovació
per part de l'ents públic del que depenem nosaltres,
que és Portos de l'Estat.
Llavors també a partir d'aquestes jornades
van sortir una sèrie de grups de treball
que també seran els que han anat treballant al llarg d'aquest any
i que exposaran els seus resultats
durant aquestes jornades que farem aquest any.
Ha parlat de diferents coses del món de la gestió dels arxius.
Segurament pel nombrós públic que ens deu estar escoltant ara
deu ser força desconegut.
Vostè ara parlava d'un reglament.
En què consisteix exactament aquest argument
i quina és la seva rellevància?
A veure, aquest reglament, bàsicament,
el que fa és posar, com tots els reglaments,
posar un seguit de normes a les que ens hem d'assenyir
tots els responsables dels arxius,
però també els seus usuaris.
O sigui que regula des de les funcions que fem als arxius,
als arxivers,
i els serveis que oferim,
tot el tema de tria i eliminació de documents,
d'export de documents,
d'accés, de reproduccions...
O sigui, tota la vida de l'arxiu es regula a través d'aquest reglament.
Els arxius portoris, per entens,
són uns arxius només dedicats a recopilar
tota la nombrosa documentació que es genera un port,
com per exemple la Port de Tarragona.
Són, per exemple, uns arxius interns, d'ús intern,
o també el públic, els ciutadans en general,
poden fer algun tipus de consulta?
Depèn del seu origen,
però normalment són arxius històrics i arxius administratius.
Per exemple, el d'aquí, el del Port de Tarragona,
va néixer com a arxiu històric l'any 90,
que es va obrir al públic,
però amb el temps també va esdevenir arxiu administratiu,
perquè s'assumia tota la documentació generada
per l'autoritat portuària.
Per tant, llavors hi va haver un moment
en què es va decidir canviar el nom i dir-li arxiu central.
Per això, perquè collia les dues vessants,
la d'històric i la d'administratiu.
Doncs els nostres usuaris són de dos tipus.
Els usuaris externs,
que són els que venen a consultar bàsicament l'arxiu històric,
i després els usuaris interns,
que són els de la pròpia administració portuària,
que són els que consulten la documentació més recent.
Què fa especial els arxius portuaris
que no tinguin, per exemple, altres arxius?
A veure, es tracta d'una documentació molt específica,
perquè és només la que es genera
des del port de la ciutat en qüestió,
però, clar, no podem oblidar que els ports de totes les ciutats
tenen una relació íntimament vinculada amb l'origen
i també amb la progressió d'aquesta ciutat,
sobretot des del tipus, des de la vessant econòmica.
Endinsem-nos, si li semblen aquestes jornades,
dimarts, en principi, arriben els ponents,
o com a mínim això és el que fica en el programa,
dimarts arriben els diferents ponents,
i dimecres, a partir de dos quarts onze,
tindrà lloc la inauguració oficial
a càrrec del president de l'autoritat portuària,
el senyor Josep Andamon-Burgacer,
i a partir de les dues hores,
des de tres quarts onze, comencen les jornades.
Què en destacaria de les diferents jornades?
A veure, el tema d'aquestes segones jornades
és la classificació i la valoració dels documents portuaris,
i la ponència inaugural que la du a terme,
el Ramon Albert, que és el subdirector general d'Arxius
de la Generalitat de Catalunya,
el títol també d'aquesta ponència
és l'experiència catalana en la valoració de documents,
perquè cal dir que Catalunya, en aquest cas,
i amb aquesta vessant arxivística,
està bastant per davant de la resta d'Espanya.
Per què?
Perquè fa més anys que s'està fent,
o sigui, des dels anys 90 ja s'està fent
una política de gestió documental,
que això implica que es pot reduir
d'una manera controlada la documentació
i també es pot planificar
el que hi ha d'haver als arxius històrics.
Llavors, aquí ja fa molts anys
que es van editar
les normes de tria i avaluació,
hi ha unes taules d'avaluació documental,
llavors, per exemple, tots els arxius municipals
ja les assumeixen aquestes normes
i ells ja poden fer una tria controlada
i una eliminació controlada de documents.
Parlar, dient, per tant, que Catalunya és pionera.
