D'aquí a pràcticament dos minuts, serà un quart d'onze del matí.
Seguim endavant el matí a Tarragona Ràdio.
Com els havíem dit, volem parlar del preu dels pisos,
també fer una mica de balanç d'aquests primers mesos de l'any.
Per fer-ho, ho fem en conversa amb el president de l'Agrupació Provincial
de Promotors i Constructors d'Edifici de Tarragona,
el senyor Manuel Ninerola.
Aquí saludem ara mateix. Molt bon dia.
Bon dia.
Podem parlar de bonança pel que fa al sector de la construcció,
és a dir, continua havent-hi molta feina i n'hi haurà per molts anys?
Bé, la situació natural de bonança sí que podem parlar.
O sigui, el sector està creixent des de fa pràcticament 10 anys
i continua en un ritme bastant important.
Creiem que aquest any estem creixent a l'ordre d'un 10% aproximadament,
diguéssim, a l'inici d'habitatges i de construcció, no?
Per tant, volem dir que sí, que en aquest moment estem creixent
i referent a el que pot passar d'aquí a un any o d'aquí a dos anys,
és difícil de poder adivinar.
Però, de totes maneres, tal conforme està llançat al sector,
creiem que una baixada brusca no hi serà.
Sí, no té un cert lentiment en els tèrmins de la comercialització,
però no preocupant ni moltíssim menys.
No fa gaires dies, va ser el mes passat,
l'ACEPTA va donar a conèixer l'últim informe conjuntural
elaborat per la Confederació Empresarial
que detectava ja un creixement situat entre un 10% i un 15%
en termes anuals del que fa el preu dels pisos.
La pregunta clau, escolti'm,
continuarà pujant el preu dels pisos?
Bé, el problema és que tenim el preu de costos, no?
I en l'actual situació, doncs, encara el sector,
el nostre sector, diguéssim, de la construcció en global,
doncs, és un don de la gent de posició d'enerys
amb un bé real i hipotecable i estable, no?
Doncs, està arribant molt de diner, diguéssim, al sector.
I això fa, doncs, que els preus, evidentment,
desnoveixin i hi hagi una demanda permanent
i això fa així que el sector estigui creixent
i que, evidentment, doncs, els preus,
la política s'està portant, diguéssim, de desenvolupament
després de 10 anys, pràcticament, de creixement continu,
doncs, fa, doncs, que hi ha el caixet de sol
i que, inclús, doncs, de mà d'obra,
com hem pogut obrar-ho amb tot el tema migratòric
que ha arribat al sector,
amb la qual, doncs, moltes vegades
la professionalització d'oficis és molt baixa,
doncs, fa que els corretiments també hagin baixat
i els preus continuen pujant.
Nosaltres creiem que estem, sí, en una tònica
d'un creixement d'aproximadament d'un 10%,
és el que ens estan marcant, doncs,
aquest primer semestre, aquest any.
La manca de sol és un dels grans problemes
que vostès argumenten
quan parlen d'aquest increment dels preus.
Això, per el que veig, continua fent així.
Això, a més a més de la positiva evolució,
naturalment, de la demanda?
Sí, perquè és un problema
de planificació territorial, diguéssim, del país, no?
Llavors, això està transferit a les competències,
a nivell de les ajuntaments
i fa que els ajuntaments molts,
alguns sí, que tenen bona estructura, diguéssim,
per poder portar el tema del desenvolupament
del seu ajuntament i, ja dic, territorial,
que ha de ser de conjunt també,
però altres ajuntaments no.
I això s'alenteix molt.
Llavors, si hi ha una...
davant d'aquest creixement que parlàvem abans,
doncs hi ha una falta de sol disponible
per a desenvolupar d'acord amb la demanda
que hi ha actualment.
això fa, doncs, que, evidentment,
doncs, el poc sol que hi ha,
doncs, puja a l'alça.