És pionera, just.
Llavors, nosaltres, els arxivis portuaris,
potser mirant-nos una miqueta
aquesta experiència catalana,
voldríem adoptar-la
de manera que poguéssim també crear
una comissió nacional
només per arxius portuaris
per poder eliminar documentació
que fins ara no l'hem pogut eliminar.
A partir de les 12
tindrà lloc una taula rodona
amb el títol de necessitat de creació
d'una comissió qualificadora
de documents portuaris, precisament.
Sí.
Justament amb aquesta taula rodona
hi haurà diferents participants.
Entrens també el Ramon Albert,
que ja hem comentat
que era el Subdiret General d'Arxius.
També hi haurà la Concepción Pintado,
que és la cap del Servei d'Arxiu
i Documentació del Ministeri de Foment,
perquè el mes de febrer d'aquest any
es va crear ja una comissió qualificadora de documents,
però del Ministeri de Foment, no dels ports.
Llavors això diríem que és el primer pas
que també nosaltres ens hem emmirallat una miqueta
per tenir-ho en compte
a l'hora de fer la nostra pròpia taula
de classificació de documentació portuària.
Llavors també hi haurà amb aquesta taula rodona
el Joaquim Nolla,
que és arxiu municipal d'aquí de l'Ajuntament de Tarragona,
un tècnic de l'Arxiu Municipal,
que també té molta experiència
amb el tema d'avaluació de documentació,
perquè ja hem comentat que aquí a Catalunya
fa molts anys que s'estan aplicant aquestes normes.
I després també hi haurà,
moderarà a la taula la Beatriz Bruna,
que és l'arxivera del Port de Vigo,
i també participa la Isabel Pont,
que és una assessora jurídica del Port de Barcelona,
que també té experiència
en el camp de la tria i eliminació.
Comentava ara la presència de gent,
per exemple, a la Beatriz Bruna,
de l'Autoritat Portuària de Vigo.
Quanta gent ve de ports de fora,
d'arreu de l'estat espanyol?
Doncs a veure,
l'assistència està prevista a unes 40 persones,
39 per ser exactes,
i llavors pràcticament acudeixen tots,
representants de gairebé tots els ports.
Potser fallen uns 7 o 8 ports,
doncs que per qüestions diferents,
personals i de feina,
doncs no han pogut assistir,
però hi ha una bona representació
de tota la xarxa portuària.
El mateix dimecres a la tarda
tindrà lloc la presentació
de les conclusions d'aquests grups de treball
als quals fèiem esment,
que s'havien creat en les primeres jornades
celebrades a Huelva.
Sí.
A veure,
de les primeres jornades,
doncs el grup que va sortir,
hi ha un...
O sigui, el grup que va treballar
el tema del reglament,
que continua en vigor,
perquè, esclar,
el reglament encara no s'ha aprovat,
llavors aquest grup continua treballant,
i llavors hi ha 5 grups més,
un que està dedicat al quadre de classificació,
es pretén fer un quadre de classificació comú
per tots els ports,
de manera que sigui molt més fàcil
treballar en comú.
Després, un altre grup que està destinat
a crear uns 100 d'arxius portuaris,
de cara també a una edició.
Un altre grup que es dedica
a la normalització dels documents d'arxiu,
des dels fulls de transferència,
els fulls de préstec,
tota la documentació interna de cada arxiu.
Un altre grup que es dedica
a la gestió documental i el pla de qualitat,
i un cinquè grup que és el que es dedica
a la difusió de totes aquestes activitats
que estem duient a terme.
Dijous continuaran les jornades
amb el mateix caràcter,
presentació d'experiències
arreu de l'estat espanyol,
i més presentacions dels grups de treball.
Sí, el dimecres de la tarda
exposen la del grup del reglament,
bàsicament,
i pel dijous al matí
s'ha deixat aquesta,
el que hem dit experiències,
que es parlarà de la fototeca
de l'autoritat portuària de València.
I després, els grups de treball
creats a Uelva,
o sigui, que són aquests que t'he anomenat ara,
que són els que aniran exposant
tota la feina feta al llarg d'aquest any.