Si també hem explicit,
i hem comentat diverses vegades,
doncs, també a els ajuntaments,
però a financiar-se, doncs,
el que fan és...
la bolsa que hi ha de sol d'ells,
la treu a la subhasta i a l'alça
per a financiar els ajuntaments,
doncs, això encara continua marcat la pauta del preu
i, doncs, hem de tindre en compte
que en aquests últims anys
hem passat ja el preu, diguéssim,
del cos d'una matèria prima,
com és el solar,
a tota la matèria,
el preu eficit que es posa,
diguéssim, de tot el que és la construcció,
impostos, permisos i tot això de la construcció,
ja supera, diguéssim, el 50%,
en molts casos, en moltíssims casos.
Això fa que, ja que d'entrada el producte,
doncs, sortia un preu,
doncs, alt.
Jo crec que aquí sí que hi ha una assignatura pendenta
a nivell llarg, diguéssim, global del país,
de marcar una definició de polítiques
tant de vivienda de tipus social
com de vivienda de segona residència
o com, doncs, plans territorials
que facin que el planeixement
no baixi a cursa i a mig pla,
sinó que baixi a mig i a llarg pla
per poder, doncs, planificar i desenvolupar
i fer que hi hagi producte del mercat
de solars i no s'especuli,
doncs, per la falta, diguéssim,
de producte, no?
Vostès ja van anunciar
que davant d'aquestes expectatives
de creixement tan importants
que es confia que de cara a l'any 2010
la meitat, és a dir,
la meitat dels habitatges
de les comarques de Tarragona
siguin segones residències.
Ho anunciem i ho referment,
així estan les dates.
En aquest moment,
a les nostres demarcacions,
que s'està portant un volum
en d'unes,
inicio d'unes 22 i 24.000 viviendes,
doncs estem parlant
que el 40% de les noves construcions
són segones residències.
I aquí està una mica el fet
de les nostres comarques tarragonines
que tenen un litoral molt important,
diguéssim, de costa
i de turisme,
la indústria turística,
i fa des que nosaltres
vindríem que hi ha un canvi,
de dir-ho,
d'alguna manera,
en una nova oferta,
diguéssim,
de residencial, no?
Aquesta nova oferta de turisme
que tant se parla avui
i massificada
i que, per cert,
doncs,
li hagués ahir a la premsa
que Lloret
està canviant la tendència
amb el seu nou planejament
de cara a anar
amb un turisme residencial
per a no massificar tant,
diguéssim,
la ciutat,
doncs,
a casa nostra ho tenim.
I crec que és molt important,
doncs,
precisament,
doncs,
fer,
doncs,
que aquest planejament
de turisme residencial
que,
en un primer moment,
doncs,
és un turisme que ve de vacances
al timor residencial
i que acaba,
doncs,
fent,
doncs,
retirant-se
o que acaba comprant-lo,
és un nitxo de mercat
molt important
i que crec que avui,
doncs,
el nostre litoral
està amb avantatges
respecte a moltes zones
d'Espanya,
concretament,
doncs,
de poder posar aquesta oferta
a un segment de mercat
important
des de la comunitat
econòmica europea.
Això és el que va passar
en el seu moment
a Califòrnia,
per exemple,
no?
Sí,
evidentment,
per temes de salut,
de clima,
no solsament de platja,
però,
és clar,
s'han de donar serveis,
és evident,
de tot tipus de seguretat,
de salut,
d'esports
i d'incustes,
a tots els nivells,
no?
En aquest sentit,
justament,
el que feia referència a vostè,
ara mateix,
en aquests darrers segons,
creu que existeix un model
un model
al qual persegueixi
precisament aquest objectiu,
és a dir,
és un model turístic,
residencial,
que pugui preveure això?
Sí,
efectivament,
el model no està tant
amb el litoral
ni en la pròpia platja,
sinó està,
diguéssim,
en la comarca,
en la zona interior,
no?
El que passa és que aquest model,
que és el 10% del turisme
d'aquests 450 milions
de ciutadans europeus
que baixaran
per tema de salut
i per tema
del clima
que nosaltres tenim
al Mediterràn,
que el que va passar,
com molt bé vostè diria,
a la Florida dels Estats Units,
aquí,
Europa,
també baixarà
cap al Mediterràn.