Tenen constància que d'altres països
de la Unió Europea,
d'altres països del nostre entorn,
més immediat,
els diferents ports
també estiguin duent a terme experiències similars,
aquest esforç per ajuntar unius forços?
No en tenim constància,
però no vol dir que no existeixin, eh?
Per tant, en aquest sentit,
s'ha de destacar l'esforç
que s'ha realitzat des dels diferents ports espanyols
per unir i posar-se en comú.
Sí, perquè a més a més,
el que també està molt clar
és que hi ha un gran desnivell
i una gran diferència
entre uns ports i altres.
O sigui, hi ha ports que tenim a arxiu
i fa molts anys que funcionem,
i en canvi n'hi ha d'altres
que ni tan sols encara en tenen, no?
O sigui, no sempre sembla que és el de Càdiz,
no té arxiu ni té arxivet, no?
Ni ningú que s'ocupi del tema de documentació.
I un port com el de Càdiz.
I un port com el de Càdiz.
És un port important
i ha estat un port molt important.
Sí, llavors se suposa que amb el temps,
precisament també la unió d'aquest col·lectiu
és això, no?
Pretendre que tots els ports
tinguin aquesta representació
i que siguem un col·lectiu
cada vegada una miqueta més potent, no?
Tant per defensar els nostres interessos
com pels interessos de la documentació,
que és del que realment ens ocupem, no?
Més enllà d'aquests interessos
de la documentació que són notables
amb aquesta abans,
si es posen en comú tots vostès,
això també, òbviament,
els facilitaria molt la feina.
Sí, perquè és això,
quan van començar,
mira, el de Tarragona
potser és una miqueta d'immodest,
això,
però el port de Tarragona
és el pioner.
L'arxiu del port de Tarragona
és el pioner
en tota la xarxa portuària
com a creació d'un arxiu històric, no?
Es va crear l'any 90,
llavors, quan es va crear,
no hi havia cap model a seguir.
Llavors, diríem que la feina
va ser una miqueta més complicada, no?
Perquè sí que hi havia arxius,
però hi havia arxius municipals,
hi havia arxius eclesiàstics,
hi havia arxius d'altres tipus,
però no hi havia arxius d'aports, no?
Almenys a nivell estatal.
Clar,
tots els que han vingut després,
en aquests últims anys,
diríem que han tingut la feina
una miqueta més fàcil,
perquè doncs hi han trobat
un quadre de classificació,
un model a seguir
de com s'havia fet aquí,
després va seguir el de Huelva,
el de Vigo,
que són els més veterans, diríem, no?
tota aquesta gent
i han trobat una miqueta
la feina molt més fàcil per fer.
Doncs, si li sembla,
parlem un parell de minuts
sobre aquest arxiu portuari de Tarragona,
un arxiu portuari
que segurament molta gent
desconeixia que existia
i que abans hi comentava,
és un arxiu administratiu
amb un apartat important
d'un intern,
però també és un arxiu històric
en el qual el públic
interessat en fer alguna consulta específica
també pot anar-hi.
Sí, a veure,
tot i que fa...
Vaja,
que la gent ens coneix,
però potser no ens coneix
el que ens hauria de conèixer, no?
O no sap que hi ha
tot el que realment hi ha.
Això mateix.
Tot i que ara,
doncs,
se n'ha fet molta difusió,
per exemple,
per internet,
doncs,
hi ha tot el tema
de tots els fons que tenim
i llavors anem fent cosetes
per donar-nos a conèixer, no?
Però, bueno,
bàsicament el que tenim
a l'arxiu del port
és uns quants fons
que els que diem
de la gestió portuària, no?
Que són de les primeres juntes
que hi van haver
per gestionar el port
abans de crear-se
l'autoritat portuària, no?
La Junta Protectora
de les Obres del Port
i la Junta de les Obres del Port.
Són documentació...
La documentació
arrenca de finals del segle XVIII,
concretament del 1790,
que és quan es va crear
la primera junta
i llavors, doncs,
és documentació econòmica
de projectes i obres,
de recaptació d'arbitris,
de tot aquest funcionament,
tot el que ha fet possible
el funcionament del port
fins a aquests anys, no?