El que passa és que,
evidentment,
la província de Tarragona,
nosaltres creiem
que té unes avantatges
excepcionals
sobre aquest tema.
Per el seu incloament geogràfic,
una gran ciutat,
com és Barcelona,
el seu entorn,
unes bones vies de comunicació
globals
que les tenim
i, evidentment,
el clima
i, per què no,
la indústria
fa anys que està aïllorada
i crec que
amb uns serveis
que donen
un grau de satisfacció
molt elevat
i una de les zones
més visitades,
diguéssim,
del país,
que és la nostra
comunitat autònoma,
jo crec que
reuneix
unes condicions
concretament a Tarragona
per la seva zona
de zona residencial
i estable
i les vies de comunicació
que avui
que és per temps
no hi ha
per quilòmetres
el resto
de la comunitat
de l'Economia Europea
que molts ciutadans
europeus
ho agafin ja
com a residència
permanent,
inclús,
coses que estan passant
ja en algunes zones
d'Espanya,
concretament a Màlaga
o a altres zones,
no?
Jo crec que Tarragona
sí que té
una gran possibilitat
i és d'aquí
on anem a dir.
Aquest model
jo crec que és un model
que el que s'ha de fer
és el que parlàvem abans,
és un model
de poder donar-li
uns serveis,
una seguretat,
serveis de salut
me'n refereixo,
qualitat
de poder donar
les funcions deportives
per què no
camps de golf,
crons nàutics,
donar-li unes guies
i unes infraestructures
adequades
per a que Estàllem
puguin retirar-se aquí
i puguin viure aquí
i puguin,
doncs,
bueno,
invertir aquí,
no?
No cal,
bé,
cal tenir molt en compte
que per exemple
les línies de vols
a baix cos
afavoririen molt
aquest fet
que puguin venir turistes
que acabin fent
la seva segona residència
o la seva principal residència
aquí,
fins i tot,
no?
Doncs sí,
és el cas,
el fenòmeno
que està passant
al sud d'Espanya,
concretament de Marbella
per baix
fins a la línia,
no?
Està passant això,
ha fet que les línies
de gran cos,
doncs,
pràcticament
les plaçaments
de dues hores d'ol
o dues hores d'uïcó
o des de qualsevol punt
d'Europa
i moltíssima gent,
doncs,
avui pel sistema
de treball
que té Europa,
que pràcticament
les fàbriques
estan treballant
a altres parts
del món,
sinó,
només és d'investe
i de tecnologia,
doncs,
fa que treballin
uns dies
a Alemanya
i vingui la família
i vinguin
a viure
al sud
diguéssim
d'Europa,
no?
Per això també
fa falta,
doncs,
el que s'està parlant
aquí a Tarragona,
concretament també
una formació,
diguéssim,
d'escoles d'idiomes
i d'ensenyants
en idiomes,
tot aquest tipus
de serveis
farien que precisament
la província de Tarragona,
que,
repeteixo,
és la quinta d'Espanya,
segona residència,
doncs,
poguessin
tindre
una nova línia
per on va,
diguéssim,
la nova demanda
d'on podreu
que s'estiu
mig alt.
No,
la demanda
que amb el sur
ho especificen molt
amb els camps de golf
i tot el que aquí,
doncs,
en aquest moment,
no es veu
que el desenvolupament
d'aquesta línia,
diguéssim,
dels jardins
que es fan,
per dir-ho d'alguna manera,
doncs,
a l'Andalusia
sí ho tenen clar,
i d'una pròxica
que som governs
amb la similitud,
diguéssim,
ideològica,
com el que tenim aquí
a Catalunya,
no?
Vostè també,
vostès també han dit
que les segones residències,
ara ho comentàvem,
representen
aquesta expectativa
de futur,
no?,
de poder ser ocupades
per persones
que en principi
són turistes,
però que vindrin aquí
i acabarien comprant,
adquirint l'habitatge.
actualment,
del nostre parc immobiliari,
a la nostra demarcació,
d'aquests habitatges,
quants són segones residències?