Durant tots aquests 200 anys.
Però, a més a més,
també tenim altres fons,
tenim dos fons particulars,
el fons Castellarnau,
que va ser el Josep Andrán
de Castellarnau,
va ser un tresorer
de la primera junta,
de la Junta Protectora
de les Obres del Port,
i llavors és un fons personal
d'aquest bon home,
tenia molt de patrimoni
per les terres de Lleida,
llavors hi ha documentació
de les fargues que tenia,
documentació, doncs,
de patrimoni, bàsicament, no?
I després l'altre fons personal
és el d'Eduardo Serrano Sunyer,
que va ser director
de les obres del Port
després de la Guerra Civil
fins als anys 70,
i llavors és un fons
molt petitet,
però, bueno,
són cartes,
cartes d'aquest director, no?
Després també hi ha
un fons d'empresa,
que és el fons d'Estilleros,
de l'empresa que, doncs,
va tancar fa uns quants anys,
Estilleros Tarragona.
Després també hi ha
el fons del Nàutic,
tenim els llibres d'actes del Nàutic
des dels anys 28,
me sembla que és fins als 60 i tants,
i llavors també tenim
el fons de fars,
dels fars de tota la costa de Tarragona,
des dels del Delta de l'Ebre,
el de Salou,
tots aquests,
tenim tota la documentació
des que es van crear
el 1860 i pico,
68, me sembla que és.
Per tant,
una visita
o deixar-se caure,
entre cometes,
per l'arxiu portuari de Tarragona
és la millor manera
o una manera
per endinsar-se
amb aquesta transformació brutal
i permetin-se
la duresa de l'adjectiu
que ha experimentat
el port de Tarragona
al llarg dels últims anys
i dels segles.
Home,
jo crec que sí,
que és un pas obligatori
per a tothom
que vulgui estudiar
qualsevol tipus de...
que hi entri
qualsevol tipus
de factor econòmic
amb la història
amb la història de Tarragona,
no?
Ja va acabar en colla,
escolta.
Per què Tarragona
celebra més la seu
i d'aquestes segones
jornades tècniques
dels arxius portuaris?
Doncs bé,
pel que t'he dit,
primer perquè a Huelva
es va assumir el compromís,
no?
I després perquè
va ser,
el port de Tarragona
és dels primers
que té un arxiu
històric i administratiu,
no?
Segueix el de Huelva
i després ve el de Vigo.
Som, diríem,
els tres arxius
més veterans
amb aquesta història
d'arxius portuaris.
L'objectiu també
és que aquestes jornades
tinguin continuïtat,
es crearan també
nous grups de treball
perquè de cara
a la propera edició,
sigui l'any vinent,
sigui quan sigui,
doncs també es continuï
amb aquesta roda?
Sí.
En principi està previst
que el proper any
es facin a Vigo
les jornades,
tot i que s'està pensant
de fer-les de caràcter
bianual
perquè cada any
és una miqueta...
O sigui,
el ritme de treball
és molt fort,
no?,
per fer-ho cada any.
Llavors,
potser l'any que ve
encara es faran
o sigui,
el 2006 es faran a Vigo
però potser ja
les properes
serien pel 2008.
Abans parlàvem
amb en Pitu Rovira,
el president del Gremi
de Lloretes de Tarragona
que estava realment
enfeinadíssim
amb la presència a Tarragona
i en el Saló
del Llibre de Barcelona.
Suposem que també
des del Port de Tarragona,
des de l'Arxiu del Port
organitza aquestes jornades
a nivell assetal
també ha suposat
un volum de feina
més que notable.
Home, doncs sí,
perquè t'he de dir
que és gairebé tot un any
des que vam agafar
el relleu a Uelva
és tot l'any
d'estar al darrere
i perquè tot surti
com tens pensat, no?
Collesco,
de cap de l'Arxiu
del Port de Tarragona,
moltes gràcies
per venir a explicar-nos
aquestes jornades.
Suposem que
ara aquests dies
el temps
deu ser més or que mai
i els agraïm,
com dèiem,
la seva visita avui
en aquests estudis
i vaja,
que vagin molt bé
les jornades.
Moltes gràcies.
Gràcies.