Nosaltres tenim la gran sort
que estem incloats,
a part, diguéssim,
de la distància
que parlàvem d'Europa
i del sud d'Europa
i la Florida,
que estem en una franja
molt important,
que és la franja
de l'Ebre
fins a Bilbao,
no?
Estem en una de les zones
més poblades
i, com podeu dir,
que es diu,
més important,
diguéssim,
d'Espanya
i molt a prop,
diguéssim,
de les nostres platges,
pràcticament són les platges
de la franja aquesta
de Saragossa,
de Rioja,
de Pamplona
i tirant a Bilbao.
I, doncs,
clar,
tenim una influència
d'aquestes segones residències
de gent del país
molt important,
una mica a l'inversa
del que està passant
en altres zones del país.
Aquí calculem
que el 70%
de les,
diguéssim,
de les segones residències
és aquesta franja,
doncs,
importantíssima
per nosaltres
del mercat nacional,
no?
Ara bé,
i mercat també
a nivell de Catalunya
i de Barcelona,
no?
Però, diguéssim,
el 30%
calculem
que és el mercat,
diguéssim,
exterior,
no?
Aproximadament.
Però,
en termes de segona residència,
però les possibilitats
de creixer
de cara al mercat,
diguéssim,
europeu
d'aquests 450 milions
és espectacular.
Si realment
tenim clar,
diguéssim,
la política
i el planeixement,
diguéssim,
del territori
per acollir
aquesta indústria
que crec que és
una de les indústries
més importants
del país
i que el futur
crec que ho té
més clar,
no?
I inclús
en tots els nivells,
no?
Respectant
els temes
de mig ambient,
ecològics
i tot aquest tema,
no?
justament
en aquest sentit
li preguntaré
i li demanaré
quina opinió
li mereix
el pla que preveu
protegir el litoral,
el pla del govern català
que preveu
protegir la construcció
litoral.
Però abans,
tenim dades
del preu mitjà
de la demarcació,
cap on està?
Quant volta,
el preu mitjà
de metre quadrat?
A veure,
el preu mitjà
d'aquí,
per fer
quatre ciutats
o tres ciutats
d'aquí
a la província
podríem parlar
que la mitja
de Tarragona
estaria
a 1.856 euros,
a Reus
estaria
al voltant
dels 1.436
i a Tortosa
posar un exemple
del 1.036,
com ho veu
hi ha una
una varietat
important
en quant
a tema
de peus,
no?
Això
podríem
donar
unes xifres,
o sigui,
podríem parlar,
no sé,
per parlar
de zones
com podria ser
Altafulla
que també
és una zona
de primer
ordre
amb 1.800
i pico euros
que s'ha
tingut
terrestar
alcanar
per anar
a l'altre
extrem
uns 1.200 euros
o
diria
solo
1.871 euros
o a Sant Carlos
de Ràpid
1.263 euros
per ahir
se velluguen
diguéssim
els preus
amb més o menys
sap vostè
que l'emplaçament
d'un edifici
és fonamental
diguéssim
a l'hora
del preu
i que
per tant
en la mateixa
ciutat
pot haver
molta
disparitat
però la mitja
podria estar
per ahir
evidentment
suposo
que el producte
que té més demanda
continua
tenint més demanda
és l'apartament
de platja
o cases adossades
pel que fa als xalets
en aquest sentit
aquest pla
que preveu
la protecció
de grans espais
del litoral
on no es podrà construir
o no es pot construir
de fet ja
vostès
que s'ha imposat
des del govern català
vostès què en pensen?
Nosaltres pensem
que hem d'apostar
a la qualitat
per tant
unes mesures
que se facin
de protegir
diguéssim
la primera línia
i tot aquest tema
no ho veiem malament
o sigui
sempre ho hem vist
doncs bé
pot ser un contrasentit
però ho veiem bé
per què?
perquè
la segona residència
del que estàvem parlant
i el turisme
no consisteix
solament
en posar densificació
i diguéssim
i posar aglomeracions
diguéssim
la primera línia
de mar
sinó
és tot el contrari
nosaltres tenim
un paisatge
i unes terres
diguéssim
com dir-nos
al litoral
seccionals
entran
que amb dintre
tota la franja
de l'Ebre
i entran
hasta Prades
per tenir alguna cosa
doncs
tota aquesta zona
a 30, 40, 50 quilòmetres
és una zona
molt interessant
per aportar
aquest tipus
de triom
que partàvem abans
i per aportar
el que passa és que
per aportar
aquestes franches
i aquestes zones
s'han de crear
unes infraestructures
i uns serveis
que en moltes vegades
en les cases
no hi són
nosaltres això ho veiem bé
però també veiem
que hi ha d'haver
algunes mesures
que facin
que evidentment
es pugui
desenvolupar
aquesta indústria
i es tracta
com una indústria
que l'oest
perquè és més del 12%
del PIB
al país
i la construcció
un altre 12%
estem parlant
del 30%
el pròxim
d'un 38%
del PIB
diguéssim
d'aquí a Catalunya
és la construcció
turisme serveis
i aquest tema
això vol dir
molt d'ampleu
doncs
s'han de tenir
una política clara
diguéssim
de desenvolupament
diguéssim
del país
amb el planejament
d'aquest tipus
d'indústria
i això és el que
s'ha frenat
en aquest moment
o sigui
en aquest moment
s'han pres unes mesures
crec que importants
i interessants
evidentment
que ha perjudicat
a moltes persones
o a molts promotors
o a molts propietaris
que tenien terrenes
en fons electorals
no tots els casos
jo crec que siguin justos
jo crec que
s'ha fet una mica
des de dintre
diguéssim
a los despatxos
aquesta reforma
i que en algunes zones
doncs
realment
doncs
o algunes zones concretes
doncs
ha afectat
i probablement
no seria necessari
que s'arribéssim
a aquest estren
però en global
nosaltres ho volarem
positivament
i llavors
el que sí que demanem
és que
ha d'haver una alternativa
com a tota la indústria
és un polígon indústria
ha d'haver una alternativa
amb aquest 40%
que representa
de construcció
en aquest moment
a la província
planificant-la
i
com un plan territorial
que faci
doncs
que se pugui implantar
aquesta indústria
a l'interior
perquè si
els plans generals
de les poblacions
no contemplen
la possibilitat
de crear
aquesta tipologia
diguéssim
de segona residència
o d'organitzacions
o d'aquests polígonos
industrials
que diríem nosaltres
doncs
difícilment
la indústria
pot tirar endavant
i això
el que trobem
és que
en aquest moment
estem en aquest impàs
que
no hi ha
un criteri clar
des dels ajuntaments
ni des de la pròpia
administració
la pròpia administració
sí
perquè el criteri
és no deixar fer res
en aquest aspecte
i nosaltres això
ho veiem
que això no és possible
tan radical és?
doncs sí
perquè
podem mirar
tots els coneixements
generals
o sigui
quan se parla
de segona residència
parla de
desenvolupar un camp de golf
o parla de desenvolupar
diguéssim
a l'entorn
d'alguna població
doncs avui
s'ha parlat
de la sostenible
i de la ciutat
més compactada
que no sembla
que és corrent
el que
amb el pleixement
les ciutats
on vivim
les persones
que treballem
i que tenen
la repressió
en residència
i tal
ha de ser
més compactada
amb els serveis
i ser
més assequible
amb totes les espentes
però després
on s'ha d'estar
desenvolupar
aquesta indústria
en aquest moment
està frenat
malgrat tot
a veure
hi ha unes dades
que són evidents
i és que
dedicar-se al sector immobiliari
continua sent un bon negoci
o dedicar-se al sector
de la promoció
també és un bon negoci
Bé
efectivament
jo crec que més
que el sector
de la construcció
i el sector de promoció
que és constructor
i promoció
és un sector
que té un risc important
i que evidentment
és un moment
de creixement
d'on el capital
està venint
al sector
massivament
capital
de tot tipus
i no professional
i que fa que creixi
que és un bon moment
és bo
però jo crec que
és més bo
el moment actual
és més bo
per a diguéssim
els especuladors
del sol
és aquí on està el fenomen
i és d'aquí on s'està
la riquesa
fa
l'any 87
a l'any 88
els grans
beneficiaris
d'aquest creixement
d'aquest moment
d'aquest bon immobiliari
que va ser importantíssim
van ser
pràcticament
les entitats financiers
que haig de ser
abans
amb un interès
d'un 14-15-20%
d'aquesta vegada
no
d'aquesta vegada
els beneficiaris
són
el financiar
els ajuntaments
amb el sol
i
els especuladors
del sol
i això s'ha de dir
en el que portem d'any
hi ha dos sectors
que han guanyat
crec que un 40%
per sobre
de beneficis
que l'any passat
i un és els bancs
i l'altre és el sector
dels promotors immobiliaris
nosaltres les empreses
som per guanyar diners
i hem de ser així
pagar impostos
i poder
continuar la professió
i tal
però
tingui vostè en compte
que jo li estic parlant
d'un subsector
com és
el constructor
o el promotor
el sector és més ampli
és la gestió
el desenvolupament
i és aquí
on jo estic dient
que estem
en aquest moment
és el més beneficiari
i el beneficiari
pràcticament
moltes vegades
no posen ni valor
fixit al producte
i jo el que voldria
diferenciar
que el sector
té de guanyar diners
i té de tindre
i crec que s'està guanyant
si ho fa bé
però és
aquelles que posen
valor fixit
amb alguna cosa
sigui professional
sigui construcció
sigui alguna cosa
posen totxanes
posen creativitat
posen projectes
posen un altre
i tenen un risc
i entren al mercat
en aquest moment
s'està perdint
el fenomen
de no posar
res sobre el sol
és pura
passo
passo
i especulació
i això no és bo
pel sector
això fa créixer
què és el que passa
amb els beneficis
que puguin treure
les empreses
constructores
o promotores
doncs miri
vostè
amb el benefici industrial
que vostè té
diguéssim
previst
doncs el que li pot passar
és que vostè
hagi passat
de cap d'un any
a cap d'un any
i el valor
de reposició
de tornar a entrar
al mercat
a comprar
un solar
o un producte
amb aquest benefici
no tindrà vostè prou
i tindrà
de tornar
a fer un plantejament
financer
o posar diners
per tornar
a comprar
un acte solar
per fer el mateix
llavors
hi ha un fenomen
que s'està produint
sobretot
amb el sol
que creiem
que no és bo
i que s'ha de tallar
però no tallar
i no deixar construir
sinó
el
veure
regular
i posar producte
al mercat
l'única manera
de baratar
el cost
és posar
producte
al mercat
però producte
ben entès
producte
que baixi
el que nosaltres
volem inspirar
que parlàvem
a nivell europeu
volem posar
un producte
que
es dirigit
a un segment
de mercat
que sigui respectu
a un mig ambient
que sigui respectu
a un paisatge
i que sigui respectu
a el que avui demana
ja el nostre client
europeu
ja no és
el client
folclòrico
barato
exòtico
i que teníem
fa uns anys
i que gràcies a ell
s'han arribat
on hem arribat
avui
per això avui
s'ha traslladat
a altra franja
del Mediterrani
o a nord d'Àfrica
llavors nosaltres
crec que hem d'apostar
a la qualitat
i aquí
doncs al territori
hi ha prou espai
com per a
desenvolupar
aquest tipus
de productes
ara
crec que
tenim una estructura
que falta
coordinació
territorial
d'aquesta qüestió
ara que m'ha
falta
de la comunitat
territorial
en podríem parlar
ara
si vostè
volgués
a minuts llargs
però fins a cap el temps
Manuel Minyerola
gràcies per acompanyar-nos
és president
de l'agrupació
provincial
de promotors
i constructors
d'edificis de Tarragona
i per donar-nos
aquestes dades
d'aquest primer semestre
de l'any
i es queda clara
una cosa
que els pisos
aniran a d'alça
moltes gràcies
fins aviat
gràcies a vostès
bon dia